Avui, 01.05.2002
Paraules enverinades per a l’Acadèmia Valenciana de la
Llengua
L’Acadèmia Valenciana de la Llengua estudiarà la setmana
que ve la validesa d’una sèrie de paraules a proposta del Govern Valencià que, tot
i ser normatives en la seva majoria, podrien suposar l’exclusió d’altres de més
cultes.
Ester Pinter
VALÈNCIA
El catedràtic de filologia catalana i
membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua Antoni Ferrando es pregunta: “Què
passaria si el govern d’Espanya interferira en qüestions lingüístiques enviant
a l’Acadèmia Espanyola de la Llengua una llista de paraules per fer-les
oficials a l’administració?”. Les reaccions no es farien esperar, “zapatero
a tus zapatos”, seria la frase més amable que el govern podria rebre. Doncs
això és el que ha fet el govern de la Generalitat Valenciana. Ha traslladat a
l’ens normatiu del valencià, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, una llista
amb 213 mots i solucions lingüístiques perquè aquesta determini quines són
normatives per, posteriorment, convertir-les en decret i que els funcionaris
sàpiguen què és correcte i què no ho és.
A més de l’evident ingerència del govern valencià
en tasques de l’Acadèmia, Antoni Ferrando critica que no hi hagi un mínim de
rigor tècnic “ni en els criteris ni en la tria de les paraules”. Tot i que en
el 90% dels casos són paraules ja incloses en el diccionari de l’Institut
d’Estudis Catalans, es proposen formes molt col·loquials que
mai haurien de ser utilitzades en un registre administratiu. És el cas de trompellot,
destarifat o escopinyada.A més, hi ha incorreccions com ara el fet
que es vulgui acceptar la forma orquesta i no orquestra, adduint
que es tracta d’una r adventícia (contagiada de la r inicial),
tot i que no és així. “La segona r d’ orquestra és etimològica i
no passa com en el cas d’ orde o murta que sí que s’ha contagiat
de la primera”, explica Ferrando. Un altre dels
errors d’aquesta llista és el fet de voler imposar una única variant d’una
paraula, com ara dacsa, quan la meitat del País Valencià ho diu d’una
altra manera, panís.
També hi ha altres mots com xàrcia, bigot,
desnugar o ximenera que, tot i no estar encara incloses en el
diccionari de l’IEC, “ho estaran pròximament perquè són correctes”, explica
Rafael Alemany, catedràtic i membre de l’AVL. “El govern valencià, i per
extensió l’Acadèmia, no està inventant una nova llengua genuïnament valenciana
si s’aproven la majoria d’aquestes paraules”, assegura Alemany. “Això és el que
els interessa dir per acontentar els sectors secessionistes”, afegeix el
catedràtic de la Universitat d’Alacant. Les comissions de lexicografia i
gramàtica de l’AVL estudiaran el pròxims dies 8 i 9 de maig aquesta llista i el
ple de l’Acadèmia s’hi pronunciarà la setmana següent o la posterior.
Perversió
No obstant, la perversió d’aquest procés rau en
el fet que el govern valencià podria convertir en llei aquest vocabulari
valencianitzat i excloure les seues formes més cultes per considerar- les
pròpies de Catalunya.Tant Ferrando com Alemany i la majoria dels membres de
l’Acadèmia s’oposen a aquesta possibilitat, però temen que sigui així. De fet,
el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana incidia divendres passat
en l’oficialitatzació de les formes “genuïnament” valencianes consensuades per
l’Acadèmia el passat 25 de març, però sense esmentar en cap moment la segona
part de l’acord on es donava total validesa al corpus lèxic i gramatical
utilitzat per la conselleria d’Educació valenciana des del 1983. Un període en
què també es va fer ús de formes cultes.
A) Grafies
genuïnes de nombroses paraules usades pels escriptors clàssics i pels
lexicògrafs valencians:
1 Caiguda de la ‘r‘ adventícia: alfàbega, desorde, tesor,
orquesta
2 Grafia amb ‘a’ de paraules com: baina, bambolla, caragol,
contraure, distraure, esgarrar, febra, jaure, nadar, nàixer, pantaix,
pantaixar, retraure, sutja, xarrar
3 Grafia amb ‘e’: amerar, arredonir, cementeri, clevillar,
cordell, depòsit, endenyar, esme, fenoll, mànega, renyó, segí, sénia, sépia
B) Característiques
morfològiques i sintàctiques valencianes genuïnes:
1 Plural en ‘s’ de paraules acabades en consonant: boscs,
cascs, discs, gusts, manifests, pretexts
2 Plural en ‘ns’: màrgens, térmens, vérgens, órdens,
òrfens, ràvens, còvens
3 Numerals: dènou, dèsset
4 Infinitiu: contindre, detindre, prevaldre, previndre,
retindre
C) Ric
repertori lèxic i fraseològic valencià: acaçar, ací, acatxar, adés,
afanyar-se, afonar, agarrar, alacrà, albelló, alçar, alfals, alfarràs, alifac,
amollar, anit, arena, arrapar, arraïl, arrere, arreplegar, avant, bescoll,
bigot, boçar, botella, botijós, calça, calcetins, canella, capell, catxirulo,
clòtxina, coentor, corder, corfa, corriola, cresol, cosquenelles, cudol,
cultivar dacsa, desenrotllar, desficaci, desfici, desgel, dessubstanciat,
desnugar, desplegar, despús-ahir, despús- anit, destarifat, destrellat,
desvanit, eixir, engrunsar, enguany, enjorn, escabussó, escabussar, escarotar,
escaló, escopinyar, escopinyada, escurar, esgarrar, espentar, espill, estrela,
fadrí, fardatxo, ferramenta, fesol, foguer, gasto, gelar, gemecar, gesmil,
gola, got, granera, hui, iaio, joguet, jupetí, juí, llanda, llepolia, llibrell,
llima, mamprendre, matalaf, melic, mentres, milotxa, mitat, monyica, muscle,
mugar, nugar, pallola, palometa, perjuí, pigota, pitera, pitxer, poal, poregós,
prejuí, prompte, prunyó, puntelló, purna, quadro, rabosa, rajola, reballar,
recialla, regallar, rent, roig, roín, sacsar, safanòria, solsir, subsecretari,
tararot, tarquim, tomaca, tos, trompellot, vacacions, vesprada, vidriola,
xafar, xàrcia, xic, xicotet, ximenera, xiquet, xufa, xulla, a estrall, al
remat, donar pena, fer ois, fer parlar, fer rogle, ser oli en un cresol, tindre
seguida, traure el lleu, traure trellat