Índex general de termes - fitxes - cdlpv
Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).
<Fisiologia animal>
Limfòcit format a la medul·la òssia que té capacitat per a produir anticossos i és responsable de la resposta immunitària humoral.
Nota: La lletra B de la denominació prové de bursa ('bossa' en llatí), en referència a la bossa de Fabrici, òrgan dels ocells on es va identificar per primera vegada aquesta cèl·lula. Per aquest motiu els limfòcits B també es denominen limfòcits bursodependents, bursoderivats o bursoequivalents.
<Esports: Tir amb arc>
Força que s'ha d'exercir per tibar l'arc fins al punt d'ancoratge.
<Endocrinologia>
Formació de goll.
<Esports: Tir amb arc>
Disciplina esportiva que combina l'esquí de fons i el tir amb arc, i que consisteix a fer un recorregut esquiant i fent diverses parades per a disparar contra dianes fixes.
<Pedagogia. Ensenyament>
Recull documental elaborat per un professor que informa sobre l'abast i la qualitat de la seva activitat docent i que serveix com a eina d'avaluació per al mateix professor i per a la institució per a la qual treballa.
Nota: S'utilitza especialment en l'àmbit universitari.
<Microbiologia><Farmacologia>
Que té capacitat per a inhibir la reproducció d'un retrovirus o per a combatre'n l'acció.
Nota: Quan fa referència a fàrmacs s'utilitza sovint com a substantiu.
<Dret administratiu>
Sistema d'administració pública en què s'utilitzen les tecnologies de la informació i la comunicació per a optimitzar el disseny i la implementació de polítiques i serveis públics de manera eficient, i per a establir una comunicació bidireccional amb els administrats.
<Esports: Tir amb arc>
Distància entre la corda i el punt de pivot en un arc encordat.
<Endocrinologia>
Substància que produeix goll.
<Endocrinologia>
Que produeix goll.
<Esports: Tir amb arc>
Força màxima que s'exerceix en tibar l'arc de politges fins a l'obertura completa.
<Esports: Tir amb arc>
Força que s'ha d'exercir per mantenir l'arc en posició d'obertura.
<Esports: Tir amb arc>
Distància entre la corda i el punt en què cadascuna de les pales encaixen amb el cos de l'arc, mesurada amb l'arc encordat.
Nota: La diferència entre la distància de canya superior i la distància de canya inferior es denomina tíl·ler.
<Esports: Tir amb arc>
Força que s'ha d'exercir per tibar l'arc.
Nota: En els arcs de politges la potència equival a la força de pic. En els arcs recorbats la potència es mesura tibant l'arc fins a una obertura AMO de 28 polzades (aquesta obertura és un estàndard establert per l'Archery Manufacturers and Merchants Organisation).
<Esports: Tir amb arc>
Politja excèntrica amb les canals del cable i de la corda ovalades que serveix per a augmentar l'energia potencial acumulada per l'arc en tibar-lo.
<Equipament de la llar>
Guarniment fet amb tires de plàstic o de paper molt estretes i brillants, generalment de color d'or o de plata, que es deixen caure sobre una superfície determinada, utilitzat especialment per a guarnir l'arbre de Nadal.
<Esports: Tir amb arc>
Ploma de plàstic o de paper en forma de bucle, molt lleugera, que provoca una rotació longitudinal a la fletxa i n'estabilitza el vol.
<Esports: Tir amb arc>
Ploma natural de grans dimensions que s'utilitza quan es vol limitar de manera considerable l'abast de la fletxa.
<Esports: Tir amb arc>
Aparell que mesura la resistència d'un arc a una determinada tracció.
Nota: També és habitual l'ús de l'expressió pesar l'arc amb el sentit de 'mesurar la resistència de l'arc a una determinada tracció'.
<Genètica>
Conjunt de tots els gens, considerant els seus al·lels, d'una població determinada en un moment concret.
<Genètica>
Individu obtingut per partenogènesi.
<Medicina clínica>
Pacient que no ha estat sotmès a cap tractament, especialment a cap tractament antiretroviral en la infecció per VIH.
<Metrologia><Obres públiques>
Aparell que s'utilitza per a mesurar de forma contínua el coeficient de fregament longitudinal d'un ferm.
<Fisiologia animal>
Limfòcit T madur que encara no s'ha trobat amb el seu antigen específic.
<Fisiologia animal>
Limfòcit diferenciat en el timus que no té capacitat per a produir anticossos i és responsable de la resposta immunitària cel·lular.
Nota: La lletra T de la denominació prové de tim o timus, en referència a l'òrgan per mitjà del qual madura aquesta cèl·lula. Per aquest motiu, els limfòcits T també es denominen limfòcits timodependents, timoderivats o posttímics.
<Fisiologia animal>
Limfòcit B o T madur que encara no s'ha trobat amb el seu antigen específic, ni és la progènie d'un limfòcit madur estimulat per un antigen.
<Fisiologia animal>
Limfòcit B madur que encara no s'ha trobat amb el seu antigen específic, ni és la progènie d'un limfòcit madur estimulat per un antigen.
<Esports: Tir amb arc>
Part central de l'arc on es fixen les pales.
<Esports: Tir amb arc>
Corda d'un arc en què les bagues dels extrems es fan trenant els mateixos fils que la formen, sense necessitat de reforços.
<Oceanografia>
Relació entre l'altura d'ona en un punt situat a una profunditat qualsevol i l'altura d'ona en aigües profundes, un cop eliminat l'efecte de la refracció de l'onatge.
<Microbiologia>
Quantitat d'unitats víriques per mil·límetre cúbic que hi ha en un líquid orgànic.
<Esports: Tir amb arc>
Arc de politges amb una politja excèntrica, generalment del tipus cam, en un extrem i una politja rodona i d'eix central en l'altre extrem.
<Esports: Tir amb arc>
Arc amb un sistema de politges a les puntes per on passa un cable que subjecta la corda, la qual cosa permet de reduir l'esforç en tibar-lo.
<Microbiologia>
Relatiu o pertanyent al virus.
<Esports: Tir amb arc>
Diferència entre la distància de canya superior i la inferior.
<Oceanografia>
Variació de l'altura d'ona com a conseqüència de la variació de la celeritat de grup i de la conservació del flux d'energia quan una ona avança des d'aigües profundes fins a aigües de menys profunditat.
<Equipament de la llar>
Cinta lleugera i de color viu, enflocada amb tiretes molt estretes i brillants, que s'utilitza amb finalitats decoratives, especialment per Nadal.
<Metrologia><Obres públiques>
Aparell que s'utilitza per a mesurar de forma contínua el coeficient de fregament transversal d'un ferm.
Nota: SCRIM és la sigla anglesa corresponent a sideway-force coefficient routine investigation machine ('màquina d'investigació regular del coeficient de fregament transversal').
<Genètica>
Conjunt de genotips d'un organisme que hom conserva en forma d'espècimens, gàmetes o embrions amb l'objectiu d'aïllar-los de circumstàncies externes adverses i de preservar-ne l'existència.
<Esports: Tir amb arc>
Punt d'equilibri de l'arc situat generalment al fons del coll de l'empunyadura i a la vertical del botó de pressió.
<Oceanografia>
Moviment ascendent i descendent de les onades o d'un cos flotant sotmès a llur acció.
<Pedagogia. Ensenyament>
Recull documental elaborat per un estudiant que mostra la feina que ha realitzat durant el curs en una matèria determinada.
Nota: S'utilitza especialment en l'àmbit universitari.
<Política>
Sistema de funcionament democràtic en què s'utilitzen de forma preeminent les tecnologies de la informació i la comunicació com a eines per a la participació política, la presa de decisions i la rendició de comptes.