Índex general de termes - fitxes CDLPV
Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).
<Electrònica>
Biestable amb sincronització per nivell.
<Electrònica>
Efecte que es produeix en circuits lògics de MOS complementari en què una estructura paràsita bipolar semblant a un tiristor genera un camí de baixa impedància permanent que curtcircuita l'alimentació i pot provocar la destrucció del circuit.
<Telecomunicacions>
Dispersió freqüencial de la potència d'un component espectral com a conseqüència de l'enfinestrament associat als mètodes no paramètrics d'anàlisi espectral.
Nota: El degoteig espectral està directament relacionat amb el nivell dels lòbuls secundaris de la resposta freqüencial de la finestra utilitzada, i limita la sensibilitat de les tècniques no paramètriques.
<Telecomunicacions>
Sistema de control i conformació del trànsit en què les dades accedeixen a la xarxa a partir d'un regulador que en controla el volum seguint uns paràmetres d'increment, amb un cert marge de tolerància.
Nota: Amb la regulació per degoteig, quan un transmissor deixa d'enviar dades no pot tornar a recuperar posteriorment l'amplada de banda no utilitzada.
<Telecomunicacions>
Ponderació dels coeficients cepstrals que es duu a terme amb l'objectiu de realçar-ne els components més significatius.
Nota: La forma liftratge és una deformació de filtratge, paral·lelament a la forma anglesa liftering, en què es gira la primera síl·laba de filtering.
<Electrònica>
Vocodificador que utilitza tècniques de predicció lineal per a extreure la redundància ocasionada pel tracte vocal.
Nota: El filtre de síntesi que se'n deriva s'excita amb soroll o amb un senyal periòdic segons que la trama de veu sigui sorda o sonora.
<Electrònica>
Tecnologia de fabricació de dispositius semiconductors basada en la superposició de capes sobre la superfície del substrat i en la successiva eliminació de les parts no desitjades de la capa precedent.
Nota: Amb la tecnologia mesa, a diferència del que passa amb la tecnologia planar, el dau resultant presenta una superfície en relleu, no plana. S'utilitza sobretot en semiconductors compostos III-V.
<Electrònica>
Estructura constituïda per un semiconductor sobre el qual es diposita una capa d'un dielèctric qualsevol que fa d'aïllant i, a continuació, una capa de metall.
Nota: La sigla MIS correspon a la denominació anglesa metal-insulator-semiconductor.
<Electrònica>
Estructura constituïda per un semiconductor sobre el qual es diposita una capa d'òxid que fa d'aïllant i, a continuació, una capa de metall.
Nota: Se sol utilitzar per a fabricar la porta d'un transistor MOS. Actualment, el metall se substitueix sovint per altres conductors, com ara el polisilici.
<Radiocomunicació>
Tecnologia de fabricació de circuits de microones planars basada en línies micropista.
<Radiocomunicació>
Discontinuïtat formada per la interconnexió a 90º de dues línies micropista.
<Radiocomunicació>
Discontinuïtat en forma de T formada per la connexió lateral de dues línies micropista.
<Radiocomunicació>
Línia de transmissió planar constituïda per un substrat dielèctric pla amb les dues cares metal·litzades, en una de les quals la metal·lització ocupa tota la superfície i en l'altra adopta la forma d'una tira metàl·lica semblant a una pista d'un circuit imprès.
<Telecomunicacions>
Ranura de temps molt breu que permet als usuaris que volen accedir al medi compartit d'una xarxa l'obtenció exclusiva d'una altra ranura més gran que hagi quedat lliure.
Nota: Els usuaris competeixen lliurement per les miniranures de temps i col·lideixen si intenten accedir alhora a la mateixa ranura. Quan aconsegueixen accedir a una de les miniranures, la capçalera de la xarxa els assigna de manera exclusiva una de les ranures grans lliures.
<Telecomunicacions>
Transmissió de la informació en què una xarxa envia dades de forma simultània i eficient des d'un origen a una o més adreces de multidestinació.
<Societat de la informació>
Adreça que identifica un grup definit de sistemes en una xarxa.
<Telecomunicacions>
Sistema de transmissió de dades que permet la recepció de diversos sistemes d'encriptació en un mateix receptor.
<Electrònica>
Valor que cal aplicar a alguna de les entrades d'un sistema perquè el valor de sortida sigui igual a 0.
Nota: De vegades també es refereix al valor que pren la sortida d'un sistema quan totes les entrades valen 0.
<Telecomunicacions>
Cadascuna de les còpies de les components freqüencials d'un senyal que apareixen, centrades a freqüències diferents de l'original, com a resultat de fer passar un senyal a través d'un sistema no lineal.
<Radiocomunicació>
Conjunt ordenat d'antenes, totes iguals, que radien o reben les ones simultàniament.
<Radiocomunicació>
Agrupació d'antenes equiespaiades sobre un eix.
<Telecomunicacions>
Paràmetre utilitzat habitualment en el tractament de la parla que modela la distribució espectral d'una seqüència i que s'obté calculant la transformada inversa de Fourier del logaritme de la transformada de Fourier de la seqüència.
<Telecomunicacions>
Codificació paramètrica que permet la compressió de la parla mitjançant la modelització del conducte vocal humà en un filtre que actua sobre el senyal de la glotis.
Nota: La sigla LPC correspon a la denominació anglesa linear predictive coding.
<Telecomunicacions>
Funció de característiques conegudes i de durada finita que s'utilitza en l'anàlisi de senyals de llarga durada.
Nota: Les finestres més habituals utilitzades en processament de senyal són la rectangular, la triangular, la de Hamming, la de Hanning, l'exponencial i la de Kaiser, cadascuna de les quals té unes característiques pròpies que la fan més o menys adequada segons el tipus d'anàlisi del senyal que es vulgui fer.
<Radiocomunicació>
Guia d'ones formada per un substrat dielèctric pla metal·litzat només per una cara, en què la metal·lització consisteix en una tira central amb un pla de massa extens a cada costat, separats de la tira per una certa distància.
<Radiocomunicació>
Circuit de microones planar format per elements distribuïts i concentrats sobre un mateix substrat dielèctric, que té la forma d'un circuit imprès amb components discrets de muntatge superficial.
Nota: La sigla HMIC correspon a la denominació anglesa hybrid microwave integrated circuit ('circuit integrat de microones híbrid').
<Radiocomunicació>
Filtre electromecànic format per un substrat material piezoelèctric sobre el qual es disposen metal·litzacions de formes i mides apropiades que exciten i recuperen ones acústiques superficials.
Nota: La sigla SAW correspon a la denominació anglesa surface acoustic wave ('ona acústica superficial').
<Radiocomunicació>
Vàlvula termoiònica de feix lineal que s'utilitza com a amplificador de potència o oscil·lador en la banda de microones i ones mil·limètriques i que es basa en la modulació de la intensitat d'un feix d'electrons d'acord amb un senyal de radiofreqüència aplicat a una línia de transmissió helicoïdal.
Nota: La sigla TWT correspon a la denominació anglesa travelling-wave tube.
<Electrònica>
Corrent que cal aplicar a l'entrada d'un sistema perquè el valor de sortida sigui igual a 0.
Nota: En sistemes diferencials, com ara en els amplificadors operacionals, el corrent de desequilibri equival a la diferència entre els corrents de polarització de les dues entrades.
<Electrònica>
Tensió que cal aplicar a l'entrada d'un sistema perquè el valor de sortida sigui igual a 0.
Nota: S'aplica especialment a sistemes lineals diferencials, com ara als amplificadors operacionals.
<Informàtica: Programari>
Fitxer de text que conté instruccions en algun llenguatge script.
<Llenguatges>
Llenguatge de programació d'alt nivell basat en la utilització de scripts que és interpretat per un altre programa.
<Telecomunicacions>
Transmissió destinada a qualsevol node receptor.
<Estructura de les dades>
Funció matemàtica utilitzada amb finalitats de seguretat i verificació que s'aplica a un bloc de dades per a obtenir-ne un altre de longitud fixa, generalment més petita, que el representa.
Nota: La funció resum no permet, des d'un punt de vista criptogràfic, deduir de manera íntegra el bloc de dades original al qual es refereix, però permet saber, contrastant els blocs fixos a què dóna lloc, si un text ha estat modificat.
<Telecomunicacions>
Tram d'un cable d'una xarxa d'accés de telefonia o de televisió per cable que s'instal·la des del carrer fins al punt de connexió a la llar de l'usuari.
<Telecomunicacions>
Tècnica que permet analitzar el trànsit de dades en una xarxa i adequar-lo a la capacitat disponible, a fi d'evitar la congestió.
<Electrònica>
Mode de sincronització en què es permet d'operar només quan un senyal de rellotge fa un determinat canvi de valor, de 0 a 1 (flanc ascendent) o d'1 a 0 (flanc descendent).
<Electrònica>
Mode de sincronització en què es permet d'operar només quan un senyal de rellotge té un valor determinat, 0 (nivell baix) o 1 (nivell alt).
<Telecomunicacions>
Temps aleatori que una estació transmissora espera, generalment després que s'hagi produït una col·lisió de paquets de dades, abans de tornar a fer un intent de transmissió.
<Indústria metal·lúrgica>
Perfil metàl·lic de secció rectangular de gruix molt inferior a l'amplària, la qual no sol sobrepassar els 300 mm.
<Indústria petroquímica>
Parafina que s'obté eliminant parcialment l'oli de la parafina en brut.
<Radiocomunicació>
Circuit de microones en què s'utilitzen línies triplaca.
<Radiocomunicació>
Discontinuïtat en forma de T formada per la connexió lateral d'una línia triplaca a una altra.
<Telecomunicacions>
Segment d'una línia de transmissió que s'afegeix, connectat en sèrie o en paral·lel, a algun punt d'una línia de transmissió principal, utilitzat en la fabricació de filtres i per a adaptar càrregues.
<Telecomunicacions>
Sistema de control i conformació del trànsit en què només es permet l'accés a la xarxa d'una quantitat màxima de dades equivalent al nombre de testimonis disponibles, el qual experimenta un increment a partir d'una taxa prefixada i un decrement a mesura que les dades s'envien.
Nota: La regulació per testimonis ofereix més flexibilitat que la regulació per degoteig davant l'arribada de ràfegues de trànsit, ja que permet que un transmissor que hagi deixat d'enviar dades durant un temps pugui recuperar posteriorment l'amplada de banda no utilitzada.
<Radiocomunicació>
Amplificador de microones o d'ones mil·limètriques basat en un tub d'ona progressiva.
<Societat de la informació>
Adreça exclusiva i pròpia de cada sistema en una xarxa.
<Electrònica>
Codificador de la parla que converteix senyals de veu analògics en senyals digitals binaris per reconstruir l'acte de parla inicial.
Nota: Els vocodificadors emmagatzemen o transmetren digitalment la veu humana amb menys bits dels que serien necessaris si es fes un simple procés de mostratge.
<Telecomunicacions>
Algorisme emprat en ADSL i en altres sistemes de comunicació basats en modulacions multiportadora per a repartir una quantitat fixa de potència entre un conjunt de portadores amb l'objectiu de maximitzar la capacitat de canal.
Nota: L'origen del nom prové d'una interpretació gràfica en què la suma de la potència assignada a cada canal més l'invers de l'atenuació del canal és una constant, la qual cosa pot interpretar-se com un problema de vasos comunicants en què cada vas correspon a una portadora. El resultat d'aquest algorisme és que s'assigna més potència a les millors portadores (les que tenen menys atenuació) i menys potència a les pitjors.
<Telecomunicacions>
Multiplicació d'un senyal de llarga durada mitjançant una finestra, amb la finalitat de fragmentar-lo en diferents trams per a analitzar-lo.
<Telecomunicacions>
Filtre passabaix que es col·loca abans d'un convertidor analògic-digital per a evitar que es produeixi aliàsing.
Nota: El filtre es dissenya amb una freqüència de tall igual a la meitat de la freqüència de mostratge, a fi de limitar la freqüència màxima del senyal i garantir que la freqüència de mostratge sempre serà més gran o igual que la freqüència de Nyquist.
<Societat de la informació>
Adreça que identifica qualsevol sistema que pugui oferir un determinat servei en una xarxa.
<Telecomunicacions>
Procés pel qual una estació transmissora espera un temps aleatori, generalment després que s'hagi produït una col·lisió de paquets de dades, abans de tornar a fer un intent de transmissió.
<Societat de la informació>
Servei en què hom es compromet a tractar el trànsit de la xarxa tan bé com pugui en cada moment, però sense garantir cap paràmetre de qualitat constant.
<Televisió>
Pel·lícula de color negre amb què es recobreix la cara interna dels tubs catòdics dels receptors de televisió amb l'objectiu de millorar el contrast i la qualitat de la imatge mantenint un índex de reflexió de la llum baix.
<Societat de la informació>
Adreça que identifica tots els sistemes que pertanyen a una xarxa.
<Radiocomunicació>
Agrupació lineal en què les antenes radien principalment en direcció perpendicular al seu eix.
<Electrònica>
Circuit electrònic que permet transmetre un corrent elevat a càrregues molt capacitatives o de resistència baixa.
<Electrònica>
Vocodificador basat en l'estimació del tracte vocal mitjançant coeficients cepstrals.
<Telecomunicacions>
Transformada de Fourier del logaritme de l'anàlisi espectral.
Nota: En el reconeixement de la parla s'utilitza la propietat desconvolutiva del cepstre per a separar, en el senyal de veu, la resposta freqüencial del tracte vocal de l'excitació produïda per les cordes vocals i els pulmons.
<Electrònica>
Dispositiu que s'utilitza per a interrompre un corrent o un feix de llum a intervals regulars, generalment amb l'objectiu de facilitar-ne l'amplificació.
<Radiocomunicació>
Filtre passabanda format generalment per línies micropista o línies triplaca situades de forma paral·lela i molt a prop les unes de les altres.
Nota: Un extrem de cada línia ressonant està en curtcircuit i l'altre extrem es connecta a massa a través d'un condensador d'ajust.
<Radiocomunicació>
Línia de transmissió formada per un substrat dielèctric amb una cara sense metal·litzar i amb l'altra amb dues tires metàl·liques paral·leles.
<Radiocomunicació>
Agrupació lineal en què les antenes radien principalment en la direcció del seu eix.
<Electrònica>
Nombre enter que representa la càrrega que implica connectar cadascuna de les entrades d'una porta lògica a la sortida d'una altra porta.
<Electrònica>
Nombre enter que representa la càrrega màxima que és possible connectar a la sortida d'una porta lògica sense que es degradin les prestacions del conjunt.
Nota: El conjunt funcionarà correctament sempre que la suma de les connectivitats d'entrada no superi la connectivitat de sortida.
<Radiocomunicació>
Guia d'ones formada per la incorporació d'una línia de ranura en el pla E d'una guia d'ones rectangular.
<Electrònica>
Biestable amb sincronització per flanc.
<Telecomunicacions>
Sistema de posicionament que, per mitjà de satèl·lits, permet localitzar les coordenades terrestres i l'altura sobre el nivell del mar on es troba un receptor.
Nota: La sigla GPS correspon a la denominació anglesa global positioning system.
<Radiocomunicació>
Filtre format per ressonadors micropista en forma de U acoblats en sèrie, les orientacions dels quals es van invertint.
<Radiocomunicació>
Soroll en la banda freqüencial audible similar a un so sibilant continu.
<Informàtica>
Procés de desenvolupament d'un prototip.
<Informàtica>
Model preliminar d'un producte informàtic que permet avaluar-ne la concepció, la realització i el potencial d'explotació.
<Informàtica>
Desenvolupar un prototip.
<Informàtica>
última versió no comercialitzada d'un programa informàtic que es distribueix entre uns quants usuaris perquè en verifiquin el funcionament i n'indiquin els possibles errors.
Nota: La versió beta és posterior a la versió alfa.
<Informàtica>
Versió no comercialitzada d'un programa informàtic, d'ús intern i exclusiu de la companyia que l'ha desenvolupada, que presenta totes o gairebé totes les funcionalitats del futur producte.
Nota: La versió alfa és anterior a la versió beta.
<Indústria metal·lúrgica>
Llanda amb un regruix arrodonit longitudinal en una vora d'una de les cares amples, que s'utilitza principalment en la indústria naval.
<Jocs>
Joc d'estratègia matemàtica que consisteix a omplir amb les xifres de l'1 al 9 una quadrícula de 81 caselles dividida en subquadrícules de 3 x 3, partint d'algunes xifres ja col·locades i sense repetir-ne cap en una mateixa fila, columna o subquadrícula.
Nota: També hi ha variants amb un nombre de caselles i una divisió diferents.
<Televisió>
Sistema de facturació en què l'abonat a un servei de televisió paga per la recepció dels programes que ha sol·licitat.
<Telecomunicacions>
Divisor de potència asimètric, generalment d'una xarxa de cable o d'una instal·lació d'antena col·lectiva, que separa una part del senyal circulant i la distribueix entre els ports individuals on estan connectats els terminals dels clients.
<Indústria metal·lúrgica>
Procés de calcinació total d'un mineral, generalment per a obtenir un material refractari dens per eliminació del diòxid de carboni.
<Indústria petroquímica>
Producte de consistència cerosa, amb una elevada proporció d'hidrocarburs líquids, que s'obté del desparafinatge d'un destil·lat de petroli cru.
<Ceràmica>
Mescla de materials fosos vitrificats que s'utilitza per a elaborar pastes ceràmiques, esmalts i vernissos.
<Indústria tèxtil><Indústria del vidre>
Material aïllant i de reforç format per un conjunt de fibres, generalment de vidre, llargues, discontínues, orientades aleatòriament i no teixides, disposades en forma de manta.
<Indústria tèxtil><Indústria del vidre>
Material format per un conjunt de fibres o filaments artificials continus i paral·lels agrupats sense torsió intencionada.
<Electrònica>
Condensador en què el valor de la capacitat es pot fer variar dins d'uns límits determinats.
Nota: Tradicionalment, els condensadors variables estaven constituïts per un grup d'armadures metàl·liques mòbils que podien desplaçar-se o girar en relació amb un altre grup d'armadures fixes. Actualment, en canvi, la majoria són dispositius semiconductors, especialment díodes.
<Electrònica>
Condensador variable de petites dimensions destinat a ajustar la capacitat del circuit al qual es connecta.
<Electrònica>
Resistència variable que s'utilitza per a ajustar l'oposició al corrent elèctric d'un circuit.
<Ceràmica>
Additiu que es barreja amb el fang per a reduir-ne el greix i fer-lo menys plàstic i més resistent a la cocció.
<Electrònica>
Resistència en què el valor d'oposició al corrent elèctric es por fer variar dins d'un límits determinats.
<Indústria del vidre>
Mescla obtinguda de l'escalfament de sílice, sosa i altres materials a una temperatura per sota del punt de fusió del conjunt (entre 500 i 600 ºC), que un cop refredada es fon per a fabricar vidre.
<Indústria metal·lúrgica>
Procés de calcinació total d'un mineral amb presència d'aire per a oxidar-lo, generalment amb l'objectiu d'eliminar-ne el sofre, l'arsènic i altres components volàtils.
<Estructura de les dades>
Conjunt de regles que fixa una organització per controlar l'ús que els usuaris fan dels comptes que els han estat assignats.
<Telecomunicacions>
Distorsió del senyal que es produeix com a conseqüència del mostratge a una freqüència inferior a la de Nyquist.
Nota: L'aliàsing és irreversible i comporta la pèrdua d'informació en el procés de mostratge.
<Electrònica>
Sensor de gasos inflamables que detecta l'increment de temperatura que té lloc a la superfície del dispositiu com a conseqüència de la combustió catalítica del gas, la qual s'activa mitjançant un calefactor integrat.
Nota: La denominació pel·listor prové de l'acrònim anglès pellistor, format a partir de pelletized resistor.
<Telecomunicacions>
Tècnica de transmissió de dades en què s'envia una informació determinada a la xarxa aprofitant una part d'una unitat de dades que viatja en sentit contrari, o bé concatenant diverses unitats de dades, ja siguin de control o d'usuari.
Nota: Amb aquesta tècnica s'obté una capacitat d'accés a la xarxa superior a la convencional.
<Electrònica>
Dit del muntatge simètric de dos tubs o dos transistors en què els senyals que s'hi apliquen són en oposició de fase.
Nota: Els muntatges en contrafase s'empren correntment com a amplificadors de potència.
<Telecomunicacions>
Variable independent en un gràfic cepstral.
Nota: La forma qüefrència és una deformació de freqüència, paral·lelament al terme anglès quefrency, en què una part de la segona síl·laba de frequency passa a ocupar la primera síl·laba de la nova denominació.
<Electrònica>
Vocodificador LPC en què el filtre de síntesi s'excita amb un senyal derivat, generalment per filtratge i delmació del residu de predicció.
Nota: La sigla RELP correspon a la denominació anglesa residual-excited linear prediction ('predicció lineal d'excitació residual').
<Radiocomunicació>
Guia d'ones rectangular en què s'ha modificat el perfil de les cares amples de manera que presenta una secció en forma de lletra H.
<Telecomunicacions>
Valor de l'excés de banda normalitzat a la freqüència de Nyquist.
Nota: El factor d'excés de banda està comprès entre 0 i 1.
<Radiocomunicació>
Ona acústica generada per transductors que es propaga per la superfície d'un substrat.
Nota: La sigla SAW correspon a la denominació anglesa surface acoustic wave.
<Informàtica: Programari>
Conjunt d'instruccions destinades a l'automatització de determinades operacions.
<Telecomunicacions>
Soroll causat per un error de sincronisme aleatori que es produeix en alguns esquemes de sincronització no assistida per dades.
Nota: és habitual en els esquemes dissenyats per a funcionar a una relació senyal-soroll baixa.
<Telecomunicacions>
Mètode d'optimització basat en una analogia amb l'etapa de refredament del procés físic de recuita d'una xarxa cristal·lina.
Nota: En aquest mètode hi ha una variable que pren valors decreixents en funció del temps, que és anàloga a la temperatura en el procés físic.
<Telecomunicacions>
Difusió en què s'utilitzen simultàniament dos o més sistemes de transmissió de dades.
Nota: Es fa servir, generalment, durant el període de transició entre dos estàndards.
<Telecomunicacions>
Sistema de transmissió de dades que permet la difusió simultània de diversos senyals d'encriptació, de tal manera que els poden rebre diferents tipus de descodificadors.
<Telecomunicacions>
Interval de temps màxim disponible per a la transmissió contínua d'un senyal en sistemes basats en multiplexatge per divisió de temps.
<Radiocomunicació>
Línia de transmissió planar formada per un substrat dielèctric metal·litzat només per una cara, en la qual s'ha practicat una ranura d'amplada constant.
<Radiocomunicació>
Discontinuïtat en forma de T formada per la connexió lateral d'una línia de ranura a una línia coplanar.
<Telecomunicacions>
Eixamplament d'un component espectral com a conseqüència de l'enfinestrament associat als mètodes no paramètrics d'anàlisi espectral.
Nota: La fuita espectral està relacionada directament amb l'amplada del lòbul principal de la resposta freqüencial de la finestra utilitzada i limita la resolució que es pot obtenir mitjançant una tècnica no paramètrica.
<Radiocomunicació>
Filtre format per ressonadors micropista en què cada ressonador és la combinació d'una micropista connectada directament a una línia de ranura d'amplada total igual a l'amplada de la micropista, i en què una de les dues pistes de la línia de ranura es construeix més llarga que l'altra i es connecta a una nova micropista anàloga a la primera.
Nota: El nom prové del fet que el circuit imprès té forma d'esperó.
<Radiocomunicació>
Línia de transmissió planar que té la forma d'un circuit imprès amb les dues cares totalment metal·litzades i separades per un dielèctric a l'interior del qual s'ha inclòs una pista metàl·lica estreta paral·lela a les cares exteriors.
<Ceràmica><Productes ceràmics>
Material refractari, generalment obtingut d'argila cuita esmicolada, que es barreja amb l'argila per a augmentar la resistència tèrmica de la peça ceràmica durant el procés de cocció.