Índex general de termes
fitxes - Eines de Llengua

Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).

  1. àditon  m
    es  ádito
    es  áditon
    es  ádyton
    en  adytum
    <Arqueologia>

    Cambra d'un temple grec o romà reservada als sacerdots, situada darrere la cel·la, amb entrada per l'opistòdom.

  2. aditus [la]  m
    es  aditus
    en  aditus
    <Arqueologia>

    Passadís lateral d'accés a l'orquestra del teatre romà.

  3. aedes Augusti [la]  m
    es  aedes Augusti
    en  aedes Augusti
    <Arqueologia>

    Sala d'una basílica romana, utilitzada com a tribunal de justícia, presidida per una estàtua de l'emperador.

  4. aes grave [la]  m

    sin.  as libralis [la]  m
    es  aes grave
    en  aes grave
    <Arqueologia>

    Peça circular de bronze fos amb tipologia a l'anvers, amb un pes corresponent a una lliura, que fou la primera forma de l'as romà.

    Nota: Es va utilitzar a principis del segle III aC.

  5. aes rude [la]  m
    es  aes rude
    en  aes rude
    <Arqueologia>

    Fragment de bronze irregular de talla i forma, utilitzat com a valor de canvi a l'antiga Roma.

  6. aes signatum [la]  m
    es  aes signatum
    en  aes sugnatum
    <Arqueologia>

    Peça de bronze fos en forma de barra o lingot amb tipus estampat, normalment un animal, utilitzat com a valor de canvi a l'antiga Roma.

  7. agger [la]  m
    es  agger
    en  agger
    <Arqueologia>

    Talús de terra i altres materials que s'aixecava per a protegir els campaments militars de l'Imperi romà.

  8. agger [la]  m
    es  agger
    <Arqueologia>

    Fortificació urbana de l'Imperi romà.

  9. ajudant -ta de cuina  m i f
    es  ayudante de cocina
    fr  aide-cuisinier
    fr  commis de cuisine
    en  assistant cook
    en  cook helper
    de  Küchenhilfe
    <Professions><Turisme. Hoteleria>

    Persona que assisteix els cuiners o el cap de cuina.

  10. al·lofís -fisa  adj
    es  alofiso
    <Arqueologia>

    Dit de l'individu les restes del qual no permeten determinar-ne el sexe a causa del mal estat de conservació en què es troben o perquè els caràcters indicadors no són evidents.

  11. alla prima [it]  loc adj
    es  alla prima
    fr  alla prima
    it  alla prima
    en  alla prima
    <Teoria de l'art>

    Dit de la tècnica pictòrica caracteritzada per l'espontaneïtat, realitzada preferentment a l'oli i aplicant colors que no es rectifiquen ni superposen.

  12. altura tonal  f

    sin.  tonia  f
    es  altura tonal
    es  tonía
    fr  hauteur tonale
    fr  tonie
    en  pitch
    <Otorinolaringologia>

    Percepció subjectiva del to d'un so.

  13. amforisc  m
    es  amphoriskos
    es  anforisco
    en  amphoriskos
    <Arqueologia>

    Àmfora petita usada per a guardar-hi perfums.

  14. ante mortem [la]  loc adj

    sin.  intra vitam [la]  loc adj
    es  ante mortem
    es  intra vitam
    en  ante-mortem


    en  intra vitam
    <Arqueologia>

    Dit de les alteracions produïdes en els ossos d'un individu al llarg de la seva vida.

  15. anticerne  m
    es  anticerne
    fr  anticerne
    en  anti-cerne
    <Teoria de l'art>

    Tècnica pictòrica que consisteix a deixar sense pintar unes franges de la superfície del suport per delimitar les diverses àrees de color que configuren les formes.

  16. aparell antic  m

    sin.  opus incertum [la]  m
    es  aparejo antiguo
    es  opus incertum
    en  opus incertum
    en  random rubble
    <Arqueologia>

    Aparell format per pedres petites unides amb morter que revesteixin un nucli central.

  17. aparell d'espiga  m

    sin.  opus spicatum [la]  m
    es  aparejo espigado
    es  opus spicatum
    en  herringbone bond
    en  opus spicatum
    <Arqueologia>

    Aparell en el qual les filades de pedres planes o de maons s'inclinen alternadament a dreta i esquerra.

  18. aparell emplecton  m

    sin.  opus emplecton [la]  m
    es  aparejo emplecton
    es  opus emplecton
    en  opus emplecton
    <Arqueologia>

    Aparell format per dues filades exteriors de peces de pedra i una part interior omplerta de reble i argamassa.

  19. aparell isòdom  m

    sin.  opus isodomus [la] m
    es  aparejo isódomo
    <Arqueologia>

    Aparell en el qual els carreus es disposen a trencajunts en fialdes d'alçada uniforme.

  20. aparell mixt  m

    sin.  opus mixtum [la]  m
    es  aparejo mixto
    es  opus mixtum
    en  opus mixtum
    <Arqueologia>

    Aparell format per la combinació de dos o més aparells.

  21. aparell poligonal  m

    sin.  opus siliceum [la]  m
    es  aparejo poligonal
    es  opus siliceum
    en  opus siliceum
    <Arqueologia>

    Aparell format per pedres irregulars, però amb els caires treballats perquè encaixin bé.

  22. aparell reticular  m

    sin.  opus reticulatum [la]  m
    es  aparejo reticular
    es  opus reticulatum
    en  opus reticulatum
    <Arqueologia>

    Aparell format per maons quadrats disposats de gairell, de manera que el parament recorda una xarxa.

  23. aprenent -ta de cuina  m i f
    es  aprendiz de cocina
    fr  apprenti cuisinier
    en  apprentice cook
    de  auszubildender
    de  Kochlehrling
    <Professions><Turisme. Hoteleria>

    Persona en període d'aprenentatge de les diverses feines que es duen a terme en una cuina d'un establiment de restauració.

  24. arc quadrifont  m

    sin. compl.  tetràpilon  m
    es  arco cuadrifronte
    es  tetrapilo
    es  tetrápilo
    es  tetrapylon
    en  tetrapylon
    <Arqueologia>

    Arc de triomf de planta quadrada amb quatre arcs, un a cada costat.

  25. àrea  f
    es  área
    en  area
    <Arqueologia>

    Gran espai central i descobert del fòrum.

  26. areòstil -la  adj
    es  areóstilo
    fr  aréostyle
    it  areostilo
    en  araeostyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Dit de l'obra arquitectònica amb l'intercolumni de vuit mòduls o més.
    Formes desestimades:  aeròstil -la.

  27. areòstil  m
    es  areóstilo
    fr  aréostyle
    it  areostilo
    en  araeostyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Intercolumni de vuit mòduls o més.
    Formes desestimades: aeròstil.

  28. armorum [la]  m
    es  armorum
    en  armorum
    <Arqueologia>

    Recambra adossada a la cara interna d'una muralla.

  29. art en xarxa  m
    es  arte en línea
    es  arte en red
    es  web-art
    fr  art en ligne
    fr  art en réseau
    en  netart
    de  Netzkunst
    <Teoria de l'art>

    Activitat artística que empra Internet per a la difusió de les obres, les quals poden ser modificades per altres internautes.
    Formes desestimades:  ciberart.

  30. art multimèdia  m
    es  arte medial
    es  arte mediático
    fr  art médiatique
    en  media art
    de  Media Art
    de  Mediakunst
    <Teoria de l'art>

    Activitat artística que es basa en la utilització de les tecnologies de la comunicació.
    Formes desestimades:  art mediàtic; mèdia art.

  31. autobús de pista  m

    sin.  jardinera  f
    es  autobús de pista
    es  jardinera
    fr  autocar de piste
    fr  véhicule de liaison
    en  airport passenger bus
    en  apron bus
    en  apron passenger vehicle
    <Transport aeri><Turisme. Hoteleria>

    Autobús destinat al transport de passatgers entre la terminal d'un aeroport i l'avió.

  32. auxiliar de cuina  m i f
    es  auxiliar de cocina
    es  pinche de cocina
    fr  garçon de cuisine
    en  kitchen boy
    de  Küchenjunge
    <Professions><Turisme. Hoteleria>

    Persona que fa tasques de suport a la cuina d'un restaurant, com ara netejar els estris i la maquinària de la cuina, netejar i tallar verdures i determinats tipus de carn, peix i marisc, ajudar a fer plats senzills, etc.
    Formes desestimades:  pinxo.

  33. balteus [la]  m
    es  bálteo
    en  balteus
    <Arqueologia>

    Barana de la primera fila de la càvea coronada amb una motllura.

  34. bàsquet a cavall  m
    es  balón ecuestre
    es  baloncesto ecuestre
    es  horse-ball
    fr  ballon à cheval
    fr  horse ball
    en  horse-ball
    de  Horse-Ball
    <Esports: Hípica>

    Esport practicat entre dos equips de quatre jugadors muntats a cavall que consisteix a introduir la pilota, que té uns agafadors, dins d'una cistella.

  35. bioremediació  f
    es  biorremediación
    fr  bioremédiation
    en  bioremediation
    <Medi ambient>

    Aplicació d'agents biològics en un medi contaminat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure'n els d'origen inorgànic.

  36. bioremediador  m
    es  biorremediador
    es  biorremedio
    fr  agent de biodépollution
    fr  agent décontaminant
    fr  agent dépolluant
    fr  bioremédiateur
    fr  nettoyant biologique
    pt  bioremediador
    en  bioremediator
    <Medi ambient>

    Agent biològic utilitzat per a degradar els contaminants d'origen orgànic o extreure els d'origen inorgànic, i transformar-los en productes sense efectes ambientals no desitjats.

    Nota: Un contaminant d'origen orgànic és degradable. Un contaminant d'origen inorgànic difícilment es pot degradar, i cal transformar-lo en un compost menys tòxic. El procés que se segueix en aquest cas per a descontaminar el medi és generalment el d'extracció per bioacumulació.

     
    Formes desestimades:  bioremei.

  37. bloqueig  m
    es  contingente
    es  cupo
    fr  contingent
    en  allotment
    en  blocked space
    de  Block
    de  Kontingent
    <Turisme. Hoteleria>

    Nombre de places d'allotjament o de transport reservades per a un període determinat per una majorista de viatges.

  38. bloquejar  v tr
    es  bloquear
    fr  bloquer
    en  block, to
    de  blockieren
    de  sperren
    <Turisme. Hoteleria>

    Reservar per a un període determinat un nombre de places d'allotjament o de transport a petició d'una majorista de viatges, de l'organització d'un congrés, etc.

  39. calpis  f

    sin. compl.  càlpida  f
    es  cálpida
    en  kalpis
    <Arqueologia>

    Hídria amb perfil continu des del coll fins al peu.

  40. canvi de classe  m
    es  downgrading
    es  upgrading
    fr  déclassement
    fr  surclassement
    pt  desclassificação
    en  downgrading
    en  upgrading
    <Transport><Turisme. Hoteleria>

    Acció de modificar la classe del bitllet d'un passatger.

    Nota: Si cal, s'especifica el tipus de canvi que es produeix amb les expressions ascens de classe (upgrading) i descens de classe (downgrading). El canvi a una classe superior se sol produir per iniciativa de la companyia sense cost addicional per al passatger per contrarestar situacions de sobrereserva o per premiar la fidelitat d'un client; el canvi a una categoria inferior sol produir-se per iniciativa del passatger.

  41. canvi d'itinerari  m
    es  rerouting
    fr  changement d'itineraire
    fr  réacheminement
    en  rerouting
    de  Rerouting
    <Transport aeri><Turisme. Hoteleria>

    Modificació de l'itinerari previst en el bitllet d'avió d'un passatger que comporta l'emissió d'un nou bitllet.

  42. carcer [la]  f
    es  carcer
    en  carcer
    <Arqueologia>

    Cadascuna de les estances d'un circ o d'un amfiteatre situades en un extrem o a les subestructures de l'edifici, destinades a albergar els animals que participaven als espectacles.

  43. cardo maximus [la]  m
    es  cardo maximus
    en  cardo maximus
    <Arqueologia>

    Cardo principal que travessa la ciutat o el campament pel centre i que s'encreua amb el decumanus maximus en el fòrum.

  44. cardo  m
    es  cardo
    en  cardo
    <Arqueologia>

    Cadascun dels carrers paral·lels orientats de nord a sud a les ciutats i els campaments romans.

  45. castellum [la]  m
    es  castellum
    <Arqueologia>

    Fortificació petita d'època romana habitada permanentment, que servia de refugi a la població civil en cas de perill.

  46. castrum [la]  m
    es  castro romano
    <Arqueologia>

    Campament militar romà organitzat a partir d'un traçat reticular que té el cardo maximus i el decumanus maximus com a eixos, i que va ser l'origen de nombroses ciutats europees.

  47. cercapromeses  m i f
    es  cazatalentos
    es  ojeador
    fr  dépisteur sportif
    en  bird dog
    en  scout
    en  talent scout
    <Esports>

    Persona encarregada per un club esportiu d'observar el joc i valorar les possibilitats de projecció de joves esportistes per recomanar-ne el fitxatge.

  48. cernos  m
    es  kernos
    en  kernos
    <Arqueologia>

    Vas ritual de terrissa amb obertures al voltant per les quals s'introdueixen els diversos líquids per a l'ofrena.

  49. cíat  m
    es  ciato
    es  kyathos
    en  cyathos
    <Arqueologia>

    Tasseta grega de terrissa amb una nansa vertical llarga, usada per a treure la beguda d'un altre recipient.

  50. cílix  f

    sin. compl.  cílica  f
    es  cílica
    es  kylix
    en  cylix
    en  kylix
    <Arqueologia>

    Copa grega de terrissa, poc profunda, amb dues nanses horitzontals.

  51. cistòfor  m
    es  cistóforo
    en  cistophorus
    <Arqueologia>

    Moneda grega de plata que valia 3 o 4 dracmes i en l'anvers de la qual apareix una cista mística amb una serpent.

    Nota: Encunyada a partir del segle II aC.

  52. ciutat de vacances  f
    es  ciudad de vacaciones
    fr  hôtel-club
    fr  village de vacances
    fr  village-club
    en  holiday village
    de  Feriensiedlung
    <Turisme. Hoteleria>

    Establiment turístic format per un conjunt d'habitatges independents on els clients s'allotgen en règim de pensió completa, que disposa d'instal·lacions recreatives i esportives i serveis d'animació turística.

  53. clipeus [la]  m
    es  clípeo
    <Arqueologia>

    Escut circular amb una imatge central en baix relleu, utilitzat com a decoració en diversos edificis romans.

  54. coa  f

    sin.  cus  f
    es  chous
    es  coa
    en  chous
    <Arqueologia>

    Enòcoa baixa i de forma convexa.

    Nota: També admet l'ús com a masculí.

  55. complex turístic  m
    es  complejo turístico
    fr  centre touristique
    fr  station touristique
    fr  unité touristique
    en  resort
    en  tourist complex
    <Urbanisme>

    Conjunt d'empreses turístiques situades en un indret, generalment d'una sola propietat, que ofereixen diversos serveis turístics, com ara allotjament, restauració, lleure o comerç.

     

  56. cora  f
    es  kore
    en  kore
    <Arqueologia>

    Estàtua grega d'època arcaica de marbre o de bronze que representa una figura femenina.

  57. cotícula  f
    es  cotícula
    <Arqueologia>

    Recipient romà de vidre, de cos rectangular amb quatre potes, usat per a barrejar-hi ungüents i pomades.

  58. còton  m

    sin. compl.  plemòcoa  f
    es  kothon
    en  kothon
    <Arqueologia>

    Copa grega de terrissa, gran, de llavi rodó i entrat, amb una o tres nanses horitzontals.

  59. craterisc  m
    es  krateriskos
    en  krateriskos
    <Arqueologia>

    Cràter petit.

  60. crepidoma  m

    sin.  crepis  f
    es  crepidoma
    es  crepis
    es  krepis
    en  crepidoma
    en  crepis
    <Arqueologia>

    Base d'un temple grec, formada per tres graons.

  61. crusta  f
    es  crusta
    en  crusta
    <Arqueologia>

    Mosaic fet de plaques o de tires de marbre retallades en formes geomètriques i combinades formant dibuixos i motius diversos.

  62. crusta  f
    es  crusta
    en  crusta
    <Arqueologia>

    Cadascun dels grans trossos de ceràmica o marbre que formen part d'un paviment romà.

  63. cubiculum [la]  m
    es  cubículo
    en  cubiculum
    <Arqueologia>

    Cadascuna de les habitacions d'una casa romana construïdes entorn a l'atri, generalment usades com a dormitori.

  64. cuneus [la]  m
    es  cúneo
    en  cuneus
    <Arqueologia>

    Cadascun dels sectors en forma de triangle en què es divideix la càvea a partir del traçat dels vomitoris i les escales.

  65. curos  m
    es  kouros
    en  kouros
    <Arqueologia>

    Estàtua grega d'època arcaica de marbre o de bronze que representa una figura masculina.

  66. dàgoba  m

    sin.  stupa  m
    es  dagaba
    es  dagoba
    es  stupa
    fr  dagoba
    fr  stoupa
    fr  stûpa
    it  dagoba
    it  stupa
    en  dagoba
    en  stupa
    <Arqueologia>

    Monument commemoratiu o destinat a guardar-hi relíquies, d'origen indi, característic del budisme, consistent en una estructura massissa de pedra en forma de túmul semiesfèric o acampanat, coronat per una balustrada amb un pal que sosté un o diversos para-sols d'honor.

    Nota: Dàgoba és la denominació que rep a l'Índia i stupa a Sri Lanka.

  67. damnatio memoriae [la]  m
    es  damnatio memoriae
    en  damnatio memoriae
    <Arqueologia>

    Part d'una inscripció cancel·lada per motius polítics o religiosos.

  68. de vacances  loc adj
    es  vacacional
    fr  vacationnel
    en  vacational
    de  Ferien
    <Turisme. Hoteleria>

    Relatiu a un període de temps durant el qual s'interromp l'activitat laboral continuada.
    Formes desestimades:  vacacional
     

  69. debut  m
    es  debut
    fr  début
    en  debut
    <Medicina>

    Manifestació dels primers símptomes d'una malaltia, especialment crònica o de curs llarg.

  70. debutar  v intr
    es  debutar
    fr  débuter
    <Medicina>

    Manifestar els primers símptomes una malaltia, especialment crònica o de curs llarg.

    Nota: No té el mateix sentit que començar o iniciar-se una malaltia, perquè fa referència a les primeres manifestacions d'una malaltia que potser ja es tenia abans d'aquestes manifestacions. També és diferent el fet de detectar una malaltia (que implica la intervenció del professional mèdic) i el fet que una malaltia debuti (que no implica aquesta intervenció).

  71. decàstil -la  adj
    es  decástilo
    fr  décastyle
    it  decastilo
    en  decastyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Dit de l'edifici pròstil que té deu columnes.

  72. decollage [fr]  m
    es  decollage
    fr  décollage
    it  décollage
    en  decollage
    <Teoria de l'art>

    Tècnica d'expressió plàstica consistent a desfigurar i modificar elements d'ús quotidià, com ara cartells, revistes, teixits, etc.

  73. decumanus maximus [la]  m
    es  decumano máximo
    es  decumanus maximus
    en  decumanus maximus
    <Arqueologia>

    Decumanus principal que travessa la ciutat o el campament pel centre, i que s'encreua amb el cardo maximus en el fòrum.

  74. decumanus  m
    es  decumano
    es  decumanus
    en  decumanus
    <Arqueologia>

    Cadascun dels carrers paral·lels orientats d'oest a est a les ciutats i els campaments romans.

  75. depictus [la]  m
    es  depictus
    en  depiction
    <Arqueologia>

    Text o dibuix no commemoratiu pintat sobre un suport perdurable com ara la pedra, el marbre, etc.

  76. derivatio nominis [la]  f
    es  derivatio nominis
    en  derivatio nominis
    <Arqueologia>

    Explicació de l'origen del nom científic d'un tàxon relatiu a una espècie humana o animal.

  77. diacònicon  m
    es  diacónicon
    <Arqueologia>

    Dependència situada a l'esquerra del presbiteri de les esglèsies paleocristianes orientals i bizantines.

  78. diari de producció  m
    es  diario de producción
    es  diario de recepción
    es  mano corriente
    fr  main courante
    en  guest ledger
    en  tabular ledger
    en  transient guest ledger
    de  Serviceliste
    <Turisme. Hoteleria>

    Registre on diàriament s'apunta el valor dels serveis prestats a cada client d'un establiment hoteler i el crèdit que té, i que permet conèixer la producció de l'establiment.
    Formes desestimades:  mà corrent.
     

  79. diàstil -la  adj
    es  diástilo
    fr  diastyle
    it  diastilo
    en  diastyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Dit de l'obra arquitectònica amb l'intercolumni de sis mòduls.

  80. diàstil  m
    es  diástilo
    fr  diastyle
    it  diastilo
    en  diastyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Intercolumni de sis mòduls.

  81. dinos  m
    es  dinos
    en  dinos
    <Arqueologia>

    Recipient grec de terrissa amb la boca ampla, sense nanses i el fons convex.

  82. directio [la]  f
    es  directio
    en  directio
    <Arqueologia>

    Capa d'argamassa que s'aplicava entre la trullissatio i l'estuc.

  83. dírham  m

    sin. compl.  dirhem  m
    es  dirham
    es  dirhem
    <Arqueologia>

    Primera moneda musulmana d'argent amb un pes inicial de 2,97 g i una equivalència d'1/10 respecte el dinar.

    NOTA: veg. comentari CDLPV.

  84. dístil -la  adj
    es  dístilo
    fr  distyle
    it  distilo
    en  distyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Dit de l'edifici pròstil que té dues columnes.

  85. dístil  m
    es  dístilo
    en  distylos
    <Arqueologia>

    Monument sepulcral d'època romana consistent en un podi alt sobre el qual s'erigien dues columnes unides per un entaulament.

  86. dodecàstil -la  adj
    es  dodecástilo
    fr  dodécastyle
    it  dodecastilo
    en  dodecastyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Dit de l'edifici pròstil que té dotze columnes.

  87. domus  f
    es  domus
    en  domus
    <Arqueologia>

    Casa unifamiliar de grans dimensions d'època romana o medieval.

  88. dromos  m
    es  dromos
    en  dromos
    <Arqueologia>

    Passadís llarg que condueix a la cambra funerària d'un tolos prehel·lènic.

    Nota: Per analogia designa qualsevol passadís que condueix a un recinte sagrat en construccions funeràries i religioses.

  89. dromos  m
    es  dromos
    en  dromos
    <Arqueologia>

    Pista per a curses d'un estadi.

  90. embarcament denegat  m
    es  embarque denegado
    fr  refus d'embarquement
    en  denied boarding
    de  Nichtbeförderung
    <Transport aeri><Turisme. Hoteleria>

    Fet de negar l'embarcament a un passatger amb reserva confirmada en un vol per una situació de sobrereserva.

  91. enòcoa  f
    es  enócoe
    en  oenochoe
    en  oinochoe
    <Arqueologia>

    Pitxell grec, ibèric o romà.

  92. epinètron  m
    es  epínetron
    en  epinetron
    <Arqueologia>

    Instrument grec de forma arrodonida i còncava, utilitzat per a protegir el genoll i la cuixa en cardar la llana.

  93. epíquisis  f
    es  epíquisis
    en  epichysis
    <Arqueologia>

    Enòcoa amb el coll molt llarg i estret.

  94. escif  m
    es  escifo
    en  skyphos
    <Arqueologia>

    Copa grega de terrissa, profunda, amb peu baix i dues nanses a la vora, generalment horitzontals.

  95. espina  f

    sin. compl.  euripus [la]  m
    es  espina
    es  euripus
    es  spina
    en  eurypus
    en  spina
    <Arqueologia>

    Mur baix situat en sentit longitudinal al centre de l'arena d'un circ, ornat amb estàtues, columnes i, generalment, un obelisc, a cada extrem del qual es col·locava una meta.

  96. estamne  m

    sin.  estamnos  m
    es  estamno
    es  stamnos
    en  stamnos
    <Arqueologia>

    Recipient grec de terrissa, de forma globular, amb nansetes horitzontals al cos i la boca estreta.

  97. estoa  f
    es  estoa
    es  stoa
    en  stoa
    <Arqueologia>

    Construcció porticada grega de planta rectangular amb el sostre de dos aiguavessos sostingut per columnes, especialment el porxo d'una àgora.

  98. èustil -la  adj
    es  éustilo
    fr  eustyle
    it  eustilo
    en  eustyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Dit de l'obra arquitectònica amb l'intercolumni de quatre mòduls i mig.

  99. èustil  m
    es  éustilo
    fr  eustyle
    it  eustilo
    en  eustyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Intercolumni de quatre mòduls i mig.

  100. exalíptron  m
    es  exaliptron
    en  exaliptron
    <Arqueologia>

    Vas grec de cos ample, sense nanses i amb tapadora.

  101. expert -ta en costos  m i f
    es  quantity surveyor
    es  verificador de cantidad
    fr  métreur-vérificateur
    en  quantity surveyor
    <Enginyeria industrial><Professions>

    Persona que calcula les quantitats i els costos dels materials i la mà d'obra necessaris per a obres d'enginyeria i construcció.

  102. ferrallista  m i f
    es  ferrallista
    fr  ferrailleur
    en  reinforcing iron worker
    en  steel fixer
    <Construcció><Professions>

    Persona que munta les armadures dels elements constructius de formigó armat.

  103. fíala  f
    es  fiale
    en  phiale
    <Arqueologia>

    Plat de terrissa amb un òmfal.

  104. figurant  m i f
    es  staffage
    fr  staffage
    en  staffage
    de  Staffagefigur
    <Teoria de l'art>

    Figura secundària que complementa una escena o un paisatge.

  105. follis [la]  m
    es  follis
    en  follis
    <Arqueologia>

    Moneda romana i bizantina de bronze que tenia el valor de quatre antoninians i un pes d'uns 12 g.

    Nota: Es va encunyar a partir de l'emperador Dioclecià.

  106. forfet  m

    sin.  viatge a la carta  m

    sin.  viatge a mida  m
    es  forfait
    es  viaje a la carta
    es  viaje a medida
    fr  forfait
    fr  voyage à la carte
    fr  voyage sur mesure
    en  travel à la carte
    de  Reisen à la carte
    <Turisme. Hoteleria>

    Viatge dissenyat especialment per a un client atenent les seves peticions i preferències.

  107. forfetista  m i f
    es  forfetista
    fr  concepteur forfaitiste
    fr  forfaitiste
    <Professions><Turisme. Hoteleria>

    Persona d'una agència que dissenya i ven viatges especialment concebuts per a un client atenent les seves peticions i preferències.

  108. formisc  m
    en  phormiskos
    <Arqueologia>

    Vas grec en forma de cistell, amb el coll estret i sovint foradat.

  109. fornax [la]  m
    es  fornace
    es  fornax


    en  fornax
    <Arqueologia>

    Cambra de combustió d'un forn romà.

  110. frottage [fr]  m
    es  frottage
    fr  frottage
    it  frottage
    en  frottage
    <Teoria de l'art>

    Tècnica d'expressió plàstica que consisteix a fregar amb una matèria pulverulenta i dura, com ara la mina d'un llapis, un paper col·locat sobre una superfície per obtenir una imatge de la textura d'aquest suport.

  111. fulcrum [la]  m
    es  fulcrum
    en  fulcrum
    <Arqueologia>

    Guarniment cantoner de llit.

  112. fura àrtica  f
    es  barbada
    fr  motelle arctique
    fr  mustèle argentée
    en  arctic threebearded rockling
    en  silver rockling
    de  dreibärtelige Silber-Seequappe

    nc  Gaidropsarus argentatus
    <Zoologia>

    Peix de la família dels gàdids, de cos relativament allargat, dues aletes dorsals i tres barballons, que mesura fins a 35 cm i viu en aigües profundes, sobre fons tous, a la zona àrtica de l'Atlàntic.

    Nota: El nom científic Gaidropsarus argentatus és la forma més difosa, però també es documenten les formes Onogadus argentatus, Motella argentata, Couchia argentata, Motella reinhardti i Gaidropsarus reinhardti.

     

  113. gigunu  m
    es  gigunu
    it  gigunu
    en  gigunu
    de  Gigunu
    <Arqueologia>

    Sala situada enmig de la terrassa superior d'un ziggurat, destinada al descans de la divinitat en la seva visita a la terra.

  114. glaux  f

    sin. compl.  glauca  m
    es  glaux
    en  glaux
    <Arqueologia>

    Escif de ceràmica àtica de figures roges, amb una nansa vertical i una d'horitzontal, decorat amb òlibes.

  115. grattage [fr]  m
    es  grattage
    fr  grattage
    it  grattage
    en  grattage
    <Teoria de l'art>

    Tècnica d'expressió plàstica que consisteix a fer formes rascant amb un instrument incisiu un suport generalment de fusta al qual s'han aplicat unes mans de pintura i s'hi han deixat assecar.

  116. guttus [la]  m
    es  guttus
    en  guttus
    <Arqueologia>

    Recipient romà de terrissa, petit, tancat, amb forats a la part superior i un broc generalment en forma de cap d'animal.

  117. hàram [ar]  m
    es  haram
    <Arqueologia>

    Gran sala coberta d'una mesquita destinada a l'oració, dividida en naus mitjançant columnes.

  118. hedera  f
    es  hedera
    en  hedera
    <Arqueologia>

    Interpunció en forma de fulla d'heura.

  119. hermes  m
    es  herma
    es  hermes
    en  herm
    en  herma
    <Arqueologia>

    Figuració del déu Hermes en forma de pilar, amb el cap barbat, monyons en lloc de braços i un fal·lus a la part davantera del fust.

  120. heròon  m
    es  heroon
    en  heroon
    <Arqueologia>

    Tomba cultual d'un heroi.

  121. hexàstil -la  adj
    es  hexástilo
    fr  hexastyle
    it  exastilo
    en  hexastyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Edifici pròstil que té sis columnes.

  122. hisn [ar]  m
    es  hisn
    <Arqueologia>

    Fortificació musulmana aïllada.

  123. horror vacui [la]  m
    es  horror vacui
    fr  horror vacui
    en  horror vacui
    <Teoria de l'art>

    Tendència a cobrir tota la superfície d'un espai arquitectònic, escultòric o pictòric amb multitud d'elements decoratius.

  124. hortus [la]  m
    es  hortus
    en  hortus
    <Arqueologia>

    Jardí posterior d'una casa romana.

  125. ima cavea [la]  f
    es  ima cavea
    en  ima cavea
    <Arqueologia>

    Sector inferior de la càvea.

  126. imagines maiorum [la]  f pl
    es  imagines maiorum
    en  imagines maiorum
    <Arqueologia>

    Imatges dels avantpassats venerades pels romans.

  127. imago clipeata [la] f
    es  imago clipeata
    en  imago clipeata
    <Arqueologia>

    Estàtua que duu un escut.

  128. imago clipeata [la]  f
    es  imago clipeata
    en  imago clipeata
    <Arqueologia>

    Relleu realitzat dins d'un fons circular o medalló.

  129. in antis [la] loc
    es  in antis
    en  in antis
    <Arqueologia>

    Dit del temple grecoromà amb un pòrtic format per dues antes laterals i dues columnes intermèdies.

  130. in situ [la] loc
    es  in situ
    en  in situ
    en  on site
    <Arqueologia>

    Dit de la resta arqueològica que ha estat trobada en posició primària.

  131. indemnització per embarcament denegat  f
    es  compensación por embarque denegado
    fr  indemnité pour refus d'embarquement
    en  denied boarding compensation
    de  Entschädigungsleistung bei Nichtbeförderung
    <Transport aeri><Turisme. Hoteleria>

    Compensació econòmica a què pot tenir dret un passatger amb reserva confirmada en un vol a qui s'ha negat l'embarcament per una situació de sobrereserva.

     

  132. insula [la]  f
    es  ínsula
    en  insula
    <Arqueologia>

    Edifici romà plurifamiliar de diferents plantes amb pisos petits.

  133. insula [la]  f
    es  insula
    en  insula
    <Arqueologia>

    Conjunt d'edificis romans que formen una illa de cases.

  134. insula [la]  f
    es  insula
    <Arqueologia>

    Conjunt d'edificis medievals i de terres en una clariana del bosc.

  135. itinerari  m
    es  itinerario
    es  routing
    fr  acheminement
    fr  parcours
    fr  routing
    en  routing
    de  Route
    <Transport aeri><Turisme. Hoteleria>

    Recorregut, normalment amb escales, previst en el bitllet d'avió d'un passatger.

  136. iwan [ar]  m

    sin. compl.  liwan [ar]  m
    es  iwan
    es  liwan
    <Arqueologia>

    Sala d'una mesquita coberta amb una volta.

  137. kakemono  m
    es  kakemono
    fr  kakemono
    it  kakemono
    en  hanging scroll
    en  kakemono
    <Teoria de l'art>

    Pintura a l'aquarel·la o a l'aiguada feta en un suport de paper o seda en forma de rotlle desplegable verticalment.

  138. kitsch [de] adj
    es  kitsch
    fr  kitsch
    en  kitsch
    de  kitsch
    <Teoria de l'art>

    Dit d'un objecte, d'una obra artística, etc. que es caracteritza per una mescla d'elements que es consideren passats de moda i de mal gust.

  139. kitsch [de] m
    es  kitsch
    fr  kitsch
    en  kitsch
    de  Kitsch
    <Teoria de l'art>

    Tendència estètica que es caracteritza per una mescla d'elements que es consideren passats de moda i de mal gust.

  140. lacus [la] m
    es  lacus
    en  lacus
    <Arqueologia>

    Dipòsit d'època romana destinat a guardar-hi líquids.

  141. lagí  m
    es  láginos
    es  lagynos
    en  lagynos
    <Arqueologia>

    Garrafa grega de terrissa, amb el cos convex i baix, el coll llarg i la nansa vertical.

  142. lanx  f
    es  lanx
    en  lanx
    <Arqueologia>

    Plat romà de bronze.

  143. larnax [la]  m
    es  lárnax
    en  lárnax
    <Arqueologia>

    Sarcòfag de fang sec o cuit, generalment decorat amb pintura o relleu.

  144. lastra  f
    es  lastra
    en  lastra
    <Arqueologia>

    Peça de terrissa motllurada usada per a decorar els ràfecs dels edificis d'època grega o romana.

  145. lebes  m
    es  lebes
    es  lebeta
    en  lebes
    <Arqueologia>

    Recipient grec de terrissa, de cos esferoïdal, amb dues nanses verticals.

  146. lècana  f
    es  lekane
    es  lekanis
    en  lekane
    <Arqueologia>

    Recipent grec de terrissa, sense peu, amb dues nanses horitzontals i una tapa.

  147. lècit  f

    sin.  lècitos  f
    es  lécito
    es  lecythos
    en  lekytos
    <Arqueologia>

    Flascó grec de terrissa amb el llavi ample i una nansa vertical, generalment d'ús funerari.

  148. limes  m
    es  limes
    <Arqueologia>

    Línia de fortificacions situada al llarg de la frontera de l'Imperi romà.

  149. lituus [la]  m
    es  lituus
    en  lituus
    <Arqueologia>

    Bastó corbat de metall utilitzat pels augurs.

  150. lliri safranat  m
    es  azucena anaranjada
    es  azucena roja
    fr  lis safrané
    it  giglio cróceo
    it  giglio di Sant Giovanni
    it  giglio rosso
    en  orange lily
    de  Feuerlilie
    de  gelbe Feuerlilie
    de  orangerote Feuerlilie
    de  safranfarbene Feuerlilie

    nc  Lilium bulbiferum subsp. croceum
    <Botànica>

    Planta herbàcia perenne, bulbosa, de la família de les liliàcies, amb nombroses fulles linears i lanceolades i flors solitàries o en grups de dues a tres, de color safrà amb taques més fosques.

  151. llista de grup  f
    es  lista de huéspedes
    es  rooming list
    fr  liste de répartition des chambres
    fr  liste de réservation de chambres
    fr  lliste d'hébergement
    en  rooming list
    de  Gästeliste
    <Turisme. Hoteleria>

    Llista dels membres d'un grup que un establiment hoteler utilitza per a assignar-los les habitacions abans que hi arribin.

  152. loculus [la]  m
    es  lóculo
    en  loculus
    <Arqueologia>

    Fossa petita on es dipositaven les cendres d'un cadàver.

  153. locus adsignatus [la]  m
    es  locus adsignatus
    en  locus adsignatus
    <Arqueologia>

    Inscripció que assenyala el seient d'un edifici d'espectacles romà reservat a una determinada persona, col·lectivitat o corporació.

  154. lopas  f
    es  lopas
    en  lopas
    <Arqueologia>

    Cassola grega o romana de terrissa.

  155. lutèrion  m
    es  louterion
    en  louterion
    <Arqueologia>

    Recipient grec de terrissa amb dues nanses i un abocador.

  156. luthier -ra  m i f

    sin.  violer -ra  m i f
    es  luthier
    es  violero
    fr  luthier
    en  luthier
    en  stringed instrument maker
    <Música><Professions>

    Artesà que fabrica i repara instruments musicals de corda, especialment violins, violes, violoncels i contrabaixos.

    Nota: Actualment la forma més utilitzada és luthier. Per a fer referència a la persona que fabrica instruments musicals en general se solen fer servir les formes fabricant o constructor -ra d'instruments musicals.

  157. lutròforos  f

    sin. compl.  lutròfor  f
    es  lutrófora
    en  loutrophoros
    <Arqueologia>

    Recipient grec de terrissa amb el coll molt llarg i dues nanses verticals des de la vora fins a l'inici de la panxa.

  158. macellum [la]  m
    es  macellum
    en  macellum
    <Arqueologia>

    Construcció romana que s'utilitzava com a mercat de productes alimentaris, formada per un pati porticat voltat de locals i amb un thólos central, de funció bàsicament decorativa.

  159. maenianum [la]  m
    es  maenianum
    en  maenianum
    <Arqueologia>

    Cadascun dels tres sectors o pisos en què es divideix la càvea, delimitats per dalt i per baix per passadissos.

  160. màixhad [ar]  m
    <Arqueologia>

    Monument funerari dedicat a un màrtir islàmic.

  161. makimono  m
    es  emaki-mono
    es  makemono
    es  makimono
    fr  makemono
    it  makimono
    en  makemono
    en  makemono scroll
    <Teoria de l'art>

    Pintura a l'aquarel·la o a l'aiguada feta en un suport de paper o seda en forma de rotlle desplegable horitzontalment.

  162. màqbara [ar]  f
    <Arqueologia>

    Cementiri musulmà.

  163. màqbara [ar]  f
    <Arqueologia>

    Làpida sepulcral musulmana.

  164. maqsura [ar]  f
    es  macsura
    <Arqueologia>

    Espai de l'hàram reservat al cap de la comunitat musulmana.

  165. margo  m
    es  corona
    es  margo
    es  orla
    es  reborde
    en  shoulder
    <Arqueologia>

    Part d'una llàntia romana que tanca el dipòsit i envolta el disc.

  166. martyrium [la]  m
    es  martyrium
    <Arqueologia>

    Edifici de planta central on es veneren les restes d'un màrtir, propi de l'art paleocristià.

  167. mast  m
    es  mastos
    en  mastos
    <Arqueologia>

    Recipent grec de terrissa amb forma de pit de dona i dues nanses, una d'horitzontal i l'altra de vertical.

  168. media cavea [la]  m
    es  media cavea
    en  media cavea
    <Arqueologia>

    Sector central de la càvea.

  169. mègaron  m
    es  megarón
    en  megarón
    <Arqueologia>

    Sala més interna i sumptuosa d'un palau micènic precedida d'un vestíbul amb dues columnes i un propileu.

  170. migració  f
    es  migración
    fr  migration
    en  migration
    <Informàtica>

    Acció de fer passar dades d'un sistema informàtic a un altre, especialment quan aquest traspàs requereix una programació específica.

  171. migrar  v tr i intr
    es  migrar
    fr  migrer
    pt  migrar
    en  migrate, to
    <Informàtica>

    Fer passar dades d'un sistema informàtic a un altre, especialment quan aquest traspàs requereix una programació específica.

  172. mihrab [ar] m
    es  mihrab
    <Arqueologia>

    Nínxol situat al mig de l'alquible.

  173. mikwà [ar] f
    es  mikwa
    fr  mikva
    en  mikva
    en  mikwa
    de  Mikwa
    <Arqueologia>

    Recinte públic destinat a la pràctica de les ablucions en la cultura jueva.

  174. mínbar [ar]  m
    es  mimbar
    es  minbar
    <Arqueologia>

    Trona adossada a l'alquible, prop del mihrab.

  175. minisuite  f
    es  suite junior
    fr  chambre-salon
    fr  suite junior
    en  junior suite
    de  Junior-Suite
    <Turisme. Hoteleria>

    Habitació àmplia d'un establiment hoteler amb un saló contigu i un bany.

  176. missorium [la]  m
    es  missorium
    en  missorium
    <Arqueologia>

    Safata romana de bronze.

  177. moll d'embarcament  m
    es  espigón
    es  muelle de embarque
    fr  aérogare d'embarquement
    it  moli
    en  landside terminal
    <Transport aeri><Turisme. Hoteleria>

    Edifici annex a la terminal d'un aeroport, des del qual es pot accedir a les aeronaus, normalment per una passarel·la.

  178. moll satèl·lit  m
    es  satélite
    es  terminal radial de pasajeros
    fr  aérogare satellite
    en  satellite terminal
    <Transport aeri><Turisme. Hoteleria>

    Moll d'embarcament que forma una edificació independent de la terminal de passatgers d'un aeroport, amb la qual normalment es comunica per un túnel.

  179. monòpter  m
    es  monóptero
    en  monopteros
    <Arqueologia>

    Tolos sense cel·la.

  180. mosaic  m

    sin. compl.  opus musivum [la]  m
    es  mosaico
    es  opus musivum
    <Arqueologia>

    Decoració de parets i sòls feta per la incrustació, en un fons de morter, de tessel·les de diferent naturalesa i color formant composicions figuratives o geomètriques.

  181. museïtzació  f
    es  musealización
    fr  muséalisation
    it  museificazione
    en  musealization
    en  museification
    en  museumization
    <Teoria de l'art>

    Aplicació de tècniques museogràfiques a un patrimoni cultural o natural per fer-lo atractiu i accessible als visitants.
    Formes desestimades:  musealització.

  182. museïtzar  v tr
    es  musealizar
    fr  muséaliser
    it  museificare
    pt  musealizar
    en  musealize, to
    en  museumize, to
    <Teoria de l'art>

    Aplicar tècniques museogràfiques a un patrimoni cultural o natural per fer-lo atractiu i accessible als visitants.

  183. naiscos  m
    es  naiskos
    en  naiskos
    <Arqueologia>

    Temple grec de dimensions petites.

  184. naos  m
    es  naos
    en  naos
    <Arqueologia>

    Cel·la d'un temple grec.

  185. natatio [la]  f
    es  natatio
    en  natatio
    <Arqueologia>

    Piscina coberta d'unes termes.

  186. nèstoris  f

    sin. compl.  nestòrida  f
    es  nestóride
    es  nestorís
    en  nestoris
    <Arqueologia>

    Gerra grega de terrissa de boca ampla i amb dues nanses horitzontals al llavi.

  187. octàstil -la  adj
    es  octástilo
    fr  octastyle
    it  octastilo
    en  octastyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Dit de l'edifici pròstil que té vuit columnes.

  188. oecus [la]  m
    es  oecus
    en  oecus
    <Arqueologia>

    Gran sala d'una casa romana on se celebraven reunions i banquets.

  189. olpa  f
    es  olpe
    en  olpe
    <Arqueologia>

    Enòcoa de boca rodona.

  190. opistòdom  m
    es  opistódomo
    es  opistodomos
    en  opisthodomos
    <Arqueologia>

    Cambra posterior del naos, destinada normalment a magatzem o a guardar-hi el tresor.

  191. oppidum [la]  m
    es  oppidum
    en  oppidum
    <Arqueologia>

    Recinte fortificat d'època preromana i romana.

  192. opus africanum [la]  m
    es  opus africanum
    en  opus africanum
    <Arqueologia>

    Aparell format per l'alternança de cadenes de carreus i de petit aparell.

  193. opus alexandrinum [la]  m
    es  opus alexandrinum
    en  opus alexandrinum
    <Arqueologia>

    Paviment format per peces de marbre amb dissenys circulars i rectangulars.

  194. opus barbaricum [la]  m
    es  opus barbaricum
    en  opus barbaricum
    en  pebble mosaic
    <Arqueologia>

    Paviment format per còdols.

  195. opus caementicium [la]  m
    es  opus camenticium
    en  opus caementicium
    <Arqueologia>

    Aparell format per una barreja de pedra, fragments de terrissa, marbre, etc. amb morter, seguint la tècnica de l'encofrat.

  196. opus craticium [la]  m
    es  opus craticium
    en  opus craticium
    <Arqueologia>

    Aparell format per una carcassa de fusta omplerta amb fang i pedres.

  197. opus latericium [la]  m

    sin.  opus testaceum [la]  m
    es  opus latericium
    es  opus testaceum
    en  opus latericium
    en  opus testaceum
    <Arqueologia>

    Aparell format per maons.

  198. opus quadratum [la]  m
    es  opus quadratum
    en  opus quadratum
    <Arqueologia>

    Aparell format per pedres regulars, paral·lelepipèdiques, disposades en filades uniformes.

  199. opus scutulatum [la]  m
    es  opus scutulatum
    en  opus scutulatum
    <Arqueologia>

    Paviment format per peces de marbre romboïdals.

  200. opus sectile [la]  m
    es  opus sectile
    en  opus sectile
    <Arqueologia>

    Mosaic, normalment de composició geomètrica, format per plaques de marbre de diferents formes, colors i dimensions.

  201. opus segmentatum [la]  m
    es  opus segmentatum
    en  opus segmentatum
    <Arqueologia>

    Paviment format per trossos de pedra o marbre incrustats en una base feta de morter i terrissa.

  202. opus signinum [la]  m
    es  opus signinum
    en  opus signinum
    <Arqueologia>

    Paviment o recobriment de la paret format per una barreja impermeable de calç, sorra i fragments de terrissa, de vegades amb la decoració de tessel·les.

  203. opus tessellatum [la]  m
    es  opus tessellatum
    en  opus tessellatum
    <Arqueologia>

    Mosaic fet amb tessel·les.

  204. opus vermiculatum [la]  loc
    es  opus vermiculatum
    en  opus vermiculatum
    <Arqueologia>

    Mosaic fet de tessel·les molt petites.

  205. opus vittatum [la]  m
    es  opus vittatum
    en  opus vittatum
    <Arqueologia>

    Aparell isòdom i pseudoisòdom amb carreus de petites dimensions.

  206. oscillum [la]  m
    es  oscillum
    en  oscillum
    <Arqueologia>

    Relleu circular o quadrangular d'època romana que es penjava normalment dels arbres o dels intercolumnis dels jardins.

  207. òstracon  m
    es  óstracon
    en  ostracon
    en  ostrakon
    <Arqueologia>

    Tros de terrissa grega inscrit.

  208. palliata [la]  m
    es  palliata
    en  palliata
    <Arqueologia>

    Estàtua que representa una dona vestida amb pal·li.

  209. palliatus [la]  m
    es  palliatus
    en  palliatus
    <Arqueologia>

    Estàtua que representa un home vestit amb pal·li.

  210. panical alpí  m
    es  eringio alpino
    fr  chardon bleu
    fr  panicaut des Alpes
    it  calcatreppola alpina
    it  regina delle Alpi
    en  alpine sea holly
    en  blue star
    de  Alpendistel
    de  Alpenmannstreu

    nc  Eryngium alpinum
    <Botànica>

    Planta herbàcia perenne de la família de les umbel·líferes, de fulles de vores dentades i espinoses, amb inflorescències ametistes agrupades en un o tres capítols grans envoltats de bràctees espinoses, pròpia de zones alpines.

  211. pars rustica [la]  f
    es  pars rustica
    en  pars rustica
    <Arqueologia>

    Conjunt de dependències d'una vil·la destinades a l'explotació agropecuària.

  212. pars urbana [la] f
    es  pars urbana
    en  pars urbana
    <Arqueologia>

    Conjunt de dependències d'una vil·la destinades a la residència del propietari i de la seva família.

  213. passarel·la  f
    es  finger
    es  pasarela telescópica
    fr  passarelle
    fr  passarelle télescopique
    en  air bridge
    en  boarding bridge
    en  jetty
    en  jetway
    <Transport aeri><Turisme. Hoteleria>

    Túnel articulat que connecta el moll d'embarcament amb l'interior de l'avió o amb la plataforma d'estacionament de les aeronaus.

  214. passatger -ra amb embarcament denegat  m i f
    es  pasajero con embarque denegado
    fr  passager excédentaire
    fr  passager refusé
    en  denied boarding passenger
    en  dupof passenger
    de  nicht beförderter Passagier
    <Transport aeri><Turisme. Hoteleria>

    Passatger amb reserva confirmada en un vol a qui s'ha negat l'embarcament per una situació de sobrereserva.

  215. pèlica  f
    es  pelice
    es  pélice
    es  pelike
    en  pelike
    <Arqueologia>

    Recipent grec de terrissa, amb el cos convex, dues nanses i la vora exvasada.

  216. percepció de quòrum  f
    es  percepción de quórum
    es  quorum sensing
    fr  détection du quorum
    fr  perception du quorum
    en  autoinduction
    en  quorum sensing
    <Biologia cel·lular>

    Modalitat de comunicació intercel·lular bacteriana en què es produeix una resposta fixada genèticament quan la densitat de bacteris d'un cert tipus arriba a un valor crític.

  217. peveter  m

    sin. compl.  timiatèrion  m
    es  pebetero
    es  thimiaterion
    es  timiterio
    en  burner
    en  thymiaterion
    <Arqueologia>

    Vas on es cremaven substàncies aromàtiques.

  218. phalerae [la]  f pl
    es  phalerae
    en  phalerae
    <Arqueologia>

    Conjunt de plaques de metall que servien de decoració militar.

  219. picnòstil -la  adj
    es  picnóstilo
    fr  pycnostyle
    it  picnostilo
    en  pycnostyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Dit de l'obra arquitectònica amb l'intercolumni de tres mòduls.

  220. picnòstil  m
    es  picnóstilo
    fr  pycnostyle
    it  picnostilo
    en  pycnostyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Intercolumni de tres mòduls.

  221. pínax  m
    es  pínaca
    es  pinaces
    es  pínax
    en  pínax
    <Arqueologia>

    Tauleta grega pintada o esculpida.

  222. pintura al sec  f
    es  pintura al seco
    fr  peinture a secco
    en  secco painting
    <Teoria de l'art>

    Obra mural realitzada amb una pasta pictòrica obtinguda a partir de pigments dissolts en aigua i aglutinats amb cola o goma, que normalment complementa un fresc.

  223. pitos  m
    es  pithos
    en  pithos
    <Arqueologia>

    Gerra de terrissa gran, esfèrica i convexa.

  224. píxide  f
    es  píxida
    es  píxide
    en  pyxis
    <Arqueologia>

    Recipient grec de terrissa, de forma cilíndrica, sense nanses i amb tapa.

  225. planxa de surf pla  f
    es  plancha de body board
    fr  body board
    en  body board
    <Esports nàutics>

    Planxa de surf de dimensions reduïdes sobre la qual l'esportista recolza la part superior del cos i manté l'equilibri mentre plana estirat sobre les onades.

  226. plúteus  m
    es  plúteo
    fr  pluteus
    it  pluteo
    en  pluteus
    <Arqueologia>

    Ampit, sovint decorat, que tancava la part inferior d'un intercolumni i que, en les esglésies romàniques, separava espais com el cor o el presbiteri de la resta de la nau.

  227. polistil -la  adj
    es  polistilo
    fr  polystyle
    it  polistilo
    en  polystyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Dit de l'edifici pròstil que té moltes columnes.

  228. pondus [la]  m
    es  pondus
    en  pondus
    <Arqueologia>

    Pes d'un teler d'ordit vertical d'època clàssica, generalment de terrissa.

  229. porta triumphalis [la]  f
    es  porta triumphalis
    en  porta triumphalis
    <Arqueologia>

    Porta principal d'un circ, sobre la qual se situa la tribuna.

  230. posada a punt  f
    es  mise en place
    fr  mise en place
    en  set up
    <Turisme. Hoteleria>

    Operació o conjunt d'operacions per a preparar els estris, la maquinària, el mobiliari, etc., necessaris per als serveis de cuina, menjador, bar o cafeteria d'un establiment hoteler.

  231. post mortem [la]  loc
    es  post mortem
    en  postmortem
    <Arqueologia>

    Dit de les alteracions produïdes en els ossos d'un individu després de la seva mort.

  232. posticum [la]  loc
    es  posticum
    en  posticum
    <Arqueologia>

    Part posterior d'un temple grec o romà.

  233. praecinctio [la]  f
    es  praecinctio
    en  praecinctio
    <Arqueologia>

    Cadascun dels passadissos que divideixen la càvea.

  234. praefurnium [la]  m
    es  praefurnium
    en  praefurnium
    <Arqueologia>

    Sala d'unes termes amb calderes per a escalfar l'aigua.

  235. praefurnium [la]  m
    es  praefurnium
    en  praefurnium
    <Arqueologia>

    Conducte d'alimentació de la cambra de foc d'un forn antic.

  236. praesidium [la]  m
    es  praesidium
    en  praesidium
    <Arqueologia>

    Fortalesa militar de l'època romana.

  237. pronaos  m
    es  pronaos
    en  pronaos
    <Arqueologia>

    Cambra d'un temple grec o romà que precedeix la cel·la.

  238. propileu  m
    es  propileo
    en  propylon
    <Arqueologia>

    Construcció d'entrada als palaus egeus.

  239. proplasma  m
    es  proplásmata
    en  proplasm
    <Arqueologia>

    Esbós d'una escultura fet de fang o de cera.

  240. protiquisma  m
    es  proteichisma
    en  proteichisma
    <Arqueologia>

    Avantmuralla de les fortificacions gregues.

  241. pròtoma  f
    es  protome
    en  protoma
    <Arqueologia>

    Escultura que representa el cap i la part superior del cos d'un animal.

  242. psicter  m
    es  psicter
    en  psykter
    <Arqueologia>

    Recipient grec de terrissa de cos esfèric, sense nanses i amb peu, que servia per a refredar el vi.

  243. ptèron  m
    es  pteron
    en  pteron
    <Arqueologia>

    En un temple grec, línia exterior de la columnata.

  244. pulpitum [la]  m
    es  pulpitum
    en  pulpitum
    <Arqueologia>

    Mur que separa l'escena de l'orquestra en un teatre romà.

  245. pulvinar [la]  m
    es  pulvinar
    en  pulvinar
    <Arqueologia>

    Tribuna principal de la càvea, situada al centre del podi.

  246. qanat [ar]  m
    es  qanat
    <Arqueologia>

    Galeria subterrània d'època andalusina construïda per a captar aigua freàtica.

  247. quadre d'habitacions  m
    es  dietario
    es  planning de habitaciones
    fr  tableau de réception
    fr  tableau des chambres
    en  reservation chart
    en  reservation rack
    en  room rack
    de  Zimmerplan
    <Turisme. Hoteleria>

    Quadre en què s'indica la situació de les habitacions d'un establiment hoteler (disponible, ocupada, reservada, fora de servei, etc.).

  248. qubba [ar]  f
    es  qubba
    <Arqueologia>

    Edifici generalment aïllat de planta quadrangular i coronat per una cúpula, construït per a indicar la tomba d'algun santó de l'Islam.

  249. ràbita  f
    es  rábida
    <Arqueologia>

    Edifici musulmà, militar o religiós, situat a la frontera o en un lloc apartat.

  250. ready made [en]  m
    es  ready made
    fr  ready made
    it  ready made
    en  ready made
    <Teoria de l'art>

    Obra artística fruit de la combinació o disposició arbitrària d'objectes d'ús quotidià allunyats del seu context habitual amb la qual l'artista pretén sorprendre.

  251. ríton  m
    es  ritón
    en  rhyton
    <Arqueologia>

    Vas grec de terrissa en forma de banya, amb una nansa.

  252. riwaq [ar]  m
    es  riwaq
    <Arqueologia>

    Pòrtic d'un sahn amb cinc naus a la part corresponent de l'alquible i dues als altres costats.

  253. riwaq [ar]  m
    es  riwaq
    <Arqueologia>

    Part de la mesquita on resideixen i aprenen els estudiants.

  254. rudus [la]  m
    es  rudus
    en  rudus
    <Arqueologia>

    Capa intermèdia d'un paviment d'època romana, formada per pedres unides amb morter.

  255. sacellum [la]  m
    es  sacellum
    en  sacellum
    <Arqueologia>

    Àrea descoberta on es rendia culte a una divinitat.

  256. sahn [ar]  m
    es  sahn
    <Arqueologia>

    Pati central d'una mesquita, on se situa la font de les ablucions.

  257. scaenae frons [la]  f
    es  scaenae frons
    en  scaenae frons
    <Arqueologia>

    Gran mur de l'escena d'un teatre romà, generalment de la mateixa alçada que la càvea, decorat amb elements arquitectònics disposats en dos o tres registres.

  258. schola cantorum [la]  f
    es  schola cantorum
    en  schola cantorum
    <Arqueologia>

    Pòdium de planta rectangular situat al centre de la nau principal de la basílica cristiana, just davant de l'altar, on es col·locaven els cantors.

  259. semilater [la]  m
    es  semilater
    en  semilater
    <Arqueologia>

    Maó de l'època romana que té forma triangular.

  260. serdab  m
    es  serdab
    es  sirdab
    fr  serdab
    en  serdab
    <Arqueologia>

    Cambra petita d'una mastaba on es col·locava l'aixovar i l'estàtua del difunt, amb una obertura que la comunicava amb la capella.

  261. serveis de terra  m pl
    es  handling
    fr  assistance au sol
    en  aircraft handling
    en  handling
    <Transport aeri><Turisme. Hoteleria>

    Conjunt de serveis que una companyia aèria o una altra empresa ofereix als passatgers, als tripulants i a les aeronaus en un aeroport, com ara la facturació i el transport d'equipatges.
    Formes desestimades:  acomodament.

  262. sesquipedal  m
    es  sesquipedal
    en  sesquipedalis
    <Arqueologia>

    Maó d'època romana que mesura un peu i mig de costat.

  263. simpulum [la]  m
    es  simpulum
    en  simpulum
    <Arqueologia>

    Petit recipient globular de metall amb una mànec llarg i corbat emprat per a libacions.

  264. sistil -la  adj
    es  sistilo
    fr  systyle
    it  sistilo
    en  systyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Dit de l'obra arquitectònica amb l'intercolumni de quatre mòduls.

  265. sistil  m
    es  sistilo
    fr  systyle
    it  sistilo
    en  systyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Intercolumni de quatre mòduls.

  266. soliferreum [la]  m
    es  soliferreum
    en  soliferreum
    <Arqueologia>

    Llança ibèrica feta completament de ferro.

  267. sonia  f

    sin.  sonoritat  f
    es  sonía
    es  sonoridad
    fr  sonie
    en  loudness
    <Otorinolaringologia>

    Percepció subjectiva de la intensitat d'un so.

  268. statumen [la]  m
    es  statumen
    en  statumen
    <Arqueologia>

    Capa inferior d'un paviment d'època romana, formada per una barreja de pedres, terrissa i morter.

  269. stavkirke f
    es  stavkirke
    fr  stavkirke
    en  stave church
    <Arquitectura. Disseny>

    Església escandinava de fusta, pròpia dels segles XI-XIII.

  270. stickman  m i f
    es  stickman
    fr  stickman
    en  stickman
    <Jocs. Joguines><Professions>

    Persona que, en un casino de joc, s'ocupa de fer les advertències necessàries per al desenvolupament del joc de daus, de lliurar-los als jugadors, de recollir-los amb l'ajut d'un bastó amb la punta corba i de comprovar-ne l'estat després de cada tirada.

  271. sudatori  m

    sin. compl.  laconicum [la]  m
    es  laconicum
    es  sudatorium
    en  laconicum
    en  sudatorium
    <Arqueologia>

    Sala d'unes termes destinada a prendre banys de vapor.

  272. suïcidi ampliat  m
    es  suicidio ampliado
    fr  homicide-suicide
    en  homicide suicide
    de  erweiteter Selbstmord
    de  erweiteter Suizid
    de  Mitnahmeselbstmord
    <Psicologia>

    Suïcidi perpetrat després d'haver assassinat una o més persones, normalment de parentiu proper.

  273. summa cavea [la]  f
    es  summa cavea
    en  summa cavea
    <Arqueologia>

    Sector superior de la càvea.

  274. surf pla  m
    es  body board
    fr  body board
    fr  surf couché
    fr  surf horizontal
    it  body board
    en  body boarding
    <Esports nàutics>

    Surf que consisteix a planar sobre les onades amb una planxa en què l'esportista, estirat, recolza la part superior del cos.

  275. surf sense planxa
    es  body surfing
    fr  surf sans planche
    en  body surfing
    <Esports nàutics>

    Surf que es practica deixant lliscar el cos sobre les onades, generalment amb l'ajut d'unes petites pales lligades a les mans que permeten dirigir els moviments a l'aigua.
    Formes desestimades:  surf de cos.

  276. suspensura  f
    es  suspensura
    en  suspensura
    <Arqueologia>

    Cadascuna de les columnetes de maons que suporten el sostre d'un hipocaust.

  277. taberna  f
    es  taberna
    en  taberna
    <Arqueologia>

    Botiga petita d'època romana que era usada pel propietari també com a dormitori.

  278. tablini  m
    es  tablinum
    en  tablinum
    <Arqueologia>

    Cambra d'una domus situada entre l'atri i el peristil.

  279. tabula ansata [la]  f
    es  tabula ansata
    en  tabula ansata
    <Arqueologia>

    Suport o marc d'una inscripció romana de forma rectangular amb ales.

  280. tarifació per demanda  f
    es  yield management
    fr  tarification en temps réel
    en  yield management
    de  Preismanegement
    <Turisme. Hoteleria>

    Sistema de gestió per a companyies aèries i hoteleres que ajusta els preus dels serveis turístics a partir d'una previsió de la demanda.

  281. taula  f
    es  tabula
    en  tabula
    <Arqueologia>

    Pintura sobre fusta que era penjada en una paret.

  282. tegula mammata [la]  f
    es  tegula mammata
    en  tegula mammata
    <Arqueologia>

    Tègula de quatre peus.

  283. tell  m
    es  tell
    en  tell
    <Arqueologia>

    Pujol artificial sorgit a la plana a conseqüència dels successius enfonsaments de les cases, fetes de tova, d'un poblat o d'una ciutat i de la posterior construcció d'altres habitacions sobre els enderrocs.

  284. tèmenos  m
    es  temenos
    es  témenos
    en  temenos
    <Arqueologia>

    Recinte sagrat al voltant d'un temple grec o romà, delimitat per pòrtics.

  285. termalisme  m
    es  termalismo
    fr  thermalisme
    it  termalismo
    en  thermalism
    de  Thermalservice
    <Turisme. Hoteleria>

    Conjunt de serveis mèdics, assistencials i hotelers destinats a la utilització terapèutica de les aigües termals.

  286. terminus ante quem [la]  loc
    es  terminus ante quem
    en  terminus ante quem
    <Arqueologia>

    Datació més antiga que es pot atribuir a una resta o a un nivell arqueològic, d'acord amb el seu context.

  287. terminus post quem [la]  m
    es  terminus post quem
    en  terminus post quem
    <Arqueologia>

    Datació més moderna que es pot atribuir a una resta o un nivell arqueològic, d'acord amb el seu context.

  288. téssera  f
    es  tésera
    en  tessera
    <Arqueologia>

    Peça monetiforme utilitzada en època antiga com a fitxa d'entrada, pagament provat, fitxa de joc o contrasenya.

  289. tetràstil -la  adj
    es  tetrástilo
    fr  tétrastyle
    it  tetrastilo
    en  tetrastyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Dit de l'edifici pròstil que té quatre columnes.

  290. titulus pictus [la]  m
    es  titulus pictus
    en  titulus pictus
    <Arqueologia>

    Depictus amb significat comercial pintat sobre àmfores o altres objectes.

  291. tolos  m
    es  tholos
    en  tholos
    <Arqueologia>

    Construcció circular romana edificada especialment al centre d'un macellum com a element decoratiu, que imita un temple circular grec.

  292. tolos  m
    es  tholos
    en  tholos
    <Arqueologia>

    Temple circular perípter o sense columnes.

  293. tolos  m
    es  tholos
    en  tholos
    <Arqueologia>

    Tomba circular coberta amb una falsa cúpula.

  294. toreumata [la]  f
    es  toreumata
    en  toreumata
    <Arqueologia>

    Vidre amb guarniments que imita el metall treballat.

  295. torner -ra terrissaire  m i f
    es  tornero alfarero
    fr  faïencier porcelainier
    en  jiggerer
    en  jollier
    <Indústries diverses><Professions>

    Terrissaire que fabrica objectes de ceràmica en sèrie mitjançant un torn automàtic.

  296. transitari -ària  m i f
    es  transitario
    fr  transitaire
    it  transitario
    en  forwarder
    en  forwarding agent
    <Professions><Transport>

    Persona que s'ocupa de gestionar el transport de béns i mercaderies que s'exporten o s'importen, d'acord amb les necessitats dels seus clients.

  297. trapezòfor  m
    es  trapezóforo
    en  trapezophorum
    <Arqueologia>

    Suport de taula esculpit.

  298. trístil -la  adj
    es  trístilo
    en  tristyle
    <Arquitectura. Disseny>

    Dit de l'edifici pròstil que té tres columnes.

  299. trullissatio [la]  f
    es  trullissatio
    en  trullissatio
    <Arqueologia>

    Primera capa d'arrebossat d'argamassa que s'adhereix directament al mur.

  300. turisme termal  m

    sin. compl.  termoturisme  m
    es  termoludismo
    es  turismo termal
    fr  thermoludisme
    fr  tourisme termal
    en  spa fun
    de  Thermalbadtourismus
    <Turisme. Hoteleria>

    Turisme que té lloc en un establiment situat en una zona rica en deus d'aigua mineromedicinal i dotat de la infraestructura necessària per a aprofitar-les amb finalitats d'entreteniment.
    Formes desestimades: termoludisme.
     

  301. ushabti  m
    es  ushabti
    fr  ushabti
    en  ushabti
    <Arqueologia>

    Estatueta feta de ceràmica, fusta, pedra, cera, etc., que representa un servent i que es dipositava a les tombes egípcies per al servei del difunt.

  302. videoart  m
    es  video de creación
    es  videoarte
    fr  art vidéo
    fr  vidéo de création
    fr  videoart
    it  video art
    it  videoarte
    en  video art
    en  videoart
    <Teoria de l'art>

    Activitat artística que es basa en l'enregistrament, la generació i la manipulació d'imatges electròniques que es poden difondre tant en directe com en diferit.
    Formes desestimades:  videocreació.

  303. villa rustica [la]  f
    es  villa rustica
    en  villa rustica
    <Arqueologia>

    Vil·la orientada bàsicament a l'explotació agropecuària.

  304. vol nàutic  m
    es  parasailing
    fr  paravoile
    en  parasailing
    <Esports nàutics>

    Modalitat esportiva en què una persona equipada amb un paracaigudes obert és estirada per una llanxa fins que s'envola i se sosté un temps en l'aire.

  305. westwerk [de]  m
    es  westwerk
    fr  westwerk
    it  westwerk
    en  westwerk
    de  Westwerk
    <Arquitectura. Disseny>

    Cos arquitectònic col·locat a la façana occidental de les esglèsies carolíngies i romàniques alemanyes, flanquejat per dues torres, que dóna a una tribuna oberta a l'interior del temple, des de la qual la família reial seguia els oficis religiosos.

  306. xòanon  m
    es  xoanon
    es  xóanon
    en  xoanon
    <Arqueologia>

    Estàtua de fusta que representa el cap i els braços d'una persona, amb el cos i les cames en forma de columneta o de biga.

  307. zona turística  f
    es  núcleo turístico
    es  zona turística
    fr  zone touristique
    en  touristic zone
    de  Feriengebiet
    <Turisme. Hoteleria>

    Zona que, pels atractius naturals o equipaments de què disposa, té una afluència de turisme important.