fitxes - cdlpv

Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).

  1. appenzell [de]  m
    es  appenzell
    fr  appenzell
    en  Appenzell
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma i cuita, amb gust afruitat, originari del cantó suís d'Appenzell.

  2. asiago [it]  m
    es  asiago
    fr  asiago
    it  asiago
    en  Asiago
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta ferma semicuita i maduració mitjana, que se sol presentar en peces grosses, originari de la ciutat italiana d'Asiago.

  3. blarney [en]  m
    es  blarney
    fr  blarney
    en  Blarney
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta ferma i gust dolç, generalment presentat amb forma arrodonida, originari d'Irlanda.

    Nota: La denominació prové del nom del castell de Blarney.

  4. brie [fr]  m
    es  brie
    fr  brie
    en  Brie
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta tova i cremosa, amb la crosta florida, gust intens i generalment presentat amb forma de disc, originari de la regió francesa de Brie.

  5. cantal  m
    es  cantal
    fr  cantal
    en  Cantal
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta ferma i crosta grisosa, amb gust més o menys suau segons el punt de maduració, originari de la ciutat occitana de Cantal.

  6. cheshire [en]  m
    sin.  chester [en]  m
    es  cheshire
    es  chester
    fr  chester
    en  Cheshire
    en  Chester
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma i gust lleugerament salat, presentat generalment amb forma de barra, originari de la ciutat anglesa de Chester, capital del comtat de Cheshire.

  7. colby  m
    es  colby
    fr  colby
    en  Colby
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta cremosa, i gust suau i lleugerament dolç, originari de la ciutat nord-americana de Colby.

  8. doble gloucester [gloucester: en]  m
    es  double gloucester
    fr  double gloucester
    en  double Gloucester
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de sis mesos, molt saborós, amb una crosta molt dura, originari de la ciutat anglesa de Gloucester.

    Nota: S'elabora com el formatge gloucester, però amb un procediment que n'enriqueix més el gust.

  9. gloucester [en]  m
    es  gloucester
    fr  gloucester
    en  Gloucester
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de cabra, de pasta premsada molt ferma, madurat durant un període de dos mesos, originari de la ciutat anglesa de Gloucester.

    Nota: Se n'ha popularitzat molt la varietat doble gloucester, feta amb llet de vaca, més madura i saborosa.

  10. doble worcester [worcester: en]  m
    es  double worcester
    en  double Worcester
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada molt ferma de color ataronjat i regust de cítric, madurat durant un període de cinc a set mesos, originari de la ciutat anglesa de Worcester.

    Nota: Es considera una variant del doble gloucester.

  11. finlàndia suís  m
    es  finlandia
    en  Finlandia Swiss
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de tres a sis mesos, de gust especiat.

  12. jarlsberg [no]  m
    es  jarlsberg
    fr  jarlsberg
    en  Jarlsberg
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada molt ferma, la qual presenta un color daurat i forats de dimensions diverses, i té un gust suau i dolç, amb sabor de nous, originari de la ciutat noruega de Jarlsberg.

  13. Nota: terme adaptat (montàsio) en maig del 2003. Vegeu-ho.

    montasio [it]  m
    es  montasio
    fr  montasio
    it  montasio
    en  Montasio
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de tres a divuit mesos, amb una crosta que es va endurint amb el temps, de gust ric i afruitat, originari d'Itàlia.

    Nota: La denominació prové del nom d'un cim dels Alps del Friül, el Jôf di Montâs, en italià Giogo di Montasio.

  14. monterey [en]  m
    es  monterey
    fr  monterey
    en  Jack cheese
    en  Monterey cheese
    en  Monterey Jack
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta més o menys tova segons el punt de maduració, madurat durant un període d'un a sis mesos, de gust molt suau, originari de la ciutat nord-americana de Monterey.

    Nota: La varietat més popular, el monterey jack sec, és madurada amb l'addició de sal, oli i pebre.

  15. masterització  f
    es  mastering
    es  masterización
    fr  matriçage
    it  masterizzazione
    en  mastering
    de  Masteraufzeichnung
    de  Mastering
    <Imatge. So>

    Procés d'obtenir la còpia mestra de l'original d'un enregistrament.

  16. professiograma  m
    es  profesiografía
    es  profesiograma
    fr  professiogramme
    en  job description
    <Treball. Ocupació>

    Descripció, sovint amb forma gràfica, de les habilitats, les aptituds, les actituds, els coneixements i l'experiència que ha de tenir una persona per a l'acompliment òptim de les funcions i tasques d'un lloc de treball.

  17. globalitat de símptomes  f
    es  globalidad de síntomas
    es  totalidad de síntomas
    fr  globalité des symptômes
    fr  totalité des symptômes
    en  symptom complex
    en  symptom totality
    en  totality of symptoms
    <Medicina alternativa>

    Conjunt dels símptomes característics que descriuen la manera d'emmalaltir d'un pacient, incloent-hi els símptomes mentals, generals o locals, i que constitueixen l'única indicació fiable per a prescriure un remei.

  18. repertorització  f
    es  repertorització
    fr  répertorisation
    en  repertorisation
    <Medicina alternativa>

    Procés de recerca, en un repertori, dels símptomes d'un cas clínic i dels remeis corresponents que els produeixen o els alleugen.

  19. repertori  m
    es  repertorio
    fr  répertoire
    en  repertory
    <Medicina alternativa>

    Inventari dels símptomes dels diversos casos clínics i dels processos produïts pels medicaments, compilats d'una o de diferents matèries mèdiques, ordenats de manera analítica, amb la indicació dels medicaments més apropiats per a tractar-los, i concebut per a simplificar la recerca en la matèria mèdica homeopàtica.

  20. presa del cas  f
    es  toma del caso
    fr  prise du cas
    en  case-taking
    de  Fallaufnahme
    <Medicina alternativa>

    Obtenció de les dades més significatives d'un pacient per mitjà de l'anamnesi, l'observació i l'exploració per tal d'elaborar-ne la història clínica i establir una diagnosi i una terapèutica adequada.

  21. overlocaire  m i f
    sin.  overloquista  m i f
    es  overloquista
    fr  surjeteur
    en  overlocker
    <Indústria tèxtil><Professions>

    Persona que treballa amb una màquina d'overloc.

  22. màquina d'overloc  f
    sin.  sobrefiladora  f
    es  overlock
    es  sobrehiladora
    es  sobreorilladora
    fr  surjeteuse
    en  overlock
    en  overlock machine
    en  overlock seaming machine
    <Indústria tèxtil>

    Màquina que cus les vores dels teixits per impedir que es desfilin.

  23. bancassegurança  f
    es  bancaseguro
    fr  bancassurance
    it  bancassicurazione
    en  bancassurance
    en  bank insurance
    en  bankassurance
    <Assegurances>

    Venda de productes i serveis d'assegurança per mitjà de la xarxa comercial de les entitats financeres.

    Nota: El terme bancassegurança també s'utilitza sovint per a fer referència a la venda de productes i serveis financers mitjançant les entitats asseguradores.

  24. bancassegurador -a  adj
    es  bancoasegurador
    fr  bancassureur
    en  bancassurancer
    <Assegurances>

    Relatiu a la venda de productes i serveis d'assegurança per mitjà de la xarxa comercial de les entitats financeres.

  25. dilució seriada  f
    es  dilución en serie
    es  dilución seriada
    es  dilución sucesiva
    fr  dilution en série
    en  serial dilution
    de  Verdünnungsreihe
    <Medicina alternativa>

    Disminució progressiva de la concentració d'una substància continguda en una sèrie de flascons, de manera que la relació entre cada parella de dilucions consecutives es mantingui constant.

  26. símptoma patogenètic  m
    sin.  símptoma patogènic  m
    es  síntoma patogenético
    fr  symptôme pathogénésique
    fr  symptôme pathogénétique
    en  pathogenetic symptom
    en  pathogenic symptom
    en  proving symptom
    <Medicina alternativa>

    Símptoma que presenta una persona sana com a conseqüència de l'acció de la substància medicamentosa que se li ha administrat experimentalment, o que manifesta un malalt afectat per una intoxicació.

    Nota: En el curs d'un tractament, els pacients sensibles a un medicament poden manifestar símptomes que corresponen a l'acció primària del medicament, els quals també es consideren símptomes patogenètics.

  27. experimentació patogenètica  f
    sin.  experimentació patogènica  f
    es  experimentación en el hombre sano
    es  experimentación patogenética
    fr  expérimentation pathogénétique
    fr  expérimentation sur l'homme sain
    en  pathogenetic experiment
    en  proving
    <Medicina alternativa>

    Experimentació per a conèixer la capacitat curativa d'una substància medicamentosa mitjançant l'administració a persones sanes i l'anàlisi exhaustiva dels efectes que causa.

  28. feta  m
    es  feta
    fr  feta
    fr  féta
    it  feta
    en  Feta
    en  Fetta
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet d'ovella o de cabra, de pasta tova crua, madurat en salmorra durant un període de quinze a trenta dies, amb gust salat i lleugerament agre, originari de Grècia.

  29. kefalotiri  m
    es  kefalotiri
    fr  kefalotiri
    it  kefalotiri
    en  Kefalotyri
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet d'ovella, de pasta dura i textura forta, madurat durant un període de dos a tres mesos i amb gust picant i fort, originari de Grècia.

  30. graviera  m
    es  graviera
    fr  graviera
    it  graviera
    en  Graviera
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet d'ovella, de cabra o de vaca, de pasta dura cuita i textura cremosa, madurat durant un període mínim de tres mesos, i amb gust dolç i afruitat, originari de Grècia.

  31. kefalograviera  m
    es  kefalograviera
    fr  kefalogravia
    it  kefalograviera
    en  Kefalograviera
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet d'ovella, de pasta dura crua, madurat durant un període mínim de tres mesos, i amb gust fort i salat, originari de Grècia.

  32. kasseri  m
    es  kasseri
    fr  kaseri
    fr  kasserie
    it  kasseri
    en  Kaseri
    en  Kasseri
    <Alimentació>

    Formatge fet amb una barreja de llet d'ovella i de cabra, de pasta dura cuita, textura cremosa i amb gust fort i salat, originari de Grècia.

  33. caciocavallo [it]  m
    es  caciocavallo
    fr  caciocavallo
    it  caciocavallo
    en  Caciocavallo
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta dura, madurat durant un període de tres mesos a dos anys, que es presenta amb forma de carabassa, originari del sud d'Itàlia.

  34. itàlic  m
    es  itálico
    fr  italico
    it  italico
    en  Italico
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada semidura i textura elàstica i compacta, originari d'Itàlia.

  35. fontina  m
    es  fontina
    fr  fontina
    it  fontina
    en  Fontina
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta dura cuita, amb gust dolç i delicat, originari de la vall italiana d'Aosta.

  36. bergkäse [de]  m
    es  bergkäse
    fr  bergkäse
    en  Bergkäse
    de  Bergkaese
    de  Bergkäse
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta dura cuita, madurat durant un període de tres a nou mesos, de textura elàstica, gust fort i aroma intensa, originari dels Alps.

    Nota: Aquest formatge també és conegut en alemany amb la forma Alpkäse o Alpkaese.

  37. butterkäse [de]  m
    es  butterkäse
    fr  butterkäse
    fr  fromage beurre
    en  butter cheese
    en  Butterkase
    de  Butterkaese
    de  Butterkäse
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada semidura i textura elàstica i compacta, originari d'Alemanya.

  38. esrom  m
    es  esrom
    fr  esrom
    it  esrom
    en  Esrom
    da  esrom
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada semidura, textura flexible, gust lleugerament àcid i presentat amb forma rectangular, originari de Dinamarca.

  39. kernhem [ne]  m
    es  kernhem
    en  Kernhem
    nl  kernhem
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada tova, madurat durant un període de trenta dies, de textura tendra i cremosa, amb gust suau, i que es presenta en forma de barra rodona, originari d'Holanda.

  40. grumet  m i f
    es  grumete
    fr  mousse
    fr  novice
    en  cabin boy
    en  ship's boy
    <Professions><Transport marítim>

    Persona generalment jove que, en qualitat d'aprenent de mariner, ajuda la tripulació d'un vaixell en les diverses tasques que es duen a terme a bord.

    Nota: Les equivalències recollides es refereixen exclusivament al masculí. El francès distingeix entre mousse, si el grumet és menor de 16 anys, i novice, si té entre 16 i 18 anys.

  41. criosublimació  f
    es  criosublimación
    es  freeze-etching
    fr  cryodécapage
    en  cryo-etching
    en  freeze-cleaving
    en  freeze-etching
    <Biologia cel·lular>

    Tècnica emprada en la visualització de mostres biològiques mitjançant el microscopi electrònic, especialment en estudis de la membrana cel·lular, consistent a congelar l'espècimen amb nitrogen líquid, fracturar-lo amb un micròtom i sublimar-ne part del gel per veure la zona adjacent al lloc de la fractura.

  42. criofractura  f
    es  criofractura
    fr  cryofracture
    en  freeze-fracture
    en  freeze-fracturing
    <Biologia cel·lular>

    Tècnica emprada en la visualització de mostres biològiques mitjançant el microscopi electrònic, especialment en estudis de la membrana cel·lular, consistent a congelar l'espècimen amb nitrogen líquid i fracturar-lo amb un micròtom.

  43. capsular  v tr
    sin.  encapsular  v tr
    es  capsular
    fr  capsuler
    it  incapsulare
    en  capsule, to
    en  capsulise, to
    en  capsulize, to
    <Vinificació. Enologia>

    Revestir amb una càpsula el tap i part del coll de les ampolles, especialment de vi i xampany, per a protegir-los de la pols i aïllar-los de l'exterior.

  44. capsulament  m
    sin.  encapsulament  m
    es  capsulación
    es  capsulado
    es  encapsulado
    fr  capsulage
    it  capsulatura
    pt  capsulagem
    en  capsuling
    de  Verkapseln
    <Vinificació. Enologia>

    Operació de revestir amb una càpsula el tap i part del coll de les ampolles, especialment de vi i xampany, per a protegir-los de la pols i aïllar-los de l'exterior.

  45. capsuladora  f
    sin.  encapsuladora  f
    es  capsulador
    es  capsuladora
    fr  capsulateur
    fr  capsuleuse
    it  capsulatrice
    pt  capsulador
    pt  capsuladora
    en  bottle capper
    en  capsuling machine
    de  Kapselmaschine
    <Vinificació. Enologia>

    Màquina que revesteix amb una càpsula el tap i part del coll de les ampolles, especialment de vi i xampany, per a protegir-los de la pols i aïllar-los de l'exterior.

  46. xaptalització  f
    es  azucarado en seco
    es  chaptalización
    fr  chaptalisation
    fr  sucrage
    it  zuccheraggio
    en  chaptalization
    en  sugar addition
    de  Chaptalisieren
    de  Zuckerung
    <Vinificació. Enologia>

    Operació que consisteix a afegir al most sucre o determinats substituts del sucre, abans de la fermentació alcohòlica o durant aquest procés, amb la finalitat d'augmentar el grau del vi.

  47. sake  m
    es  sake
    es  saké
    fr  saké
    fr  saki
    it  sacchè
    it  sake
    it  sakè
    en  sake
    en  saké
    en  saki
    de  Sake
    <Begudes>

    Beguda alcohòlica típica del Japó, d'entre 12 i 17 graus, obtinguda per mitjà de la fermentació de grans d'arròs cuits.

  48. pronòstic -a  adj
    es  pronóstico
    fr  prognostique
    en  prognostic
    <Medicina>

    Dit dels senyals que permeten formular un pronòstic.

  49. avaluació pronòstica  f
    es  evaluación pronóstica
    fr  évaluation pronostique
    en  prognostic evaluation
    <Medicina alternativa>

    Avaluació de les modificacions dels símptomes d'un pacient afectat per una malaltia crònica després d'haver-li administrat un medicament, i de les seves possibilitats de millora, a fi d'establir les pautes terapèutiques que li cal seguir a partir d'aquell moment.

  50. mètode plus  m
    es  método plus
    fr  méthode plus
    en  plussing
    en  plussing method
    <Medicina alternativa>

    Mètode que consisteix a succussionar abans de cada presa un medicament prèviament diluït amb aigua o amb una barreja hidroalcohòlica, i a administrar-lo a intervals regulars, amb l'objectiu de potenciar-ne les propietats terapèutiques sense que augmenti el risc d'agreujament homeopàtic o l'aparició d'efectes adversos.

    Nota: Està indicat especialment en el tractament de les malalties agudes, en què sol ser recomanable augmentar el nombre de preses del medicament.

  51. xintz  m
    es  chintz
    fr  chintz
    it  chintz
    it  cintz
    pt  chintz
    en  chintz
    de  Chintz
    <Indústria tèxtil>

    Teixit amb lligat de plana, generalment de cotó, que adquireix brillantor per una de les cares per mitjà d'un calandratge especial i, sovint, de la impregnació amb substàncies resinoses, i que s'empra en decoració.

    Nota: La forma xintz també se sol usar per a denominar l'acabat brillant propi d'aquest tipus de teixit.

  52. ciré  adj
    es  ciré
    fr  ciré
    it  ciré
    en  cire
    en  ciré
    de  Ciré
    <Indústria tèxtil>

    Dit de l'acabat brillant i impermeable d'un teixit, que s'aconsegueix per mitjà d'una impregnació amb cera i un tractament mecànic.

    Nota: La forma substantivada ciré també se sol usar per a denominar els teixits que tenen aquest acabat.

  53. col·lapse  m
    es  colapso
    fr  affaissement
    fr  déformation
    fr  effondrement
    it  collasso
    en  collapse
    de  Kollaps
    de  Zusammenbruch
    <Construcció>

    Deformació d'una estructura fins a un punt crític, de manera que pot produir-se'n la caiguda total o parcial, com a conseqüència d'un pes excessiu o d'una deformació dels materials que la constitueixen.

  54. col·lapsar  v intr
    es  colapsar
    fr  s'affaisser
    fr  se déformer
    fr  s'effondrer
    en  collapse, to
    de  zusammenbrechen
    <Construcció>

    Deformar-se una estructura fins a un punt crític, de manera que pot produir-se'n la caiguda total o parcial, com a conseqüència d'un pes excessiu o d'una deformació dels materials que la constitueixen.

  55. hèlix superenrotllada  f
    es  coiled-coil
    es  hélice enrollada
    es  hélice superenrollada
    fr  coiled-coil
    en  coiled coil
    <Microbiologia>

    Estructura terciària de les proteïnes fibroses, en forma d'helicoide allargada, que s'obté quan dues o més hèlixs alfa s'enrotllen les unes al voltant de les altres.

  56. superhèlix  f
    es  super-hélice
    fr  superhélice
    en  coiled helix
    en  supercoil
    en  superhelix
    de  Supercoil
    de  Superhelix
    <Microbiologia>

    Estructura que pot adoptar una molècula de DNA, en què la doble hèlix s'enrotlla sobre si mateixa tot empaquetant-se.

  57. superenrotllament  m
    es  superenrollamiento
    fr  superenroulement
    en  supercoiling
    <Microbiologia>

    Procés per mitjà del qual es forma una superhèlix.

    Nota: Sovint, per extensió, s'usa també el terme superenrotllament com a sinònim de superhèlix.

  58. dret d'operació aeroportuària  m
    es  derecho de vuelo y aterrizaje
    es  permiso de operación de vuelo
    es  slot
    es  slot aeroportuario
    fr  créneau
    fr  créneau horaire
    en  slot
    en  time slot
    <Transport aeri>

    Dret que una companyia aèria ha de contractar perquè una aeronau pugui efectuar en un aeroport les operacions d'enlairament i aterratge en una porció d'espai i de temps determinada.

    Nota: En àmbits internacionals s'usa la forma anglesa slot.

  59. torn de vol  m
    es  franja horaria
    es  slot
    fr  créneau
    fr  créneau horaire
    it  banda oraria
    en  slot
    en  time slot
    <Transport aeri>

    Porció d'espai i temps que s'assigna a una companyia aèria perquè una aeronau pugui efectuar les operacions d'enlairament i aterratge en un aeroport determinat.

    Nota: En àmbits internacionals s'usa la forma anglesa slot.

  60. còpia mestra  f
    sin.  màster  m
    es  copia matriz
    es  copia original
    es  máster
    fr  copie antenne
    fr  copie originale
    fr  master
    it  master
    en  master
    en  master copy
    en  master print
    en  master tape
    de  Master
    <Imatge. So>

    Còpia obtinguda de l'original d'un enregistrament a partir de la qual es poden fer altres còpies sense deteriorar-lo.

  61. masteritzar  v tr
    es  masterizar
    it  masterizzare
    en  master, to
    <Imatge. So>

    Obtenir la còpia mestra de l'original d'un enregistrament.

  62. tècnica de la safata  f
    es  ejercicio in basket
    es  técnica in basket
    fr  exercice de la corbeille
    fr  exercice du courrier
    fr  exercicie in basket
    en  in-basket exercise
    en  in-basket technique
    <Treball. Ocupació>

    Exercici de simulació utilitzat en la formació i la selecció de personal, en què una persona exerceix el rol d'un directiu que ha d'actuar i prendre decisions en un període determinat de temps i d'acord amb un conjunt de situacions i informacions que se li presenten per mitjà de cartes, correus electrònics, informes, etc.

  63. centre de valoració per simulacre  m
    es  centro de evaluación
    es  centro de valoración
    fr  centre d'évaluation
    en  assessment center
    en  assessment centre
    <Treball. Ocupació>

    Espai especialment condicionat per a dur-hi a terme exercicis de simulació de situacions reals i altres tècniques que permeten valorar les habilitats i aptituds d'un grup de persones, generalment en processos de selecció de personal o de promoció interna.

  64. saint-paulin [fr]  m
    es  saint-paulin
    fr  saint-paulin
    en  Saint-Paulin
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma i una mica elàstica, amb una crosta llisa de color carabassa, de gust suau, que prové principalment de Bretanya i Normandia, i que originàriament es preparava en monestirs trapencs.

  65. samso  m
    es  samsoe
    fr  samsoë
    en  Samso
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, amb alguns forats, madurat durant un període mínim de tres mesos, amb una crosta de color groc i gust una mica àcid.

    Nota: La denominació prové del nom de l'illa danesa de Samsø.

  66. tilsit [de]  m
    es  tilsit
    fr  tilsit
    en  Tilsit
    de  Tilsiter
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, que durant els primers mesos de maduració se sotmet a rentatges amb aigua, de gust lleugerament afruitat, originari de la ciutat de Tilsit.

    Nota: Tilsit és la denominació que va rebre la ciutat russa de Sovetsk durant la dominació prussiana.

  67. wensleydale [en]  m
    es  wensleydale
    fr  wensleydale
    en  Wensleydale
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de dos a quatre mesos, amb gust suau i de mel, originari de la vall anglesa de Wensleydale.

    Nota: és molt popular la variant blava, que presenta algunes venes blavoses i és més cremós.

  68. cerca de talents  f
    sin.  cerca directa  f
    es  búsqueda directa
    es  caza de talentos
    es  cazatalentos
    fr  chasse aux talents
    fr  recherche de talents
    fr  recherche directe
    fr  recrutement par approche directe
    en  direct approach
    en  direct search
    en  head hunting
    <Treball. Ocupació>

    Procediment de reclutament i selecció de personal consistent a cercar i identificar candidats potencials per a cobrir un lloc de treball i contactar-hi directament per oferir-los la possibilitat d'ocupar-lo.

    Nota: La forma cerca de talents se sol aplicar en els casos en què se cerquen professionals altament qualificats.

  69. cercatalents  m i f
    es  cazacerebros
    es  cazatalentos
    es  headhunter
    fr  chasseur de têtes
    fr  chercheur de têtes
    en  headhunter
    en  recruiter
    en  recruiter officer
    <Treball. Ocupació>

    Persona física o jurídica que, per encàrrec d'una empresa, s'ocupa d'identificar i seleccionar professionals altament qualificats per a exercir funcions directives i executives, i de persuadir-los perquè s'hi incorporin.

  70. reclutament  m
    es  reclutamiento
    fr  recrutement
    en  recruitment
    <Treball. Ocupació>

    Conjunt de procediments de recerca, identificació i captació de candidats en un procés de selecció de personal.

  71. assetjament psicològic  m
    es  acoso laboral
    es  acoso moral
    es  acoso psicológico
    fr  harcèlement moral au travail
    fr  harcèlement professionnel
    fr  harcèlement psychologique
    en  mobbing
    <Dret laboral><Treball. Ocupació>

    Conducta del qui sotmet una persona, generalment un company de feina o un subordinat, a un maltractament psicològic sistemàtic i continuat amb l'objectiu de desestabilitzar-lo emocionalment, la qual cosa provoca en la persona afectada problemes físics i psicològics greus.

  72. síndrome d'esgotament professional  f
    sin. compl.  síndrome del cremat  f
    es  sentimiento de quemado
    es  síndrome de desgaste profesional
    es  síndrome de estar quemado
    fr  syndrome d'épuisement professionnel
    en  burnout syndrome
    <Treball. Ocupació>

    Síndrome originada com a resposta a una situació d'estrès emocional crònic, que es dóna especialment en professions assistencials, les quals exigeixen una relació constant i directa amb altres persones, i que es manifesta en forma d'esgotament físic i psicològic, una actitud despersonalitzada i un sentiment de falta de realització personal.

  73. medicamentari -ària  adj
    sin.  medicamentós -osa  adj
    es  medicamentoso
    fr  médicamenteux
    en  drug
    en  medicamentosus
    en  medicamentous
    de  arzneimittelbedingt
    <Medicina alternativa>

    Relatiu als medicaments.

  74. diàtesi medicamentària  f
    sin.  diàtesi medicamentosa  f
    es  diátesis medicamentosa
    en  drug-induced diathesis
    <Medicina alternativa>

    Diàtesi adquirida com a conseqüència de l'administració persistent i excessiva d'un medicament, que fa que se'n pateixi algun efecte permanentment encara que se'n suspengui l'administració.

    Nota: Aquest fenomen va ocórrer especialment en les experimentacions dutes a terme en els inicis de l'homeopatia, quan es desconeixien els riscos reals de les substàncies experimentals, però també pot produir-se per l'ús terapèutic d'un medicament quan la repetició és excessiva o la constitució del malalt hi és massa sensible.

  75. sarcode  m
    es  sarcode
    fr  sarcode
    en  sarcode
    <Medicina alternativa>

    Remei obtingut a partir de la dinamització de substàncies derivades de plantes sanes, com ara glucòsids, resines o mucílags, de teixits d'animals sans i de secrecions fisiològiques, del qual es coneixen els efectes a partir de l'experimentació patogenètica.

  76. nosode  m
    es  bioterápico
    es  nosode
    fr  biothérapique
    fr  nosode
    it  nosode
    en  nosode
    de  Nosode
    <Medicina alternativa>

    Remei obtingut a partir de la dinamització de cultius microbians, de secrecions i excrecions patològiques i de teixits malalts.

    Nota: A França els nosodes es van comercialitzar amb la denominació de bioteràpics, la qual cosa explica l'ús que es fa d'aquesta forma en alguns contextos com a sinònima de nosode.

  77. maribo  m
    es  maribo
    fr  maribo
    en  Maribo
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada semidura, madurat durant un període de tres a cinc setmanes i amb gust fort, originari de la ciutat danesa de Maribo.

  78. fynbo  m
    es  fynbo
    fr  fynbo
    en  Fynbo
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, generalment presentat amb forma de barra, originari de l'illa danesa de Fiònia (en danès, Fyn).

  79. danbo  m
    es  danbo
    fr  danbo
    en  Danbo
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta ferma i elàstica, presentat generalment amb forma rectangular, d'origen danès.

  80. fiore sard  m
    es  fiore sardo
    fr  fiore sardo
    it  fiore sardo
    en  Fiore Sardo
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet d'ovella, de pasta dura, madurat de tres a sis mesos, durant els quals de tant en tant se submergeix en oli d'oliva, amb gust ric, salat però afruitat, originari de l'illa de Sardenya.

  81. ragusà  m
    es  ragusano
    fr  ragusano
    it  cacio ragusano
    en  Ragusano
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de tres a divuit mesos, amb una crosta que es va endurint amb el temps, amb gust ric i afruitat, originari de la ciutat siciliana de Ragusa.

  82. vacherin [fr]  m
    es  vacherin
    fr  vacherin
    en  vacherin
    en  Vacherin
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta crua premsada, suau i elàstica, madurat durant un període mínim de tres setmanes, amb gust lleugerament salat i textura cremosa, presentat amb forma de barra i envoltat d'una crosta d'escorça d'avet, originari de la Savoia.

    Nota: Les varietats més populars són el vacherin friburguès i el vacherin Mont-d'Or.

  83. pecorino  m
    es  pecorino
    fr  pecorino
    en  Pecorino
    <Alimentació>

    Formatge elaborat amb llet d'ovella, de pasta dura cuita, madurat durant un període de vuit a dotze mesos i amb gust salat, d'origen italià.

    Nota: Segons la procedència se'n distingeixen diverses varietats:pecorino romà, pecorino sard, pecorino sicilià, etc.

  84. valoració per simulacre  f
    es  método de centros de evaluación
    es  método de centros de valoración
    fr  méthode d'appréciation par simulation
    fr  méthode de centres d'évaluation
    en  assessment center method
    en  assessment centre process
    <Treball. Ocupació>

    Mètode emprat per a valorar, per mitjà d'exercicis de simulació de situacions reals i altres tècniques, les habilitats i aptituds d'un grup de persones, generalment en processos de selecció de personal o de promoció interna.

  85. saint-nectaire [fr]  m
    es  saint-nectaire
    fr  saint-nectaire
    en  Saint-Nectaire
    <Alimentació>

    Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada i textura suau, madurat durant un període de vuit setmanes, amb aroma d'herbes, originari de la vila occitana de Saint-Nectaire.