preclusió — Fitxes CDLPV

fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

Veg. vocabularis de dret

preclusió

Terme que no apareix recollit en els diccionaris habituals (i que ens suggerix Encarna Sansaloni que inclogam en una fitxa - 28.06.2007). Sí que apareix, però, usat en l'àmbit judicial. Així, és un terme que fou normalitzat pel Termcat (1999):
preclusió f
es preclusión
en preclusion
<Dret. Administració pública. Defensa>
Caràcter d'un procés judicial segons el qual el judici es divideix en etapes, cadascuna de les quals clausura l'anterior sense que existeixi la possibilitat que es replantegin les decisions preses.

Apareix també en el Vocabulari de dret penal i penitenciari (Generalitat de Catalunya, 2000). L'AVL l'ha recollit en el Vocabulari jurídic (2006), tot i que no l'ha definit ni remet enlloc per a conéixer-ne el significat, vici actual bastant habitual dels productes de la institució: ni citen fonts ni donen bibliografies.

Apareix usat en la Llei d'enjudiciament civil (projecte Norma Civil). Per exemple:
Article 136. Preclusió.
Transcorregut el termini o passat el terme assenyalat per a la realització d'un acte processal de part es produeix la preclusió i es perd l'oportunitat de fer l'acte de què es tracti. El secretari judicial ha de deixar constància del transcurs del termini per mitjà de diligència i acordar el que sigui procedent o donar-ne compte al tribunal a fi que dicti la resolució que correspongui.
En el mateix cas es troba l'adjectiu derivat preclusiu -iva, que apareix també en l'àmbit del llenguatge jurídic, que està ben format i que cal considerar correcte. No ha estat, però, normalitzat pel Termcat. Per exemple, apareix en l'article 401 de la Llei d'enjudiciament civil (projecte Norma Civil):
Article 401. Moment preclusiu de l'acumulació d'accions. Ampliació objectiva i subjectiva de la demanda.
1. No es permet l'acumulació d'accions un cop contestada la demanda.

2. Abans de la contestació es pot ampliar la demanda per acumular noves accions a les ja exercides o per adreçar-les contra nous demandats. En aquest cas, el termini per contestar la demanda es torna a comptar des del trasllat de l'ampliació de la demanda.
En altres llengües (amb significats no del tot equivalents):
- anglés (Cambridge; en línia - 30.06.2007):*
  preclude
  verb [T] FORMAL
  to prevent something or make it impossible, or prevent someone from doing something:
  His contract precludes him from discussing his work with anyone outside the company.
  The fact that your application was not successful this time does not preclude the possibility of you applying again next time.
  preclusion
  noun [U]
  Your age should not act as a preclusion to you being accepted on the university course.
  * Realment, l'equivalent anglés és estoppel, com s'explica més avall en el cas del terme francés.
- espanyol (DRAE01):
  preclusión. f. Der. Carácter del proceso, según el cual el juicio se divide en etapas, cada una de las cuales clausura la anterior sin posibilidad de replantear lo ya decidido en ella.
  preclusivo -va. adj. Der. Que causa o determina preclusión.
- francés (gdt; en línia - 30.06.2007):
  
  préclure v.
  English: estop, to
  Nota: Le verbe correspondant estop peut se rendre en français par « préclure ». Il est recommandé d'employer la graphie « préclus » (« précluse ») pour le participe passé du verbe « préclure ». (Pajlo).
  D'altra banda, segons el Merriam-Webster (en línia - 30.06.2007):
  estop
  Function: transitive verb
  Etymology: Middle English estoppen, from Anglo-French estoper, estuper, from Vulgar Latin *stuppare to stop with a tow -- more at STOP
  1 archaic : to stop up
  2 : BAR; specifically : to impede by estoppel
  
  estoppel n. m.
  English: estoppel [→ veg. Merriam-Webster]
  
  Définition :
  Objection péremptoire à ce qu'une partie, l'État ou une personne, revienne sur un fait ou un énoncé accepté par lui ou elle antérieurement et auquel l'autre partie s'était fiée de bonne foi.
  
  Sous-entrée(s) : .
  quasi-synonyme(s): fin de non-recevoir n. f., préclusion n. f.
  Note(s) :
  « Principe de l'irrecevabilité », « principe de la bonne foi », la notion comprise dans le terme estoppel peut être exprimée de différentes façons. Dans le domaine des relations de travail, le terme anglais estoppel désigne précisément une fin de non-recevoir soit, pour des raisons juridiques, un refus par une partie à une instance d'accepter une demande ou un fait comme valables ou soit, pour une question de délais non respectés, une opposition à une réclamation. Par ailleurs, la préclusion serait une sous-espèce de fin de non-recevoir où, sans nier un fait, on prétend qu'il est irrecevable.
  
  Cette notion de droit procédural ainsi que son appellation sont des emprunts au droit anglo-saxon. Le terme estoppel qui est le plus souvent employé en français dans des expressions comme un cas, une forme, une situation d'estoppel renvoie en somme à l'idée de non-recevabilité ou de fin de non-recevoir.
  
  → Enllaç que comenta estos «falsos amics» en anglés i francés: «La nécessité d'un vocabulaire français pour la Common law» de Michel Bastarache i David G. Reed.
- italià (De Mauro; en línia - 30.06.2007):
  
  precludere v.tr.
  1 BU sbarrare, chiudere, ostacolare il transito o l’accesso a un luogo
  2 CO fig., impedire, escludere attraverso ostacoli: i nuovi eventi ci precludono ogni via d’uscita, ogni possibilità di successo
  
  preclusione s.f.
  1 CO il precludere, il precludersi e il loro risultato; impedimento, divieto: possono accedervi tutti, non c’è p. alcuna | fig., atteggiamento di rifiuto; pregiudizio, preconcetto: rimuoviamo ogni p. e tentiamo di accordarci
  2 TS dir., impossibilità di compiere un determinato atto giuridico, per averne o non averne compiuto un altro precedentemente
  3 TS polit., istituto della prassi parlamentare in base al quale non può essere presa una risoluzione che sia in contrasto con un’altra presa precedentemente sullo stesso soggetto
  
  preclusivo agg.
  CO che preclude, che ha la funzione di precludere
- portugués (Aurélio):
  
  precluir. V. intr. Jur. Ser (uma facultade processual) atingida por preclusão.
  preclusão. S. f. 1. E. Ling. Contato prévio de dois órgã para a produção dum fonema explosivo, como, p. ex., b e p. 2. Jur. Perda de uma determinada facultade processual civil, ou pelo não exercício dela na ordem legal, ou por haver-se realizado uma atividade incompatível com esse exercício, ou, ainda, por já ter sido ela validamente exercitada.
  
  preclusivo. Adj. Que envolve o produz preclusão.