Legislació lingüística - cdlpv
Yahoo!, 19.09.2002
VALENCIA, 19 (EUROPA PRESS)
El membre de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) i exdegà de la Real Academia de Cultura Valenciana (RACV), Xavier Casp, reivindica en la seua carta de renúncia del càrrec en l'AVL enviada a la presidenta de l'ens normatiu, Ascensió Figueres l'ús de formes com «lo» i les grafies «ch» i «y» com a «senyes d'identitat lingüística valenciana».
En la seua missiva, datada el 10 de setembre del 2002, Casp mostra el seu desig i confiança en el fet que l'AVL tindrà suficient independència per a «fonamentar la realitat secular de la personalitat lingüística dels valencians, als qui servix». Manifesta que creu que el cor i el cervell de l'AVL, «lliure de prejuís, harmonitzarà el sentiment i l'entesa per a la causa per a la qual va ser creada».
Mostra el seu «desig i confiança que, per a vigoritzar l'espera del nostre poble, solidificarà en primícia certes senyes d'identitat lingüística valenciana, pletòriques de vitalitat des dels nostres clàssics fins a l'actualitat». Sobre això, cita, entre d'altres exemples, «el 'lo' tan malèvolament embargat de la nostra fortuna de matisos».
També es referix al «dígraf 'ch', inseparable perquè representa només un so consonàntic, d'articulació africada, palatal i sorda» i posa els exemples de «chafar», «changlot», «che», «chec», «chuplar», «chufa» i «orchata» i a la «y» «sense la qual no tindríem semiconsonant per a escriure 'ya', 'yugular', 'proyecte', 'yo', 'inyectar', 'gayata' i 'yayo'».
La carta inclou una postdata en què Casp li diu a Figueres que considere que el valencià amb el qual li escriu «és el que respon a les meues conviccions, fermes perquè no les prenc a la lleugera, però que no són mai dogmàtiques». Així, manifesta que en tot moment ha estat i està «predisposat a raonar, perquè siga on siga, si es tracta de la llengua valenciana per a millorar-la, enriquir-la i enfortir-la, jo aportaré el meu amor actiu durant més de setanta anys d'usar-la parlant i escrivint». «De dogmes només n'accepte, per catòlic, del Papa quan s'expressa 'ex cathedra'».
CONSIDERACIONS
En la postdata, Casp realitza estes consideracions i indica el seu interés que estes paraules «queden inseparables però independents» de les que expressa els motius de la seua renúncia a continuar en l'AVL. En este fragment de la missiva, el poeta explica que en l'adreça ha escrit «Monasteri»' i no «Monestir» perquè la primera és una «paraula viva, nostra de sempre» i perquè la «e» de Monestir és «intrusa» i està «acceptada imitativament per peresa mental».
Respecte a les raons de la seua «renúncia irrevocable», Casp al·ludix a «motius de malaltia» que li han impedit assistir a les reunions de l'AVL, el que considera «inacceptable i irrecuperable en temps». Afegix que a les poques sessions a les quals va acudir, abans d'emmalaltir, van tractar sobre la constitució mentre que sobre allò essencial, que és «tractar i prendre decisions sobre l'idioma valencià, no s'havia ni insinuat».
Sobre això, assenyala que els acadèmics partien de l'Estatut d'Autonomia que proclama que els dos idiomes oficials de la Comunitat Autònoma són el valencià i el castellà, «ben conscient que el 'són' rebutja qualsevol suspicàcia». «Es tracta no de dos idiomes que es diuen valencià i castellà sinó que ho són, com així mateix ho confirma la Llei d'Us i Ensenyament del Valencià», declara Casp en la seua missiva.