═ndex general de termes - fitxes - cdlpv

Neoloteca del Termcat

Nota: Els manlleus no adaptats porten el codi ISO de l'idioma originari entre claudÓtors ([]).

  1. acciˇ de cessaciˇ  f
    es  acciˇn de cesaciˇn

    <Dret civil>

    Acciˇ que tÚ l'objecte fer cessar una conducta contrÓria a la llei i prohibir-ne la reiteraciˇ.

  2. acciˇ negat˛ria  f
    es  acciˇn negatoria
    it  aziones negatoria

    <Dret civil>

    Acciˇ per mitjÓ de la qual el propietari d'una finca pot fer cessar les pertorbacions ilĚlegÝtimes del seu dret que no siguin objecte de l'acciˇ reivindicat˛ria i exigir que no se'n tornin a produir en el futur.

  3. aposar  v tr
    es  aponer

    <Dret civil>

    Fer una aposiciˇ

  4. aposiciˇ  f
    es  aposiciˇn

    <Dret civil>

    Acciˇ d'afegir una condiciˇ, un termini o un mode a un negoci jurÝdic.

  5. bloc  m
    es  bitßcora
    es  blog
    fr  blogue
    fr  carnet Web
    en  blog
    en  weblog

    <Internet>

    PÓgina web, generalment de carÓcter personal i poc institucional, amb una estructura cronol˛gica que s'actualitza regularment i que presenta informaciˇ o opinions sobre temes diversos.

  6. blocaire  m i f
    es  bitacorero
    es  bloguero
    fr  blogueur
    fr  carnetier
    en  blogger
    en  weblogger

    <Internet>

    Persona que gestiona un bloc o que Ús aficionada a navegar per aquest tipus de pÓgines web.

  7. cartutx d'anestŔsia  xxx
    den. com. Carpule m
    es  cartucho de anestesia
    fr  cartouche
    en  anesthesia cartridge
    de  Zylinderampulle

    <Odontologia. Estomatologia>

    AmpulĚla cilÝndrica que contÚ una soluciˇ anestŔsica local i que s'insereix directament dins la xeringa amb quŔ s'administra el producte al pacient.

    Nota: La denominaciˇ comercial Carpule se sol utilitzar com a genŔric en totes les llengŘes.

  8. enllaš permanent  m
    es  enlace permanente
    es  permalink
    fr  lien permanent
    fr  permalien
    en  permalink
    en  permanent link

    <Internet>

    Enllaš fix a un article concret dels arxius d'un web, generalment d'un bloc, que continua operatiu malgrat que l'article ja no aparegui a la pÓgina principal del web.

  9. lŔntul  m
    es  lÚntulo
    fr  lentulo
    en  lentulo
    en  lentulo plugger

    <Odontologia. Estomatologia>

    Instrument rotatori en forma d'espiral, generalment d'acer, que s'utilitza per a introduir la pasta d'obturaciˇ, el ciment o el material d'impressiˇ dins el conducte d'una arrel dental.

    Nota: La denominaciˇ lŔntul provÚ del nom de l'odont˛leg i cirurgiÓ francŔs Henri Lentulo.

  10. retallador d'amalgrama  m
    es  recortador de amalgama
    fr  instrument Ó finir l'amalgame
    en  amalgam carver

    <Odontologia. Estomatologia>

    Instrument que s'utilitza per a llevar l'amalgama sobrant d'una obturaciˇ.

  11. retalladora de motlles  f
    es  recortadora de modelos
    fr  taille modŔle
    fr  taille-plÔtre
    en  model trimmer

    <Odontologia. Estomatologia>

    Aparell amb un disc abrasiu que s'utilitza per a donar una forma adequada als motlles de guix i per a llevar-ne les parts sobrants.

  12. play action [en]  m
    es  play action
    fr  feinte de course et passe
    fr  play action
    en  play action

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugada d'atac en què el quarterback simula un mà a mà amb un corredor acaba fent una passada llarga a un receptor, amb la intenció que l'equip avanci força iardes.

  13. col·locador -ra  m i f
    es  sostenedor
    fr  placeur
    fr  teneur
    en  holder

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugador de l'equip especial que situa la pilota en el terreny de joc o al damunt del suport i la subjecta fins que el xutador la colpeja.

  14. clíping  m
    es  bloqueo ilegal por atrás
    fr  blocage par derrière
    en  clipping

    <Esports: Futbol americÓ>

    Infracció consistent a bloquejar per darrere i aproximadament a l'altura dels genolls un adversari que no sigui el corredor.

  15. línia defensiu -iva interior  m i f
    es  derribador defensivo
    fr  bloqueur défensif
    en  defensive end
    en  defensive tackle

    <Esports: Futbol americÓ>

    Cadascun dels dos jugadors de la línia defensiva situats a banda i banda del línia defensiu central que solen ser els primers a poder placar el corredor que té la possessió de la pilota.

    Nota: Segons la posició, es distingeix entre el línia defensiu -iva interior dret -ta i el línia defensiu -iva interior esquerre -ra.

  16. línia defensiu -iva central  m i f
    es  guardia defensivo
    fr  bloqueur de front
    en  nose tackle
    en  NT

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugador situat al mig de la línia defensiva, just al davant del central, que té les funcions de placar els corredors i d'intentar ocupar la línia ofensiva bloquejant-ne els jugadors.

  17. línia defensiu -iva exterior  m i f
    es  defensa exterior
    fr  aillier défensif
    en  DE
    en  defensive end

    <Esports: Futbol americÓ>

    Cadascun dels dos jugadors situats als extrems de la línia defensiva que tenen les funcions de placar el quarterback abans que passi o llanci la pilota després de l'esnap i d'interceptar el jugador adversari que avanci amb la pilota per l'exterior de la formació defensiva.

    Nota: Segons la posició, es distingeix entre el línia defensiu exterior dret i el línia defensiu exterior esquerre.

  18. bloquejador -ra  m i f
    es  tackle
    fr  bloqueur
    fr  tackle
    en  offensive tackle
    en  T
    en  tackle

    <Esports: Futbol americÓ>

    Cadascun dels dos jugadors de la línia ofensiva situats als costats exteriors dels guardes, que tenen la funció de protegir el quarterback i d'obrir espais per als corredors.

  19. pilota lliure  f
    es  pelota libre
    fr  balle libre
    en  free ball
    en  loose ball

    <Esports: Futbol americÓ>

    Pilota en joc que no està en possessió de cap jugador i que pot ser recuperada per tots dos bàndols.

  20. pèrdua de pilota  f
    es  pérdida de balón
    fr  balle lâchée
    en  fumble

    <Esports: Futbol americÓ>

    Acció de caure-li a un jugador la pilota a terra de manera involuntària.

    Nota: La pilota es converteix aleshores en pilota lliure. Se sol advertir amb el crit de fumble!

  21. passada de pantalla  f
    es  pase de pantalla
    en  screen pass

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugada d'atac en què el quarterback fa una passada lateral curta mentre uns quants jugadors de la línia ofensiva es desplacen per formar una barrera que protegeixi el receptor de la passada.

  22. àrea tècnica  f
    es  área técnica
    fr  zone d'entraîneurs
    en  coaching box

    <Esports: Futbol americÓ>

    Cadascuna de les dues àrees rectangulars delimitades per la línia d'entrenadors i la línia limítrofa, on es poden situar els entrenadors durant el partit.

  23. audible  m
    es  audible
    fr  audible
    en  audible
    en  automatic

    <Esports: Futbol americÓ>

    Canvi de tàctica que el quarterback transmet en forma de senya als companys just abans d'iniciar una jugada, quan creu que la defensa contrària ha endevinat l'estratègia que volien posar en pràctica.

  24. cavallet  m
    es  caballito
    fr  cabré
    en  wheelie
    en  wheelstand

    <Esports: Motociclisme>

    Acrobàcia que consisteix a fer aixecar la roda davantera d'una moto amb el vehicle en moviment.

  25. retornador -ra  m i f
    fr  relanceur
    fr  retourneur
    en  returner

    <Esports: Futbol americÓ>

    Qualsevol dels jugadors de l'equip especial que s'encarreguen de rebre la pilota procedent de certs xuts i d'avançar pel terreny de joc en direcció a la línia de gol contrària.

  26. linebacker interior [linebacker: en]  m i f
    es  apoyador interior
    fr  secondeur extérieur gauche
    en  ILB
    en  inside linebacker

    <Esports: Futbol americÓ>

    Linebacker situat al mig de la línia interior que té com a funció principal placar els contraris.

  27. linebacker exterior [linebacker: en]  m i f
    es  apoyador exterior
    fr  secondeur extérieur droit
    en  OLB
    en  outside linebacker

    <Esports: Futbol americÓ>

    Cadascun dels dos linebackers situats als extrems de la línia interior, que tenen com a funció principal interceptar les passades.

  28. linebacker [en]  m i f
    sin. compl.  rerelínia  m i f
    es  apoyador
    es  linebacker
    fr  linebacker
    fr  seconde ligne
    en  LB
    en  linebacker

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugador defensor que té les funcions de tapar les possibles vies de penetració dels corredors, de placar-los i d'interceptar les passades, que se situa endarrerit en relació amb la línia defensiva.

  29. xutador -ra d'allunyament  m i f
    es  despejador
    es  pateador de despeje
    fr  botteur de dégagement
    en  P
    en  punter

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugador de l'equip especial encarregat de fer els xuts d'allunyament.

  30. ala tancat -ada  m i f
    sin. compl.  tight end [en]  m i f
    es  ala cerrado
    fr  ailier rapproché
    en  TE
    en  tight end

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugador atacant que té la funció principal de rebre passades i de bloquejar defensors quan el joc ho requereix, que se sol situar a tocar de la línia de scrimmage i a l'extrem de la línia ofensiva.

  31. receptor -ra  m i f
    es  receptor
    es  recibidor
    fr  receveur éloigné
    en  wide receiver
    en  WR

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugador atacant que té la funció principal de rebre les passades del quarterback.

    Nota: En moltes formacions els receptors són dos i se situen més enllà dels extrems de la línia ofensiva.

  32. punt addicional  m
    es  punto adicional
    fr  point supplémentaire
    en  extra point
    en  PAT
    en  point after touchdown

    <Esports: Futbol americÓ>

    Punt que obté l'equip atacant després d'un touchdown si en el xut que ha triat de fer en la jugada addicional aconsegueix fer passar la pilota entre els pals i per damunt del travesser.

  33. primer intent  m
    es  primer down
    es  primera oportunidad
    fr  premier essai
    en  first down

    <Esports: Futbol americÓ>

    Primera jugada de les quatre de cada sèrie de què disposa l'equip atacant per a intentar avançar deu iardes o més, o per a anotar mitjançant un touchdown o un xut a pals.

  34. pals  f
    es  portería
    es  postes de gol
    fr  poteaux de but
    en  goal posts

    <Esports: Futbol americÓ>

    Estructura constituïda per dues barres verticals de 30 peus de longitud mínima situades al centre de la línia de fons, a una distància entre si de 18 peus i 6 polzades, i unides per un travesser a 10 peus de terra per damunt del qual s'ha de fer passar la pilota per puntuar.

  35. porta  f
    es  puerta
    fr  porte
    en  door

    <Esports: Futbol americÓ>

    Espai que els jugadors de la línia d'atac obren entre els defensors per fer un camí per on puguin avançar els corredors.

  36. bossa  f
    es  pocket
    fr  enclave
    en  pocket

    <Esports: Futbol americÓ>

    Zona al voltant del quarterback, delimitada a la part anterior per la línia ofensiva i a la part posterior pels corredors, que al començament de cada intent els jugadors atacants protegeixen per evitar que els defensors hi penetrin i plaquin el quarterback.

  37. sortida falsa  f
    es  salida falsa
    fr  faux départ
    en  false start

    <Esports: Futbol americÓ>

    Falta que comet un jugador atacant quan es mou abans que es faci l'esnap, la qual es penalitza amb una reculada de 5 iardes.

  38. esnap  m
    es  saque
    es  snap
    fr  remise directe
    fr  snap
    en  snap

    <Esports: Futbol americÓ>

    Acció amb què s'inicia cada intent, en què el central fa arribar la pilota al quarterback passant-se-la per entremig de les cames i generalment en un mà a mà.

  39. senyal de pilota llesta  f
    es  señal de bola lista para jugarse
    fr  signal balle prête à jouer
    en  ready-for-play signal
    en  start signal

    <Esports: Futbol americÓ>

    Senyal que fa l'àrbitre principal al començament de cada intent per indicar que l'equip atacant pot posar la pilota en joc.

    Nota: Sovint s'utilitza la forma sintètica pilota llesta.

  40. senya  f
    es  contraseña
    fr  signal
    en  signal

    <Esports: Futbol americÓ>

    Combinació de paraules o números que un equip utilitza per a indicar les jugades que vol executar.

  41. saguer -ra lliure  m i f
    es  profundo libre
    es  safety libre
    fr  free safety
    fr  homme de sûreté libre
    en  free safety
    en  FS

    <Esports: Futbol americÓ>

    Saguer que té la funció principal d'interceptar les passades de l'equip atacant.

  42. cavallet invertit  m
    es  caballito invertido
    en  stoppie

    <Esports: Motociclisme>

    Acrobàcia que consisteix a fer aixecar la roda del darrere d'una moto amb el vehicle en moviment.

  43. saguer -ra fort -ra  m i f
    es  profundo fuerte
    es  safety fuerte
    fr  homme de sûreté fort
    fr  strong safety
    en  SS
    en  strong safety

    <Esports: Futbol americÓ>

    Saguer que té la funció principal de placar els corredors.

  44. saguer -ra  m i f
    es  asegurador
    es  safety
    fr  homme de sûreté
    fr  safety
    en  S
    en  safety
    en  safety man

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugador que defensa l'àrea més endarrerida del camp, que té la funció principal de placar el jugador adversari que hagi superat els altres companys d'equip i d'interceptar les passades de l'equip atacant.

  45. trialera  f
    es  trialera

    <Esports: Ciclisme de muntanya><Esports de motor>

    Tram d'un circuit de muntanya que, per les característiques del terreny, presenta moltes dificultats de recorregut.

    Nota: En motociclisme les trialeres són pròpies dels circuits d'enduro; en ciclisme, dels circuits de BTT; i en automobilisme, dels circuits de trial de 4x4.

  46. safety [en]  m
    es  safety
    fr  safety
    en  safety

    <Esports: Futbol americÓ>

    Acció en què l'equip defensor aconsegueix placar el jugador contrari en possessió de la pilota dins de la zona d'anotació de l'equip atacant.

    Nota: Aquesta acció atorga dos punts a l'equip defensor i obliga l'equip atacant a fer un xut lliure.

  47. sac  m
    es  embolsada
    fr  sack
    en  sack

    <Esports: Futbol americÓ>

    Placatge que es fa al quarterback quan encara es troba darrere la línia de scrimmage i té la possessió de la pilota.

  48. revers  m
    es  reverse
    fr  renversement
    en  reverse

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugada d'atac en què el quarterback fa un mà a mà amb un corredor, el qual es desplaça cap a un costat del camp i passa la pilota a un receptor que corre just en el sentit oposat, cosa que provoca que la defensa es mogui cap a la direcció equivocada.

  49. plegada  f
    es  plegada

    <Esports: Ciclisme de muntanya><Esports: Motociclisme>

    Inclinació que un motorista imprimeix a la moto en entrar en un revolt per contrarestar la força centrífuga.

  50. reunió  f
    es  reunión
    fr  rassemblement
    en  huddle

    <Esports: Futbol americÓ>

    Agrupament de jugadors d'un equip en el camp abans d'iniciar una jugada amb l'objectiu de parlar de la tàctica de joc que seguiran.

  51. àrea d'equip  f
    es  área del equipo
    fr  zone d'équipe
    en  team area

    <Esports: Futbol americÓ>

    Cadascuna de les dues àrees rectangulars situades entre les línies de iarda 25, paral·lelament a les línies de banda i fora del terreny de joc, delimitades frontalment per la línia limítrofa, on se situen els jugadors que no són al terreny de joc, els entrenadors i altres tècnics de cada equip durant el partit.

  52. zona d'anotació  f
    es  zona de anotación
    fr  zone d'en-but
    en  end zone
    en  touchdown zone

    <Esports: Futbol americÓ>

    Cadascuna de les dues àrees limitades per les línies de fons i les línies de gol respectives i per les línies de banda, que tenen 10 iardes de profunditat.

  53. xutador -ra  m i f
    es  pateador
    fr  botteur
    en  kicker

    <Esports: Futbol americÓ>

    Qualsevol dels jugadors de l'equip especial que s'encarreguen de fer les jugades de xut.

  54. xut lliure  m
    es  patada libre
    fr  coup de pied libre
    en  free kick

    <Esports: Futbol americÓ>

    Xut que es fa per començar el joc o per continuar-lo després d'un safety o d'un touchdown, en què no hi pot haver cap defensor a menys de 10 iardes.

  55. xut inicial  m
    es  patada inicial
    es  saque inicial
    fr  coup de pied d'engagement
    fr  engagement
    en  kickoff

    <Esports: Futbol americÓ>

    Xut que efectua l'equip en possessió de pilota des de la seva línia de 35 iardes en començar el partit, en reprendre'l a la segona part i per posar la pilota en joc després de marcar punts.

    Nota: La resolució del xut inicial indica la situació de la línia de scrimmage de l'intent següent. Segons el reglament de la Lliga de Futbol Professional dels Estats Units, el xut inicial s'efectua des de la línia de 30 iardes.

  56. xut d'allunyament  m
    es  patada de despeje
    en  cleaning kick
    en  punt

    <Esports: Futbol americÓ>

    Xut alt que fa el xutador en rebre l'esnap del quart intent quan sembla molt difícil arribar a la zona d'anotació contrària, amb l'objectiu d'aconseguir que l'equip contrari comenci l'atac al més lluny possible de la línia de gol.

    Nota: L'equip defensor obté la possessió de pilota després d'aquesta jugada.

  57. xut de sobrebot  m
    es  puntapié de botepronto
    fr  coup de pied tombé
    it  calcio di rimbalzo
    en  drop kick

    <Esports: Futbol americÓ><Esports: Rugbi>

    Xut en direcció als pals contraris que consisteix a deixar anar la pilota amb les mans i colpejar-la immediatament amb el peu després que hagi fet un bot a terra.

    Nota: Generalment s'utilitza la forma sintètica sobrebot.

  58. touchdown [en]  m
    es  touchdown
    fr  touchdown
    fr  touché
    en  TD
    en  touchdown

    <Esports: Futbol americÓ>

    Acció d'atrapar la pilota dins la zona d'anotació contrària o de tocar o traspassar la línia de gol de l'equip contrari en possessió de la pilota.

    Nota: El touchdown atorga sis punts a l'equip que l'ha fet.

  59. touchback [en]  m
    es  touchback
    fr  touchback
    en  touchback

    <Esports: Futbol americÓ>

    Acció en què el xut inicial travessa la línia de gol de l'equip defensor.

    Nota: El touchback comporta que a l'intent següent la línia de scrimmage se situï a la línia de 20 iardes del camp de l'equip defensor.

  60. retorn del xut inicial  m
    es  devolución de la patada inicial
    en  kickoff return

    <Esports: Futbol americÓ>

    Acció en què l'equip que rep un xut inicial procura avançar en el terreny de joc en direcció a la línia de gol contrària.

  61. retorn del xut d'allunyament  m
    es  devolución de despeje
    en  punt return

    <Esports: Futbol americÓ>

    Acció en què l'equip que rep un xut d'allunyament procura avançar en el terreny de joc en direcció a la línia de gol contrària.

  62. topa-i-corre  m
    es  bump and run
    fr  bump and run
    fr  contact et esquive
    en  bump and run

    <Esports: Futbol americÓ>

    Tàctica defensiva en què els defensors es concentren en una zona entre la línia de scrimmage i les cinc iardes següents amb l'objectiu d'assegurar el bloqueig del receptor que corre en possessió de la pilota.

  63. suport  m
    es  apoyo
    es  base de despeje
    fr  support
    en  tee

    <Esports: Futbol americÓ>

    Element, generalment de plàstic, que es col·loca al terreny de joc i sobre el qual se situa la pilota quan s'han de fer determinats xuts.

  64. retenció il·legal  f
    es  holding
    es  obstrucción ilegal
    fr  holding
    en  holding

    <Esports: Futbol americÓ>

    Falta que consisteix a impedir l'avançada d'un adversari que no sigui el corredor agafant-lo amb les mans o amb els braços o bé bloquejant-lo per l'esquena.

  65. període de seroconversió  m
    sin.  període finestra  m
    es  período de seroconversión
    es  período ventana
    fr  délai de séroconversion
    fr  fenêtre sérologique
    en  window period

    <Medicina clÝnica>

    Temps que transcorre entre el moment en què es produeix una infecció vírica i el moment en què el virus pot detectar-se a la sang per mitjà de les proves serològiques.

    Nota: La forma període de seroconversió s'utilitza especialment en l'àmbit de la sida.

  66. no progressor -ra de llarg termini  m i f
    es  no progresor a largo plazo
    fr  non-progresseur à long terme
    en  long-term non-progressor

    <Medicina clÝnica>

    Persona infectada pel virus de la immunodeficiència humana que, sense haver seguit cap tractament antiretroviral, manté estables aproximadament durant una dècada el nombre de limfòcits T CD4+ i la càrrega viral.

  67. TARGA  f
    sin.  tractament antiretroviral de gran activitat  m
    es  TARGA
    es  tratamiento antirretroviral de gran actividad
    fr  HAART
    fr  multithérapie antirétrovirale
    fr  traitement antirétroviral hautement actif
    en  HAART
    en  highly active antiretroviral therapy

    <Farmacologia>

    Tractament que combina diversos fàrmacs antiretrovirals per aconseguir que la càrrega viral es mantingui per sota dels nivells de detecció.

    Nota: De vegades s'utilitzen els termes mega-TARGA ('megatractament antiretroviral de gran activitat') i giga-TARGA ('gigatractament antiretroviral de gran activitat') per a fer referència als tractament en què s'utilitzen més de tres i més de sis fàrmacs, respectivament.

  68. dit de zinc  m
    es  dedo de zinc
    fr  doigt à zinc
    fr  doigt de zinc
    it  dita di zinco
    en  zinc finger
    de  Zinkfinger

    <BioquÝmica>

    Motiu polipeptídic de forma allargada característic de les proteïnes reguladores de l'expressió gènica, que es replega al voltant d'un ió zinc i confereix a les proteïnes la capacitat d'unir-se al DNA o a l'RNA.

  69. blitz [en]  m
    es  blitz
    fr  blitz
    en  blitz

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugada defensiva en què un grup de jugadors proven de placar el quarterback o el corredor en possessió de la pilota immediatament després de l'esnap, amb l'objectiu de fer recular unes iardes l'equip atacant.

    Nota: Aquesta jugada la duen a terme els jugadors de la segona línia o bé els linebackers.

  70. violència innecessària  f
    es  violencia innecesaria
    fr  rudesse
    en  unnecessary roughness

    <Esports: Futbol americÓ>

    Falta que assenyala l'àrbitre contra un jugador quan considera que ha realitzat una acció amb una agressivitat excessiva i injustificada.

  71. corredor -ra de potència  m i f
    es  corredor de poder
    es  fullback
    fr  fullback
    en  FB
    en  fullback

    <Esports: Futbol americÓ>

    Corredor que sol rebre la pilota només en les jugades en què s'han d'avançar poques iardes i que té també la funció de bloquejar els defensors per obrir pas al corredor d'habilitat.

    Nota: El corredor de potència, a diferència del corredor d'habilitat, no sol rebre la pilota en el mà a mà. En moltes formacions és el jugador atacant amb la posició més endarrerida.

  72. quarterback [en]  m i f
    sin. compl.  rerequart -ta  m i f
    es  mariscal de campo
    es  quarterback
    fr  quart-arrière
    fr  quaterback
    en  QB
    en  quarterback

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugador atacant situat al darrere de la línia ofensiva, a continuació del central, que transmet als companys les instruccions de l'entrenador, rep la pilota procedent de l'esnap i inicia la jugada d'atac.

  73. línia interior  f
    es  línea interior
    fr  ligne de remise en jeu
    en  hash mark
    en  inbound line

    <Esports: Futbol americÓ>

    Cadascuna de les dues línies perpendiculars a les línies de iarda i a una distància de 20 iardes de les respectives línies de banda, que estan constituïdes per ratlles de 24 polzades de longitud traçades cada 5 iardes del terreny de joc a partir de les línies de gol.

    Nota: Segons el reglament de la Lliga de Futbol Professional dels Estats Units, les línies interiors se situen a una distància de 24 iardes de les respectives línies de banda.

  74. cadena de mesura  f
    es  cadena de yardaje
    fr  chaîne d'arpentage
    en  yardage chain

    <Esports: Futbol americÓ>

    Indicador constituït per una cadena de 10 iardes de longitud i una estaca carabassa a cada extrem, que utilitzen els marcadors de iardes per a assenyalar la distància que ha d'avançar l'equip atacant en els quatre intents de què disposa.

  75. bomba  f
    es  bomba
    fr  bombe
    en  bomb

    <Esports: Futbol americÓ>

    Passada llarga i alta feta a un receptor que fa una correguda llarga.

  76. bloqueig per sota de la cintura  m
    es  bloqueo por debajo de la cintura
    fr  blocage sous la ceinture
    en  block below waist

    <Esports: Futbol americÓ>

    Bloqueig dirigit a una zona del cos situada més avall de la cintura d'un adversari que té almenys un peu en contacte amb el terreny de joc.

  77. bloqueig per l'esquena  m
    es  bloqueo por la espalda
    fr  blocage dans le dos
    en  block in the back

    <Esports: Futbol americÓ>

    Bloqueig dirigit contra un adversari que no sigui el corredor, en què la força inicial del contacte es fa per darrere i per damunt de la cintura.

  78. tenalla  m
    es  chop block
    fr  tenaille
    en  chop block

    <Esports: Futbol americÓ>

    Infracció consistent a bloquejar pels genolls o per sota dels genolls un adversari que no sigui el corredor i que un altre jugador ja està bloquejant.

  79. futbol flag [flag: en]  m
    es  flag football
    fr  flag football
    fr  football drapeau
    fr  football fanion
    en  flag football
    en  tail football

    <Esports: Futbol americÓ>

    Variant del futbol americà en què no és permès el contacte físic entre els contrincants i en què els jugadors de l'equip defensor tracten d'aturar les jugades d'atac arrencant un dels dos mocadors que duu a la cintura el jugador que té la pilota.

  80. shotgun [en]  f
    es  formación escopeta
    es  shotgun
    fr  fusil de chasse
    en  shotgun

    <Esports: Futbol americÓ>

    Formació ofensiva en què el quarterback se situa en una posició força més endarrerida del que és habitual a fi d'observar els moviments de la defensa i triar un company desmarcat a qui passar la pilota.

  81. mantega d'il·lipé  f
    es  mantequilla de illipé
    fr  beurre d'illipé
    it  burro di illipe
    en  illipe butter
    de  Illipe-Butter

    <Ind˙stria alimentÓria>

    Greix que s'extreu dels fruits de l'il·lipé de Borneo i de l'il·lipé de l'Índia, molt utilitzat en la cuina del sud-est asiàtic, en la indústria alimentària i en la fabricació de productes cosmètics, sabó i espelmes.

  82. escombrada  f
    es  barrido
    en  sweep

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugada d'atac en què els guardes abandonen ràpidament la línia ofensiva, esquiven per un costat la línia defensiva i es desplacen cap endavant per placar els defensors i obrir pas al corredor d'habilitat.

  83. crumb [en]  m
    es  crumb
    fr  crumb
    it  crumb
    en  crumb
    de  Crumb

    <Ind˙stria alimentÓria>

    Producte obtingut per cocció i assecatge de la barreja de pasta de cacau, llet concentrada i sucre, o únicament de llet concentrada i sucre, el qual, un cop mòlt, s'utilitza en l'elaboració de la xocolata amb llet.

  84. corredor -ra d'habilitat  m i f
    es  corredor de bola
    es  halfback
    fr  halfback
    en  halfback
    en  HB
    en  tailback

    <Esports: Futbol americÓ>

    Corredor que sol rebre la pilota en el mà a mà i la porta mentre corre procurant escapolir-se dels defensors.

  85. comaratge  m
    sin.  llevadoria  f
    es  partería
    fr  sage-femmerie
    en  midwifery

    <Ginecologia. ObstetrÝcia>

    Ofici de la persona que té com a funció assistir la dona en el moment del part i assessorar-la sobre qüestions relatives a la maternitat.

  86. rush [en]  m
    es  rush
    fr  rush
    en  rush

    <Esports: Futbol americÓ>

    Acció en què el jugador atacant en possessió de la pilota corre tan de pressa com pot en línia recta cap a la línia de gol de l'equip contrari, que acaba quan rep una passada, el plaquen o fa un touchdown.

  87. cuirassa  f
    es  coraza
    fr  épaulière
    en  shoulder pad

    <Esports: Futbol americÓ>

    Peça de l'equip esportiu que serveix per a protegir les espatlles i el pit dels jugadors.

  88. equip especial  m
    es  equipo especial
    fr  équipe spéciale
    en  special team

    <Esports: Futbol americÓ>

    Grup de jugadors que estan especialitzats a executar jugades concretes, particularment les de xuts, i només surten al camp en el moment de dur-les a terme.

    Nota: L'equip especial pot estar integrat per jugadors que no formen part ni de l'equip atacant ni de l'equip defensor. Aquest terme s'utilitza sovint en plural.

  89. família homoparental  f
    es  familia homoparental
    fr  famille homoparentale
    it  famiglia omoparentale
    pt  família homoparental
    en  homoparental family

    <Sociologia: Organitzaciˇ social>

    Família constituïda per una parella homosexual, masculina o femenina, amb un o més fills biològics o adoptius.

  90. equip atacant  m
    es  equipo ofensivo
    fr  équipe attaquante
    en  offensive team

    <Esports: Futbol americÓ>

    Grup de jugadors que surten al camp quan el seu equip té la possessió de pilota, que tenen l'objectiu d'avançar en el terreny de joc cap a la línia de gol contrària.

  91. equip defensor  m
    es  equipo defensivo
    fr  équipe défensive
    en  defensive team

    <Esports: Futbol americÓ>

    Grup de jugadors que surten al camp quan l'equip contrari té la possessió de pilota, que tenen l'objectiu de defensar la seva línia de gol de l'avançada de l'equip atacant.

  92. progressió a sida  f
    es  progresión a sida
    fr  progression vers le sida
    en  progression to AIDS

    <Medicina clÝnica>

    Pas de la fase crònica de la infecció pel virus de la immunodeficiència humana a la fase de sida declarada.

  93. jugada d'engany  f
    es  amago
    es  jugada de engaño
    fr  fake
    en  fake play
    en  trick play

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugada en què l'equip atacant simula seguir una tàctica de joc però n'acaba executant una altra, amb l'objectiu que l'equip defensor estigui desprevingut i la jugada tingui més possibilitats de reeixir.

  94. jugada addicional  f
    es  jugada adicional
    fr  prolongation
    en  extra game

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugada de què disposa l'equip que acaba d'aconseguir un touchdown, en què pot triar entre fer un xut des de la línia de 3 iardes, o bé fer una correguda o una passada per tornar a arribar a la línia de gol.

    Nota: Segons el reglament de la Lliga de Futbol Professional dels Estats Units el xut s'ha de fer des de la línia de 2 iardes.

  95. jugada  f
    es  jugada
    fr  jeu
    en  play

    <Esports: Futbol americÓ>

    Conjunt d'accions que tenen lloc durant el temps en què un equip té la possessió de pilota entre dues interrupcions consecutives del joc.

  96. invasió  f
    es  invasión
    fr  empiétement
    en  encroachment

    <Esports: Futbol americÓ>

    Falta que comet el jugador que, abans de l'esnap, s'ha situat en una posició massa avançada en la formació inicial.

  97. piassaba de Bahia  f
    es  piasava de Bahía
    fr  attalée à cordes
    fr  piassava
    pt  piaçava-da-Bahia
    en  Bahia piassava
    de  Bahia-Piassavapalme
    la  Attalea funifera

    <BotÓnica>

    Arbre de la família de les palmes originari del nord-est del Brasil, amb el tronc que fa fins a 20 m i amb fulles pinnaticompostes de les quals s'extreu una fibra flexible i resistent que s'utilitza en cistelleria i en la fabricació de cordes, escombres i raspalls.

  98. interferència  f
    es  interferencia
    fr  interférence
    fr  obstruction
    en  interference

    <Esports: Futbol americÓ>

    Falta que comet un jugador quan impedeix antireglamentàriament que un adversari pugui rebre lliurement una passada.

  99. indicador d'intents  m
    es  indicador de down
    fr  indicateur de tenus
    en  down indicator

    <Esports: Futbol americÓ>

    Indicador constituït per una placa rectangular situada al capdamunt d'un pal d'almenys 5 peus, que s'utilitza per a mostrar l'intent en curs i la posició d'inici de la jugada.

  100. piassaba  f
    es  piasava
    fr  piassava
    it  piassava
    pt  piaçaba
    pt  piaçava
    en  piassaba
    en  piassava
    de  Piassava

    <Ind˙stria de la fusta>

    Fibra flexible i de color marró que s'extreu del pecíol foliar d'algunes palmeres tropicals, especialment de la piassaba de Bahia i de la piassaba de Pará, i que s'utilitza en cistelleria i en la fabricació de cordes, raspalls i escombres.

  101. guarda  m i f
    es  guardia
    fr  garde
    en  G
    en  guard

    <Esports: Futbol americÓ>

    Cadascun dels dos jugadors de la línia ofensiva situats a banda i banda del central, que tenen la funció principal de protegir el quarterback de les entrades dels contraris.

  102. piassaba de Pará  f
    es  chiquichique
    es  piasava de Pará
    fr  piassava
    pt  chique-chique
    pt  chiquexiqui
    pt  piaçaba do Orinoco
    pt  piaçava-do-Pará
    en  Pará piassava
    en  piaçaba do Rio Negro
    de  Parapiassavapalme
    la  Leopoldinia piassaba

    <BotÓnica>

    Arbre de la família de les palmes originari de les conques altes dels rius Negro i Orinoco, amb el tronc que fa fins a 12 m d'altura, fulles entre 4 i 5 m de longitud i espàdixs repetidament ramificats i arquejats, de les fulles del qual s'extreu una fibra elàstica i resistent que s'utilitza en cistelleria i en la fabricació de cordes, escombres i raspalls.

  103. il·lipé de l'Índia  m
    es  mowra
    fr  illipé
    fr  mowra
    en  illipe
    en  illipi
    en  illupie
    en  Indian butter tree
    en  mahua
    en  mohwa
    de  indische Illipe
    la  Madhuca indica

    <BotÓnica>

    Arbre de la família de les sapotàcies originari de l'Índia, de tronc curt, branques divaricades, fulles persistents i capçada grossa i arrodonida, dels fruits del qual s'extreu un greix que s'utiliza en cuina, en indústria alimentària i en la fabricació de cosmètics, sabó i espelmes.

    Nota: No hi ha acord encara entre els especialistes pel que fa a la denominació científica d'aquesta espècie. El Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica (ITIS) i l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) proposen Madhuca indica com a nom científic preferent. Les formes Madhuca latifolia, Madhuca longifolia, Bassia latifolia, Bassia longifolia, Illipe latifolia i Illipe malabrorum també es documenten referides a aquesta mateixa espècie.

  104. guardamalucs  m
    es  protector de cadera
    fr  protection de hanche
    en  hip pad

    <Esports: Futbol americÓ>

    Peça de l'equip esportiu que serveix per a protegir els malucs i el còccis dels jugadors.

  105. il·lipé de Borneo  m
    fr  illipé de Bornéo
    en  Borneo illipe
    en  engkabang
    en  tengkawang
    la  Shorea spp.

    <BotÓnica>

    Arbre de la família de les dil·leniàcies originari de Malàisia i Indonèsia, de tronc curt, fulles de nerviació pinnada i capçada grossa, hemisfèrica i simpòdica, dels fruits del qual s'extreu un greix que s'utilitza en cuina, en la indústria alimentària i en la fabricació de cosmètics, sabó i espelmes.

    Nota: Aquesta denominació s'utilitza especialment per a fer referència a les espècies Shorea macrophylla i Shorea stenoptera. Totes dues espècies també s'anomenen comunament il·lipé, si bé és més precisa la forma il·lipé de Borneo, per tal com permet distingir-les de l'il·lipé de l'Índia (Madhuca indica).

  106. xut a pals  m
    es  gol de campo
    fr  coup de pied de précision
    fr  placement
    en  field goal
    en  placement

    <Esports: Futbol americÓ>

    Xut efectuat per l'equip atacant en el quart intent a unes iardes de la línia de scrimmage i en direcció als pals, que li atorga tres punts si la pilota passa entre els pals i per damunt del travesser.

  107. intent  m
    es  intento
    es  oportunidad
    fr  essai
    fr  tentative
    en  down

    <Esports: Futbol americÓ>

    Cadascuna de les quatre jugades seguides de què disposa l'equip en possessió de pilota per a provar d'avançar 10 iardes o més.

    Nota: Si l'equip atacant no ha avançat almenys 10 iardes després del quart intent, l'equip contrari obté la possessió de pilota.

  108. marcador -ra d'intents  m i f
    es  marcador de downs
    en  downs marker

    <Esports: Futbol americÓ>

    Cadascun dels dos auxiliars dels àrbitres que, situats un a cada banda del terreny de joc, sostenen l'indicador d'intents.

  109. mà a mà  m
    es  handoff
    fr  hand off
    en  hand off

    <Esports: Futbol americÓ>

    Acció de posar un jugador la pilota a les mans d'un altre jugador del mateix bàndol.

  110. intencionat a ningú  m
    es  lanzamiento a nadie
    fr  intentional grounding
    en  intentional grounding

    <Esports: Futbol americÓ>

    Falta que comet el quarterback quan, a fi d'evitar que el plaquin, llança la pilota a terra o fora del camp sense dirigir-la a cap jugador, que es penalitza amb la pèrdua de l'intent.

  111. línia ofensiva  f
    sigla  OL  f
    es  línea ofensiva
    es  OL
    fr  ligne offensive
    fr  OL
    en  offensive line
    en  OL

    <Esports: Futbol americÓ>

    Línia de l'equip atacant formada per jugadors que tenen les funcions de protegir el quarterback o el company en possessió de la pilota fent una barrera que els defensors no puguin traspassar, d'obrir pas al corredor i bloquejar els contraris que li volen barrar el pas.

  112. línia limítrofa  f
    es  línea de límite
    es  línea limítrofe
    fr  ligne de limite
    en  limit line

    <Esports: Futbol americÓ>

    Línia discontínua traçada paral·lelament a l'exterior de les línies que delimiten perimetralment el terreny de joc, a una distància de 4 iardes.

  113. línia d'entrenadors  f
    es  línea de entrenadores
    fr  ligne des entraîneurs
    en  coaching line

    <Esports: Futbol americÓ>

    Línia contínua traçada a l'exterior del terreny de joc, paral·lelament a la línia de banda a una distància d'1 iarda, situada entre les prolongacions imaginàries de les línies de 25 iardes, que els entrenadors no poden traspassar.

  114. línia defensiva  f
    sigla  DL  f
    es  DL
    es  línea defensiva
    fr  DL
    fr  ligne défensive
    en  defensive line
    en  DL

    <Esports: Futbol americÓ>

    Línia de l'equip defensor formada per jugadors que tenen les funcions de superar la línia ofensiva i arribar fins al contrari que té la possessió de la pilota, de placar els corredors i de provar d'impedir que el quarterback faci les passades.

  115. línia de scrimmage [scrimmage: en]  f
    es  línea de golpeo
    fr  ligne de mêlée
    fr  ligne de scrimmage
    en  line of scrimmage
    en  scrimmage line

    <Esports: Futbol americÓ>

    Línia imaginària paral·lela a les línies de gol que indica on s'ha de situar la pilota per a executar l'esnap i és el límit de la línia ofensiva.

  116. línia  f
    es  línea
    fr  ligne
    en  line

    <Esports: Futbol americÓ>

    Cadascun dels dos conjunts de jugadors de cada bàndol que s'arrengleren a banda i banda de la línia de scrimmage, de manera aproximadament paral·lela i encarats els d'un equip amb els de l'altre, en el moment de fer l'esnap.

  117. línia  m i f
    es  jugador de línea
    fr  joueur de ligne
    en  lineman

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugador que forma part de la línia defensiva o de la línia ofensiva.

  118. àrbitre -ra lateral  m i f
    es  juez lateral
    fr  juge de côté
    en  side judge

    <Esports: Futbol americÓ>

    Àrbitre que se situa al darrere de l'equip defensor, al mateix costat que l'àrbitre de línia principal, que té la funció de supervisar les passades i les recepcions que es produeixen prop de la seva posició.

  119. àrbitre -ra de línia principal  m i f
    en  head linesman

    <Esports: Futbol americÓ>

    Àrbitre que se situa a l'extrem de la línia de scrimmage corresponent a la cadena, que s'encarrega de supervisar les accions que s'esdevenen prop d'aquesta línia abans i després de l'esnap, de controlar les corregudes i les recepcions que s'esdevenen prop de la seva posició i d'assenyalar el punt exacte on ha quedat la pilota en acabar la jugada.

  120. àrbitre -ra de línia  m i f
    en  line judge

    <Esports: Futbol americÓ>

    Àrbitre que se situa a l'extrem de la línia de scrimmage oposat al de l'àrbitre de línia principal, que s'encarrega de vigilar aquesta línia i les jugades que es produeixen prop de la seva posició.

  121. guarda dret -ta  m i f
    es  guardia derecho
    fr  garde droit
    en  RG
    en  right guard

    <Esports: Futbol americÓ>

    Guarda situat a la dreta del central.

  122. guarda esquerre -ra  m i f
    es  guardia izquierdo
    fr  garde gauche
    en  left guard
    en  LG

    <Esports: Futbol americÓ>

    Guarda situat a l'esquerra del central.

  123. central  m i f
    es  centro
    fr  centre
    en  C
    en  center

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugador que s'encarrega de fer l'esnap i posteriorment de fer accions de bloqueig, que se situa al mig de la línia ofensiva.

  124. secundària  f
    es  línea secundaria
    es  secundaria
    fr  deuxième ligne défensive
    en  defensive backs
    en  secondary
    en  secondary line

    <Esports: Futbol americÓ>

    Grup de jugadors que formen part de la defensa constituït pels defensors laterals i els saguers.

  125. passaport de llengües  m
    es  pasaporte de lenguas
    es  pasaporte lingüístico
    fr  passeport de langues
    fr  passeport linguistique
    it  passaporto delle lingue
    it  passaporto linguistico
    pt  passaporte linguístico
    en  language passport

    <Ensenyament de llengŘes>

    Apartat del portafolis europeu de llengües en què es reflecteixen les competències lingüístiques personals i en què s'inclouen les qualificacions i les experiències interculturals més rellevants del titular.

  126. inhibidor de la transcriptasa inversa no anàleg de nucleòsid  m
    sigla  ITINAN  m
    es  inhibidor de la transcriptasa inversa no análogo de los nucleósidos
    es  inhibidor de la transcriptasa inversa no análogo de nucleósido
    es  ITINN
    fr  inhibiteur non nucléoside de la transcriptase inverse
    fr  INNTI
    en  non-nucleoside reverse transcriptase inhibitor
    en  NNRTI

    <Farmacologia>

    Inhibidor de la transcriptasa inversa actiu en la seva forma originària que s'uneix directament a l'enzim i l'inactiva.

  127. inhibidor de la transcriptasa inversa  m
    sigla  ITI  m
    es  inhibidor de la transcriptasa inversa
    es  ITI
    fr  inhibiteur de la transcriptase inverse
    fr  ITI
    en  reverse transcriptase inhibitor
    en  RTI

    <Farmacologia>

    Fàrmac antiretroviral que actua sobre la DNA-polimerasa dirigida per RNA i evita que es completi adequadament el procés de síntesi de DNA a partir d'RNA.

  128. dossier  m
    es  dossier
    fr  dossier
    it  dossier
    pt  dossier
    en  dossier

    <Ensenyament de llengŘes>

    Apartat del portafolis europeu de llengües en què es fa constar la documentació personal il·lustrativa de les habilitats lingüístiques del titular.

    Nota: Poden formar part del dossier certificats d'idiomes, diplomes, treballs escrits, projectes i altres documents relacionats amb els aspectes exposats al passaport de llengües i a la biografia lingüística.

  129. DNA-polimerasa dirigida per RNA  f
    sin. compl.  transcriptasa inversa  f
    es  ADN-polimerasa dirigida por ARN
    es  transcriptasa inversa
    fr  ADN-polymérase ARN-dépendante
    fr  transcriptase inverse
    it  transcriptasi inversa
    en  reverse transcriptase
    en  RNA-directed DNA polymerase
    de  Umkehrtranskriptase

    <BioquÝmica>

    Enzim que duu a terme la síntesi de DNA a partir d'un motlle d'RNA.

    Nota: La Unió Internacional de Bioquímica i Biologia Molecular recomana l'ús del terme RNA-directed DNA polymerase ('DNA-polimerasa dirigida per RNA'). Transcriptasa inversa és, però, la forma més estesa entre els especialistes.

  130. portafolis europeu de llengües  m
    sigla  PEL  m
    es  PEL
    es  portafolio europeo de las lenguas
    es  portfolio europeo de las lenguas
    fr  PEL
    fr  portfolio européen des langues
    it  PEL
    it  portfolio europeo delle lingue
    pt  carteira europeia das línguas
    pt  carteira europeia de línguas
    pt  PEL
    pt  portfolio europeu de línguas
    en  ELP
    en  European language portfolio
    de  ESP
    de  europäisches Sprachenportfolio

    <Ensenyament de llengŘes>

    Document d'àmbit europeu que inclou informació sobre les competències lingüístiques i les experiències culturals significatives d'una persona.

    Nota: El portafolis europeu de llengües està format per un passaport de llengües, una biografia lingüística i un dossier.

  131. biografia lingüística  f
    es  biografía lingüística
    fr  biographie langagière
    fr  biographie linguistique
    it  biografia linguistica
    pt  biografía linguística
    en  language biography

    <Ensenyament de llengŘes>

    Apartat del portafolis europeu de llengües destinat a l'autoavaluació i la planificació personal en què es descriuen les experiències de formació en llengües del titular.

  132. inhibidor de la transcriptasa inversa anàleg de nucleòtid  m
    sigla  ITIANT  m
    es  inhibidor de la transcriptasa inversa análogo de los nucleótidos
    es  inhibidor de la transcriptasa inversa análogo de nucleótido
    fr  inhibiteur nucléotidique de la transcriptase inverse
    en  NtRTI
    en  nucleotide reverse transcriptase inhibitor

    <Microbiologia><Farmacologia>

    Inhibidor de la transcriptasa inversa que s'activa per mitjà de dues fosforilacions consecutives i que actua com a conseqüència de la seva similitud estructural amb els nucleòtids fisiològics del virus.

  133. inhibidor de la transcriptasa inversa anàleg de nucleòsid  m
    sigla  ITIAN  m
    es  inhibidor de la trancriptasa inversa análogo de los nucleósidos
    es  inhibidor de la transcriptasa inversa análogo de nucleósido
    es  ITIN
    fr  inhibiteur nucléosidique de la transcriptase inverse
    fr  INTI
    en  nucleoside reverse transcriptase inhibitor
    en  NRTI

    <Farmacologia>

    Inhibidor de la transcriptasa inversa que s'activa per mitjà de tres fosforilacions consecutives i que actua per la seva similitud estructural amb els nucleòsids fisiològics del virus.

  134. agafada lliure  f
    es  atrapada libre
    fr  arrêt de volée
    en  fair catch

    <Esports: Futbol americÓ>

    Acció defensiva que consisteix a interceptar la pilota provinent del xut d'un adversari mantenint almenys un peu a terra.

  135. corn whisky [whisky: en]  m
    es  corn whiskey
    es  whiskey americano de maíz
    fr  corn whiskey
    fr  whiskey de maïs
    en  corn
    en  corn whiskey
    en  corn whisky

    <Begudes>

    Whisky nord-americà d'uns 40 graus elaborat amb més d'un 80% de most fermentat de grans de blat de moro.

  136. korn [de]  m
    es  korn
    fr  korn
    en  korn
    de  Korn
    de  Kornbranntwein

    <Begudes>

    Beguda espirituosa que té entre 32 i 38 graus obtinguda per destil·lació de most fermentat de grans de cereals, de vegades amb redestil·lació, elaborada a Alemanya i en altres països germànics.

  137. ouzo [el]  m
    es  ouzo
    fr  ouzo
    it  ouzo
    en  ouzo
    de  Ouzo

    <Begudes>

    Beguda espirituosa anisada d'uns 40 graus elaborada a Grècia a partir d'una combinació d'alcohols aromatitzats per destil·lació i maceració de llavors d'anís o de fonoll, d'altres llavors, plantes o fruites aromàtiques i de màstic de Quios.

    Nota: L'alcohol aromatitzat per destil·lació ha de representar com a mínim el 20% de la graduació alcohòlica de l'ouzo.

  138. mocador  m
    es  flag
    es  pañuelo
    fr  drapeau
    fr  foulard
    fr  mouchoir
    en  flag

    <Esports: Futbol americÓ>

    Cadascuna de les dues peces de teixit de forma allargada que es lliguen a la cintura els jugadors de futbol flag.

  139. umpire [en]  m i f
    es  umpire
    fr  umpire
    en  umpire

    <Esports: Futbol americË>

    Àrbitre que se situa darrere de la línia defensiva, que s'encarrega de supervisar els moviments i les accions que realitzen les línies defensiva i ofensiva, i de comprovar que els uniformes i l'equip dels jugadors siguin reglamentaris.

  140. àrbitre -ra principal  m i f
    es  árbitro principal
    fr  arbitre principal
    en  referee

    <Esports: Futbol americÓ>

    Àrbitre que se situa darrere del quarterback i dels corredors, que té la funció de vetllar perquè l'esnap sigui legal, que segueix totes les accions del quarterback i que té la darrera paraula en cas de desacord entre els àrbitres.

  141. àrbitre -ra de camp  m i f
    es  juez de campo
    fr  juge de champ
    en  field judge

    <Esports: Futbol americÓ>

    Àrbitre que se situa al mateix costat que l'àrbitre de línia principal i s'encarrega de controlar que no s'excedeixi el temps que té l'equip atacant per a posar la pilota en joc i de supervisar les passades i les recepcions que es produeixen prop de la seva posició.

    Nota: Segons el reglament de la Lliga de Futbol Professional dels Estats Units, l'àrbitre de camp se situa darrere de l'equip defensor.

  142. àrbitre -ra de fons  m i f
    es  árbitro de la defensa
    fr  juge de champ arrière
    en  back judge

    <Esports: Futbol americÓ>

    Àrbitre que se situa al darrere de l'equip defensor, al mig del terreny de joc, que s'encarrega de controlar el nombre de jugadors d'aquest equip i les passades i les recepcions que es produeixen prop de la seva posició.

    Nota: Segons el reglament de la Lliga de Futbol Professional dels Estats Units, l'àrbitre de fons se situa al mateix costat que l'àrbitre de línia.

  143. fumble! [en]  interj
    es  fumble!
    fr  fumble!
    en  fumble!

    <Esports: Futbol americÓ>

    Crit amb què s'adverteix una pèrdua de pilota.

  144. defensor -ra lateral  m i f
    es  esquinero
    fr  demi coin
    fr  demi défensif
    en  cornerback

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugador que té la funció principal de marcar els receptors.

    Nota: En moltes formacions els defensors laterals són dos i se situen més enllà dels extrems de la línia de defensa i una mica més endarrerits.

  145. ala obert -ta  m i f
    es  ala abierto
    fr  ailier éloigné
    fr  ailier espacé
    en  SE
    en  split end

    <Esports: Futbol americÓ>

    Receptor situat generalment a tocar de la línia de scrimmage i lluny dels extrems de la línia ofensiva.

  146. bloquejador -ra dret -ta  m i f
    es  tackle derecho
    fr  bloqueur droit
    fr  tackle droit
    en  right tackle
    en  RT

    <Esports: Futbol americÓ>

    Bloquejador situat al costat exterior del guarda dret.

  147. bloquejador -ra esquerre -ra  m i f
    es  tackle izquierdo
    fr  bloqueur gauche
    fr  tackle gauche
    en  left tackle
    en  LT

    <Esports: Futbol americÓ>

    Bloquejador situat al costat exterior del guarda esquerre.

  148. corredor -ra  m i f
    es  acarreador
    es  corredor
    fr  coureur
    en  RB
    en  running back

    <Esports: Futbol americÓ>

    Jugador atacant que té la funció principal de fer avançar la pilota cap a la línia de gol contrària.

    Nota: En moltes formacions els corredors són dos i se situen unes iardes per darrere del quarterback. Sovint també protegeixen el quarterback, especialment quan aquest jugador ha de fer una passada. Hi ha dos tipus de corredors, el corredor de potència i el corredor d'habilitat.

  149. erhu [zh]  m
    es  erhu
    fr  erhu
    en  erhu

    <Instruments musicals>

    Instrument cordòfon d'arquet de la família de les cítares, que fa uns 70 cm de llargada i uns 15 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de forma hexagonal sense obertures acústiques, amb la taula harmònica de pell de serp i amb un mànec llarg sense claviller ni trasts que travessa la caixa, i amb dues cordes aixecades per un pont, que es toca assegut recolzant-lo sobre la falda.

    Nota: És un instrument xinès d'ús molt popular. La transcripció de la denominació xinesa segons el sistema Pinyin és èrhú. La transcripció segons el sistema Wade-Giles és erh hu.

  150. família heteroparental  f
    es  familia heteroparental
    fr  famille heteroparentale
    it  famiglia eteroparentale
    en  heteroparental family

    <Sociologia: Organitzaciˇ social>

    Família constituïda per una parella heterosexual amb un o més fills biològics o adoptius.

  151. portapalets  m
    sin.  transpalet  m
    es  transpaleta
    fr  transpalette
    it  transpalette
    en  low lift pallet truck
    en  pallet truck
    en  transpallet
    de  Gabelhubwagen

    <Manipulaciˇ de materials>

    Carretó proveït d'una forquilla de dos braços horitzontals que es pot elevar uns quants centímetres del terra, destinat al transport de mercaderies disposades sobre palets.

  152. paletitzar  v tr
    es  paletizar
    fr  palettiser
    it  palettizzare
    it  pallettizzare
    en  palletise, to

    <Manipulaciˇ de materials>

    Disposar productes en palets per a transportar-los o emmagatzemar-los.

  153. paletització  f
    es  paletización
    fr  palettisation
    it  palettizzazione
    it  pallettizzazione
    en  palletisation

    <Manipulaciˇ de materials>

    Operació que consisteix a disposar productes en palets per a transportar-los o emmagatzemar-los.

  154. paletitzadora  f
    es  paletizador
    es  paletizadora
    fr  palettiseur
    fr  palettiseuse
    en  pallet loader
    en  palletiser
    de  Palettisiergeräte

    <Manipulaciˇ de materials>

    Màquina que disposa productes en palets per a transportar-los o emmagatzemar-los.

  155. filoguiat -ada  adj
    es  filoguiado
    es  hiloguiado
    fr  filoguidé
    en  wire-guided

    <Manipulaciˇ de materials>

    Dit del vehicle guiat automàticament que es mou seguint el camp magnètic creat per un cable elèctric soterrat a través del qual circula un corrent d'alta freqüència.

  156. estira-i-empeny  m
    es  empujador-recogedor
    es  empujador-tirador
    fr  pousseur-tireur
    it  traslatore prensile
    en  push-pull device
    de  Klemmschieber

    <Manipulaciˇ de materials>

    Accessori mecànic que s'acobla a la part davantera d'un carretó de forquilla i que, per mitjà d'un sistema hidràulic, fa lliscar la mercaderia per sobre de les pales per a carregar-la o descarregar-la.

  157. carretó filoguiat  m
    es  carretilla filoguiada
    fr  chariot filoguidé
    fr  chariot guidé au sol
    it  carrello filoguidato
    en  wire-guided truck

    <Manipulaciˇ de materials>

    Carretó guiat automàticament que es mou seguint el camp magnètic creat per un cable elèctric soterrat a través del qual circula un corrent d'alta freqüència.

  158. carretó optoguiat  m
    fr  chariot optoguidé
    en  optoguided wagon

    <Manipulaciˇ de materials>

    Carretó guiat automàticament per mitjà d'un sistema optoelectrònic que el condueix seguint una línia pintada o una cinta adherida a terra.

  159. optoguiat -ada  adj
    es  optoguiado
    fr  optoguidé
    en  optical guided

    <Manipulaciˇ de materials>

    Dit del vehicle guiat automàticament per mitjà d'un sistema optoelectrònic que el condueix seguint una línia pintada o una cinta adherida a terra.

  160. pesca electrònica  f
    es  phishing
    fr  appâtage
    fr  hameçonnage
    fr  phishing
    en  phishing

    <Seguretat>

    Pràctica exercida a través d'Internet consistent a suplantar la identitat electrònica d'una organització determinada amb l'objectiu de convèncer algú perquè reveli informació confidencial que posteriorment serà utilitzada amb finalitats fraudulentes.

  161. pescaire electrònic -ca  m i f
    es  phisher
    en  phisher

    <Seguretat>

    Persona que, a través d'Internet, suplanta la identitat electrònica d'una organització determinada amb l'objectiu de convèncer algú perquè reveli informació confidencial que posteriorment utilitzarà amb finalitats fraudulentes.

  162. foca de cresta  f
    es  foca de casco
    fr  phoque à capuchon
    fr  phoque à crête
    pt  foca de mitra
    en  bladder-nose seal
    en  hooded seal
    de  Mützenrobbe
    la  Cystophora cristata

    <MamÝfers>

    Foca d'uns 3 m de llargària i uns 300 kg de pes, de pell fosca, amb la cara negra fins als ulls i el cos gris amb taques negres, que viu en aigües àrtiques de l'Oceà Atlàntic, el mascle de la qual presenta un sac de pell de color vermell sobre les fosses nasals que s'infla especialment en època de zel.

  163. sarangui  m
    es  sarangi
    fr  sarangi
    en  sarangi

    <Instruments musicals>

    Instrument cordòfon d'arquet de la família dels llaüts, que fa uns 70 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma gairebé paral·lelepipèdica, amb la taula harmònica de pell, amb el mànec curt amb claviller a l'extrem i als costats, amb tres o quatre cordes melòdiques, generalment de tripa, i entre onze i trenta-sis cordes metàl·liques més primes que sonen per simpatia, que es toca en posició vertical.

    Nota: És un instrument originari de l'Índia. La transliteració de la denominació de l'hindi segons els sistemes de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta és sârañgî.

  164. xenai  m
    es  shanai
    es  shehnai
    fr  shehnai
    fr  shenaï
    en  shanai
    en  shehnai

    <Instruments musicals>

    Instrument aeròfon de columna constituït per un tub cònic de fusta d'uns 33 cm, amb set forats equidistants, una llengüeta doble fixada sobre un guardallavis en un tudell independent, i amb l'extrem inferior eixamplat en forma de campana i generalment reforçat amb un pavelló metàl·lic.

    Nota: És un instrument de l'Índia d'origen àrab. La transliteració de la denominació de l'hindi segons els sistemes de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta és ahnâî.

  165. gamelan  m
    es  gamelán
    es  gamelang
    fr  gamelan
    fr  gamelang
    en  gamelan

    <Instruments musicals>

    Conjunt instrumental propi d'Indonèsia, especialment de Java i Bali, constituït essencialment per instruments idiòfons i membranòfons, que sol acompanyar les danses tradicionals, la música ritual i el teatre.

  166. dilruba  m
    es  dilruba
    fr  dilruba
    en  dilruba

    <Instruments musicals>

    Instrument cordòfon d'arquet de la família dels llaüts, que fa uns 80 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de vuit, amb la taula harmònica de pell, el mànec llarg, 16 trasts mòbils en forma de pont, claviller i entre 14 i 20 cordes metàl·liques.

    Nota: És un instrument originari de l'Índia i l'Afganistan. La transliteració de la denominació de l'hindi segons els sistemes de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta és dilrubâ.

  167. didjeridú [?]  m
    es  didgeridoo
    fr  didgeridoo
    fr  didjeridou
    en  didgeridoo
    en  didjeridoo
    en  didjeridu
    de  Didgeridoo

    <Instruments musicals>

    Instrument aeròfon de columna de la família dels corns, que fa entre 120 i 180 cm de llargada, amb el tub recte i sense broquet i amb una embocadura de resina o de cera a l'extrem superior, que es fabrica amb una canya o amb una branca buidada.

    Nota: És un instrument originari dels aborígens d'Austràlia.

  168. bansuri  m
    es  bansuri
    fr  bansuri
    en  bansuri

    <Instruments musicals>

    Instrument aeròfon de columna fet de bambú, de buf directe i embocadura lateral, que fa entre 20 i 50 cm de llargada i entre 1 i 3 cm de diàmetre, i té sis o set forats.

    Nota: És un instrument originari del nord de l'Índia i del Nepal. La transliteració de la denominació de l'hindi segons els sistemes de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta és bânsuri.

  169. taiko [ja]  m
    es  taiko
    fr  taiko
    fr  taïko
    en  taiko

    <Instruments musicals>

    Instrument membranòfon de membrana doble i de dimensions variables constituït per una estructura de fusta en forma de bóta i amb lligadures de corda, que es toca amb les mans o bé amb unes baquetes de fusta.

    Nota: És un instrument japonès.

  170. shamisen [ja]  m
    es  samisen
    es  shamisen
    fr  shamisen
    en  samisen
    en  shamisen

    <Instruments musicals>

    Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa uns 100 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma quadrangular i de fons pla, amb la taula harmònica plana i generalment de pell de gos o de gat, amb el mànec llarg i amb claviller, i amb tres cordes, que es toca generalment amb un plectre, en posició vertical i recolzant-lo sobre la falda.

    Nota: És un instrument japonès.

  171. shakuhachi [ja]  m
    es  shakuhachi
    fr  shakuhachi
    en  shakuhachi

    <Instruments musicals>

    Instrument aeròfon de columna amb el bisell tallat a l'extrem superior del tub, de buf directe i tradicionalment de bambú, d'uns 55 cm de llargada i uns 4 cm de diàmetre, amb cinc forats que es tapen amb els dits de les dues mans.

    Nota: És un instrument japonès que es relaciona sovint amb els rituals de l'escola zen.

  172. koto [ja]  m
    es  koto
    fr  koto
    en  kin
    en  koto

    <Instruments musicals>

    Instrument cordòfon pinçat de la família de les cítares constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma allargada i corbada, d'uns 178 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, amb obertures acústiques laterals i amb tretze cordes de seda separades de la taula harmònica per mitjà de tretze ponts mòbils, que es toca generalment en posició horitzontal, amb uns plectres en forma de didal.

    Nota: És considerat l'instrument nacional del Japó i el seu ús s'estén des de la música popular fins a la música més virtuosística. Prové del qin xinès.

  173. biwa [ja]  m
    es  biwa
    fr  biva
    fr  biwa
    en  biwa

    <Instruments musicals>

    Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que pot fer fins a 100 cm de llargada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana i amb dues obertures acústiques en forma de mitja lluna, amb el mànec curt i integrat a la caixa, amb trasts i de tres a sis cordes separades de la caixa per un pont, que es toca generalment amb un plectre, recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.

    Nota: És un instrument japonès que té l'origen en el pipa xinès.

  174. zheng [zh]  m
    sin. compl.  guzheng [zh]  m
    es  guzheng
    es  zheng
    fr  guzheng
    fr  zheng
    en  guzheng
    en  zheng

    <Instruments musicals>

    Instrument cordòfon pinçat de la família de les cítares constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma rectangular i corbada, d'uns 120 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, amb obertures acústiques laterals i amb una vintena de cordes habitualment afinades seguint l'escala pentatònica, que es toca en posició horitzontal, amb l'ajuda de diversos ponts mòbils i amb plectres en forma de didal.

    Nota: És un instrument xinès. Les transcripcions de les denominacions xineses segons el sistema Pinyin són zhçng i gzhçng, respectivament. Les transcripcions segons el sistema Wade-Giles són cheng i ku cheng, respectivament.

  175. qin [zh]  m
    sin. compl.  guqin [zh]  m
    es  guqin
    es  qin
    fr  guqin
    fr  qin
    en  guqin
    en  qin

    <Instruments musicals>

    Instrument cordòfon pinçat de la família de les cítares constituït per una caixa de ressonància de fusta de forma rectangular, d'uns 125 cm de llargada i uns 20 cm d'amplada, amb un extrem més estret que l'altre i amb la taula harmònica lleugerament corbada, generalment amb set cordes de diferent gruix separades de la taula amb dos ponts fixos, que es toca en posició horitzontal.

    Nota: El qin ha representat històricament la imatge de la cultura i la música xineses. Afinat en la gamma pentatònica, l'intèrpret en selecciona els sons per mitjà d'una celleta mòbil que desplaça al llarg de les cordes amb la mà lliure. Les transcripcions de les denominacions xineses segons el sistema Pinyin són qín i gín, respectivament. Les transcripcions segons el sistema Wade-Giles són ch'in i ku ch'in, respectivament.

  176. pipa  m
    es  pipa
    fr  pipa
    en  pipa

    <Instruments musicals>

    Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa uns 90 cm de llargada i uns 25 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de pera i de fons bombat, amb la taula harmònica plana amb dues obertures acústiques, i amb un mànec curt amb claviller integrat a la caixa, amb trasts i de quatre a sis cordes separades de la caixa per un pont, que es toca recolzant-lo en posició vertical sobre la falda.

    Nota: És un instrument xinès. La transcripció de la denominació xinesa segons el sistema Pinyin és pípá o bé pípa. La transcripció segons el sistema Wade-Giles és p'i p'a.

  177. cairejar  v intr
    es  cantear
    fr  arêter
    fr  grattonner
    en  edge, to
    de  kanten

    <Esports: Muntanyisme>

    Recolzar les parts laterals exteriors i interiors del peu sobre la roca durant l'escalada per sostenir-se en preses relativament petites.

  178. puntejar  v intr
    es  puntear
    fr  grattonner de pointe
    en  edge, to
    en  toe in, to

    <Esports: Muntanyisme>

    Recolzar la punta del peu sobre la roca durant l'escalada per sostenir-se en preses petites.

  179. pof  m
    es  pof
    fr  pof
    it  pof
    pt  pof
    en  pof
    de  Pof

    <Esports: Muntanyisme>

    Barreja de pols de colofònia i carbonat de magnesi utilitzada en l'escalada de blocs per a augmentar l'adherència a la roca.

  180. peu de gat  m
    es  pie de gato
    fr  chausson d'escalade
    it  scarpetta da arrampicata
    en  climbing shoe
    en  rock shoe
    de  Kletterschuh

    <Esports: Muntanyisme>

    Calçat ajustat i amb la sola molt adherent que s'utilitza en escalada.

  181. escalada en politja  f
    es  top rope
    fr  moulinette
    it  moulinette
    it  top rope
    en  top-rope
    en  top-roping
    de  Top-rope

    <Esports: Muntanyisme>

    Escalada en què la progressió es fa amb una corda que s'ha passat prèviament per un ancoratge situat al final del recorregut i en què l'escalador és assegurat pel company situat a peu de via o a la reunió de més avall.

  182. escalada a flaix  f
    es  escalada a flash
    fr  escalade flash
    en  flash climbing

    <Esports: Muntanyisme>

    Escalada d'una via que es fa per primera vegada, després d'haver vist com la feia un altre escalador o d'haver rebut indicacions sobre el recorregut.

  183. progressió ensamble [ensamble: fr]  f
    sin.  progressió simultània   f
    es  ensamble
    es  progresión simultánea
    fr  progression simultanée
    en  simul-climbing

    <Esports: Muntanyisme>

    Tècnica d'escalada ràpida sense reunions en què tots els membres de la cordada es mouen al mateix temps.

  184. assetjament escolar  m
    es  acoso escolar
    es  bullying
    fr  bullying
    fr  harcèlement à l'école
    fr  intimidation
    it  bullismo
    en  bullying
    en  school bullying

    <Psicologia social>

    Acció de sotmetre un company d'escola a un maltractament físic o psicològic sistemàtic i continuat, el qual pot provocar-li problemes físics i psicològics.

  185. oli d'il·lipé  m
    es  aceite de illipé
    fr  huile d'illipé
    it  oilio di illipe
    en  illipe oil
    de  Illipe-Öl

    <Ind˙stria alimentÓria>

    Fracció líquida de la mantega d'il·lipé

  186. tombak [fa]  m
    sin.  zarb [fa]  m
    es  tombak
    es  zarb
    fr  tombak
    fr  zarb
    en  tombak
    en  zarb

    <Instruments musicals>

    Instrument membranòfon tubular en forma de copa constituït per un ressonador de fusta que fa entre 20 i 30 cm de diàmetre al qual s'enganxa una pell de cabra gruixuda, que es toca percudint-lo amb les mans.

    Nota: És un instrument persa. La transliteració de les denominacions perses segons el sistema de la Library of Congress és tombak i arb, respectivament.

  187. tar  m
    es  tar
    fr  tar
    en  tar

    <Instruments musicals>

    Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que fa uns 40 cm de llargada i uns 8 cm d'amplada, constituït per una caixa de ressonància de fusta en forma de vuit o arrodonida, amb la taula harmònica de pell, amb el mànec llarg, trasts mòbils, claviller i de dues a cinc cordes metàl·liques que es toquen amb un plectre.

    Nota: És un instrument persa. La transliteració de la denominació persa segons el sistema de la Library of Congress és þâr.

  188. vina  f
    es  vina
    fr  vina
    en  veena
    en  vina

    <Instruments musicals>

    Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que pot fer fins a 150 cm de llargada, amb un mànec llarg a la part posterior del qual es fixa una carabassa que fa de ressonador secundari, i amb una caixa de ressonància principal de forma semiesfèrica, feta també amb una carabassa o bé de fusta, amb trasts, claviller i set cordes metàl·liques, quatre de principals i tres de secundàries.

    Nota: És un instrument originari de l'Índia. La transliteració de la denominació de l'hindi segons els sistemes de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta és vînâ.

  189. tambura  m
    es  tambura
    fr  tambura
    en  tamboura
    en  tambura
    en  tanpura

    <Instruments musicals>

    Instrument cordòfon pinçat de la família dels llaüts, que pot fer fins a 130 cm de llargada, constituït per una caixa de ressonància semiesfèrica feta amb una carabassa o, modernament, amb fusta, amb la taula harmònica corbada, amb el mànec llarg i sense trasts, amb pont, celleta i amb quatre cordes metàl·liques.

    Nota: És un instrument originari de l'Àsia central. La transliteració de la denominació de l'hindi segons els sistemes de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta és tamburâ.

  190. tabla  m
    es  tabla
    fr  tabla
    en  tabla

    <Instruments musicals>

    Instrument membranòfon constituït per un parell de ressonadors asimètrics de materials diversos, l'un en forma de doble con truncat i l'altre de forma semiesfèrica, amb lligadures de cuir, que es toca amb les mans.

    Nota: És un instrument originari de l'Índia i el Nepal. La transliteració de la denominació de l'hindi segons els sistemes de la Library of Congress i de la Biblioteca Nacional de Calcuta és tablâ.

  191. escalada assajada  f
    es  escalada ensayada
    es  escalada trabajada
    fr  escalade après travail

    <Esports: Muntanyisme>

    Escalada d'una via que ha estat observada i treballada prèviament.

  192. circularització  f
    es  circularización
    fr  circularisation
    fr  envoi de demandes de confirmation
    it  circolarizzazione
    en  circularization

    <Auditoria>

    Acció de sol·licitar per escrit a tercers la confirmació de determinades dades comptables o financeres, o informació sobre altres incidències relacionades amb una empresa, durant un procés d'auditoria.

  193. circularitzar  v tr
    es  circularizar
    fr  circulariser
    fr  demander confirmation
    fr  faire confirmer
    it  circolarizzare
    en  circularize, to

    <Auditoria>

    Sol·licitar per escrit a tercers la confirmació de determinades dades comptables o financeres, o informació sobre altres incidències relacionades amb una empresa, durant un procés d'auditoria.

  194. talonar  v intr
    es  talonear
    en  heel hook, to

    <Esports: Muntanyisme>

    Recolzar el taló del peu sobre la roca durant l'escalada per sostenir-se en una presa.

  195. escalada a vista  f
    es  escalada a vista
    fr  escalade à vue
    it  arrampicata a vista
    en  on-sight climbing

    <Esports: Muntanyisme>

    Escalada d'una via que es fa per primera vegada, sense haver-la treballada ni haver-la vist escalar prèviament.