Índex general de termes - fitxes - cdlpv
Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).
<Manipulació de materials>
Envàs constituït per una làmina plàstica transparent que ha estat bufada perquè adquireixi la forma de l'objecte que ha de contenir, la qual s'enganxa a una base de cartó o de plàstic, o bé se segella amb paper d'alumini.
Formes desestimades: envàs retractilat
<Esports: Golf>
Bastó amb la cara plana i llisa i amb un angle d'obertura molt petit que s'utilitza per a fer putts.
<Esports: Golf>
Part del swing consistent a endarrerir i pujar el bastó fins al punt més alt per a començar el cop.
Nota: Reglamentàriament, no forma part del cop pròpiament dit.
<Esports: Golf>
Part del swing consistent a moure el cap del bastó cap avall i endavant, des del final de la pujada del bastó fins que es colpeja la bola.
Nota: Forwardswing és la denominació anglesa proposada per la PGA (Associació de Golfistes Professionals) per a substituir la forma downswing.
<Esports: Golf>
Moviment ràpid i repetitiu que imprimeix el jugador al cap del bastó abans de començar el cop.
<Esports: Golf>
Bastó amb un angle d'obertura petit que s'utilitza per a fer xips.
<Esports: Golf>
Instrument allargat i manejable, de flexibilitat variable, amb un cap en un dels extrems, que s'utilitza per a colpejar la bola.
Nota: La longitud del bastó, mesurada des de l'extrem superior de l'empunyadura fins a la base, és de 457,2 mm com a mínim.
<Esports: Futbol>
Cadascun dels dos membres de l'equip arbitral que, situats a les bandes del terreny de joc, s'encarreguen, entre altres funcions, d'assenyalar quan es produeix una situació de fora de joc, d'indicar l'equip al qual correspon fer un servei o de comunicar a l'àrbitre principal la intenció d'un dels equips de fer una substitució.
Nota: Sovint s'utilitza també la forma substantiva assistent per a fer referència a aquest concepte.
<Psiquiatria>
Trastorn alimentari caracteritzat per la presència d'episodis recurrents d'ingestió excessiva, descontrolada i ràpida d'aliments, els quals provoquen en la persona afectada sentiment de culpa i problemes de sobreprès.
Nota: Les persones que pateixen aquest trastorn, contràriament a les que pateixen bulímia nerviosa, no duen a terme accions compensatòries destinades a prevenir l'augment de pes, com ara autoprovocació del vòmit, abús de laxants i diürètics, o exercici físic exagerat.
<Immunologia>
Força d'unió que s'estableix entre un determinant antigènic i un lloc de combinació d'un anticòs.
Nota: L'afinitat depèn de la coincidència espacial dels dos elements que reaccionen i de la distribució dels grups hidròfobs amb càrrega elèctrica; representa, per tant, la suma de totes les forces d'atracció i repulsió.
<Administració i direcció d'empreses>
Factor intern d'una organització que pot facilitar l'obtenció de bons resultats o esdevenir un avantatge competitiu.
Nota: És un dels factors integrants de la matriu DAFO.
<Dret administratiu>
Document en què un professional tècnic fa constar que assumeix la responsabilitat de la direcció d'una obra.
<Dret administratiu>
Document en què s'estableix un compromís d'arrendament de serveis entre dues parts i en què es fa constar la tasca que la part contractant encarrega a la part contractada.
Nota: Aquest document també es denomina comunicació d'encàrrec o notificació d'encàrrec quan s'utilitza específicament per a comunicar al col·legi oficial corresponent l'encàrrec de treball rebut.
<Biologia>
Dit de l'animal de laboratori criat en unes condicions de total esterilitat que han fet possible de conèixer enterament la flora i la fauna que li són pròpies.
<Immunologia>
Immunodeficiència combinada primària causada per una disminució important de limfòcits T i una disminució variable de limfòcits B i de cèl·lules NK, que provoca tendència a les infeccions oportunistes, les quals poden resultar mortals.
Nota: La sigla SCID prové de l'anglès severe combined immunodeficiency ('immunodeficiència combinada greu').
<Immunologia>
Immunoelectroforesi emprada en la quantificació de proteïnes en què l'antigen es col·loca en plaques d'agar-agar que contenen l'anticòs.
Nota: Amb aquesta tècnica les àrees de precipitació prenen forma allargada i punxeguda, motiu que ha originat la denominació de puntes.
<Immunologia>
Increment de la capacitat de fluorescència de certs lligands, generalment quan es fixen a un anticòs que es vol quantificar.
<Immunologia>
Zona d'unió imprecisa de dues seqüències codificadores que es fusionen per a donar un sol missatge continu.
<Biologia cel·lular>
Relatiu o pertanyent als leucòcits.
<Biologia cel·lular>
Limfòcit T que expressa habitualment la molècula CD8 i que és capaç de lisar de forma directa cèl·lules tumorals o les cèl·lules diana infectades per microorganismes intracel·lulars.
<Biologia cel·lular>
Relatiu o pertanyent als limfòcits.
<Biologia cel·lular>
Fer una lisi.
<Immunologia>
Lisi de cèl·lules que s'esdevé com a conseqüència del fet que són pròximes a un lloc d'activació del complement.
Nota: Aquestes cèl·lules no intervenen en el mecanisme d'activació del complement.
<Espectacles>
Cadascuna de les noies que desfilen en uniforme militar de fantasia, fent malabarismes amb una vareta, acompanyades d'una banda de música.
<Immunologia>
Malaltia que resulta d'una reacció de l'empelt contra l'hoste en trasplantaments al·logènics de medul·la òssia i que s'esdevé per l'acció de cèl·lules immunocompetents procedents o derivades de cèl·lules del donant.
<Relacions laborals>
Suma dels components retributius dels treballadors d'una empresa o d'un sector determinat durant un període de temps específic.
<Administració i direcció d'empreses>
Matriu en què s'encreuen les valoracions de les fortaleses i debilitats d'una organització amb les valoracions de les oportunitats i amenaces que pot plantejar l'entorn, que s'utilitza com a eina d'anàlisi per a ajudar en la tria de les estratègies i les actuacions més adequades per a assolir la missió.
Nota: DAFO és la sigla corresponent als mots debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. La matriu DAFO sol donar lloc a una anàlisi DAFO.
<Administració i direcció d'empreses>
Qualsevol de les finalitats genèriques que es marca una organització amb la intenció d'assolir la seva missió.
Nota: De vegades també s'utilitza la forma sintètica objectiu per a fer referència a aquest concepte.
<Administració i direcció d'empreses>
Finalitat de caràcter global pretesa per una organització, que representa la seva raó de ser i els valors fonamentals en què se sustenta.
<Peixos>
Peix de l'ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids, de cos prim i cilíndric, ulls grossos i mandíbula prominent, amb el mentó proveït de barbes curtes i amb dues aletes dorsals i una aleta anal, que viu en aigües de l'Atlàntic i del Mediterrani.
<Bioquímica>
Seqüència d'aminoàcids o de nucleòtids que es repeteix i que generalment té una significació biològica.
<Immunologia>
Motiu constituït per dos residus tirosina que és present a les cues citoplasmàtiques de diverses proteïnes transmembrana que intervenen en la transducció de senyals d'activació cel·lular de receptors com ara el BCR, el TCR o el receptor d'Fc.
Nota: ITAM és la sigla corresponent a l'anglès immunoreceptor tyrosyne-based activation motif ('motiu d'activació de l'immunoreceptor per tirosina').
<Immunologia>
Motiu constituït per un residu tirosina que és present a les cues citoplasmàtiques de diversos receptors que inhibeixen la transducció de senyals d'activació cel·lular, com ara l'FcãRIII dels limfòcits B.
Nota: ITIM és la sigla corresponent a l'anglès immunoreceptor tyrosyne-based inhibition motif ('motiu d'inhibició de l'immunoreceptor per tirosina').
<Ginecologia. Obstetrícia>
Nadó nascut entre les 37 i les 42 setmanes de gestació.
<Ginecologia. Obstetrícia>
Nadó nascut al cap de 42 setmanes o més de gestació.
Nota: Sovint s'utilitza aquest terme com a sinònim de nadó postmadur. Estrictament, però, nadó postmadur es refereix a l'estat biològic del nadó, mentre que nadó postterme es refereix a la durada de la gestació.
<Biologia cel·lular>
Nadó nascut abans que no es completin les 37 setmanes de gestació.
Nota: Sovint s'utilitza com a sinònim de nadó prematur. Estrictament, però, nadó prematur es refereix a l'estat biològic del nadó, mentre que nadó preterme es refereix a la durada de la gestació.
<Indústria metal·lúrgica>
Persona especialitzada en la fabricació de noios.
<Informàtica>
Unitat lògica d'un disc, de grandària variable segons els formats, constituïda per un nombre determinat de sectors.
<Indústria metal·lúrgica>
Part d'un motlle que permet obtenir les cavitats d'una peça emmotllada.
<Treball. Ocupació>
Capacitat d'un treballador per a mantenir el seu lloc de treball o per a trobar una altra feina.
<Treball. Ocupació>
Capacitat d'una empresa per a donar ocupació.
<Administració i direcció d'empreses>
Factor de l'entorn que pot representar per a una organització un avantatge o una possibilitat perquè millori el seu funcionament, la seva rendibilitat, la xifra de negoci, la quota de mercat, etc.
Nota: És un dels factors integrants de la matriu DAFO.
<Peix. Marisc>
Massa que formen els ous d'alguns peixos dins l'ovari, la qual es comercialitza com a producte alimentari.
<Immunologia>
Tècnica emprada per a seleccionar les cèl·lules d'una determinada subpoblació consistent a incubar-les en una superfície sensibilitzada amb un antigen o un anticòs, de manera que hi quedin retingudes.
<Ginecologia. Obstetrícia>
Part que s'esdevé entre les 37 i les 42 setmanes de gestació.
<Ginecologia. Obstetrícia>
Part que s'esdevé al cap de 42 setmanes o més de gestació.
<Ginecologia. Obstetrícia>
Part que s'esdevé abans que no es completin les 37 setmanes de gestació.
<Transport per carretera. Vehicles: Manteniment>
Modificació de l'aspecte o de les característiques tècniques d'un vehicle amb la voluntat d'adaptar-lo als gustos del propietari.
<Transport per carretera. Vehicles: Manteniment>
Modificar l'aspecte o les característiques tècniques d'un vehicle amb la voluntat d'adaptar-lo als gustos del propietari.
<Invertebrats no artròpodes>
Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis i de la família dels pectínids, de valves grosses i desiguals, la dreta més grossa i bombada, de color blanc o rosa pàl·lid i amb estries, i l'esquerra més petita, gairebé plana i de color marronós, que viu en fons sorrencs.
glvieira
ptvieira
la Pecten maximus
<Invertebrats no artròpodes>
Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis i de la família dels pectínids, de valves grosses i desiguals, la dreta més grossa i bombada, de color blanc o rosa pàl·lid i amb estries, i l'esquerra més petita i gairebé plana, de color marronós, que viu en fons sorrencs del nord-est de l'Atlàntic.
<Administració i direcció d'empreses>
Pla que recull de manera detallada i sistematitzada els objectius d'una organització, les polítiques i les actuacions previstes per a assolir-los en un termini determinat, i els sistemes i instruments de control corresponents.
<Administració i direcció d'empreses>
Procés consistent a establir els objectius d'una organització, les polítiques i les actuacions previstes per a assolir-los en un termini determinat, i els sistemes i instruments de control corresponents.
Nota: Sol concretar-se en un pla estratègic.
<Esports d'aventura>
Planxa curta i ampla de material dur i lleuger, corbada amunt per un o per tots dos extrems i amb dues fixacions per als peus, que es fa servir per a lliscar per pendents d'arena.
<Immunologia>
Increment de la tolerància immunitària que s'aconsegueix evitant que els limfòcits T reconeguin un antigen determinat.
<Immunologia>
Increment del procés tumoral com a conseqüència del blocatge que duen a terme determinats anticossos sobre la immunitat cel·lular, o de l'efecte inhibidor que exerceixen sobre l'activitat de les cèl·lules K i de les cèl·lules citotòxiques.
<Pintura>
Representació iconogràfica de l'episodi bíblic en què Jesucrist és pres a l'hort de Getsemaní.
<Esports: Futbol>
Membre de l'equip arbitral que s'encarrega, entre altres funcions, de controlar les substitucions de jugadors, supervisar l'equip del jugador entrant i indicar el temps de descompte, i que substitueix qualsevol dels altres tres àrbitres en cas de necessitat.
<Morfologia animal: Quadrúpedes>
Porció cartilaginosa de forma triangular situada a la cara plantar del casc de les cavalleries.
<Genètica>
Ratolí d'una soca mutant que es caracteritza perquè presenta alopècia parcial i susceptibilitat a les infeccions, i perquè desenvolupa malalties autoimmunitàries.
<Genètica>
Ratolí que no ha esta sotmès a cap modificació genètica.
<Genètica>
Ratolí d'una soca mutant considerat model d'anèmia autoimmunitària que s'utilitza en l'estudi de les malalties autoimmunitàries i que pot desenvolupar una forma de glomerulonefritis membranosa.
Nota: Els ratolins Nova Zelanda inclouen dues soques consanguínies: els ratolins Nova Zelanda negres (NZB) i els ratolins Nova Zelanda blancs (NZW).
<Genètica>
Ratolí sense pelatge i amb absència congènita de timus que admet la implantació de cèl·lules immunitàries d'altres espècies sense manifestar rebuig.
<Biologia>
Ratolí que no ha crescut en un laboratori ni en condicions domèstiques i la reproducció del qual no ha estat controlada.
<Genètica>
Ratolí d'una soca mutant afectat d'una immunodeficiència combinada greu que admet la implantació de cèl·lules immunitàries d'altres espècies sense manifestar rebuig.
<Genètica>
Ratolí al·lofènic que sorgeix de l'agregació precoç de dos embrions diferents genèticament i que s'utilitza en l'estudi de la tolerància als trasplantaments.
<Immunologia>
Reacció immunitària d'histocompatibilitat que resulta del trasplantament de limfòcits al·logènics immunocompetents en un receptor que és incapaç d'eliminar-los.
<Hematologia>
Procediment que consisteix a extreure al pacient una quantitat de sang determinada i a reinjectar-li posteriorment les cèl·lules que se n'han separat per centrifugació i plasma fresc congelat homòleg o albúmina sèrica.
Nota: La forma plasmafèresi (o plasmoafèresi), que s'utilitza de vegades per a designar aquest concepte, és una denominació impròpia: plasmafèresi significa 'extracció de plasma' (del grec aphaíresis 'treure' o 'extreure'), mentre que en aquest procediment el plasma s'extreu, però se substitueix per un altre. Plasmafèresi designaria, estrictament, només la fase d'extracció del recanvi plasmàtic.
<Ciències de la salut>
Organisme que rep sang, un òrgan o un teixit d'un altre organisme.
<Bioquímica>
Receptor de la superfície cel·lular dels leucòcits, especialment dels limfòcits, que interactua amb les adrecines endotelials i vehicula l'adhesió dels leucòcits circulants a les cèl·lules endotelials dels vasos sanguinis i la seva entrada en un teixit específic, i defineix les vies concretes de recirculació de cada leucòcit a través del patró d'expressió global.
<Immunologia>
Segment de la cadena pesant d'una immunoglobulina situat entre els dominis CH1 i CH2 que confereix flexibilitat a la molècula i permet l'actuació independent dels dos fragments de combinació amb l'antigen.
<Simulacions. Realitat virtual>
Procés per mitjà del qual un dispositiu de sortida d'un ordinador permet visualitzar una imatge o una escena, generalment en tres dimensions, simulant-ne els efectes òptics de llum, ombra, color, textura o moviment a partir de les dades d'un model computacional.
<Simulacions. Realitat virtual>
Representar en un dispositiu de sortida d'un ordinador una imatge o una escena, generalment en tres dimensions, simulant-ne els efectes òptics de llum, ombra, color, textura o moviment a partir de les dades d'un model computacional.
<Economia>
Pujada puntual de les cotitzacions de la borsa o de qualsevol variable econòmica.
<Economia>
Pujar puntualment les cotitzacions de la borsa o qualsevol variable econòmica.
<Biologia cel·lular>
es tructura en forma de rosa constituïda per l'aglomeració de cèl·lules al voltant d'una altra cèl·lula central.
<Manipulació de materials>
Envàs constituït per una pel·lícula plàstica transparent que, sotmesa a l'acció de la calor i per mitjà de la tècnica del buit, s'adapta al producte que es vol envasar, el qual queda fixat entre la pel·lícula i una base de cartó.
<Informàtica>
Grup de clústers interconnectats.
<Informàtica>
Informàtica destinada a tasques científiques i tècniques que es desenvolupa per mitjà de supercomputadors.
<Informàtica>
Ordinador de gran potència especialitzat en el càlcul intensiu, que s'utilitza en tasques científiques i tècniques.
Nota: Per extensió, també s'utilitza de vegades el terme superordinador per a fer referència a aquest concepte.
<Esports d'aventura>
es port que consisteix a lliscar per pendents d'arena, especialment al desert, mantenint l'equilibri sobre una planxa.
<Esports d'aventura>
es portista que practica el surf d'arena.
<Administració i direcció d'empreses>
Qualsevol de les actuacions que duu a terme una organització amb la intenció d'assolir un objectiu.
Nota: Els termes tasca, acció, actuació i activitat s'utilitzen sovint com a sinònims per a designar aquest concepte. En alguns plans estratègics, però, acció o actuació s'associen amb un grup d'activitats; activitat s'entén com a conjunt de tasques, i tasca, com a unitat fonamental de l'activitat.
<Biologia cel·lular>
Tècnica emprada per a aïllar limfòcits en què s'incuben junts eritròcits i limfòcits de manera que els eritròcits se situen entorn dels limfòcits, formant una roseta.
<Immunologia>
Tècnica emprada per a detectar anticossos o cèl·lules productores d'anticossos en preparacions histològiques, en què l'antigen reacciona de primer amb un estrat d'anticossos no marcats i després amb un d'anticossos marcats i queda col·locat entre tots dos.
<Immunologia>
Tolerància immunitària a un antigen determinat, la qual es manifesta de manera diferent en els limfòcits B i en els limfòcits T.
<Immunologia>
Procés pel qual s'indueix tolerància immunitària a un individu mitjançant l'administració d'un determinat antigen en condicions adequades.
<Immunologia>
Induir tolerància immunitària a un individu mitjançant l'administració d'un determinat antigen en condicions adequades.
<Immunologia>
Substància capaç d'induir tolerància immunitària.
Nota: Generalment, els tolerògens són també immunògens.
<Immunologia>
Capaç d'induir tolerància immunitària.
<Ginecologia. Obstetrícia>
Conjunt de fenòmens fisiològics que tenen per objecte la sortida del fetus.
Nota: El treball de part consta de tres períodes: el període de dilatació del coll uterí, el període d'expulsió del fetus i el període placentari.
<Esports: Gimnàstica>
Persona que practica el twirling.
<Esports: Gimnàstica>
es port en què s'executen, amb acompanyament musical, exercicis propis de la dansa i de la gimnàstica rítmica fent figures amb un o més bastons.
<Peixos>
Peix de l'ordre dels gadiformes, de la família dels gàdids i la subfamília dels ficínides, de cos allargat i sovint comprimit, que viu en aigües de l'Atlàntic occidental.
<Administració i direcció d'empreses>
Representació de la situació ideal a què aspira a arribar en el futur una organització, que s'utilitza com a instrument de la planificació estratègica.
<Immunologia>
Antigen de la família de les ß1-integrines compost per la unió d'una de les sis molècules CD49 que actua com a receptor d'adhesió.
Nota: VLA és la sigla corresponent al terme anglès very late antigen ('antigen molt tardà').
<Indústria petroquímica>
Dissolvent mineral que destil·la del petroli entre els 130 ºC i els 220 ºC.
Nota: Sovint es comercialitza amb les denominacions aiguarràs mineral, dissolvent mineral, substitut d'aiguarràs o símil d'aiguarràs.
<Manipulació de materials>
Làmina plàstica transparent d'un blíster, la qual té la forma de l'objecte que ha de contenir.
<Administració i direcció d'empreses>
Factor de l'entorn que pot afectar la bona marxa d'una organització, incrementar els riscos a què es veu exposada o reduir-ne la rendibilitat.
Nota: És un dels factors integrants de la matriu DAFO.
<Administració i direcció d'empreses>
Anàlisi d'una organització que es fonamenta en la identificació, d'una banda, de les debilitats i les fortaleses que posseeix i, de l'altra, de les amenaces i les oportunitats que pot plantejar l'entorn, i que té com a objectiu ajudar en la tria de les estratègies i les actuacions més adequades per a assolir la missió.
Nota: DAFO és la sigla corresponent als termes debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats. L'anàlisi DAFO se sol fer a partir d'una matriu DAFO.
<Biologia cel·lular>
Anàlisi que, en una població cel·lular concreta, permet estimar la freqüència de cèl·lules responsives amb una funció i una especificitat determinades, per mitjà d'una dilució límit i de l'aplicació posterior de la distribució de Poisson.
<Immunologia>
Anticòs que incrementa o activa genèricament qualsevol funció de l'antigen o del sistema immunitari.
<Immunologia>
Antigen de les cèl·lules tumorals que no es troba en les cèl·lules normals del mateix tipus o que s'hi troba en quantitats inferiors.
<Immunologia>
Antisèrum que conté anticossos dirigits contra un únic antigen o un únic determinant antigènic.
<Immunologia>
Redistribució de les proteïnes de la membrana cel·lular en agregats, induïda per un lligand bivalent o multivalent.
Nota: Aquest procés se simula experimentalment amb anticossos específics i lectines.
<Immunologia>
Força d'unió que s'estableix entre un anticòs i un antigen.
Nota: L'avidesa depèn de l'afinitat entre els determinants antigènics i els llocs de combinació de l'anticòs, i de les valències de l'anticòs i de l'antigen.
<Psiquiatria>
Trastorn alimentari caracteritzat per la presència d'episodis recurrents d'ingestió excessiva, descontrolada i ràpida d'aliments, seguits d'accions compensatòries destinades a prevenir l'augment de pes i acompanyats en la persona afectada de sentiment de culpa, depressió o inestabilitat emocional.
Nota: Les accions compensatòries solen concretar-se en autoprovocació del vòmit, abús de laxants i diürètics, exercici físic exagerat, etc. Sovint s'utilitza també la forma bulímia per a fer referència a aquest concepte.
<Immunologia>
Cadena lleugera constituïda per dues proteïnes invariables que s'associen a les cadenes pesants ì per a formar el receptor de les cèl·lules pre-B.
<Indústria metal·lúrgica>
Caixa de fusta, metall o resina sintètica, generalment desmuntable, que s'utilitza per a fabricar noios.
<Invertebrats no artròpodes>
Cefalòpode de l'ordre dels tèutides i de la família dels loligínids, amb aletes que s'estenen gairebé tot al llarg del mantell, que sol viure en esculls coral·lins d'aigües tropicals i subtropicals.
<Immunologia>
Canvi radical dels antígens de la superfície d'un microorganisme que s'esdevé com a conseqüència de la recombinació genètica originada en intercanviar una part del genoma propi amb el d'un altre microorganisme, i que generalment provoca la ineficàcia de la immunitat adquirida per contacte previ amb el microorganisme.
<Immunologia>
Acumulació de molècules de membrana en un pol de la cèl·lula, induïda per un lligand bivalent o multivalent.
<Biologia cel·lular>
Cèl·lula que posseeix citotoxicitat, generalment dependent d'anticossos.
Nota: K és la sigla anglesa corresponent a killer [cell] (literalment, '[cèl·lula] matadora').
<Biologia cel·lular>
Cèl·lula K activada per citocines, generalment per la IL-2, amb activitat citolítica sobre cèl·lules tumorals i sobre cèl·lules infectades per virus.
Nota: LAK és la sigla anglesa corresponent a lymphokine-activated killer [cell] (literalment, '[cèl·lula] matadora activada per limfocines').
<Biologia cel·lular>
Limfòcit que no posseeix cap receptor específic per a l'antigen i que és responsable de la citotoxicitat natural contra algunes cèl·lules tumorals i de cèl·lules infectades per virus.
Nota: NK és la sigla anglesa corresponent a natural killer [cell] (literalment, '[cèl·lula] matadora natural').
<Biologia cel·lular>
Cèl·lula dendrítica de forma triangular que es troba en els vasos limfàtics aferents després de l'administració d'un antigen i que fa la funció de transportar-lo.
Nota: Constitueix un estadi intermedi entre les cèl·lules dendrítiques perifèriques (cèl·lules de Langerhans) i les cèl·lules dendrítiques dels òrgans limfàtics secundaris (cèl·lules interdigitades).
<Biologia cel·lular>
Citotoxicitat causada per cèl·lules.
<Biologia cel·lular>
Citotoxicitat cel·lular exercida sobre cèl·lules diana recobertes d'anticossos específics, la regió Fc dels quals és reconeguda pels receptors d'Fc de les cèl·lules amb capacitat citotòxica.
Nota: Les cèl·lules responsables de l'ADCC són habitualment cèl·lules K, neutròfils i macròfags. ADCC és la sigla corresponent a l'anglès antibody dependent cell-mediated cytotoxicity ('citotoxicitat per mediació cel·lular dependent d'anticossos').
<Informàtica>
Conjunt d'unitats funcionals interconnectades per mitjà d'una xarxa que actuen com una sola unitat.
<Informàtica>
Acció d'agrupar diverses unitats funcionals per a formar un clúster.
<Informàtica>
Agrupar diverses unitats funcionals per a formar un clúster.
<Immunologia>
Càping que es produeix com a conseqüència d'un altre, induït per un lligand bivalent o multivalent.
Nota: El cocàping permet saber si els determinants antigènics reconeguts per dos anticossos es troben en la mateixa molècula.
<Bioquímica>
Lectina caracteritzada per la presència d'un domini de tipus col·lagen i un domini de tipus lectina que reconeix patrons moleculars de certs agents patògens i intervé en la immunitat innata.
<Immunologia>
Conjunt de vesícules de la via endolisosòmica que contenen tots els elements que intervenen en la formació de complexos de molècules de classe II de l'MHC i pèptids.
<Immunologia>
Conjunt de gens localitzats al cromosoma 6 dels humans i al cromosoma 17 dels ratolins que codifiquen molècules de membrana extracel·lular d'especial importància en el rebuig d'al·loempelts, en la presentació antigènica dels limfòcits T, en la citotoxicitat per limfòcits T i en la reacció limfocitària mixta.
Nota: MHC és la sigla corresponent a l'anglès major histocompatibility complex ('complex d'histocompatibilitat principal').