Avui, 01.05.2002

Paraules enverinades per a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua

 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua estudiarà la setmana que ve la validesa d’una sèrie de paraules a proposta del Govern Valencià que, tot i ser normatives en la seva majoria, podrien suposar l’exclusió d’altres de més cultes.

 

Ester Pinter

VALÈNCIA

El catedràtic de filologia catalana i membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Antoni Ferrando es pregunta: “Què passaria si el govern d’Espanya interferira en qüestions lingüístiques enviant a l’Acadèmia Espanyola de la Llengua una llista de paraules per fer-les oficials a l’administració?”. Les reaccions no es farien esperar, “zapatero a tus zapatos”, seria la frase més amable que el govern podria rebre. Doncs això és el que ha fet el govern de la Generalitat Valenciana. Ha traslladat a l’ens normatiu del valencià, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, una llista amb 213 mots i solucions lingüístiques perquè aquesta determini quines són normatives per, posteriorment, convertir-les en decret i que els funcionaris sàpiguen què és correcte i què no ho és.

A més de l’evident ingerència del govern valencià en tasques de l’Acadèmia, Antoni Ferrando critica que no hi hagi un mínim de rigor tècnic “ni en els criteris ni en la tria de les paraules”. Tot i que en el 90% dels casos són paraules ja incloses en el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, es proposen formes molt col·loquials que mai haurien de ser utilitzades en un registre administratiu. És el cas de trompellot, destarifat o escopinyada.A més, hi ha incorreccions com ara el fet que es vulgui acceptar la forma orquesta i no orquestra, adduint que es tracta d’una r adventícia (contagiada de la r inicial), tot i que no és així. “La segona r d’ orquestra és etimològica i no passa com en el cas d’ orde o murta que sí que s’ha contagiat de la primera”,  explica Ferrando. Un altre dels errors d’aquesta llista és el fet de voler imposar una única variant d’una paraula, com ara dacsa, quan la meitat del País Valencià ho diu d’una altra manera, panís.

També hi ha altres mots com xàrcia, bigot, desnugar o ximenera que, tot i no estar encara incloses en el diccionari de l’IEC, “ho estaran pròximament perquè són correctes”, explica Rafael Alemany, catedràtic i membre de l’AVL. “El govern valencià, i per extensió l’Acadèmia, no està inventant una nova llengua genuïnament valenciana si s’aproven la majoria d’aquestes paraules”, assegura Alemany. “Això és el que els interessa dir per acontentar els sectors secessionistes”, afegeix el catedràtic de la Universitat d’Alacant. Les comissions de lexicografia i gramàtica de l’AVL estudiaran el pròxims dies 8 i 9 de maig aquesta llista i el ple de l’Acadèmia s’hi pronunciarà la setmana següent o la posterior.

Perversió

No obstant, la perversió d’aquest procés rau en el fet que el govern valencià podria convertir en llei aquest vocabulari valencianitzat i excloure les seues formes més cultes per considerar- les pròpies de Catalunya.Tant Ferrando com Alemany i la majoria dels membres de l’Acadèmia s’oposen a aquesta possibilitat, però temen que sigui així. De fet, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana incidia divendres passat en l’oficialitatzació de les formes “genuïnament” valencianes consensuades per l’Acadèmia el passat 25 de març, però sense esmentar en cap moment la segona part de l’acord on es donava total validesa al corpus lèxic i gramatical utilitzat per la conselleria d’Educació valenciana des del 1983. Un període en què també es va fer ús de formes cultes.


 

A) Grafies genuïnes de nombroses paraules usades pels escriptors clàssics i pels lexicògrafs valencians:

1 Caiguda de la ‘r‘ adventícia: alfàbega, desorde, tesor, orquesta

2 Grafia amb ‘a’ de paraules com: baina, bambolla, caragol, contraure, distraure, esgarrar, febra, jaure, nadar, nàixer, pantaix, pantaixar, retraure, sutja, xarrar

3 Grafia amb ‘e’: amerar, arredonir, cementeri, clevillar, cordell, depòsit, endenyar, esme, fenoll, mànega, renyó, segí, sénia, sépia


B) Característiques morfològiques i sintàctiques valencianes genuïnes:

1 Plural en ‘s’ de paraules acabades en consonant: boscs, cascs, discs, gusts, manifests, pretexts

2 Plural en ‘ns’: màrgens, térmens, vérgens, órdens, òrfens, ràvens, còvens

3 Numerals: dènou, dèsset

4 Infinitiu: contindre, detindre, prevaldre, previndre, retindre


C) Ric repertori lèxic i fraseològic valencià: acaçar, ací, acatxar, adés, afanyar-se, afonar, agarrar, alacrà, albelló, alçar, alfals, alfarràs, alifac, amollar, anit, arena, arrapar, arraïl, arrere, arreplegar, avant, bescoll, bigot, boçar, botella, botijós, calça, calcetins, canella, capell, catxirulo, clòtxina, coentor, corder, corfa, corriola, cresol, cosquenelles, cudol, cultivar dacsa, desenrotllar, desficaci, desfici, desgel, dessubstanciat, desnugar, desplegar, despús-ahir, despús- anit, destarifat, destrellat, desvanit, eixir, engrunsar, enguany, enjorn, escabussó, escabussar, escarotar, escaló, escopinyar, escopinyada, escurar, esgarrar, espentar, espill, estrela, fadrí, fardatxo, ferramenta, fesol, foguer, gasto, gelar, gemecar, gesmil, gola, got, granera, hui, iaio, joguet, jupetí, juí, llanda, llepolia, llibrell, llima, mamprendre, matalaf, melic, mentres, milotxa, mitat, monyica, muscle, mugar, nugar, pallola, palometa, perjuí, pigota, pitera, pitxer, poal, poregós, prejuí, prompte, prunyó, puntelló, purna, quadro, rabosa, rajola, reballar, recialla, regallar, rent, roig, roín, sacsar, safanòria, solsir, subsecretari, tararot, tarquim, tomaca, tos, trompellot, vacacions, vesprada, vidriola, xafar, xàrcia, xic, xicotet, ximenera, xiquet, xufa, xulla, a estrall, al remat, donar pena, fer ois, fer parlar, fer rogle, ser oli en un cresol, tindre seguida, traure el lleu, traure trellat