Índex general de termes - fitxes CDLPV
Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de l'Àfrica que s'obté dels arbres Pterygota bequaertii i Pterygota macrocarpa, de la família de les esterculiàcies, semipesant, tova, amb el duramen d'un color entre blanc crema i blanc grogós, i l'albeca poc diferenciada.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté dels arbres Nesogordonia papaverifera i Nesogordonia fouassieri, de la família de les esterculiàcies, semipesant o pesant, semidura, amb el duramen d'un color entre marró pàl·lid i marró lilós, i l'albeca de color marró pàl·lid.
<Botànica>
Arbre de la família de les meliàcies, originari de l'Àfrica, que fa fins a 60 m d'altura, amb contraforts a la base, fulles pinnades i de folíols enters, i flors actinomorfes, hermafrodites, hipògines i gamosèpales.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de l'Àfrica tropical occidental que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, semidura, amb el duramen d'un color entre marró i marró lilós fosc, i l'albeca de color blanquinós o marró clar.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Dipterocarpus, de la família de les dipterocarpàcies, pesant, semidura, amb el duramen de color entre marró pàl·lid i marró rogenc o porpra, i l'albeca de color marró grogós clar o gris rogenc.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Dryobalanops, de la família de les dipterocarpàcies, semipesant, semidura, amb el duramen de color vermell rosat o vermell fosc, i l'albeca d'un color entre marró clar grogós i rosa pàl·lid.
<Botànica>
Arbre de la família de les cripteroniàcies, originari de l'illa de Borneo, que fa fins a 25 m d'altura, de fulles simples, oposades, coriàcies i amb el pecíol curt, i les flors petites i disposades en raïms ramificats.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de l'illa de Borneo que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, tova, amb el duramen de color marró clar i l'albeca poc diferenciada.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del Brasil que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Cariniana, de la família de les lecitidàcies, principalment de l'espècie Cariniana legalis, semipesant, semidura, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca poc diferenciada.
<Botànica>
Arbre de la família de les lauràcies, originari del Brasil, que fa fins a 15 m d'altura, de fulles esparses, simples, enteres, lanceoladoel·líptiques, glabres i coriàcies, flors petites grogues i disposades en raïms axil·lars, i fruits carnosos envoltats a la base per una petita cúpula en forma de disc.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del Brasil que s'obté de l'arbre del mateix nom, pesant, semidura, amb el duramen d'un color entre beix marronós i marró fosc, l'albeca de color blanc grisós, i vetes fines fosques i irregulars.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, pesant, amb el duramen d'un color entre marró porpra i gris marronós, i l'albeca d'un color entre rosa i groc gris verdós.
Nota: Es coneix amb la denominació balau vermell la fusta que s'obté principalment dels arbres de l'espècie Shorea kunstleri.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, pesant o molt pesant, dura, amb el duramen d'un color entre groc i marró grisós, l'albeca d'un color entre groc pàl·lid i gris clar, i una olor suau que recorda el moscatell.
Nota: Es coneix amb la denominació balau groc la fusta que s'obté dels arbres de les seccions Shorea i Neohopea del gènere Shorea, inclosa l'espècie Shorea laevis. És el balau més comú.
<Botànica>
Arbre de la família de les anacardiàcies, originari del sud-est asiàtic, que fa fins a 30 m d'altura, de fulles esparses, compostes, de folíol terminal i coriàcies, amb inflorescències pèndules de flors hermafrodites, blanques i pedunculades, i el fruit carnós amb una llavor.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de l'Àsia que s'obté de l'arbre del mateix nom, lleugera o semipesant, semidura, amb el duramen de color grisós, marró clar o groc verdós, l'albeca de color rosat o grisós, i vetes negroses.
<Botànica>
Arbre de la família de les cesalpinàcies, originari de l'Àfrica, que fa fins a 40 m d'altura, de fulles paripinnades proveïdes d'estípules, flors dorsiventrals amb prefloració carinal a la corol·la i estams generalment lliures, i amb els fruits en forma de llegum.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de l'Àfrica tropical que s'obté de l'arbre del mateix nom, pesant, dura, amb el duramen de color marró grogós, l'albeca de color grisós, i de vegades amb vetes de color negre o gris.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de l'Àfrica que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Antrocaryon, de la família de les anacardiàcies, semipesant, tova, amb el duramen d'un color entre blanc rosat i blanc grisós, i l'albeca no diferenciada.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres de la família de les sapotàcies, principalment del gènere Palaquium, però també dels gèneres Payena i Ganua, lleugera o semipesant, tova, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca d'un color entre groguenc i marró clar.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Anisoptera, de la família de les dipterocarpàcies, semipesant, tova, amb el duramen de color groc clar o marró grogós clar, i l'albeca poc diferenciada.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Swintonia, de la família de les anacardiàcies, semipesant, semidura, amb el duramen de color marró grisós i l'albeca molt desenvolupada, de color marró clar i amb tonalitats grisoses o rosades.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Hopea, de la família de les dipterocarpàcies, semipesant, dura, amb el duramen de color groc o marró clar, i l'albeca ben diferenciada.
Nota: El merawan s'obté, generalment, de les espècies Hopea acuminata, Hopea beccariana, Hopea dryobalanoides, Hopea mengarawan, Hopea nervosa, Hopea odorata i Hopea sangal, entre d'altres. No s'ha de confondre amb el giam, que s'obté d'altres espècies del mateix gènere.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Heritiera, de la família de les esterculiàcies, semipesant, semidura, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca d'un color similar però més clar.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Manilkara, de la família de les sapotàcies, principalment de les espècies Manilkara bidentata i Manilkara huberi, molt pesant, molt dura, amb el duramen de color marró vermellós fosc i l'albeca de color beix rosat.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de l'Amèrica Central i del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Ocotea i Nectandra, de la família de les lauràcies, semipesant, tova, amb el duramen d'un color entre blanc beix i marró grogós, i l'albeca de color blanc grisós o blanc grogós.
<Botànica>
Arbre de la família de les bombacàcies, originari de l'Amèrica Central, que fa uns 30 o 40 m d'altura, amb les flors blanques, les fulles oposades i compostes, i el tronc amb punxes llargues i gruixudes.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de l'Amèrica Central que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, molt tova, amb el duramen de color rosa clar o marró rosat, i l'albeca de color blanc crema.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Hopea, de la família de les dipterocarpàcies, pesant, dura, amb el duramen de color groc o marró clar, i l'albeca ben diferenciada.
Nota: El giam s'obté, generalment, de les espècies Hopea ferrea, Hopea forbesii, Hopea helferi, Hopea nutans i Hopea semicuneata, entre d'altres. No s'ha de confondre amb el merawan, que s'obté d'altres espècies del mateix gènere.
<Botànica>
Arbre de la família de les cesalpinàcies, originari del sud-est asiàtic, que fa fins a 60 m d'altura, amb contraforts alts, tronc columnar, escorça llisa, surera i grisosa, fulles paripinnades i proveïdes d'estípules, i flors dorsiventrals que tenen prefloració carinal a la corol·la i estams generalment lliures.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de l'arbre del mateix nom, pesant, dura, amb el duramen d'un color entre rosa fosc i vermell ataronjat o marró clar, l'albeca entre groc clar i blanc, i vetes grogoses.
<Botànica>
Arbre de la família de les rutàcies, originari de l'Amèrica del Sud, que fa fins a 25 m d'altura, amb el tronc llarg, recte i cilíndric, i les fulles trifoliades de color verd fosc.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre del mateix nom, pesant, nervada i dura, amb el duramen de color blanc crema, l'albeca no diferenciada i la fibra recta i de vegades entrellaçada.
<Botànica>
Arbre de la família de les lauràcies, originari de l'Amèrica del Sud, que fa fins a 40 m d'altura, amb el tronc engrossit a la base, fulles esparses i pinnatinèrvies, inflorescències paniculades, flors petites i trímeres, i el fruit carnós amb una cúpula basal molt desenvolupada.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant, tova, amb el duramen de color marró rosat i l'albeca de color rosat o grisós.
<Botànica>
Arbre de la família de les tetrameristàcies, originari de l'Àsia i d'Oceania, que pot fer fins a 40 m d'altura, amb fulles esparses, simples, enteres i coriàcies, flors petites disposades en inflorescències umbel·liformes terminals, i el fruit carnós.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de l'Àsia i d'Oceania que s'obté de l'arbre del mateix nom, semipesant o pesant, semidura, amb el duramen de color marró clar i l'albeca poc diferenciada.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Madhuca, de la família de les sapotàcies, principalment de l'espècie Madhuca utilis, pesant, molt dura, amb el duramen de color marró vermellós i l'albeca ben diferenciada.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Virola, de la família de les miristicàcies, lleugera, tova, amb el duramen d'un color entre beix i marró clar, i l'albeca no diferenciada.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de les Filipines i Borneo que s'obté de diverses espècies d'arbres dels gèneres Parashorea i Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, principalment de les espècies Shorea contorta i Parashorea malaanonan, semipesant, tova, amb el duramen d'un color entre groc pàl·lid i rosa blanquinós, i l'albeca poc diferenciada.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Sindora i de l'espècie Pseudosindora palustris, de la família de les cesalpiniàcies, semipesant, semidura, amb el duramen de color marró clar o marró daurat, i l'albeca d'un color entre gris blanquinós i marró clar o vermell suau.
Nota: Segons algunes fonts, l'equivalent anglès swamp sepetir fa referència només a la fusta procedent de l'espècie Pseudosindora palustris, mentre que l'equivalent sepetir es refereix a la fusta extreta de les espècies del gènere Sindora. En la resta de llengües no es fa aquesta distinció denominativa.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Alstonia, de la família de les apocinàcies, principalment de l'espècie Alstonia scholaris, lleugera, tova, amb el duramen de color blanc grogós o gris, i l'albeca no diferenciada.
<Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>
Pirueta en què el patinador gira d'esquena.
<Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>
Pirueta en què el patinador gira de cara.
<Esports: Patinatge artístic sobre gel>
Pirueta executada en posició d'àngel en què el patinador manté la cama lliure flexionada fins a tocar-se el cap amb la ganiveta del patí.
<Esports: Patinatge artístic sobre gel>
Pirueta executada en posició vertical en què el patinador, amb el tronc arquejat cap enrere, manté la ganiveta del patí de la cama lliure agafada amb la mà a una altura superior a la del cap.
Nota: La denominació pirueta Biellman prové del nom de la patinadora suïssa Denise Biellmann, que va popularitzar-la l'any 1981.
<Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>
Pirueta executada en posició baixa en què el patinador manté la cama de suport tan flexionada com pot i la cama lliure estirada cap endavant.
<Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>
Figura de patinatge artístic per parelles en què tots dos patinadors executen una pirueta agafats i giravoltant alhora.
Nota: Les piruetes en parella es distingeixen segons la posició adoptada per cadascun dels patinadors (àngel, baixa, vertical o alta), segons si coincideixen o no en la cama lliure i segons la mena de presa que efectuen (un patinador agafa l'altre o s'agafen tots dos).
<Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>
Pirueta en què el patinador aixeca i abaixa successivament el tronc i la cama lliure, els quals manté formant una línia recta.
<Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>
Pirueta executada en posició d'àngel.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, lleugera, tova, amb el duramen de color marró vermellós clar i brillant, i l'albeca amb un color entre rosa pàl·lid i gris.
Nota: Es coneix amb la denominació meranti vermell clar la fusta que s'obté principalment dels arbres de les espècies Shorea acuminata, Shorea dayphylla, Shorea johorensis, Shorea lepidota i Shorea parvifolia.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, semipesant, tova, amb el duramen de color salmó o marró vermellós violaci brillant, i l'albeca de color vermell pàl·lid o vermell grisós.
Nota: Es coneix amb la denominació meranti vermell fosc la fusta que s'obté principalment dels arbres de les espècies Shorea curtisii, Shorea hemsleyana, Shorea macrantha, Shorea pauciflora, Shorea platyclados, Shorea rugosa i Shorea singkawang.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de Malàisia que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, semipesant, tova, amb el duramen de color groc o marró grogós, i l'albeca d'un color entre gris grogós i blanc grogós.
Nota: Es coneix amb la denominació meranti groc la fusta que s'obté dels arbres de la secció Richetioides del gènere Shorea, que inclou, entre d'altres, les espècies Shorea acuminatissima, Shorea faguetiana, Shorea gibbosa, Shorea hopeifolia i Shorea multiflora.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent del sud-est asiàtic que s'obté de diverses espècies d'arbres del gènere Shorea, de la família de les dipterocarpàcies, semipesant, semidura, amb el duramen de color marró grogós amb reflexos mats, i l'albeca de color blanc grogós.
Nota: Es coneix amb la denominació meranti blanc la fusta que s'obté dels arbres de la secció Anthoshorea del gènere Shorea, que inclou, entre d'altres, les espècies Shorea assamica, Shorea bracteolata, Shorea dealbata, Shorea hupochra, Shorea javanica, Shorea lamellata i Shorea maranti.
<Botànica>
Arbre de la família de les anacardiàcies, originari de l'Amèrica del Sud, que fa entre 12 i 18 m d'altura, de fulles simples, esparses i espatulades, inflorescència en panícula, flors de color groc petites, regulars, hermafrodites i de calze i corol·la pentàmers, i el fruit drupaci.
<Indústria de la fusta>
Fusta procedent de l'Amèrica del Sud que s'obté de l'arbre del mateix nom, lleugera o molt lleugera, amb el duramen d'un color entre blanc i gris, i l'albeca no diferenciada.
<Esports: Patinatge artístic sobre rodes>
Pirueta executada en posició vertical en què el patinador manté el patí de la cama lliure a tocar del patí de la cama de suport.
<Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>
Figura en què el patinador descriu cercles sobre la pista amb un dels patins, mantenint fixa la punta del patí de l'altra cama, la qual fa d'eix de rotació del moviment.
Nota: Els pivots se solen executar al final d'una pirueta.
<Esports: Patinatge artístic sobre gel>
Pirueta executada en posició vertical en què el patinador manté el patí de la cama lliure a tocar del patí de la cama de suport.
<Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>
Pirueta executada en posició vertical en què el patinador manté el tronc fent arc cap enrere i mira cap amunt, mentre els braços i la cama lliure poden anar adquirint diferents posicions.
<Esports: Patinatge artístic sobre gel><Esports: Patinatge artístic sobre rodes>
Pirueta que s'inicia amb un salt.
Nota: Poden ser piruetes saltades les piruetes baixes i les piruetes àngel.