Índex general de termes
fitxes - Eines de Llengua
Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).
<Jocs. Joguines>
Joc que es practica a l'aire lliure i que consisteix a dividir els participants en dos equips, els jugadors dels quals es disparen boles de pintura els uns als altres mitjançant unes escopetes especials d'aire comprimit.
<Vinificació. Enologia>
Tècnica de maceració dels vins negres que es duu a terme durant el procés de fermentació alcohòlica i que consisteix a extreure el most de la tina i tornar-l'hi a introduir al cap d'unes hores, procurant que el barret de brisa es descompacti i hi quedi barrejat, a fi de fer augmentar la concetració de col·loides i la intensitat de color del most.
<Alimentació>
Aliment en estat natural o modificat, al qual, a banda de les seves funcions nutritives essencials, s'atribueix un efecte beneficiós per a l'organisme o de prevenció de determinades malalties cròniques.
Nota: Els aliments funcionals es caracteritzen perquè tenen dosis significatives de determinades substàncies considerades beneficioses per a l'organisme. De vegades, i atès que encara no hi ha una legislació específica per a aquest tipus de productes, hi ha una certa confusió entre aquest terme i la forma nutricèutic.
<Alimentació>
Aliment al qual s'han afegit determinades substàncies nutritives que n'eleven el valor alimentós.
<Alimentació>
Aliment que, per la seva riquesa en substàncies nutritives essencials (vitamines o minerals), és especialment útil per a la salut i el desenvolupament físic.
<Alimentació>
Dit del producte elaborat a partir de substàncies naturals pròpies dels aliments, que es presenta sota una forma farmacèutica determinada (comprimit, xarop, pólvores, etc.) i al qual s'atribueix un efecte beneficiós per a l'organisme i la capacitat de contribuir en la prevenció d'algunes malalties cròniques.
Nota: De vegades, i atès que encara no hi ha una legislació específica per a aquest tipus de productes, la denominació nutricèutic també s'usa amb el sentit d'aliment funcional.
<Botànica><Zoologia>
Diagrama en forma d'arbre que mostra les relacions filogenètiques entre clades.
<Botànica><Zoologia>
Mètode de classificació taxonòmica basat en la construcció de clades.
<Botànica><Zoologia>
Teoria que proposa la classificació dels éssers vius seguint la metodologia de la cladística.
<Botànica><Zoologia>
Grup de classificació taxonòmica constituït pels éssers vius amb un antecessor comú que comparteixen caràcters morfològics, fisiològics o bioquímics homòlegs exclusius.
Nota: Els ocells, per exemple, formen un clade perquè comparteixen el caràcter homòleg exclusiu de les plomes.
<Medicina alternativa>
Diàtesi resultant de l'evolució desfavorable d'una diàtesi limfàtica, escrofulosa o úrica, que predisposa al desenvolupament de tumors malignes, leucèmia i malalties degeneratives del sistema nerviós, i que es troba present en els estadis terminals d'una malaltia.
sin. sicosi f
es miasma sicósico
es miasma sicótico
es sicosis
fr miasme sycotique
fr sycose
pt miasma sicósico
pt miasma sicótico
en sycosis
en sycotic miasm
<Medicina alternativa>
Miasma crònic, d'origen congènit o fruit d'una infecció gonocòccica, que se sol manifestar per l'aparició de lesions condilomatoses i quistoses i per la proliferació de mucoses.
<Informàtica><Internet>
Persona que s'introdueix il·legalment en un sistema de seguretat informàtic amb la voluntat de produir-hi un perjudici o de treure'n un profit.
<Informàtica>
Unitat de mesura equivalent a un milió de bits.
Nota: Se sol abreujar internacionalment amb les formes Mb o bé Mbit.
<Ciències de la Terra>
Dipòsit d'origen eòlic de materials molt fins, com ara llim, argila o sorra fina, en forma de mitja lluna asimètrica, que se sol formar a la vora d'una depressió hidroeòlica o d'una sebkha al costat de sotavent.
<Ciències de la Terra>
Inselberg de dimensions decamètriques, de relleu ruïniforme, modelat sovint a partir de roques cristal·lines a les planes tropicals àrides d'Austràlia, el sud d'Àfrica i el Sàhara.
<Ciències de la Terra>
Massa rocallosa aïllada que constitueix el testimoni d'un mantell de corriment erosionat.
<Ciències de la Terra>
Dipòsit fluvioglacial, en forma de turó de pocs metres d'alçària, constituït per sediments estratificats abandonats per l'aigua de fusió d'una glacera i que tendeixen a omplir la part lateral d'un marge glacial.
Nota: Terme procedent de l'escocès, variant de l'anglès parlada a Escòcia.
sin. cinturó de glaç m
fr banquette côtière
fr pied de glace
en ice foot
<Ciències de la Terra>
Massa de glaç que forma una franja soldada a la platja o especialment a les roques de la costa, i que no és moguda per les oscil·lacions de la marea.
<Ciències de la Terra>
Pic muntanyós agut, de forma piramidal i de parets molt rostes, resultat del retrocés de les capçaleres de tres o més circs glacials coalescents.
Nota: Internacionalment se sol usar la forma alemanya Horn.
<Ciències de la Terra>
Esbaldregall d'origen periglacial format en terrenys calcaris per capes de reble criosclàstic petit i angulós i amb material intersticial llimós, en pendents de 5º a 70º.
<Ciències de la Terra>
Falla en què els blocs es desplacen horitzontalment al llarg del pla de falla.
<Ciències de la Terra>
Dipòsit fluvioglacial heteromètric, grollerament estratificat, en forma de cresta de traçat sinuós, que pot assolir llargàries quilomètriques i que correspon a una antiga xarxa de drenatge.
Nota: També es coneix internacionalment amb la forma sueca ås.
<Ciències de la Terra>
Forma de relleu monoclinal, semblant a una V invertida, originada per erosió diferencial i que correspon a un estrat de roca resistent a l'erosió en un vessant d'un plec o en una cuesta.
sin. compl. marès m
es arenisca de playa
es beach rock
es roca de playa
fr grès de plage
en beach rock
de Beachrock
de Strandfels
de Strandkonglomerat
de Strandsandstein
<Ciències de la Terra>
Gres friable o molt endurit constituït per sorres silícies o calcàries cimentades per calcita marina, que es forma especialment en platges de mars càlids.
sin. compl. fistó de platja m
es creciente de playa
es cúspide de playa
es cuspilito
es festón de playa
fr croissant de plage
fr cuspide de plage
fr feston de plage
en beach cusp
de Strandhorn
<Ciències de la Terra>
Estructura en forma de mitja lluna, amb les banyes mirant a mar i separades per una concavitat erosiva de dimensions decamètriques, que es forma a la zona de rompent d'una platja com a conseqüència de l'acumulació de sorra i grava.
Nota: La forma fistó de platja també s'utilitza per a fer referència al conjunt de creixents que es formen en una platja.
<Comunicació. Informació>
Examen documental exhaustiu que es fa d'una matèria determinada, generalment com a pas previ d'un treball de recerca.
<Ciències de la Terra>
Forma de relleu causada per l'abrasió eòlica sobre terrenys poc coherents en ambients desèrtics, consistent en un conjunt de rugositats esmolades i sinuoses amb depressions allargassades, paral·leles a la direcció del vent i que poden assolir 7 m de fondària.
Nota: És un terme d'origen turc.
<Ciències de la Terra>
Forma de relleu jurassià consistent en un cim afaiçonat en una volta anticlinal de roca resistent a l'erosió.
<Ciències de la Terra>
Forma de relleu jurassià consistent en una depressió que correspon al fons d'un sinclinal de roca resistent a l'erosió.
sin. urstromtal [de] m
es pradolina
es urstromtal
fr pradolina
fr urstromtal
en ice marginal channel
en pradolina
en pradoliny
en urstromtal
de Urstromtal
<Ciències de la Terra>
Vall àmplia i poc profunda, paral·lela al front d'un inlandsis, que canalitza corrents d'aigua proglacials, típica de la plana central europea.
Nota: Urstromtal és una forma d'origen alemany i pradolina és una forma d'origen polonès.
<Ciències de la Terra>
Unitat geològica estructural al·lòctona, amb una seqüència estratigràfica i una història tectònica diferents de les que presenten les unitats adjacents.
<Ciències de la Terra>
Llac poc profund que ocupa una depressió petita tancada, on la saturació provoca estacionalment o temporalment la precipitació dels clorurs i dels sulfats.
<Ciències de la Terra>
Terreny pla i habitualment eixut, sense vegetació, que forma la part més baixa d'una conca desèrtica endorreica i que sol contenir materials fins i sals solubles i, en algun moment, aigües efímeres.
Nota: Aquest terme es reserva per a paisatges interiors i conques intermontanes.
<Ciències de la Terra>
Sebkha de grans dimensions, plena permanentment d'aigua salada, pròpia del nord d'Àfrica.
<Ciències de la Terra>
Marge que envolta una sebkha format per vegetació halòfila o psammòfila.
<Ciències de la Terra>
Depressió endorreica tancada de fons pla, amb eflorescències salines freqüents i sòls halomorfs que impedeixen el creixement de vegetació.
Nota: Sebkha és una forma dialectal de l'àrab difosa pels geomorfòlegs francòfons per a denominar exclusivament les depressions d'aquest tipus existents al continent africà. La forma corresponent a l'àrab estàndard és sabkha.
<Ciències de la Terra>
Poder que tenen els sòls calcaris amb un valor elevat de calcària activa per a dificultar l'assimilació de ferro a les plantes que hi habiten, la qual cosa es manifesta en un engroguiment de les fulles.
<Ciències de la Terra>
Hidrolacòlit de forma circular, de vegades enfonsat i clivellat, que pot arribar a assolir 70 m d'alçària i 600 m de diàmetre.
<Ciències de la Terra>
Pic rocós aïllat que sobresurt de la superfície d'un inlandsis, d'una glacera o d'una zona de neus perpètues, on la neu no sojorna a causa del fort pendent dels vessants.
<Ciències de la Terra>
Relleu residual conservat en un peneplà, en forma de turó rebaixat de vessants abruptes, la base del qual enllaça progressivament amb la superfície general del peneplà.
Nota: Correspon al nom d'una muntanya de New Hampshire, als Estats Units.
sin. octet m
es byte
es octeto
fr byte
fr octet
en byte
de Byte
<Informàtica>
Cadena de bits de longitud fixa (habitualment 6 o 8) tractada com a unitat per l'ordinador i que generalment correspon a un caràcter del codi ASCII.
Nota: En un sentit estricte octet designa la cadena formada per 8 bits, mentre que byte denomina qualsevol cadena de bits; ambdues formes es consideren, però, sinònimes atès que actualment un byte generalment està constituït per 8 bits. Byte és un acrònim de l'anglès binary term. Se sol abreujar internacionalment amb la forma B.
<Informàtica>
Unitat de mesura equivalent a 1.048.576 bytes per segon.
Nota: Se sol abreujar internacionalment amb la forma MBps. També és possible l'alternativa MB/s, d'acord amb la tradició d'usar la barra en la creació de formes abreujades d'unitats en què es posen en relació dues variables.
<Informàtica>
Unitat de mesura equivalent a 8 bits per segon.
Nota: Se sol abreujar internacionalment amb la forma Bps. També és possible l'alternativa B/s, d'acord amb la tradició d'usar la barra en la creació de formes abreujades d'unitats en què es posen en relació dues variables.
<Informàtica>
Unitat de mesura equivalent a un milió de bits per segon.
Nota: Se sol abreujar internacionalment amb la forma Mbps. També són possibles les alternatives Mb/s i Mbit/s, d'acord amb la tradició d'usar la barra en la creació de formes abreujades d'unitats en què es posen en relació dues variables.
<Informàtica>
Unitat de mesura del flux d'informació que es transmet cada segon per un sistema informàtic o per un sistema de telecomunicacions.
Nota: Se sol abreujar internacionalment amb la forma bps. També són possibles les alternatives b/s i bit/s, d'acord amb la tradició d'usar la barra en la creació de formes abreujades d'unitats en què es posen en relació dues variables.
<Informàtica>
Etiqueta d'ajuda que es desplega quan el punter del ratolí se situa sobre una eina determinada d'una aplicació, i que conté informació sobre les funcions d'aquesta eina.
<Internet>
Tècnica consistent a fer canviar l'aparença d'una imatge inclosa en una pàgina web quan el punter s'hi desplaça pel damunt.
Nota: Les imatges, que poden ser clicables o no, poden canviar de color, de forma, transformar-se en un text o bé menar a una altra imatge de la mateixa pàgina web.
<Internet>
Imatge inclosa en una pàgina web, que canvia d'aparença quan el punter s'hi desplaça pel damunt.
Nota: Aquest tipus d'imatges, que poden ser clicables o no, poden canviar de color, de forma, transformar-se en un text o bé menar a una altra imatge de la mateixa pàgina web.
<Informàtica>
Desenvolupament d'una aplicació amb l'ajuda d'un sistema d'autors.
sin. programari de creació m
es software de autor
fr logiciel auteur
fr logiciel d'auteur
fr logiciel d'édition
it software autore
it software di authoring
en author software
en authoring software
en authorware
de Autorensoftware
<Informàtica>
Programari informàtic desenvolupat amb un llenguatge d'autors, que permet crear aplicacions personalitzades, especialment educatives i multimèdia, sense necessitat de tenir coneixements de programació.
sin. sistema de creació m
es sistema de autor
es sistema de creación
fr système auteur
it sistema autore
pt sistema de autor
pt sistema de criação
en author system
en authoring system
de Autorensystem
<Informàtica>
Sistema desenvolupat amb un llenguatge d'autors, que permet crear aplicacions personalitzades, especialment educatives i multimèdia, sense necessitat de tenir coneixements de programació.
sin. llenguatge de creació m
es lenguaje autor
es lenguaje de autor
fr langage auteur
fr langage de création
it linguaggio autore
pt linguagem de autor
pt linguagem de criação
en author language
en authoring language
de Autorensprache
<Informàtica>
Llenguatge informàtic d'alt nivell que conté instruccions especials que simplifiquen la programació, i que ha estat especialment concebut per facilitar la creació de programari educatiu i aplicacions multimèdia.
sin. hacker [en] m i f
es experto informático
es hacker
fr bidouilleur
fr fouineur
fr mordu de l'informatique
en computer hacker
en hacker
en white hat hacker
de Hacker
<Internet>
Persona apassionada per la informàtica, que té un gran coneixement de les xarxes i els sistemes informàtics i un viu interès per explorar-ne les característiques i per posar a prova les seves habilitats en aquest àmbit.
Formes desestimades: intrús -usa