fitxes - cdlpv - Neoloteca del Termcat
Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).
<Gravat>
Gravat obtingut a partir d'una matriu a la qual s'ha enganxat una composició feta amb elements de diferents textures i relleus.
<Gravat>
Tècnica de gravat en què les imatges s'obtenen a partir d'una matriu a la qual s'ha enganxat una composició feta amb elements de diferents textures i relleus.
<Informàtica>
Llenguatge d'interrogació, d'actualització i de gestió de bases de dades relacionals reconegut com a estàndard per l'Organització Internacional per a la Normalització (ISO).
Nota: SQL és la sigla anglesa corresponent a structured query language (llenguatge d'interrogació estructurat).
<Informàtica>
Llenguatge en què s'expressen les ordres necessàries per a obtenir informació d'una base de dades.
<Informàtica>
Demanda definida a partir d'una sèrie de condicions específiques que permet obtenir informació d'una base de dades.
<Informàtica>
Consulta que, per mitjà d'una biblioteca de connexió a serveis de dades, és transferida des del servidor de dades que la rep a un servidor de dades extern perquè la processi.
Nota: S'associa, generalment, a l'estàndard SQL.
<Informàtica>
Client que, en una arquitectura client servidor, processa autònomament un gran volum d'informació en comparació amb el volum que li processa el servidor al qual es connecta.
<Informàtica>
Servidor que, en una arquitectura client-servidor, processa un gran volum d'informació en comparació amb el volum que processen autònomament els clients que s'hi connecten.
<Informàtica>
Client que, en una arquitectura client-servidor, processa autònomament un volum d'informació petit en comparació amb el volum que li processa el servidor al qual es connecta.
<Sociologia>
Relatiu o pertanyent als membres d'unes bandes d'obrers anglesos que, al principi del segle XIX, es van organitzar per a impedir, mitjançant la violència, la introducció de màquines en la indústria.
Nota: La denominació prové del nom del líder d'aquestes bandes organitzades, Ned Ludd.
<Sociologia>
Membre d'unes bandes d'obrers anglesos que, al principi del segle XIX, es van organitzar per a impedir, mitjançant la violència, la introducció de màquines en la indústria.
Nota: La denominació prové del nom del líder d'aquestes bandes organitzades, Ned Ludd.
<Esports><Seguretat ciutadana: Bombers>
Prova de múster consistent a desenrotllar una mànega del carro que la transporta, connectar-la a un hidrant i tombar un objecte que fa de diana amb l'aigua que surt a pressió de la mànega, després que un dels membres de l'equip hagi clavat una destral en un bloc de fusta.
<Esports><Seguretat ciutadana: Bombers>
Competició de bombers en què equips de sis persones han de disputar dues proves en les quals es valora la velocitat, la coordinació i la destresa en la manipulació de mànegues, escales i galledes.
Nota: Les dues proves que constitueixen el múster són el carro portamànegues i la brigada de galledes.
<Esports: Hípica>
Prova d'equitació western en què es valora l'actitud dòcil i calmada del cavall en els tres aires naturals: el pas, el trot i el galop.
<Esports: Hípica>
Prova d'equitació western en què, al llarg d'un recorregut establert, el cavall ha de superar una sèrie d'obstacles que simulen elements naturals.
<Esports: Hípica>
Prova d'equitació western consistent a fer un recorregut al galop durant el qual es duen a terme una sèrie d'exercicis encadenats en què es valora la precisió, la docilitat, el control i la calma amb què el cavall els executa.
<Esports: Hípica>
Cavall especialment ensinistrat perquè dugui a terme la tria de bestiar d'un ramat.
<Esports: Hípica>
Prova d'equitació western en què el cavall, seguint les instruccions del genet, ha de separar un cap de bestiar d'un ramat i evitar que s'hi torni a reunir.
<Botànica><Microbiologia><Zoologia>
Dit del nom científic compost d'un sol mot llatí o llatinitzat amb el qual es denominen els tàxons superiors al nivell d'espècie.
<Botànica><Microbiologia><Zoologia>
Nom científic compost d'un sol mot llatí o llatinitzat amb el qual es denominen els tàxons superiors al nivell d'espècie.
<Botànica><Microbiologia><Zoologia>
Dit del nom científic compost de tres mots llatins o llatinitzats (el substantiu genèric, corresponent al gènere, seguit de dos epítets, un d'específic i un d'infraespecífic) amb el qual es denominen les subespècies, les varietats i altres categories infraespecífiques d'animals, de plantes i de microorganismes.
<Botànica><Microbiologia><Zoologia>
Nom científic compost de tres mots llatins o llatinitzats (el substantiu genèric, corresponent al gènere, seguit de dos epítets, un d'específic i un d'infraespecífic) amb el qual es denominen les subespècies, les varietats i altres categories infraespecífiques d'animals, de plantes i de microorganismes.
<Botànica><Microbiologia><Zoologia>
Nomenclatura científica establerta per Linné per a denominar els éssers vius i els fòssils, en què cada espècie es designa per mitjà d'un nom doble llatí o llatinitzat.
<Botànica><Microbiologia><Zoologia>
Dit del nom científic compost de dos mots llatins o llatinitzats (el substantiu genèric, corresponent al gènere, seguit de l'epítet específic) amb el qual es denominen les espècies d'animals, de plantes i de microorganismes.
<Botànica><Microbiologia><Zoologia>
Nom científic compost de dos mots llatins o llatinitzats (el substantiu genèric, corresponent al gènere, seguit de l'epítet específic) amb el qual es denominen les espècies d'animals, de plantes i de microorganismes.
<Informàtica>
Servidor que, en una arquitectura client-servidor, processa un volum d'informació petit en comparació amb el volum que processen autònomament els clients que s'hi connecten.
<Zoologia>
Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels ostreoïdeus, de la família dels ostreids, amb la conquilla de color gris i de forma alllargada, originari de les costes neàrtiques, neotropicals i de l'oceà Atlàntic.
Nota: És especialment apreciada per la seva carn i perquè, de vegades, produeix perles.
<Zoologia>
Mol·lusc lamel·libranqui de l'ordre dels filibranquis, de la família els pectínids, amb dues valves convexes, la closca amb plecs amples i arrodonits i de color clar i les dues orelles de la xarnera desiguals.
Nota: És molt apreciat per la seva carn gustosa. També es coneix en algunes zones amb la forma diminutiva xelet.
<Zoologia>
Equinoderm de la classe dels equinoïdeus, de la família dels equínids, de configuració regular i de color rosat intens, que viu al nord-est de l'oceà Atlàntic en hàbitats rocosos entre els 0 i els 40 metres o en profunditats superiors.
Nota: És valorat especialment com a objecte de decoració un cop assecat.
<Zoologia>
Peix de l'ordre dels perciformes, de la família dels istiofòrids, amb la pell de color blau metàl·lic i la mandíbula superior força més llarga que la inferior i en forma de llança, que viu a mar obert en aigües de l'Atlàntic.
<Zoologia>
Peix de l'ordre dels raïformes, de la família dels raids, que es caracteritza perquè té una renglera d'espines llargues a la part dorsal de la cua, i que viu en aigües profundes de l'Atlàntic nord.
<Zoologia>
Peix de l'ordre dels escorpeniformes, de la família dels còtids, sense escates i amb espines cefàliques llargues, que viu entre els 0 i els 100 metres de profunditat en zones rocoses i poblades de vegetació de l'Atlàntic nord-oriental, el mar Bàltic i el nord-est del Mediterrani.
<Zoologia>
Peix de l'ordre dels escorpeniformes, de la família dels còtids, amb aletes ventrals en forma de ventall, de color gris marronós amb taques fosques al cap i al dors i taques clares a la cara ventral, que viu entre els 0 i els 100 metres de profunditat en zones rocoses i poblades de vegetació de l'Atlàntic nord, el mar del Nord, el mar Bàltic i l'oceà àrtic.
<Transport marítim>
Compartiment de seguretat situat a l'interior d'un vaixell, ja sigui transversalment, entre dos tancs, o bé longitudinalment, al llarg de la línia de flotació, que en cas d'accident evita que hi hagi fuites a l'exterior, que entri aigua al vaixell o que les substàncies dels tancs puguin barrejar-se.
<Esports><Seguretat ciutadana: Bombers>
Prova de múster en què, formant cadena, els membres de cada equip han d'omplir amb l'aigua d'una sèrie de galledes disposades a terra un dipòsit alçat, al qual s'accedeix per mitjà d'una escala que hi han hagut de col·locar prèviament els mateixos competidors.