fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

recepcionar

1. Verb que no arrepleguen els diccionaris. Neologisme per rebre, que trobem (ja abans del 1998) en algun document de la coput (acords d’urbanisme) de la Generalitat valenciana, en el sentit 'instal·lar-se una empresa': «terrenys  destinats a recepcionar una indústria...».
2. En castellà, el dusos arreplega una accepció que no apareix, almenys amb aquesta redacció, en el drae ni en el verb rebre en català.:

   Barbarismo por recibir, ‘admitir en un empleo, oficio o sociedad’.

3. El Termcat (segon quadrimetre del 2008; veg. dtl) incorpora el verb:

   recepcionar v tr
   es recepcionar
   es recibir
   fr réceptionner
   DRET ADMINISTRATIU. Rebre un lliurament, comprovar-lo i registrar-ne l’acceptació.
   Nota: El verb recepcionar no és sinònim de rebre, sinó que té el sentit específic que es recull a la definició.

4. En castellà, ha estat inclòs en el clave (consulta: 25.11.2010):

   recepcionar
   v.
   1 → recibir
   2 Asumir la gestión o la realización de un determinado servicio: El Ayuntamiento recepcionará la construcción del polideportivo.

   Però encara no en el drae, suposem que per la raó que indica el dpd:

   *recepcionar. A pesar de su frecuencia en el lenguaje administrativo y periodístico, se trata de un neologismo superfluo, pues no aporta novedades con respecto al verbo tradicional recibir: *«Permite enviar y recepcionar todo tipo de impresos» (Clarín [Arg.] 10.4.79); *«Levantó un centro alto que Orvin Cabrera recepcionó perfecto» (Prensa [Hond.] 3.3.97); *«Se recepcionan hasta 40 ó 50 llamadas diarias» (Expreso [Perú] 1.8.87).