Legislació lingüística - cdlpv
Las Provincias, 04.04.2004
Nota de la CDLPV: reproduïm esta entrevista a la presidenta de l'AVL, perquè ens ha astorat comprovar —i confiem que el periodista haja reflectit fidelment l'entrevista— la genuïna capacitat de síntesi ideològica i de percepció lingüística d'una persona que ocupa un càrrec de caràcter acadèmic.
J.C. FERRIOL/ VALENCIA
L'Acadèmia acaba de pactar amb les editorials el marc normatiu dels llibres de text. Què ha canviat des de la proposta del 2002 perquè ara els editors hagen acceptat el document?
-Hi ha hagut diàleg i han acceptat totes les nostres propostes. És un document que dóna molta més flexibilitat a les editorials a l'hora d'incorporar unes formes i altres.
-El traç fonamental de l'acord és prioritzar les formes genuïnes?
-Sí, és la part més important. Hi ha moltes formes genuïnes del valencià que no apareixien en els llibres de text, i en este acord amb l'Associació d'Editors, durant els primers cursos de primària s'usaran eixes formes, que són les més esteses en valencià i les més genuïnes. És important que siga a eixa edat perquè és quan els xiquets deprenen la llengua. Després progressivament s'inclouran altres formes, com algunes que estan presents en els clàssics, i per això es parla de formes cultes, o formes més minoritàries que es parlen dins de la Comunitat Valenciana.
-S'ha criticat la utilització dels termes "formes genuïnes i cultes" per a distingir entre unes i altres. Les genuïnes serien les més valencianes?
-Les més esteses en valencià. Totes les formes són valencianes si estan vives en qualsevol territori de la Comunitat, i no han de ser rebutjades. L'objectiu de l'Acadèmia no és mutilar la llengua, sinó, tot lo contrari, enriquir-la. I per eixa raó volem que es prioritzen i que es mantinguen, i donar dignitat a eixes formes tan esteses en valencià i que són les que s'usen en la part més àmplia del territori de la nostra Comunitat.
-Algunes entitats valencianistes consideren que el terme "formes cultes" es referix al català. És el mateix?
-No. A algunes formes que se'ls diu català, en realitat apareixen en els nostres clàssics. I és important que els xiquets deprenguen també la llengua dels clàssics, i sàpien que eixos termes els utilitzaven els nostres escriptors en el segle XV.
-A quasi tres anys vista de la creació de l'AVL, diria que el debat valencià-català ja està superat?
-Se li ha llevat importància a eixe debat i ens hem centrat més a normativitzar un valencià amb el qual tots els valencians puguen sentir-se identificats i còmodes.
-S'ha arribat a un acord amb les editorials, però les entitats valencianistes subratllen que a algunes editorials no s'ha consultat...
-Nosaltres necessitàvem un interlocutor i pensàrem que l'Associació d'Editors era prou significativa, perquè es tractava d'un marc de referència per a l'elaboració dels llibres de text. Altres editorials, que no fan llibres de text, no han estat en este acord, però des de l'AVL no s'ha discriminat a cap editorial. De fet, a alguna d'eixes editorials que protesten, l'AVL li ha comprat per a la seua biblioteca totes les seues publicacions.
-Les entitats valencianistes van presentar el dimarts davant dels mitjans de comunicació la seua proposta gramatical de mínims. És negociable? L'AVL entraria en un procés de negociació amb la RACV per a arribar a acords?
-La llengua no es negocia. L'Acadèmia no ha funcionat mai per negociació, sí que estem, en canvi, a favor del diàleg i del consens. Dialogar amb entitats valencianistes no sols és possible sinó que ens agradaria. De fet, algunes entitats que han mostrat la seua disposició a parlar amb nosaltres han sigut ben rebudes ací. Estem oberts a parlar amb ells sobre l'últim document que va presentar ací un senyor que, per cert, parlava castellà. I hi ha molts acadèmics que han mostrat eixa necessitat de parlar amb eixes entitats valencianistes. Estem oberts al diàleg, no a la negociació.
-Quina opinió té de l'anunci d'eixes entitats valencianistes de què no serà possible la pau lingüística si no es negocia amb ells?
-La pau lingüística ens l'hem de creure tots. És un debat que estava molt viu fa 30 anys, que ara està molt menys vigent. Amb els acords que ha pres l'AVL, en la gramàtica i el diccionari que estem elaborant s'incorporen moltes d'eixes reivindicacions que ells demanen. Perquè en l'AVL hi ha acadèmics d'eixa sensibilitat més valencianista que en estos dos anys han lluitat molt perquè estes qüestions s'incorporaren. I ho han aconseguit.
-Què opina de la petició del Parlament de Catalunya de fer marxa enrere a la separació de valencià i català en les Escoles d'Idiomes?
-El Parlament català no és qui ha de marcar la política valenciana. Ni en el tema de la llengua, ni en cap. L'AVL va valorar positivament les iniciatives del Govern valencià per a difondre el valencià fora del nostre àmbit, però també consideràrem que no és bo que es projecte una imatge fragmentada del sistema lingüístic.
-El Govern valencià ha expressat la seua preocupació per més d'una iniciativa encoratjada des de la Generalitat de Catalunya per la incidència que pot tindre, per exemple, en les infraestructures de la Comunitat. A la presidenta de l'AVL li pareix que eixes discrepàncies globals entre l'un i l'altre executiu podrien afectar al debat lingüístic?
-La presidenta de l'Acadèmia també discrepa globalment del Govern català. No té per què suposar un risc, des del moment en què el nostre interlocutor no és el Govern català, perquè nosaltres no som una institució política. En tot cas, amb qui hauríem de parlar en qüestió de llengua és amb la Secció de Filología del Institut d'Estudis Catalans i amb ells sí que hem mantingut alguna reunió. Tampoc per a negociar. Ja he dit que no es negocia amb ningú.
-Quina relació es manté amb l'IEC?. Els contactes són fluids?
-La relació és cordial i correcta i hem quedat de tornar a vore'ns.
-S'ha parlat amb l'nstitut d'Estudis Catalans a l'hora d'elaborar eixe marc normatiu per als llibres de text?
-Per descomptat que no.
-En què ha quedat el decàleg d'Ares del Maestrat que va aprovar el conseller de Cultura i Educació inspirat en unes recomanacions de l'AVL?
-(Somriu) El decàleg, en principi, és bo, però, com tot, no es pot aplicar de la nit al matí, ni es poden vore els seus resultats en poc temps. Seria desitjable que en l'administració s'utilitzara molt més el valencià. En això el Govern valencià sap que té tot el recolzament de l'Acadèmia.
-Què opina de la sentència que reconeix la titulació de filologia catalana per a les oposicions a docent?
-Crec que hi ha solució per a eixe tema sense que ningú puga sentir-se rebutjat ni discriminat. La titulació que ara la Universitat denomina filologia catalana és pràcticament idèntica a la que fa uns anys es denominava filologia valenciana. Les assignatures són coincidents, inclús els professors són els mateixos. La fórmula de filologia valenciana i equivalents és correctíssima i no perjudica a ningú.
-Diria que Canal 9 ha atés la recomanació que va fer l'AVL per a servir més de motor en la promoció del valencià?
-No veig massa la televisió (somriu). Últimament veig que s'utilitza el valencià amb molta correcció i genuïnitat, que és el que m'agrada. La televisió entra en totes les cases i s'hauria de fer un esforç major. El meu ideal seria que Canal 9 fora íntegrament en valencià. Ja ho és Punt Dos, i me n'alegre.
-Seria partidària que Canal 9 i TV3 intercanviaren programes?
-Igual que s'exporten programes d'unes televisions a altres, no veig major problema. Sempre que foren programes de qualitat.
-Entre els ciutadans percep avanços reals de l'ús del valencià?
-A eixa pregunta podré contestar amb dades d'ací a pocs dies, perquè hem fet una enquesta...
-El que no es percep és un retrocés.
-No, no es percep. L'escola ha sigut molt important. Fa 20 anys de la Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià i que s'estudie en valencià en moltes escoles ha permés que la llengua perdure en moltes zones tradicionalment castellanoparlants i també en grans ciutats.
-Vosté que és amiga de Carlos Fabra, com veu la situació en què es troba?
-Espere que es resolga prompte i bé. Ell sap que té el meu suport com sempre. En els moments bons i en els durs, com estos. A més, no em mereix cap credibilitat l'empresari que va presentar les denúncies.