Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

Les llengües dels diputats valencians

Anàlisi de Joan-Carles Martí i Casanova (febrer 2005)

Parlamentaris nascuts a ciutats valencianes de més de 100.000 habitants segons la llengua de les seues intervencions:

València:
català: 3 (Such i Sarrià del PSPV; Ferraro del PP)
català/espanyol: 0
espanyol/català: 2
espanyol: 11

Alacant:
espanyol: 5 (s'ha de dir que n'hi ha tres que han estat classificats encara, però ja ens ho imaginem)
espanyol/català: 1 (que és diputat per Castelló de la Plana però ha nascut a Alacant!)

Elx:
català/espanyol: 2

Castelló de la Plana:
espanyol: 2
català: 1
català/espanyol: 1


Resta de comarques catalanoparlants del País Valencià:
català: 18
català/espanyol: 1
espanyol/català: 2
espanyol: 2


Nascuts a Catalunya:
català: 1
català/espanyol: 1
espanyol: 1

Nascuts a comarques castellanoparlants del País Valencià:
espanyol: 6

Nascuts a l'Estat Espanyol fora del domini lingüístic català:
espanyol: 7
espanyol/català: 1 (nascuda a Madrid!)

Nascuts a l'estranger:
espanyol: 2
català: 1 (filla de valencians nascuda al Llenguadoc)

És clar que el problema principal són València (en un percentatge elevadíssim) i Alacant (que funciona com una ciutat totalment castellanoparlant pel que fa a les seues elits polítiques). Elx actua com una ciutat catalanoparlant que ha rebut una immigració massiva (de fet, dels quatre diputats elxans, dos són andalusos). Ara, els elxans empren preferentment el català, la qual cosa és molt interessant tenint en compte que Elx es troba al sud d'Alacant. Castelló de la Plana funciona com una societat molt més castellanitzada per damunt que per davall. Supose que els de Castelló ens ho podran explicar millor.

Els diputats de la resta de comarques catalanoparlants del país parlen sempre en català a les Corts Valencianes en un 75% que puja a un 87,5% si tenim en compte els que empren la llengua alguna vegada en les seues al·locucions públiques. Cal dir, a més a més, que això arriba fins al Vinalopó. Els nascuts a Catalunya parlen en català en funció de si són catalanoparlants o no (caldria comprovar els tres representants). Els de comarques castellanoparlants parlen castellà tots.

Els de fora del domini lingüístic tots menys un que pot ser d'ascendència valenciana. Els tres nascuts a l'estranger són fills de valencians i un empra el català a les Corts.

En resum, hi ha (sociològicament parlant) cinc zones lingüístiques al país, des de major a menor ús pel que fa a l'ús públic de la llengua (entre població adulta si més no):


1.) Comarques Catalanoparlants amb una alt ús social de la llengua.
2.) Les ciutats de Castelló i Elx (ús social mitjà)
3.) La ciutat de València (ús social baix)
4.) La ciutat d'Alacant (ús social inexistent)
5.) Les comarques tradicionalment castellanoparlants.

(Estic convençut que l'ús que fan els diputats és un reflex de la ciutat on habiten. Així, el diputat nascut a Alacant però que pertany a la circumscripció de Castelló reflecteix l'ús de la ciutat de Castelló.)

Aquesta anàlisi no fa més que confirmar la necessitat que tenim de comarcalitzar el país.