Índex general de termes - fitxes - cdlpv
Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).
<Psicologia>
Procés de tractament de les psicosis i les neurosis en què el psicoterapeuta i el pacient estableixen un vincle anàleg al de la relació entre la mare i l'infant.
<Psicologia>
Procés per mitjà del qual una mare afavoreix el desenvolupament normal de l'infant des que neix.
Nota: Per extensió, procés de recreació de la relació entre la mare i l'infant.
<Turisme>
Empresa turística que projecta, elabora i organitza serveis turístics i viatges combinats a gran escala.
Nota: Els operadors turístics solen vendre els seus productes a agències de viatges, motiu pel qual també es denominen agències de viatges majoristes o majoristes de viatges. Quan venen tant a particulars com a agències es denominen, específicament, agències de viatges majoristes detallistes o majoristes detallistes.
<Materials de construcció>
Fracció granulomètrica d'un àrid que passa pel garbell de malles de 0,063 mm i que s'afegeix a determinats materials de la construcció.
Nota: Concepte definit a la norma UNE-EN 13043:2003, a la norma UNE-EN 12620:2003 i a l'Ordre circular 5/2001 del Ministeri de Foment. La grandària de les malles dels garbells d'assaig s'estableix a la norma UNE-EN 933-2:1996.
<Psicologia>
Especialista en aconsellament.
<Zoologia>
Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, de cos aplanat llarg i carnós, amb la cara ocular fosca i tacada i la cara cega blanca, que viu al nord del Pacífic, generalment a grans profunditats durant l'hivern i en aigües costaneres poc fondes a l'estiu.
<Art>
Manifestació artística de caràcter multidisciplinari, que barreja sovint les arts plàstiques amb les arts escèniques, generalment basada en la improvisació i en la participació del públic, desenvolupada especialment durant els anys seixanta del segle xx.
Nota: Terme encunyat l'any 1959 per l'artista nord-americà Allan Kaprow.
<Art>
Tendència de la pintura abstracta nord-americana que es caracteritza pel rigor geomètric, els contorns nítids i els colors uniformes, sorgida al començament de la dècada dels anys seixanta del segle xx com a reacció a l'expressionisme abstracte.
Nota: Terme encunyat l'any 1958 pel crític nord-americà Jules Langsner.
<Art>
Tendència artística que es caracteritza per la utilització de deixalles urbanes i materials de rebuig industrials per a realitzar obres d'art, sorgida cap a la meitat dels anys cinquanta del segle xx als Estats Units d'Amèrica i a Anglaterra.
Nota: Terme encunyat l'any 1961 pel crític britànic Lawrence Alloway.
<Zoologia>
Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, amb la superfície dorsal de color gris marronós i la ventral de color blanc, que fa fins a 35 cm de llarg i viu a poca profunditat en aigües de Nova Zelanda.
<Art>
Capa de calç llisa i molt fina que s'aplica a una superfície mural després de l'allisat i sobre la qual es pinta al fresc quan encara és humida.
<Arqueologia><Art>
Marca lineal amb formes diverses, no figurativa, traçada amb els dits sobre l'argila fresca, pròpia de l'art rupestre del paleolític superior.
Nota: Segons algunes fonts, els macaronis són la forma d'art més antiga que es coneix.
<Botànica>
Planta tropical de la família de les marantàcies, d'aproximadament 1 m d'alçada, de tija molt ramificada, fulles lanceolades i amb flors blanques i perfumades, molt apreciada pels seus tubercles, dels quals s'extreu l'arrowroot.
<Art>
Corrent pictòric caracteritzat per l'aplicació espontània i dinàmica de taques de color sobre la tela i per la defensa del gest i de les propietats físiques de la matèria, desenvolupat a França durant els anys quaranta i cinquanta del segle xx.
Nota: Terme encunyat l'any 1952 pel crític francès Michel Tapié.
<Art>
Relatiu o pertanyent al tachisme.
Nota: Del francès tachiste.
<Art>
Artista que conrea el tachisme.
Nota: Del francès tachiste.
<Esports: Tennis de taula>
Servei executat de manera que la pilota faci un primer bot en el camp contrari i que el segon bot s'ajusti a la línia de fons, amb la intenció que l'adversari no pugui saber fins a l'últim moment si ha de deixar-la passar o tornar-la.
<Zoologia>
Mol·lusc cefalòpode decàpode de la família dels sepiòlids, de cos oval i amb les aletes amples i arrodonides, que viu en profunditats entre els 50 i els 200 m en fons fangosos de la Mediterrània, d'on és endèmic.
<Zoologia>
Peix de la família dels escorpènids, de color vermellós, que viu a les aigües del nord de l'Atlàntic fins a 400 m de fondària.
<Art>
Capa basta i rugosa de morter de calç i sorra, en una proporció de meitat i meitat, amb un gruix aproximat entre 0,5 i 1 cm, que s'aplica a una superfície mural per a pintar-hi al fresc.
<Art>
Relatiu o pertanyent a l'art pop.
<Zoologia>
Peix de l'ordre dels pleuronectiformes, de la família dels pleuronèctids, amb la superfície dorsal de color gris verdós i la ventral de color blanc, que fa fins a 40 cm de llarg i que viu a poca profunditat en aigües de Nova Zelanda.
<Art>
Pràctica artística de l'abstraccionisme que es caracteritza per l'ús de formes estandarditzades molt simples, generalment geomètriques, que poden presentar-se tant en forma d'una sola imatge com d'una sèrie d'imatges repetides dins un sistema estructurat.
Nota: El terme systemic painting va ser encunyat l'any 1966 pel crític d'art britànic Lawrence Alloway. Per extensió, també s'utilitza el terme art sistèmic per a fer referència a aquest concepte.
<Medi ambient>
Indicador ambiental que estableix la superfície ecològicament productiva que es necessita per a subministrar la matèria i l'energia bàsiques necessàries per a cobrir indefinidament les necessitats de consum de recursos i d'assimilació de residus d'una població determinada en un territori concret, segons el seu estil de vida habitual.
Nota: El terme anglès va ser encunyat pels científics canadencs M. Wackernagel i W. Rees l'any 1996.
<Art>
Manifestació artística de caràcter multidisciplinari en què l'autor, present físicament o no, busca impressionar vivament el públic, desenvolupada especialment a partir del final de la dècada dels anys cinquanta del segle XX.
<Zoologia>
Mol·lusc cefalòpode decàpode de la família dels sepiòlids, de cos oval i amb les aletes amples i arrodonides, que viu en profunditats entre els 100 i els 500 m en fons marins sorrencs o argilosos del Mediterrani i de les costes de l'Atlàntic occidental.
<Obres públiques>
Tira, generalment de goma, disposada horitzontalment a la part final d'una caixa estenedora que, un cop estesa la beurada bituminosa, escombra d'impureses l'asfalt perquè la superfície tractada quedi llisa i uniforme.
<Art>
Pràctica artística neodadà que es caracteritza per la utilització d'imatges fotogràfiques traslladades mecànicament a altres suports amb l'objectiu d'obtenir-ne una imatge de síntesi.
Nota: Terme encunyat el 1965 pels artistes Alain Jacquet i Mimmo Rotella, i difós pel crític francès Pierre Restany. Mec art és un escurçament de l'anglès mechanical art.
<Art>
Capa fina de morter de calç i sorra, en una proporció de tres parts de calç per una de sorra, amb un gruix aproximat entre 3 i 5 mm, que s'aplica a una superfície mural després del remolinat per a pintar-hi al fresc.
<Obres públiques>
Peça de formigó emprada en la construcció d'esculleres formada per un nucli esfèric al qual són tangents exteriorment quatre troncs de con disposats simètricament, com els vèrtexs d'un tetràedre regular respecte al seu centre.
<Construcció>
Aparell manual accionat amb una manovella que s'utilitza per a projectar morter o estuc sobre la paret.
<Art>
Element decoratiu, esculpit o pintat, de forma circular i generalment de tema religiós, típic del Renaixement italià.
<Obres p·bliques>
Peça de formigó emprada en la construcció d'esculleres formada per tres cilindres paral·lels units per braços radials.
<Art>
Pintura, dibuix o gravat que representa vistes urbanes o paisatges de forma molt detallada, propi de l'escola veneciana del segle XVIII.
<Art>
Gènere pictòric que es basa en la representació de vistes urbanes o paisatges de forma molt detallada, propi de l'escola veneciana del segle XVIII.
<Art>
Artista de l'escola veneciana del segle XVIII especialitzat en la pintura de vedutes.
<Art>
Relatiu o pertanyent a les vedutes o al vedutisme.
<Psicologia>
Pràctica professional destinada a ajudar, orientar, assessorar emocionalment i informar una persona o un grup de persones que passen per una situació difícil, amb l'objectiu que explorin o descobreixin una manera més satisfactòria de viure.
Nota: En un sentit més genèric, l'anglicisme counselling pot traduir-se per ajuda, assessorament, assistència, orientació, etc., segons el context.
<Art>
Tendència pictòrica de l'expressionisme abstracte, que posa l'èmfasi en el gest, l'acció i l'espontaneïtat dels traços, sorgida l'any 1945 als Estats Units d'Amèrica.
Nota: Terme encunyat l'any 1952 pel crític nord-americà Harold Rosenberg.
<Psicologia>
Assessorament que es dóna entre persones amb un mateix problema o que viuen una mateixa situació, les quals es reuneixen per intentar superar les dificultats i millorar la seva situació social i personal.
Nota: L'ajuda mútua es fa a través dels grups d'ajuda mútua (GAM).
<Obres públiques>
Peça de formigó emprada en la construcció d'esculleres que té la forma de dues tes prismàtiques unides per la base, l'una girada 90 graus respecte a l'altra.
<Art>
Forma d'art contemporània especialment destinada al mercat turístic, que es basa en la reproducció de peces antigues o en la producció de peces noves que imiten el tipisme de l'art popular.
<Art>
Moviment artístic d'origen angloamericà que s'inspira en aspectes comuns i quotidians de la societat industrial de consum i trasllada a les obres el repertori icònic de la cultura urbana de masses, sorgit cap als anys cinquanta del segle XX.
<Art>
Tendència artística que es caracteritza per l'ús de materials senzills, generalment no industrials, i pel rebuig a la imatge i la forma com a finalitat estètica, sorgida durant la segona meitat dels anys seixanta del segle XX a Itàlia.
Nota: El terme italià (arte povera) fou encunyat pel crític Germano Celant.
<Art>
Tendència pictòrica de caràcter abstractogeomètric que privilegia els efectes generadors d'il·lusió òptica.
<Art>
Estil de disseny aplicat especialment a les arts decoratives que es basa en la preferència per les línies simples i geomètriques, pels colors plans i pels motius exòtics, desenvolupat durant els anys vint del segle XX.
<Art>
Expressió artística en què l'autor empra com a suport o medi artístic el seu propi cos, sorgida durant els darrers anys de la dècada dels anys seixanta del segle XX.
<Art>
Expressió artística de caràcter espontani creada per nens, per malalts mentals o per persones sense formació, al marge dels ambients culturals, que no té com a finalitat el benefici econòmic ni el reconeixement artístic o social.
Nota: Terme encunyat l'any 1945 pel pintor francès Jean Dubuffet.
<Art>
Corrent pictòric adscrit a l'expressionisme abstracte no geomètric, de caràcter espontani i desorganitzat, que pretén produir un trencament radical amb les formes artístiques convencionals, nascut a França al començament de la dècada dels anys cinquanta del segle XX.
Nota: Terme encunyat l'any 1952 pel crític francès Michel Tapié.
<Alimentació>
Fècula rica en midó que s'obté del tubercle de la maranta (Maranta arundinacea).
Nota: Per extensió, la fècula obtinguda d'altres plantes afins, com ara la Canna edulis, la Canna glauca, la Curcuma angustifolia, la Curcuma leucorrhiza o la Zamia floridana.
<Materials de construcció>
àrid que resulta del tractament de material inorgànic prèviament utilitzat en la construcció.
Nota: Concepte definit a la norma UNE-EN 13043:2003.
<Materials de construcció>
àrid d'origen mineral que resulta d'un procés de disgregació natural o bé d'un procés mecànic.
Nota: Concepte definit a la norma UNE-EN 13043:2003.
<Materials de construcció>
àrid d'origen mineral que ha patit una alteració fisicoquímica o d'un altre tipus com a conseqüència d'un procés industrial.
Nota: Concepte definit a la norma UNE-EN 13043:2003.
<Genètica>
Regió de DNA que s'amplifica de forma natural en el genoma d'un individu o d'una espècie, o bé de forma artificial per mitjà de reaccions enzimàtiques, especialment per mitjà de la reacció en cadena de la polimerasa.
<Gastronomia>
Menja que s'elabora amb llet ensucrada, deixant-la reduir a foc lent fins que adquireix una consistència cremosa.
<Ciències de la Terra>
Zona de la costa compresa entre els nivells de les plenamars i les baixamars.
<Obres públiques>
Part lateral d'un terraplè que té la funció específica de contenir-ne el nucli.
Nota: No formen part de l'espatller els revestiments sense funció estructural, com ara plantacions, cobertes de terra vegetal, proteccions antierosió, etc.
<Art>
Pràctica escultòrica que es caracteritza per l'ús de materials no rígids, conreada especialment als anys seixanta i setanta del segle XX.
Nota: Per extensió, també s'utilitza el terme art tou per a fer referència a aquest concepte.
<Física>
Equació que descriu la propagació d'un front d'ona en un medi, generalment inhomogeni, les propietats del qual varien poc en l'escala de la longitud d'ona.
<Obres públiques>
Peça de formigó emprada en la construcció d'esculleres en forma de dues tes troncopiramidals de secció octogonal unides per la base i l'una girada 90º respecte de l'altra.
<Ciències de la salut>
Desig compulsiu de tornar a experimentar els efectes d'una substància a la qual s'és addicte.
<Art>
Representació del cos humà pròpia de l'escultura clàssica i de la pintura i l'escultura del Renaixement en què el pes de la figura es fa recaure en una cama i l'altra cama es flexiona, de manera que un maluc queda elevat i el tors s'arqueja lleument per donar sensació de moviment i d'equilibri.
Nota: En àmbits especialitzats és habitual l'ús de la forma italiana contrapposto.
<Obres públiques>
Instal·lació en forma de canal proveïda d'un generador d'onatge que s'utilitza per a realitzar assaigs experimentals relacionats amb els efectes de l'onatge.
<Obres públiques>
Dispositiu en forma de caixa, situat a la part final de l'equip de fabricació i d'estesa de les beurades bituminoses, on cau la beurada procedent del mesclador i des d'on es distribueix sobre la superfície que s'ha de tractar per mitjà d'uns cargols sens fi i d'una mestra de goma d'altura regulable.
<Psicologia>
Capacitat personal d'expressar els sentiments, les emocions o els pensaments propis de manera lliure i amb seguretat, sense negar els drets dels altres i sense que els altres vegin en aquestes expressions conductes agressives o manipuladores.
<Psicologia>
Que manifesta assertivitat.
<Psicologia>
Acte d'assertivitat.
<Art>
Obra d'art tridimensional composta per diferents objectes i materials heterogenis, normalment d'ús quotidià, units i enganxats entre si o a un suport.
Nota: Terme encunyat l'any 1953 pel pintor francès Jean Dubuffet.
<Art>
Tècnica artística que consisteix a unir i enganxar entre si o a un suport diferents objectes i materials heterogenis, generalment d'ús quotidià.
Nota: Terme encunyat l'any 1953 pel pintor francès Jean Dubuffet.
<Psicologia>
Grup de persones amb un mateix problema o que viuen una mateixa situació, que es reuneixen per intentar superar les dificultats i millorar la seva situació social i personal.
<Construcció>
Estucat granellut, en forma de gotes, obtingut per mitjans mecànics.
<Obres públiques>
Generador d'onatge equipat amb una pala en forma de mur vertical, la qual es desplaça horitzontalment amb un moviment alternatiu sobre el fons del canal.
<Obres públiques>
Generador d'onatge equipat amb una pala en forma de mur vertical, la qual es fixa pel costat inferior a un eix de gir situat transversalment al fons del canal i fa un moviment de vaivé angular respecte de la vertical.
<Obres públiques>
Generador d'onatge equipat amb una pala en forma de tascó, la qual es desplaça amb un moviment alternatiu al llarg d'un pla inclinat situat sobre el fons del canal.
<Obres públiques>
Dispositiu constituït per una o per diverses pales que s'utilitza per a produir ones en instal·lacions d'investigacions marítimes.
<Materials de construcció>
Fracció granulomètrica d'un àrid que passa pel garbell de malles de 0,063 mm.
Nota: S'utilitza generalment en plural. Concepte definit a la norma UNE-EN 13043:2003 i a la norma UNE-EN 12620:2003. La grandària de les malles dels garbells d'assaig s'estableix a la norma UNE-EN 933-2:1996.