Índex general de termes
fitxes - Eines de Llengua
Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).
<Informàtica>
Estructuració d'una interfície d'usuari que permet tenir oberts diferents programes alhora, cadascun en una finestra diferent.
<Informàtica>
Aparell que, per mitjà d'un làser, permet fixar i emmagatzemar dades en DVD per a conservar-les i poder-les reproduir posteriorment.
<Informàtica>
Aparell que, per mitjà d'un làser, permet fixar i emmagatzemar dades en discos compactes per a conservar-les i poder-les reproduir posteriorment.
<Informàtica>
Aparell que permet fixar i emmagatzemar dades en un suport físic per a conservar-les i poder-les reproduir posteriorment.
<Alimentació>
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada i textura suau, madurat durant un període de vuit setmanes, amb aroma d'herbes, originari de la vila occitana de Sant Nectari.
<Alimentació>
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de tres a divuit mesos, amb una crosta que es va endurint amb el temps, de gust ric i afruitat, originari d'Itàlia.
Nota: La denominació prové del nom d'un cim dels Alps del Friül, el Jôf di Montâs, en italià Giogo di Montasio.
<Informàtica>
Dispositiu que permet connectar un ordinador portàtil a una estació d'acoblament.
<Informàtica>
Base a la qual es connecta un ordinador portàtil perquè es pugui utilitzar amb els mateixos recursos que un ordinador de taula.
<Informàtica>
Acció de connectar un ordinador portàtil a una estació d'acoblament.
<Informàtica>
Desconnectar un ordinador portàtil d'una estació d'acoblament.
<Informàtica>
Connectar un ordinador portàtil a una estació d'acoblament.
<Esports: Rugbi>
Jugador situat al centre de la primera línia, entre els dos pilars, que en una melé ordenada ha d'intentar llançar la pilota amb el peu cap a la tercera línia per tal que l'agafi el mig de melé.
<Informàtica>
Dispositiu del maquinari que regula la transferència de dades entre un o més sistemes perifèrics i el processador.
Nota: Sovint s'utilitza la forma escurçada controlador.
<Esports: Rugbi>
Posició que adopta el talonador en una melé consistent a suportar el pes del cos en un peu mentre disposa l'altre, també en contacte amb el terra, per talonar la pilota.
<Esports: Rugbi>
Acció i efecte de donar, el talonador o un jugador de la primera línia, un cop a la pilota amb el peu, en una melé ordenada o en una melé espontània, per tal que, en sortir-ne, l'agafi el mig de melé.
<Esports: Rugbi>
Donar, el talonador o un jugador de la primera línia, un cop a la pilota amb el peu, en una melé ordenada o en una melé espontània, per tal que, en sortir-ne, l'agafi el mig de melé.
<Alimentació>
Formatge fet amb llet de vaca o de búfala, de pasta fresca semidura, presentat amb forma esfèrica o oblonga, originari de la zona meridional d'Itàlia.
<Alimentació>
Formatge fet amb llet de vaca o de búfala, de pasta premsada dura i amb gust de vegades una mica picant, que se sol presentar en peces grosses de forma esfèrica o oblonga, originari d'Itàlia.
<Genètica>
Tècnica que s'empra per a clonar segments de DNA i que consisteix a anar superposant fragments clonats no concatenats en una genoteca, partint d'un fragment de localització coneguda i fent servir cada vegada com a marcador l'extrem del darrer dels fragments prèviament superposats, sense necessitat de recórrer el DNA intermedi.
<Genètica>
Tècnica que s'empra per a clonar segments de DNA dels quals no es té un marcador directe i que consisteix a anar superposant fragments concatenats clonats en una genoteca, partint d'un fragment de localització coneguda i fent servir cada vegada com a marcador l'extrem del darrer dels fragments prèviament superposats.
<Informàtica>
Acció de desconnectar un ordinador portàtil d'una estació d'acoblament.
<Informàtica>
Base a la qual es connecta un ordinador de butxaca, una càmera o un altre dispostiu electrònic de dimensions similars, que permet sincronitzar-ne les dades i, en alguns casos, recarregar-ne la bateria.
<Informàtica>
Ordinador de butxaca que es destina a funcions de gestió de tasques personals i de comunicació i en el qual, generalment, les dades s'entren amb un llapis electrònic.
Nota: En alguns contextos els termes organitzador personal i ordinador de butxaca s'utilitzen com a sinònims.
<Informàtica>
Ordinador portàtil petit, sense disc dur ni lector de disquets, que funciona amb una bateria i que conté aplicacions específiques.
Nota: En alguns contextos els termes organitzador personal i ordinador de butxaca s'utilitzen com a sinònims.
<Informàtica>
Icona que es crea i se sol situar a l'escriptori de l'ordinador per a poder accedir ràpidament a un fitxer o a un programa determinat.
Nota: Sovint s'utilitza la forma escurçada drecera.
<Informàtica>
Cadascuna de les dotze tecles situades generalment a la part superior del teclat i identificades amb una F i un número, que permeten accedir directament a una funció continguda dins el programa que s'està utilitzant.
<Informàtica>
Tecla o combinació de tecles que permet fer executar de forma directa, sense recórrer al ratolí, una ordre determinada.
Nota: Sovint s'utilitza la forma escurçada drecera.
<Economia. Empresa>
Franquícia per mitjà de la qual es reserva un espai d'un establiment comercial a la venda de productes d'una firma determinada, sense ocupar la totalitat del local.
<Construcció>
Gres no esmaltat premsat en sec, de massa compacta, poc porosa i homogèniament vitrificada, amb el mateix color a la superfície i a la resta de la massa, que se sol utilitzar com a paviment i revestiment d'exteriors.
<Construcció>
Lloc destinat a la cria i l'exhibició de dofins.
<Informàtica>
Acció de reestructurar el codi font d'una aplicació informàtica amb l'objectiu de millorar el disseny intern de l'aplicació sense que en resultin modificats el comportament extern ni la funcionalitat.
<Informàtica>
Xarxa d'alt rendiment constituïda per diferents dispositius d'emmagatzematge de dades que permet que els servidors que s'hi connecten puguin accedir de forma ràpida a aquests dispositius.
Nota: SAN és la sigla anglesa corresponent a storage-area network.
<Teoria de l'art>
Obra pictòrica que, especialment per mitjà dels recursos del clarobscur, la perspectiva i l'escorç, produeix la il·lusió que és composta d'objectes o figures reals.
<Psicologia>
Test en què la persona estudiada reflecteix inconscientment trets de la seva personalitat segons la interpretació que dóna a un estímul ambigu que hom li presenta.
<Treball. Ocupació>
Mètode d'avaluació orientat al desenvolupament professional i a la millora del rendiment que, per mitjà d'un qüestionari anònim, permet de valorar determinades competències d'una persona relacionades amb el lloc de treball que ocupa, a partir de la valoració que en fa ella mateixa i que en fan els subordinats, els companys, els superiors i, de vegades, els clients o proveïdors.
<Treball. Ocupació>
Mètode de formació i desenvolupament professional que, per mitjà de la programació d'activitats fora de l'ambient laboral, generalment de caràcter lúdic i en equip, permet detectar i promoure determinades habilitats, competències o actituds en el personal d'una organització.
Nota: També s'utilitza en processos de selecció, promoció i avaluació de personal.
<Treball. Ocupació>
Professional amb experiència que transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa empresa o organització i l'orienta en la feina diària.
<Treball. Ocupació>
Professional que, a partir de la pròpia experiència i d'una preparació específica, orienta i assessora un altre professional, generalment un alt càrrec, en la presa de decisions i en l'anàlisi posterior dels resultats, i l'estimula a descobrir el propi potencial.
Nota: L'entrenador pot ser un consultor extern a l'organització, o bé un directiu de la mateixa organització format específicament per a dur a terme aquesta tasca.
<Treball. Ocupació>
Mètode de formació i desenvolupament en què un professional amb experiència transmet els seus coneixements a una altra persona menys experimentada de la mateixa empresa o organització i l'orienta en la feina diària.
<Treball. Ocupació>
Mètode de formació i desenvolupament professional en què una persona experta i amb una preparació específica orienta i assessora un altre professional, generalment un alt càrrec, en la presa de decisions i en l'anàlisi dels resultats, i l'estimula a descobrir el propi potencial.
<Esports: Rugbi>
Posició que adopta el talonador en una melé consistent a suportar el pes del cos en un peu mentre disposa l'altre, també en contacte amb el terra, per talonar la pilota.
<Dret. Administració>
Assumir, els poders públics, la titularitat d'una activitat o d'un servei quan passen a considerar-los d'interès general, ja sigui duent-ne a terme la gestió directament o bé concedint-la a una empresa privada.
<Dret. Administració>
Acció per la qual els poders públics assumeixen la titularitat d'una activitat o d'un servei quan passen a considerar-los d'interès general, ja sigui duent-ne a terme la gestió directament o bé concedint-la a una empresa privada.
<Esports: Hípica>
Prova d'equitació western en què un genet ha de demostrar la seva habilitat fent un recorregut en forma de trèvol al voltant de tres barrils grossos disposats en triangle.
<Esports: Hípica>
Prova d'equitació western en què un genet ha de demostrar la seva habilitat tot passant, fent ziga-zagues, entre sis pals que es disposen en línia recta i separats a intervals regulars.
<Esports: Hípica>
Disciplina hípica que comprèn diverses proves inspirades en la manera de muntar a cavall i en les activitats dels antics ramaders dels ranxos de l'oest americà.
<Esports: Muntanyisme>
Cursa pedestre que es disputa en terrenys de muntanya.
<Esports: Muntanyisme>
Disciplina esportiva que es practica en equips de dues o tres persones i que consisteix a fer a peu un recorregut no senyalitzat per alta muntanya en el mínim de temps possible.
Nota: Els ral·lis d'alta muntanya es divideixen en tres categories, segons els desnivells que calgui salvar durant la competició: la categoria de bronze, amb desnivells que oscil·len entre els 500 i els 1.000 m; la categoria d'argent, amb desnivells entre 1.000 i 1.500 m, i la categoria d'or, amb desnivells de més de 1.500 m.
<Esports: Muntanyisme>
Cursa d'altitud només de pujada en què els participants han de recórrer una distància que oscil·la entre els 3 i els 5 km, en terrenys de pendents molt pronunciats i salvant un desnivell de 1.000 m.
<Esports: Muntanyisme>
Cursa d'altitud que consisteix a recórrer una distància superior a la de la mitja marató (21,079 km), en terrenys que sobrepassen els 4.000 m d'altitud, amb pendents que no poden excedir els 40º ni superar el segon grau de dificultat tècnica.
Nota: En la denominada marató clàssica d'alta muntanya la distància recorreguda està compresa entre els 21,079 km i els 42,195 km i el desnivell total supera els 2.000 m. En la denominada marató olímpica d'alta muntanya, en canvi, la distància recorreguda és de 42,195 km i el desnivell total no sobrepassa els 2.000 m.
<Esports: Muntanyisme>
Cursa d'altitud que consisteix a recórrer una distància superior a la de la mitja marató (21,079 km), en terrenys d'altituds compreses entre els 2.000 i els 4.000 m, amb pendents que no poden excedir els 40º ni superar el segon grau de dificultat tècnica.
<Esports: Muntanyisme>
Disciplina esportiva que comprèn diverses modalitats de cursa pedestre que es disputen en alta muntanya, en altituds superiors als 2.000 m.
Nota: La Federació d'Esport en Altitud (FSA, Federation for Sport at Altitude), amb seu a Itàlia, és l'organisme que regula internacionalment aquesta disciplina. Les diferents modalitats de cursa d'altitud són la cursa d'alta muntanya, la marató d'alta muntanya i el quilòmetre vertical.
<Economia. Empresa>
Franquícia per mitjà de la qual es reserva un espai d'un establiment comercial a la venda de productes d'una firma determinada, sense ocupar la totalitat del local.