Índex general de termes
fitxes - Eines de Llengua

Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).

  1. guerra de pintura  f
    es  batalla de pintura
    es  guerra de pintura
    es  paintball
    fr  paintball
    pt  paintball
    en  paintball
    en  paintball war game
    de  Paintball

    <Jocs. Joguines>

    Joc que es practica a l'aire lliure i que consisteix a dividir els participants en dos equips, els jugadors dels quals es disparen boles de pintura els uns als altres mitjançant unes escopetes especials d'aire comprimit.

  2. delestatge  m
    es  delestage
    es  délestage
    fr  délestage
    en  delestage
    en  délestage

    <Vinificació. Enologia>

    Tècnica de maceració dels vins negres que es duu a terme durant el procés de fermentació alcohòlica i que consisteix a extreure el most de la tina i tornar-l'hi a introduir al cap d'unes hores, procurant que el barret de brisa es descompacti i hi quedi barrejat, a fi de fer augmentar la concetració de col·loides i la intensitat de color del most.

  3. aliment funcional  m
    es  alimento funcional
    fr  alicament
    fr  aliment fonctionnel
    fr  aliment santé
    it  alimento funzionale
    pt  alimento funcional
    en  functional food

    <Alimentació>

    Aliment en estat natural o modificat, al qual, a banda de les seves funcions nutritives essencials, s'atribueix un efecte beneficiós per a l'organisme o de prevenció de determinades malalties cròniques.

    Nota: Els aliments funcionals es caracteritzen perquè tenen dosis significatives de determinades substàncies considerades beneficioses per a l'organisme. De vegades, i atès que encara no hi ha una legislació específica per a aquest tipus de productes, hi ha una certa confusió entre aquest terme i la forma nutricèutic.

  4. aliment enriquit  m
    es  alimento enriquecido
    fr  aliment enrichi
    en  fortified food
    de  angereicherte Nahrungsmittel

    <Alimentació>

    Aliment al qual s'han afegit determinades substàncies nutritives que n'eleven el valor alimentós.

  5. aliment protector  m
    es  alimento protector
    fr  aliment de protection
    fr  aliment protecteur
    it  alimento prottetivo
    pt  alimento protector
    en  protective food
    de  essentielle Nahrungsmittel

    <Alimentació>

    Aliment que, per la seva riquesa en substàncies nutritives essencials (vitamines o minerals), és especialment útil per a la salut i el desenvolupament físic.

  6. nutricèutic -a  adj
    es  nutracéutico
    fr  nutraceutique
    fr  nutriceutique
    en  nutraceutical
    en  nutriceutical

    <Alimentació>

    Dit del producte elaborat a partir de substàncies naturals pròpies dels aliments, que es presenta sota una forma farmacèutica determinada (comprimit, xarop, pólvores, etc.) i al qual s'atribueix un efecte beneficiós per a l'organisme i la capacitat de contribuir en la prevenció d'algunes malalties cròniques.

    Nota: De vegades, i atès que encara no hi ha una legislació específica per a aquest tipus de productes, la denominació nutricèutic també s'usa amb el sentit d'aliment funcional.

  7. cladograma  m
    es  cladograma
    fr  cladogramme
    it  cladogramma
    en  cladogram
    de  Kladogramm

    <Botànica><Zoologia>

    Diagrama en forma d'arbre que mostra les relacions filogenètiques entre clades.

  8. cladística  f
    es  cladística
    fr  cladistique
    it  cladistica
    en  cladistics
    de  Kladistik

    <Botànica><Zoologia>

    Mètode de classificació taxonòmica basat en la construcció de clades.

  9. cladisme  m
    es  cladismo
    fr  cladisme
    it  cladismo
    en  cladism

    <Botànica><Zoologia>

    Teoria que proposa la classificació dels éssers vius seguint la metodologia de la cladística.

  10. clade  m
    es  clade
    es  clado
    fr  clade
    it  clade
    it  cladus
    en  clade
    de  Cladus
    de  Klade

    <Botànica><Zoologia>

    Grup de classificació taxonòmica constituït pels éssers vius amb un antecessor comú que comparteixen caràcters morfològics, fisiològics o bioquímics homòlegs exclusius.

    Nota: Els ocells, per exemple, formen un clade perquè comparteixen el caràcter homòleg exclusiu de les plomes.

  11. diàtesi discràtica  f
    es  diátesis discrásica
    es  diátesis discrática
    fr  diathèse dyscrasique
    en  destructive diathesis
    en  dyscratic diathesis
    de  dyskratische Diathese

    <Medicina alternativa>

    Diàtesi resultant de l'evolució desfavorable d'una diàtesi limfàtica, escrofulosa o úrica, que predisposa al desenvolupament de tumors malignes, leucèmia i malalties degeneratives del sistema nerviós, i que es troba present en els estadis terminals d'una malaltia.

  12. miasma sicòtic  m

    sin.  sicosi  f
    es  miasma sicósico
    es  miasma sicótico
    es  sicosis
    fr  miasme sycotique
    fr  sycose
    pt  miasma sicósico
    pt  miasma sicótico
    en  sycosis
    en  sycotic miasm

    <Medicina alternativa>

    Miasma crònic, d'origen congènit o fruit d'una infecció gonocòccica, que se sol manifestar per l'aparició de lesions condilomatoses i quistoses i per la proliferació de mucoses.

  13. pirata  m i f
    es  pirata
    es  pirata informático
    fr  braqueur informatique
    fr  pirate
    fr  pirate informatique
    en  black hat hacker
    en  cracker
    de  Cracker

    <Informàtica><Internet>

    Persona que s'introdueix il·legalment en un sistema de seguretat informàtic amb la voluntat de produir-hi un perjudici o de treure'n un profit.

  14. megabit  m
    es  megabit
    fr  mégabit
    en  megabit
    de  Megabit

    <Informàtica>

    Unitat de mesura equivalent a un milió de bits.

    Nota: Se sol abreujar internacionalment amb les formes Mb o bé Mbit.

  15. lluneta  f
    es  luneta
    es  lunette
    fr  lunette
    en  lunette

    <Ciències de la Terra>

    Dipòsit d'origen eòlic de materials molt fins, com ara llim, argila o sorra fina, en forma de mitja lluna asimètrica, que se sol formar a la vora d'una depressió hidroeòlica o d'una sebkha al costat de sotavent.

  16. kopje [af]  m
    es  kopje
    fr  castle-kopjé
    fr  kopjé
    en  castle kopje
    en  kopje
    en  koppie
    en  rock tower
    de  Kleininselberg

    <Ciències de la Terra>

    Inselberg de dimensions decamètriques, de relleu ruïniforme, modelat sovint a partir de roques cristal·lines a les planes tropicals àrides d'Austràlia, el sud d'Àfrica i el Sàhara.

  17. klippe [de]  f
    es  klippe
    fr  klippe
    fr  lambeau de charriage
    fr  lambeau de chevauchement
    en  klippe
    de  Klippe

    <Ciències de la Terra>

    Massa rocallosa aïllada que constitueix el testimoni d'un mantell de corriment erosionat.

  18. kame [en]  m
    es  kame
    fr  kame
    en  kame

    <Ciències de la Terra>

    Dipòsit fluvioglacial, en forma de turó de pocs metres d'alçària, constituït per sediments estratificats abandonats per l'aigua de fusió d'una glacera i que tendeixen a omplir la part lateral d'un marge glacial.

    Nota: Terme procedent de l'escocès, variant de l'anglès parlada a Escòcia.

  19. banqueta de glaç  f

    sin.  cinturó de glaç  m
    fr  banquette côtière
    fr  pied de glace
    en  ice foot

    <Ciències de la Terra>

    Massa de glaç que forma una franja soldada a la platja o especialment a les roques de la costa, i que no és moguda per les oscil·lacions de la marea.

  20. agulla glacial  f
    es  aguja glaciar
    es  horn
    es  pico glaciar
    es  pico piramidal
    fr  aiguille
    fr  corne
    fr  pic glaciaire
    fr  pyramide glaciaire
    en  aiguille
    en  horn
    en  pyramidal peak
    de  Horn

    <Ciències de la Terra>

    Pic muntanyós agut, de forma piramidal i de parets molt rostes, resultat del retrocés de les capçaleres de tres o més circs glacials coalescents.

    Nota: Internacionalment se sol usar la forma alemanya Horn.

  21. esbaldregall estratificat  m
    es  grèze litée
    fr  éboulis lité
    fr  éboulis ordoné
    fr  éboulis stratifié
    fr  grèze litée
    en  bedded scree
    en  grèze litée
    en  stratified debris
    en  stratified scree
    en  talus scree

    <Ciències de la Terra>

    Esbaldregall d'origen periglacial format en terrenys calcaris per capes de reble criosclàstic petit i angulós i amb material intersticial llimós, en pendents de 5º a 70º.

  22. falla de direcció  f
    es  falla de desenganche
    es  falla de desgarre
    es  falla de desplazamiento horizontal
    es  falla transcurrente
    fr  faille à décrochement horizontal
    fr  faille à rejet horizontal
    fr  faille décrochante
    en  longitudinal fault
    en  strike-slip fault
    en  transcurrent fault

    <Ciències de la Terra>

    Falla en què els blocs es desplacen horitzontalment al llarg del pla de falla.

  23. esker [en]  m
    es  esker
    fr  esker
    en  eskar
    en  esker
    de  Os

    <Ciències de la Terra>

    Dipòsit fluvioglacial heteromètric, grollerament estratificat, en forma de cresta de traçat sinuós, que pot assolir llargàries quilomètriques i que correspon a una antiga xarxa de drenatge.

    Nota: També es coneix internacionalment amb la forma sueca ås.

  24. xebró  m
    es  chevron
    fr  chevron
    fr  fer à repasser
    en  flat iron
    en  flatiron

    <Ciències de la Terra>

    Forma de relleu monoclinal, semblant a una V invertida, originada per erosió diferencial i que correspon a un estrat de roca resistent a l'erosió en un vessant d'un plec o en una cuesta.

  25. pedra maresa  f

    sin. compl.  marès  m
    es  arenisca de playa
    es  beach rock
    es  roca de playa
    fr  grès de plage
    en  beach rock
    de  Beachrock
    de  Strandfels
    de  Strandkonglomerat
    de  Strandsandstein

    <Ciències de la Terra>

    Gres friable o molt endurit constituït per sorres silícies o calcàries cimentades per calcita marina, que es forma especialment en platges de mars càlids.

  26. creixent de platja  m

    sin. compl.  fistó de platja  m
    es  creciente de playa
    es  cúspide de playa
    es  cuspilito
    es  festón de playa
    fr  croissant de plage
    fr  cuspide de plage
    fr  feston de plage
    en  beach cusp
    de  Strandhorn

    <Ciències de la Terra>

    Estructura en forma de mitja lluna, amb les banyes mirant a mar i separades per una concavitat erosiva de dimensions decamètriques, que es forma a la zona de rompent d'una platja com a conseqüència de l'acumulació de sorra i grava.

    Nota: La forma fistó de platja també s'utilitza per a fer referència al conjunt de creixents que es formen en una platja.

  27. estat de la qüestió  m
    es  estado de la cuestión
    es  estado de la materia
    es  historia de la cuestión
    fr  état de la question
    en  state of the art

    <Comunicació. Informació>

    Examen documental exhaustiu que es fa d'una matèria determinada, generalment com a pas previ d'un treball de recerca.

  28. yardang [tr]  m
    es  yardang
    fr  yardang
    en  jardan
    en  yardang
    en  yarding

    <Ciències de la Terra>

    Forma de relleu causada per l'abrasió eòlica sobre terrenys poc coherents en ambients desèrtics, consistent en un conjunt de rugositats esmolades i sinuoses amb depressions allargassades, paral·leles a la direcció del vent i que poden assolir 7 m de fondària.

    Nota: És un terme d'origen turc.

  29. mont  m
    es  monte
    es  monte sinclinal
    fr  chaînon anticlinal
    fr  mont
    en  anticlinal ridge

    <Ciències de la Terra>

    Forma de relleu jurassià consistent en un cim afaiçonat en una volta anticlinal de roca resistent a l'erosió.

  30. val  m
    es  val
    es  valle jurásico
    es  valle sinclinal
    fr  val
    fr  vallée synclinale
    en  synclinal valley
    en  val

    <Ciències de la Terra>

    Forma de relleu jurassià consistent en una depressió que correspon al fons d'un sinclinal de roca resistent a l'erosió.

  31. pradolina  f

    sin.  urstromtal [de]  m
    es  pradolina
    es  urstromtal
    fr  pradolina
    fr  urstromtal
    en  ice marginal channel
    en  pradolina
    en  pradoliny
    en  urstromtal
    de  Urstromtal

    <Ciències de la Terra>

    Vall àmplia i poc profunda, paral·lela al front d'un inlandsis, que canalitza corrents d'aigua proglacials, típica de la plana central europea.

    Nota: Urstromtal és una forma d'origen alemany i pradolina és una forma d'origen polonès.

  32. terrane [en]  m
    es  terrane
    fr  terrane
    en  terrane
    de  Terrane

    <Ciències de la Terra>

    Unitat geològica estructural al·lòctona, amb una seqüència estratigràfica i una història tectònica diferents de les que presenten les unitats adjacents.

  33. salina  f
    es  laguna salada
    es  salar
    es  salina
    en  salt pan
    en  saltpan

    <Ciències de la Terra>

    Llac poc profund que ocupa una depressió petita tancada, on la saturació provoca estacionalment o temporalment la precipitació dels clorurs i dels sulfats.

  34. playa [es]  f
    es  playa
    fr  playa
    en  playa
    en  salar
    en  salina

    <Ciències de la Terra>

    Terreny pla i habitualment eixut, sense vegetació, que forma la part més baixa d'una conca desèrtica endorreica i que sol contenir materials fins i sals solubles i, en algun moment, aigües efímeres.

    Nota: Aquest terme es reserva per a paisatges interiors i conques intermontanes.

  35. xot  m
    es  chott
    fr  chott
    en  chott
    en  shott
    de  Schott

    <Ciències de la Terra>

    Sebkha de grans dimensions, plena permanentment d'aigua salada, pròpia del nord d'Àfrica.

  36. xot  m
    es  chott
    fr  chott
    en  chott
    en  shott
    de  Schott

    <Ciències de la Terra>

    Marge que envolta una sebkha format per vegetació halòfila o psammòfila.

  37. sebkha [ar]  f
    es  sebja
    es  sebkha
    fr  sebkha
    en  sabkha
    de  Sebcha
    de  Sebkha

    <Ciències de la Terra>

    Depressió endorreica tancada de fons pla, amb eflorescències salines freqüents i sòls halomorfs que impedeixen el creixement de vegetació.

    Nota: Sebkha és una forma dialectal de l'àrab difosa pels geomorfòlegs francòfons per a denominar exclusivament les depressions d'aquest tipus existents al continent africà. La forma corresponent a l'àrab estàndard és sabkha.

  38. poder clorosant  m
    es  poder clorosante
    fr  pouvoir chlorosant
    it  potere clorosante
    en  chlorotic power

    <Ciències de la Terra>

    Poder que tenen els sòls calcaris amb un valor elevat de calcària activa per a dificultar l'assimilació de ferro a les plantes que hi habiten, la qual cosa es manifesta en un engroguiment de les fulles.

  39. pingo  m
    es  pingo
    fr  pingo
    en  pingo
    de  Pingo

    <Ciències de la Terra>

    Hidrolacòlit de forma circular, de vegades enfonsat i clivellat, que pot arribar a assolir 70 m d'alçària i 600 m de diàmetre.

  40. nunatak  m
    es  nunatak
    fr  nunatak
    en  nunatak
    en  nunataq
    de  Nunatak

    <Ciències de la Terra>

    Pic rocós aïllat que sobresurt de la superfície d'un inlandsis, d'una glacera o d'una zona de neus perpètues, on la neu no sojorna a causa del fort pendent dels vessants.

  41. monadnock  m
    es  monadnock
    fr  monadnock
    en  monadnock

    <Ciències de la Terra>

    Relleu residual conservat en un peneplà, en forma de turó rebaixat de vessants abruptes, la base del qual enllaça progressivament amb la superfície general del peneplà.

    Nota: Correspon al nom d'una muntanya de New Hampshire, als Estats Units.

  42. byte [en]  m

    sin.  octet  m
    es  byte
    es  octeto
    fr  byte
    fr  octet
    en  byte
    de  Byte

    <Informàtica>

    Cadena de bits de longitud fixa (habitualment 6 o 8) tractada com a unitat per l'ordinador i que generalment correspon a un caràcter del codi ASCII.

    Nota: En un sentit estricte octet designa la cadena formada per 8 bits, mentre que byte denomina qualsevol cadena de bits; ambdues formes es consideren, però, sinònimes atès que actualment un byte generalment està constituït per 8 bits. Byte és un acrònim de l'anglès binary term. Se sol abreujar internacionalment amb la forma B.

  43. megabyte per segon  m
    es  megabyte por segundo
    fr  mégaoctet par seconde
    en  megabyte per second

    <Informàtica>

    Unitat de mesura equivalent a 1.048.576 bytes per segon.

    Nota: Se sol abreujar internacionalment amb la forma MBps. També és possible l'alternativa MB/s, d'acord amb la tradició d'usar la barra en la creació de formes abreujades d'unitats en què es posen en relació dues variables.

  44. byte per segon  m
    es  byte por segundo
    fr  octet par seconde
    en  byte per second

    <Informàtica>

    Unitat de mesura equivalent a 8 bits per segon.

    Nota: Se sol abreujar internacionalment amb la forma Bps. També és possible l'alternativa B/s, d'acord amb la tradició d'usar la barra en la creació de formes abreujades d'unitats en què es posen en relació dues variables.

  45. megabit per segon  m
    es  megabit por segundo
    fr  mégabit par seconde
    en  megabit per second
    de  Megabit pro Sekunde

    <Informàtica>

    Unitat de mesura equivalent a un milió de bits per segon.

    Nota: Se sol abreujar internacionalment amb la forma Mbps. També són possibles les alternatives Mb/s i Mbit/s, d'acord amb la tradició d'usar la barra en la creació de formes abreujades d'unitats en què es posen en relació dues variables.

  46. bit per segon  m
    es  bit por segundo
    fr  bit par seconde
    it  bit per secondo
    en  bit per second
    de  Bit pro Sekunde

    <Informàtica>

    Unitat de mesura del flux d'informació que es transmet cada segon per un sistema informàtic o per un sistema de telecomunicacions.

    Nota: Se sol abreujar internacionalment amb la forma bps. També són possibles les alternatives b/s i bit/s, d'acord amb la tradició d'usar la barra en la creació de formes abreujades d'unitats en què es posen en relació dues variables.

  47. indicador de funció  m
    es  tooltip
    es  ventana de pistas
    fr  bulle d'aide
    fr  infobulle
    en  balloon help
    en  help balloon
    en  tooltip

    <Informàtica>

    Etiqueta d'ajuda que es desplega quan el punter del ratolí se situa sobre una eina determinada d'una aplicació, i que conté informació sobre les funcions d'aquesta eina.

  48. imatge canviant  f
    es  efecto rollover
    es  sustitución de imágenes
    fr  effet de survol
    fr  survol d'images
    en  mouseover
    en  mouseover technique
    en  rollover
    en  rollover technique

    <Internet>

    Tècnica consistent a fer canviar l'aparença d'una imatge inclosa en una pàgina web quan el punter s'hi desplaça pel damunt.

    Nota: Les imatges, que poden ser clicables o no, poden canviar de color, de forma, transformar-se en un text o bé menar a una altra imatge de la mateixa pàgina web.

  49. imatge canviant  f
    es  imagen cambiante
    es  imagen de sustitución
    fr  image survolée
    en  mouseover
    en  mouseover image
    en  rollover
    en  rollover image
    en  swap image

    <Internet>

    Imatge inclosa en una pàgina web, que canvia d'aparença quan el punter s'hi desplaça pel damunt.

    Nota: Aquest tipus d'imatges, que poden ser clicables o no, poden canviar de color, de forma, transformar-se en un text o bé menar a una altra imatge de la mateixa pàgina web.

  50. creació personalitzada  f
    es  authoring
    es  autoraje
    fr  auteurisation
    fr  création
    fr  édition
    it  authoring
    en  authoring
    de  Authoring

    <Informàtica>

    Desenvolupament d'una aplicació amb l'ajuda d'un sistema d'autors.

  51. programari d'autors  m

    sin.  programari de creació  m
    es  software de autor
    fr  logiciel auteur
    fr  logiciel d'auteur
    fr  logiciel d'édition
    it  software autore
    it  software di authoring
    en  author software
    en  authoring software
    en  authorware
    de  Autorensoftware

    <Informàtica>

    Programari informàtic desenvolupat amb un llenguatge d'autors, que permet crear aplicacions personalitzades, especialment educatives i multimèdia, sense necessitat de tenir coneixements de programació.

  52. sistema d'autors  m

    sin.  sistema de creació  m
    es  sistema de autor
    es  sistema de creación
    fr  système auteur
    it  sistema autore
    pt  sistema de autor
    pt  sistema de criação
    en  author system
    en  authoring system
    de  Autorensystem

    <Informàtica>

    Sistema desenvolupat amb un llenguatge d'autors, que permet crear aplicacions personalitzades, especialment educatives i multimèdia, sense necessitat de tenir coneixements de programació.

  53. llenguatge d'autors  m

    sin.  llenguatge de creació  m
    es  lenguaje autor
    es  lenguaje de autor
    fr  langage auteur
    fr  langage de création
    it  linguaggio autore
    pt  linguagem de autor
    pt  linguagem de criação
    en  author language
    en  authoring language
    de  Autorensprache

    <Informàtica>

    Llenguatge informàtic d'alt nivell que conté instruccions especials que simplifiquen la programació, i que ha estat especialment concebut per facilitar la creació de programari educatiu i aplicacions multimèdia.

  54. furoner -a  m i f

    sin.  hacker [en]  m i f
    es  experto informático
    es  hacker
    fr  bidouilleur
    fr  fouineur
    fr  mordu de l'informatique
    en  computer hacker
    en  hacker
    en  white hat hacker
    de  Hacker

    <Internet>

    Persona apassionada per la informàtica, que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per explorar-ne les característiques i per posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit.
    Formes desestimades:  intrús -usa