fitxes - cdlpv - Neoloteca del Termcat

Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).

  1. col·lagrafia  f
    es  colagraf
    es  colagrafía
    es  collagraph
    fr  collagraphie
    en  collagraph

    <Gravat>

    Gravat obtingut a partir d'una matriu a la qual s'ha enganxat una composició feta amb elements de diferents textures i relleus.

  2. col·lagrafia  f
    es  colagraf
    es  colagrafía
    es  collagraph
    fr  collagraphie
    en  collagraph

    <Gravat>

    Tècnica de gravat en què les imatges s'obtenen a partir d'una matriu a la qual s'ha enganxat una composició feta amb elements de diferents textures i relleus.

  3. SQL  m
    es  SQL
    fr  SQL
    it  SQL
    en  SQL
    de  SQL

    <Informàtica>

    Llenguatge d'interrogació, d'actualització i de gestió de bases de dades relacionals reconegut com a estàndard per l'Organització Internacional per a la Normalització (ISO).

    Nota: SQL és la sigla anglesa corresponent a structured query language (llenguatge d'interrogació estructurat).

  4. llenguatge d'interrogació  m
    es  lenguaje de consulta
    es  lenguaje de interrogación
    fr  langage de consultation
    fr  langage de requête
    fr  langage d'interrogation
    it  linguaggio di interrogazione
    en  interrogation language
    en  QL
    en  query language
    de  Abfragesprache

    <Informàtica>

    Llenguatge en què s'expressen les ordres necessàries per a obtenir informació d'una base de dades.

  5. consulta  f
    es  consulta
    es  interrogación
    fr  interrogation
    fr  requête
    it  interrogazione
    en  inquiry
    en  query
    de  Abfrage

    <Informàtica>

    Demanda definida a partir d'una sèrie de condicions específiques que permet obtenir informació d'una base de dades.

  6. consulta traspassada  f
    es  consulta de paso a través
    en  pass-through query

    <Informàtica>

    Consulta que, per mitjà d'una biblioteca de connexió a serveis de dades, és transferida des del servidor de dades que la rep a un servidor de dades extern perquè la processi.

    Nota: S'associa, generalment, a l'estàndard SQL.

  7. client pesant  m
    es  cliente grueso
    es  cliente pesado
    fr  client lourd
    en  fat client
    en  thick client

    <Informàtica>

    Client que, en una arquitectura client servidor, processa autònomament un gran volum d'informació en comparació amb el volum que li processa el servidor al qual es connecta.

  8. servidor pesant  m
    es  servidor grueso
    es  servidor pesado
    fr  serveur lourd
    en  fat server
    en  thick server

    <Informàtica>

    Servidor que, en una arquitectura client-servidor, processa un gran volum d'informació en comparació amb el volum que processen autònomament els clients que s'hi connecten.

  9. client lleuger  m
    es  cliente delgado
    es  cliente ligero
    fr  client léger
    en  thin client

    <Informàtica>

    Client que, en una arquitectura client-servidor, processa autònomament un volum d'informació petit en comparació amb el volum que li processa el servidor al qual es connecta.

  10. luddita  adj
    es  ludita
    fr  luddite
    it  luddista
    en  Luddite

    <Sociologia>

    Relatiu o pertanyent als membres d'unes bandes d'obrers anglesos que, al principi del segle XIX, es van organitzar per a impedir, mitjançant la violència, la introducció de màquines en la indústria.

    Nota: La denominació prové del nom del líder d'aquestes bandes organitzades, Ned Ludd.

  11. luddita  m i f
    es  ludita
    fr  luddite
    it  luddista
    en  Luddite

    <Sociologia>

    Membre d'unes bandes d'obrers anglesos que, al principi del segle XIX, es van organitzar per a impedir, mitjançant la violència, la introducció de màquines en la indústria.

    Nota: La denominació prové del nom del líder d'aquestes bandes organitzades, Ned Ludd.

  12. carro portamànegues  m
    es  carro de mangueras
    fr  tuyau sur chariot
    en  hose cart

    <Esports><Seguretat ciutadana: Bombers>

    Prova de múster consistent a desenrotllar una mànega del carro que la transporta, connectar-la a un hidrant i tombar un objecte que fa de diana amb l'aigua que surt a pressió de la mànega, després que un dels membres de l'equip hagi clavat una destral en un bloc de fusta.

  13. múster  m
    es  muster
    fr  concours régimal
    fr  manoeuvres inter-corps
    fr  muster
    en  fire muster
    en  muster
    en  tournament

    <Esports><Seguretat ciutadana: Bombers>

    Competició de bombers en què equips de sis persones han de disputar dues proves en les quals es valora la velocitat, la coordinació i la destresa en la manipulació de mànegues, escales i galledes.

    Nota: Les dues proves que constitueixen el múster són el carro portamànegues i la brigada de galledes.

  14. western a plaer  f
    es  placer western
    es  pleasure
    es  western pleasure
    fr  plaisance
    fr  pleasure
    fr  western pleasure
    en  Western pleasure

    <Esports: Hípica>

    Prova d'equitació western en què es valora l'actitud dòcil i calmada del cavall en els tres aires naturals: el pas, el trot i el galop.

  15. pista d'obstacles  f
    es  recorrido de obstáculos
    es  trail
    fr  parcours d'obstacles western
    fr  trail
    en  trail
    en  trail riding

    <Esports: Hípica>

    Prova d'equitació western en què, al llarg d'un recorregut establert, el cavall ha de superar una sèrie d'obstacles que simulen elements naturals.

  16. regnatge  m
    es  reining
    es  trabajo a la rienda
    fr  reining
    en  reining

    <Esports: Hípica>

    Prova d'equitació western consistent a fer un recorregut al galop durant el qual es duen a terme una sèrie d'exercicis encadenats en què es valora la precisió, la docilitat, el control i la calma amb què el cavall els executa.

  17. cavall de tria  m
    es  caballo cutting
    fr  cheval de cutting
    fr  cheval de tri
    en  cutting horse

    <Esports: Hípica>

    Cavall especialment ensinistrat perquè dugui a terme la tria de bestiar d'un ramat.

  18. tria  f
    es  aparta
    es  cutting
    fr  cutting
    fr  tri du bétail
    en  cutting

    <Esports: Hípica>

    Prova d'equitació western en què el cavall, seguint les instruccions del genet, ha de separar un cap de bestiar d'un ramat i evitar que s'hi torni a reunir.

  19. uninomial  adj
    es  monomial
    es  uninomial
    es  uninominal
    fr  uninominal
    en  uninominal

    <Botànica><Microbiologia><Zoologia>

    Dit del nom científic compost d'un sol mot llatí o llatinitzat amb el qual es denominen els tàxons superiors al nivell d'espècie.

  20. uninomi  m
    sin. compl.  nom uninomial  m
    es  nombre uninominal
    fr  nom uninominal
    en  uninomen
    en  uninominal name

    <Botànica><Microbiologia><Zoologia>

    Nom científic compost d'un sol mot llatí o llatinitzat amb el qual es denominen els tàxons superiors al nivell d'espècie.

  21. trinomial  adj
    es  trinomial
    es  trinominal
    fr  trinominal
    en  trinomial
    en  trinominal

    <Botànica><Microbiologia><Zoologia>

    Dit del nom científic compost de tres mots llatins o llatinitzats (el substantiu genèric, corresponent al gènere, seguit de dos epítets, un d'específic i un d'infraespecífic) amb el qual es denominen les subespècies, les varietats i altres categories infraespecífiques d'animals, de plantes i de microorganismes.

  22. trinomi  m
    sin. compl.  nom trinomial  m
    es  nombre trinominal
    es  trinomen
    fr  nom trinominal
    fr  trinom
    en  trinomen
    en  trinomial
    en  trinominal name

    <Botànica><Microbiologia><Zoologia>

    Nom científic compost de tres mots llatins o llatinitzats (el substantiu genèric, corresponent al gènere, seguit de dos epítets, un d'específic i un d'infraespecífic) amb el qual es denominen les subespècies, les varietats i altres categories infraespecífiques d'animals, de plantes i de microorganismes.

  23. nomenclatura binomial  f
    sin.  nomenclatura linneana  f
    es  nomenclatura binaria
    es  nomenclatura binomial
    es  nomenclatura binominal
    es  nomenclatura linneana
    fr  nomenclature binaire
    fr  nomenclature binominale
    fr  nomenclature linnéenne
    it  nomenclatura binomia
    en  binary nomenclature
    en  binomial nomenclature
    en  binominal nomenclature
    de  binäre Nomenklatur
    de  binominale Nomenklatur

    <Botànica><Microbiologia><Zoologia>

    Nomenclatura científica establerta per Linné per a denominar els éssers vius i els fòssils, en què cada espècie es designa per mitjà d'un nom doble llatí o llatinitzat.

  24. binomial  adj
    es  binario
    es  binomial
    es  binominal
    fr  binomial
    fr  binominal
    it  binomio
    en  binomial
    en  binominal
    de  binär
    de  binominal

    <Botànica><Microbiologia><Zoologia>

    Dit del nom científic compost de dos mots llatins o llatinitzats (el substantiu genèric, corresponent al gènere, seguit de l'epítet específic) amb el qual es denominen les espècies d'animals, de plantes i de microorganismes.

  25. binomi  m
    sin. compl.  nom binomial  m
    es  binomen
    es  nombre binominal
    fr  binom
    fr  binôme
    fr  nom binominal
    en  binomen
    en  binomial
    en  binominal
    en  binominal name

    <Botànica><Microbiologia><Zoologia>

    Nom científic compost de dos mots llatins o llatinitzats (el substantiu genèric, corresponent al gènere, seguit de l'epítet específic) amb el qual es denominen les espècies d'animals, de plantes i de microorganismes.

  26. servidor lleuger  m
    es  servidor delgado
    es  servidor ligero
    fr  serveur léger
    en  thin server

    <Informàtica>

    Servidor que, en una arquitectura client-servidor, processa un volum d'informació petit en comparació amb el volum que processen autònomament els clients que s'hi connecten.

  27. ostra de Virgínia  f
    es  ostra virginiana
    fr  huître creuse américaine
    it  ostrica della Virginia
    pt  ostra americana
    en  blue point oyster
    en  North American oyster
    en  Virginia oyster
    de  amerikanische Auster
    nc  Crassostrea virginica

    <Zoologia>

    Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels ostreoïdeus, de la família dels ostreids, amb la conquilla de color gris i de forma alllargada, originari de les costes neàrtiques, neotropicals i de l'oceà Atlàntic.

    Nota: És especialment apreciada per la seva carn i perquè, de vegades, produeix perles.

  28. xel  m
    es  volandeira
    fr  pageline
    fr  vanneau
    it  canestrello
    it  pettine
    pt  leque
    en  queen scallop
    de  gefelderte Kammmuschel
    de  kleine Pilgermuschel
    nc  Chlamys opercularis

    <Zoologia>

    Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis, de la família els pectínids, amb dues valves convexes, la closca amb plecs amples i arrodonits i de color clar i les dues orelles de la xarnera desiguals.

    Nota: És molt apreciat per la seva carn gustosa. També es coneix en algunes zones amb la forma diminutiva xelet.

  29. garota de fons atlàntica  f
    es  erizo comestible de mar
    es  erizo de hondura
    fr  oursin comestible
    en  edible sea urchin
    en  European edible sea urchin
    de  essbarer Seeigel
    nc  Echinus esculentus

    <Zoologia>

    Equinoderm de la classe dels equinoïdeus, de la família dels equínids, de configuració regular i de color rosat intens, que viu al nord-est de l'oceà Atlàntic en hàbitats rocosos entre els 0 i els 40 metres o en profunditats superiors.

    Nota: És valorat especialment com a objecte de decoració un cop assecat.

  30. marlí blau de l'Atlàntic  m
    es  aguja azul
    es  aguja azul del Atlántico
    fr  makaire bleu
    fr  makaire bleu de l'Atlantique
    it  marlin azzurro
    pt  espadim azul do Altântico
    en  Atlantic blue marlin
    en  blue marlin
    de  blauer Marlin
    nc  Makaira nigricans

    <Zoologia>

    Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels istiofòrids, amb la pell de color blau metàl·lic i la mandíbula superior força més llarga que la inferior i en forma de llança, que viu a mar obert en aigües de l'Atlàntic.

  31. rajada de cua espinosa  f
    es  raya de cola espinosa
    es  raya ferreiro
    fr  raie à queue épineuse
    pt  raia da Groenlândia
    en  spinetail ray
    en  spinytail skate
    de  Grönlandrochen
    nc  Bathyraja spinicauda

    <Zoologia>

    Peix de l'ordre dels raïformes, de la família dels raids, que es caracteritza perquè té una renglera d'espines llargues a la part dorsal de la cua, i que viu en aigües profundes de l'Atlàntic nord.

  32. escorpí de mar d'espines llargues  m
    es  cabrachito
    es  cabracho venenoso
    fr  chabot buffle
    fr  chabot de mer
    pt  escorpião-roco
    en  longspined bullhead
    en  sea scorpion
    de  gemeiner Seebull
    de  langstacheliger Seeskorpion
    de  Seebull
    nc  Taurulus bubalis

    <Zoologia>

    Peix de l'ordre dels escorpeniformes, de la família dels còtids, sense escates i amb espines cefàliques llargues, que viu entre els 0 i els 100 metres de profunditat en zones rocoses i poblades de vegetació de l'Atlàntic nord-oriental, el mar Bàltic i el nord-est del Mediterrani.

  33. escorpí de mar d'espines curtes  m
    es  charrasco
    es  coto escorpión
    fr  chaboisseau à épines courtes
    fr  chaboisseau de mer commun
    it  scazzone marino
    en  bull-rout
    en  bullhead
    en  shorthorn sculpin
    en  shortspined bullhead
    en  shortspined sculpin
    de  Seeskorpion
    de  Seeteufel
    nc  Myoxocephalus scorpius

    <Zoologia>

    Peix de l'ordre dels escorpeniformes, de la família dels còtids, amb aletes ventrals en forma de ventall, de color gris marronós amb taques fosques al cap i al dors i taques clares a la cara ventral, que viu entre els 0 i els 100 metres de profunditat en zones rocoses i poblades de vegetació de l'Atlàntic nord, el mar del Nord, el mar Bàltic i l'oceà àrtic.

  34. coferdam  m
    es  coferdam
    es  coferdán
    es  cofferdam
    fr  cofferdam
    it  cofferdam
    en  coffer
    en  cofferdam

    <Transport marítim>

    Compartiment de seguretat situat a l'interior d'un vaixell, ja sigui transversalment, entre dos tancs, o bé longitudinalment, al llarg de la línia de flotació, que en cas d'accident evita que hi hagi fuites a l'exterior, que entri aigua al vaixell o que les substàncies dels tancs puguin barrejar-se.

  35. brigada de galledes  f
    es  brigada de cubos
    fr  chaine a seaux
    en  bucket brigade

    <Esports><Seguretat ciutadana: Bombers>

    Prova de múster en què, formant cadena, els membres de cada equip han d'omplir amb l'aigua d'una sèrie de galledes disposades a terra un dipòsit alçat, al qual s'accedeix per mitjà d'una escala que hi han hagut de col·locar prèviament els mateixos competidors.