Resolucions del Consell Supervisor (19 de juny de 1997)

caixeritzar / caixerar / caixerificar

Substantius en aposició [Mineralogia]

Termes formats per adjunció del sufix -ita a noms propis [Mineralogia]

caixeritzar / caixerar / caixerificar

[Enologia]

El Consell Supervisor desestima l'aprovació d'un verb específic derivat de l'adjectiu caixer (com ara caixeritzar, caixerar o caixerificar) per a designar l'acció de purificar els instruments que intervenen en l'elaboració del vi caixer, pels motius següents:

• únicament en un article periodístic s'ha documentat la forma caixeritzar, i sempre entre cometes,
• és semànticament inadequat, atès que fa pensar que l'objecte del verb (en aquest cas, els estris) esdevé caixer, quan, de fet, aquest adjectiu s'aplica normalment només a productes alimentaris i, a més, designa una qualitat inherent a un producte des de la seva elaboració, que no pot ser adquirida,
• podria fomentar la introducció del participi del verb en substitució de caixer en sintagmes en què s'utilitza habitualment aquest adjectiu (per exemple, vi caixeritzat en comptes de vi caixer).

Es recomana, per tant, d'utilitzar el verb genèric purificar per a referir-se a aquesta acció.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Substantius en aposició

[Mineralogia]

El Consell Supervisor resol de subordinar amb la preposició de els substantius en aposició tractats en aquest punt, excepte en el cas que siguin noms propis, en els quals es manté l'aposició, tenint en compte la tendència general de la llengua (és habitual l'ús de substantius juxtaposats com ara alfabet Braille o escola Gorina, formats amb un nom propi, al costat de sintagmes com ara alfabet de símbols o escola de música, integrats per noms comuns).

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

Termes formats per adjunció del sufix -ita a noms propis

[Mineralogia]

El Consell Supervisor estableix els criteris següents per a la formació de noms de minerals creats per l'adjunció del sufix tònic -ita a un antropònim o un topònim:

• els noms propis acabats en consonant o vocal tònica es mantenen íntegrament (per exemple, de Cancrin, cancrinita),

• els noms propis acabats en vocal àtona, en canvi, l'elideixen en contacte amb el sufix -ita (per exemple, de Thule, thulita),

• tot i això, preval el paral·lelisme amb les altres llengües, encara que impliqui incongruències de formació (per exemple, en alguns casos es manté la darrera vocal de noms propis acabats en -o i en -e, en els quals s'ha marcat amb una dièresi la tonicitat de la i; per exemple, de Taffee, taffeïta),

• es respecta la grafia original dels noms propis, encara que continguin formes estranyes al català, tal com estableixen els organismes competents en la denominació de nous noms en aquesta àrea (per exemple, de Perth, perthita),

. únicament es modifica en algun cas en què el manteniment de la grafia podria provocar una pronunciació inadequada del mineral tractat, coherentment amb la decisió presa en la reunió de 3 d'octubre de 1996 d'adaptar amb una ela geminada la ll intervocàlica continguda en topònims o antropònims anglesos (per exemple, s'han preferit per raons fonètiques les denominacions al·lanita i duranguita a les formes allanita i durangita, respectivament, tot i que s'allunyin més de la resta d'equivalències),

. tampoc no s'ha mantingut, ni en català ni en les altres llengües, la grafia original d'aquells topònims que, pel fet de ser molt coneguts, històricament s'han traduït (per exemple, romanita, de Romania, en francès és roumanite, de Roumanie, o en castellà, rumanita, de Rumania).

Actualització: 5 de desembre de 1997