Índex general de termes - fitxes CDLPV

Neoloteca del Termcat

Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).

  1. koto  m
    es  koto
    fr  koto
    en  African pterygota
    de  Koto

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica que s'obté dels arbres Pterygota bequaertii i Pterygota macrocarpa, de la família de les esterculiàcies, semipesant, tova, amb el duramen d'un color entre blanc crema i blanc grogós, i l'albeca poc diferenciada.

  2. kotibé  m
    es  kotibé
    fr  kotibé
    en  danta
    de  Kotibé

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres Nesogordonia papaverifera i Nesogordonia fouassieri, de la família de les esterculiàcies, semipesant o pesant, semidura, amb el duramen d'un color entre marró pàl·lid i marró lilós, i l'albeca de color marró pàl·lid.

  3. kosipo  m
    es  kosipo
    fr  kosipo
    it  kosipo
    en  kosipo
    la  Entandrophragma candollei

    <Botànica>

    Arbre de la família de les meliàcies, originari de l'Àfrica, que fa fins a 60 m d'altura, amb contraforts a la base, fulles pinnades i de folíols enters, i flors actinomorfes, hermafrodites, hipògines i gamosèpales.

  4. kosipo  m
    es  kosipo
    fr  kosipo
    it  kosipo
    en  omu
    de  Kosipo

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical occidental que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, semidura, amb el duramen d'un color entre marró i marró lilós fosc, i l'albeca de color blanquinós o marró clar.

  5. keruing  m
    es  keruing
    fr  keruing
    en  keruing
    de  Keruing

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Dipterocarpus, de la família de les dipterocarpàcies, pesant, semidura, amb el duramen de color entre marró pàl·lid i marró rogenc o porpra, i l'albeca de color marró grogós clar o gris rogenc.

  6. kapur  m
    es  kapur
    fr  kapur
    en  kapur
    de  Kapur

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Dryobalanops, de la família de les dipterocarpàcies, semipesant, semidura, amb el duramen de color vermell rosat o vermell fosc, i l'albeca d'un color entre marró clar grogós i rosa pàl·lid.

  7. jongkong  m
    es  jongkong
    fr  jongkong
    en  jongkong
    la  Dactylocladus stenostachys

    <Botànica>

    Arbre de la família de les cripteroniàcies, originari de l'illa de Borneo, que fa fins a 25 m d'altura, de fulles simples, oposades, coriàcies i amb el pecíol curt, i les flors petites i disposades en raïms ramificats.

  8. jongkong  m
    es  jongkong
    fr  jongkong
    en  jongkong
    de  Jongkong

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de l'illa de Borneo que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, tova, amb el duramen de color marró clar i l'albeca poc diferenciada.

  9. jequitibà  m
    es  jequitiba
    fr  jequitiba
    pt  jequitibá
    en  jequitiba
    de  Jequitibá

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del Brasil que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Cariniana, de la família de les lecitidàcies, principalment de l'espècie Cariniana legalis, semipesant, semidura, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca poc diferenciada.

  10. imbuia  f
    es  imbuia
    fr  imbuia
    pt  imbuia
    en  Brazilian walnut
    en  imbuia
    la  Ocotea porosa

    <Botànica>

    Arbre de la família de les lauràcies, originari del Brasil, que fa fins a 15 m d'altura, de fulles esparses, simples, enteres, lanceoladoel·líptiques, glabres i coriàcies, flors petites grogues i disposades en raïms axil·lars, i fruits carnosos envoltats a la base per una petita cúpula en forma de disc.

  11. imbuia  f
    es  imbuia
    fr  imbuia
    en  imbuia
    de  Imbuia

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del Brasil que s'obté de l'arbre del mateix nom, pesant, semidura, amb el duramen d'un color entre beix marronós i marró fosc, l'albeca de color blanc grisós, i vetes fines fosques i irregulars.

  12. balau vermell  m
    es  balau rojo
    fr  red balau
    en  red balau
    de  Red Balau

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, pesant, amb el duramen d'un color entre marró porpra i gris marronós, i l'albeca d'un color entre rosa i groc gris verdós.

    Nota: Es coneix amb la denominació balau vermell la fusta que s'obté principalment dels arbres de l'espècie Shorea kunstleri.

  13. balau groc  m
    es  balau
    fr  balau
    en  balau
    de  Balau

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, pesant o molt pesant, dura, amb el duramen d'un color entre groc i marró grisós, l'albeca d'un color entre groc pàl·lid i gris clar, i una olor suau que recorda el moscatell.

    Nota: Es coneix amb la denominació balau groc la fusta que s'obté dels arbres de les seccions Shorea i Neohopea del gènere Shorea, inclosa l'espècie Shorea laevis. És el balau més comú.

  14. dao  m


    sin.  paldao  m
    es  dao
    es  paldao
    fr  dao
    fr  paldao
    en  dao
    en  paldao

    <Botànica>

    Arbre de la família de les anacardiàcies, originari del sud-est asiàtic, que fa fins a 30 m d'altura, de fulles esparses, compostes, de folíol terminal i coriàcies, amb inflorescències pèndules de flors hermafrodites, blanques i pedunculades, i el fruit carnós amb una llavor.

  15. paldao  m
    es  paldao
    fr  paldao
    it  paldao
    en  paldao
    de  Paldao

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de l'Àsia que s'obté de l'arbre del mateix nom, lleugera o semipesant, semidura, amb el duramen de color grisós, marró clar o groc verdós, l'albeca de color rosat o grisós, i vetes negroses.

  16. ovengkol  m
    es  ovegkol
    fr  amazakoué
    fr  ovengkol
    en  ovengkol
    la  Guibourtia ehie

    <Botànica>

    Arbre de la família de les cesalpinàcies, originari de l'Àfrica, que fa fins a 40 m d'altura, de fulles paripinnades proveïdes d'estípules, flors dorsiventrals amb prefloració carinal a la corol·la i estams generalment lliures, i amb els fruits en forma de llegum.

  17. ovengkol  m
    es  mongoy
    fr  ovengkol
    en  ovengkol
    de  Ovéngkol

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de l'arbre del mateix nom, pesant, dura, amb el duramen de color marró grogós, l'albeca de color grisós, i de vegades amb vetes de color negre o gris.

  18. onzabili  m
    es  onzabili
    fr  onzabili
    en  onzabili

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de l'Àfrica que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Antrocaryon, de la família de les anacardiàcies, semipesant, tova, amb el duramen d'un color entre blanc rosat i blanc grisós, i l'albeca no diferenciada.

  19. nyatoh  m
    es  nyatoh
    fr  nyatoh
    en  nyatoh
    de  Nyatoh

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres de la família de les sapotàcies, principalment del gènere Palaquium, però també dels gèneres Payena i Ganua, lleugera o semipesant, tova, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca d'un color entre groguenc i marró clar.

  20. mersawa  f
    es  mersawa
    fr  mersawa
    en  mersawa
    de  Mersawa

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Anisoptera, de la família de les dipterocarpàcies, semipesant, tova, amb el duramen de color groc clar o marró grogós clar, i l'albeca poc diferenciada.

  21. merpauh  m
    es  merpauh
    fr  merpauh
    en  merpauh

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Swintonia, de la família de les anacardiàcies, semipesant, semidura, amb el duramen de color marró grisós i l'albeca molt desenvolupada, de color marró clar i amb tonalitats grisoses o rosades.

  22. merawan  m
    es  merawan
    fr  merawan
    en  merawan
    de  Merawan

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Hopea, de la família de les dipterocarpàcies, semipesant, dura, amb el duramen de color groc o marró clar, i l'albeca ben diferenciada.

    Nota: El merawan s'obté, generalment, de les espècies Hopea acuminata, Hopea beccariana, Hopea dryobalanoides, Hopea mengarawan, Hopea nervosa, Hopea odorata i Hopea sangal, entre d'altres. No s'ha de confondre amb el giam, que s'obté d'altres espècies del mateix gènere.

  23. mengkulang  m
    es  mengkulang
    fr  mengkulang
    en  mengkulang
    de  Mengkulang

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Heritiera, de la família de les esterculiàcies, semipesant, semidura, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca d'un color similar però més clar.

  24. maçaranduba  f
    es  maçaranduba
    fr  maçaranduba
    en  massaranduba
    de  Massaranduba

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Manilkara, de la família de les sapotàcies, principalment de les espècies Manilkara bidentata i Manilkara huberi, molt pesant, molt dura, amb el duramen de color marró vermellós fosc i l'albeca de color beix rosat.

  25. louro  m
    es  louro
    fr  louro
    pt  louro
    en  louro

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Ocotea i Nectandra, de la família de les lauràcies, semipesant, tova, amb el duramen d'un color entre blanc beix i marró grogós, i l'albeca de color blanc grisós o blanc grogós.

  26. saqui-saqui  m
    es  pochote
    es  saqui-saqui
    fr  pochote
    fr  saqui-saqui
    en  pochote
    en  saqui-saqui
    la  Bombacopsis quinata

    <Botànica>

    Arbre de la família de les bombacàcies, originari de l'Amèrica Central, que fa uns 30 o 40 m d'altura, amb les flors blanques, les fulles oposades i compostes, i el tronc amb punxes llargues i gruixudes.

  27. saqui-saqui  m
    es  pochote
    es  saqui-saqui
    fr  pochote
    fr  saqui-saqui
    en  pochote
    en  saqui-saqui

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica Central que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, molt tova, amb el duramen de color rosa clar o marró rosat, i l'albeca de color blanc crema.

  28. giam  m
    es  giam
    fr  giam
    en  giam
    de  Giam

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Hopea, de la família de les dipterocarpàcies, pesant, dura, amb el duramen de color groc o marró clar, i l'albeca ben diferenciada.

    Nota: El giam s'obté, generalment, de les espècies Hopea ferrea, Hopea forbesii, Hopea helferi, Hopea nutans i Hopea semicuneata, entre d'altres. No s'ha de confondre amb el merawan, que s'obté d'altres espècies del mateix gènere.

  29. kempas  m
    es  kempas
    fr  kempas
    en  kempas
    la  Koompassia malaccensis

    <Botànica>

    Arbre de la família de les cesalpinàcies, originari del sud-est asiàtic, que fa fins a 60 m d'altura, amb contraforts alts, tronc columnar, escorça llisa, surera i grisosa, fulles paripinnades i proveïdes d'estípules, i flors dorsiventrals que tenen prefloració carinal a la corol·la i estams generalment lliures.

  30. kempas  m
    es  kempas
    fr  kempas
    en  kempas
    de  Kempas

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre del mateix nom, pesant, dura, amb el duramen d'un color entre rosa fosc i vermell ataronjat o marró clar, l'albeca entre groc clar i blanc, i vetes grogoses.

  31. guatambú  m
    es  guatambú
    es  palo marfim
    fr  guatambu
    fr  pau marfim
    en  guatambu
    en  pau marfim
    la  Balfourodendron riedelianum

    <Botànica>

    Arbre de la família de les rutàcies, originari de l'Amèrica del Sud, que fa fins a 25 m d'altura, amb el tronc llarg, recte i cilíndric, i les fulles trifoliades de color verd fosc.

  32. guatambú  m
    es  guatambu
    fr  guatambù
    en  pau marfim
    de  Guatambù

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre del mateix nom, pesant, nervada i dura, amb el duramen de color blanc crema, l'albeca no diferenciada i la fibra recta i de vegades entrellaçada.

  33. louro vermell  m
    es  louro rojo
    fr  louro vermelho
    pt  louro vermelho
    en  red louro

    <Botànica>

    Arbre de la família de les lauràcies, originari de l'Amèrica del Sud, que fa fins a 40 m d'altura, amb el tronc engrossit a la base, fulles esparses i pinnatinèrvies, inflorescències paniculades, flors petites i trímeres, i el fruit carnós amb una cúpula basal molt desenvolupada.

  34. louro vermell  m
    es  louro rojo
    fr  louro vermelho
    pt  louro vermelho
    en  red louro
    de  Louro vermelho

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, tova, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca de color rosat o grisós.

  35. punah  m
    es  punah
    fr  punah
    en  punah
    la  Tetramerista glabra

    <Botànica>

    Arbre de la família de les tetrameristàcies, originari de l'Àsia i d'Oceania, que pot fer fins a 40 m d'altura, amb fulles esparses, simples, enteres i coriàcies, flors petites disposades en inflorescències umbel·liformes terminals, i el fruit carnós.

  36. punah  m
    es  punah
    fr  punah
    en  punah

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de l'Àsia i d'Oceania que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant o pesant, semidura, amb el duramen de color marró clar i l'albeca poc diferenciada.

  37. bitis  m
    es  bitis
    fr  bitis
    en  bitis
    de  Bitis

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Madhuca, de la família de les sapotàcies, principalment de l'espècie Madhuca utilis, pesant, molt dura, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca ben diferenciada.

  38. virola  f
    es  virola
    fr  virola
    en  ligth virola
    de  Virola

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Virola, de la família de les miristicàcies, lleugera, tova, amb el duramen d'un color entre beix i marró clar, i l'albeca no diferenciada.

  39. seraia blanca  f
    es  lauan blanco
    es  seraya blanca
    fr  white seraya
    en  white seraya
    de  White Seraya

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de les Filipines i Borneo que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Parashorea i Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, principalment de les espècies Shorea contorta i Parashorea malaanonan, semipesant, tova, amb el duramen d'un color entre groc pàl·lid i rosa blanquinós, i l'albeca poc diferenciada.

  40. sepetir  m
    es  sepetir
    fr  sepetir
    en  sepetir
    en  swamp sepetir
    de  Sepetir

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Sindora i de l'espècie Pseudosindora palustris, de la família de les cesalpiniàcies, semipesant, semidura, amb el duramen de color marró clar o marró daurat, i l'albeca d'un color entre gris blanquinós i marró clar o vermell suau.

    Nota: Segons algunes fonts, l'equivalent anglès swamp sepetir fa referència només a la fusta procedent de l'espècie Pseudosindora palustris, mentre que l'equivalent sepetir es refereix a la fusta extreta de les espècies del gènere Sindora. En la resta de llengües no es fa aquesta distinció denominativa.

  41. pulai  m
    es  pulai
    fr  pulaï
    en  Asian alstonia
    de  Pulaï

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Alstonia, de la família de les apocinàcies, principalment de l'espècie Alstonia scholaris, lleugera, tova, amb el duramen de color blanc grogós o gris, i l'albeca no diferenciada.

  42. pirueta enrere  f
    es  pirueta atrás
    fr  pirouette arrière
    en  back spin
    en  backward spin

    <Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>

    Pirueta en què el patinador gira d'esquena.

  43. pirueta endavant  f
    es  pirueta adelante
    fr  pirouette avant
    en  forward spin

    <Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>

    Pirueta en què el patinador gira de cara.

  44. pirueta dònut  f
    es  pirueta donut
    en  catch-foot camel spin
    en  donut spin

    <Esports: Patinatge artístic sobre gel>

    Pirueta executada en posició d'àngel en què el patinador manté la cama lliure flexionada fins a tocar-se el cap amb la ganiveta del patí.

  45. pirueta Biellmann  f
    es  pirueta Biellmann
    fr  pirouette Biellmann
    en  Biellmann spin

    <Esports: Patinatge artístic sobre gel>

    Pirueta executada en posició vertical en què el patinador, amb el tronc arquejat cap enrere, manté la ganiveta del patí de la cama lliure agafada amb la mà a una altura superior a la del cap.

    Nota: La denominació pirueta Biellman prové del nom de la patinadora suïssa Denise Biellmann, que va popularitzar-la l'any 1981.

  46. pirueta baixa  f
    es  pirueta baja
    fr  pirouette assise
    en  sit spin

    <Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>

    Pirueta executada en posició baixa en què el patinador manté la cama de suport tan flexionada com pot i la cama lliure estirada cap endavant.

  47. pirueta en parella  f
    es  pirueta en pareja
    fr  pirouette en couple
    en  pair spin

    <Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>

    Figura de patinatge artístic per parelles en què tots dos patinadors executen una pirueta agafats i giravoltant alhora.

    Nota: Les piruetes en parella es distingeixen segons la posició adoptada per cadascun dels patinadors (àngel, baixa, vertical o alta), segons si coincideixen o no en la cama lliure i segons la mena de presa que efectuen (un patinador agafa l'altre o s'agafen tots dos).

  48. molí  m
    es  pirueta molino
    fr  pirouette illusion
    en  illusion spin

    <Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>

    Pirueta en què el patinador aixeca i abaixa successivament el tronc i la cama lliure, els quals manté formant una línia recta.

  49. pirueta àngel  f
    es  pirueta arabesca
    fr  pirouette allongée
    fr  pirouette arabesque
    en  camel spin

    <Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>

    Pirueta executada en posició d'àngel.

  50. meranti vermell clar  m
    es  meranti rojo claro
    fr  light red meranti
    en  light red meranti
    de  Light Red Meranti

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, lleugera, tova, amb el duramen de color marró vermellós clar i brillant, i l'albeca amb un color entre rosa pàl·lid i gris.

    Nota: Es coneix amb la denominació meranti vermell clar la fusta que s'obté principalment dels arbres de les espècies Shorea acuminata, Shorea dayphylla, Shorea johorensis, Shorea lepidota i Shorea parvifolia.

  51. meranti vermell fosc  m
    es  meranti rojo oscuro
    fr  dark red meranti
    en  dark red meranti
    de  Dark Red Meranti

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, semipesant, tova, amb el duramen de color salmó o marró vermellós violaci brillant, i l'albeca de color vermell pàl·lid o vermell grisós.

    Nota: Es coneix amb la denominació meranti vermell fosc la fusta que s'obté principalment dels arbres de les espècies Shorea curtisii, Shorea hemsleyana, Shorea macrantha, Shorea pauciflora, Shorea platyclados, Shorea rugosa i Shorea singkawang.

  52. meranti groc  m
    es  meranti amarillo
    fr  yellow meranti
    en  yellow meranti
    de  Yellow Meranti

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de Malàisia que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, semipesant, tova, amb el duramen de color groc o marró grogós, i l'albeca d'un color entre gris grogós i blanc grogós.

    Nota: Es coneix amb la denominació meranti groc la fusta que s'obté dels arbres de la secció Richetioides del gènere Shorea, que inclou, entre d'altres, les espècies Shorea acuminatissima, Shorea faguetiana, Shorea gibbosa, Shorea hopeifolia i Shorea multiflora.

  53. meranti blanc  m
    es  meranti blanco
    fr  white meranti
    en  white meranti
    de  White Meranti

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, semipesant, semidura, amb el duramen de color marró grogós amb reflexos mats, i l'albeca de color blanc grogós.

    Nota: Es coneix amb la denominació meranti blanc la fusta que s'obté dels arbres de la secció Anthoshorea del gènere Shorea, que inclou, entre d'altres, les espècies Shorea assamica, Shorea bracteolata, Shorea dealbata, Shorea hupochra, Shorea javanica, Shorea lamellata i Shorea maranti.

  54. orei  m


    sin.  sajo  m
    es  orey
    es  sajo
    fr  sajo
    en  orey
    en  sajo
    la  Campnosperma panamensis

    <Botànica>

    Arbre de la família de les anacardiàcies, originari de l'Amèrica del Sud, que fa entre 12 i 18 m d'altura, de fulles simples, esparses i espatulades, inflorescència en panícula, flors de color groc petites, regulars, hermafrodites i de calze i corol·la pentàmers, i el fruit drupaci.

  55. orei  m
    sin.  sajo  m
    es  orey
    es  sajo
    fr  orey
    fr  sajo
    en  orey
    en  sajo

    <Indústria de la fusta>

    Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre del mateix nom, lleugera o molt lleugera, amb el duramen d'un color entre blanc i gris, i l'albeca no diferenciada.

  56. pirueta alta  f
    es  pirueta alta
    fr  pirouette debout
    fr  pirouette verticale
    en  scratch spin
    en  upright spin

    <Esports: Patinatge artístic sobre rodes>

    Pirueta executada en posició vertical en què el patinador manté el patí de la cama lliure a tocar del patí de la cama de suport.

  57. pivot  m
    es  pivot
    fr  pivot
    en  pivot

    <Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>

    Figura en què el patinador descriu cercles sobre la pista amb un dels patins, mantenint fixa la punta del patí de l'altra cama, la qual fa d'eix de rotació del moviment.

    Nota: Els pivots se solen executar al final d'una pirueta.

  58. pirueta vertical  f
    es  pirueta vertical
    fr  pirouette debout
    fr  pirouette verticale
    en  scratch spin
    en  upright spin

    <Esports: Patinatge artístic sobre gel>

    Pirueta executada en posició vertical en què el patinador manté el patí de la cama lliure a tocar del patí de la cama de suport.

  59. pirueta arcada  f
    es  pirueta de torsión
    es  pirueta techo
    fr  pirouette dos cambré
    en  layback spin

    <Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>

    Pirueta executada en posició vertical en què el patinador manté el tronc fent arc cap enrere i mira cap amunt, mentre els braços i la cama lliure poden anar adquirint diferents posicions.

  60. pirueta saltada  f
    es  pirueta saltada
    es  pirueta volada
    fr  pirouette sautée
    en  flying spin

    <Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>

    Pirueta que s'inicia amb un salt.

    Nota: Poden ser piruetes saltades les piruetes baixes i les piruetes àngel.