Índex general de termes - fitxes - cdlpv
Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).
Acció i efecte de deixar de tocar el ferro contrari amb el ferro propi.
Deixar de tocar el ferro contrari amb el ferro propi.
Cinta que uneix la part de davant i la part de darrere d'una jaqueta passant per sota l'entrecuix.
Protegir amb l'arma el blanc propi corresponent a una línia.
Coixí d'un gruix inferior a 2 cm situat a l'interior d'una cassoleta, que serveix per a esmorteir els cops rebuts i per a protegir els dits del tirador dels fils elèctrics.
Part d'una jaqueta que protegeix el coll del tirador.
Part d'una punta d'arrest situada sota la corona, que serveix per a aïllar l'envàs.
Combat en què els tiradors són molt a prop l'un de l'altre, sense arribar a tocar-se.
Compromís moral d'un tirador de respectar el reglament i les decisions de l'assessor, ser deferent amb els membres del jurat i obeir escrupolosament les ordres de l'àrbitre.
Fet de tocar-se les fulles de les armes de dos tiradors.
Fet de tocar-se els botons de les armes elèctriques de dos tiradors.
Nota: El contacte de botons provoca un senyal de l'indicador de tocats, que no és tingut en compte per l'àrbitre.
Parada simple consistent a prendre el ferro contrari i portar-lo a la línia oposada sense modificar la posició de la mà armada ni desplaçar-la, amb un moviment circular de la punta de l'arma.
Nota: Són contres la contra de primera, la contra de segona, la contra de tercera, la contra de quarta, la contra de cinquena, la contra de sisena, la contra de setena i la contra de vuitena.
Contra feta partint de la posició de cinquena.
Contra feta partint de la posició de primera.
Contra feta partint de la posició de quarta.
Contra feta partint de la posició de segona.
Contra feta partint de la posició de setena.
Contra feta partint de la posició de sisena.
Contra feta partint de la posició de tercera.
Contra feta partint de la posició de vuitena.
Passada executada com a resposta a un intent de l'adversari de fer un canvi de lligament o una contra.
Respondre a un intent de l'adversari de fer un canvi de lligament o una contra executant una passada.
Acció ofensiva executada després d'haver parat una resposta del tirador adversari.
Nota: Són contrarespostes la contraresposta a temps perdut i la contraresposta de tac-tac.
Contraresposta executada amb un interval d'un o més temps d'esgrima des de l'execució de la parada.
Acció composta consistent en una contraresposta precedida d'una o més fintes.
Contraresposta executada immediatament després d'una parada de tac.
Part de la fulla d'una arma oposada al tall.
Nota: El contratall serveix per a fer tocats en les armes de contratall.
Acció contraofensiva executada com a resposta a un contraatac de l'adversari.
Acció consistent a intentar tocar el cos de l'adversari amb l'arma.
Nota: Per exemple, els cops, segons la posició del braç, es classifiquen en cops angulars i cops clàssics; segons la part de l'arma amb què es colpeja, en cops de contratall, cops de pla, cops de punta i cops de tall, i, segons la direcció, en cops de figura, cops de flanc i cops rectes
Cop de revés o de través dirigit a la cara de l'adversari.
Cop executat amb el braç i l'arma disposats en angle.
Cop executat amb el braç i l'arma disposats en línia recta, propi del floret i de l'espasa.
Cop executat com a final d'un arrest.
Cop donat amb el primer terç del contratall de la fulla d'un sabre.
Cop de tall executat contra la línia externa de l'adversari, en el cas d'un tirador dretà, o contra la línia interna, en el cas d'un tirador esquerrà.
Cop donat amb el pla d'un sabre.
Nota: És un cop de pla el cop de revés.
Cop donat amb la punta d'una arma.
Nota: És un cop de punta el cop passat.
Cop de pla executat de baix a dalt.
Cop donat amb qualsevol part del tall d'un sabre.
Nota: Són cops de tall el cop de flanc i el cop de través.
Cop de tall executat contra la línia interna de l'adversari, en el cas d'un tirador dretà, o contra la línia externa, en el cas d'un tirador esquerrà.
Cop de punta en què la fulla llisca sobre el blanc i frega el cos de l'adversari amb el tall o el contratall.
Atac simple executat en la mateixa línia en què es troba el ferro.
Cop amb què un tirador atacant toca alhora el blanc i l'arma del tirador adversari.
Cèrcol de material aïllant de 8 mm de diàmetre.
Nota: La corona constitueix la part superior d'un botó elèctric.
Acció ofensiva simple indirecta consistent a fer passar el ferro propi per davant de la punta de l'arma contrària.
Cop a terra amb el peu més avançat per a provocar una acció de l'adversari.
Presa de ferro simple consistent a emparar-se del ferro contrari en una línia alta, conduir-lo fins a la línia baixa corresponent, o a l'inrevés, i apartar-lo al final de l'acció.
Conjunt d'accions efectuades per a contrarestar els atacs de l'adversari.
Acció i efecte d'un tirador d'avançar més enllà del tirador adversari durant una acció ofensiva.
Nota: El depassament comporta una aturada del combat.
Avançar, un tirador, més enllà del tirador adversari durant una acció ofensiva.
Nota: Una acció de depassar comporta una aturada del combat.
Situació de combat consistent en l'atribució d'una derrota a tots dos adversaris, com a conseqüència de l'exhauriment del temps reglamentari sense que cap dels tiradors hagi fet un tocat..
Acció i efecte de deixar el tirador adversari sense arma per mitjà d'un moviment ràpid de l'arma pròpia.
Deixar el tirador adversari sense arma per mitjà d'un moviment ràpid de l'arma pròpia.
Deixar desprotegit un blanc propi corresponent a una línia.
Acció d'evitar el contacte amb el ferro contrari.
Evitar el contacte amb el ferro contrari.
Desplaçament executat per a dur a terme una acció contraofensiva.
Desplaçament executat per a dur a terme una acció defensiva.
Desplaçament executat per a dur a terme una acció ofensiva.
Moviment dels dits de la mà armada per a dirigir la punta d'una arma.
Dit de l'acció executada en la mateixa línia en què es troba el ferro.
Conjunt de tècnics designats per la federació organitzadora d'una competició que s'encarreguen de controlar-ne el desenvolupament.
Dispositiu que serveix per a evitar que el fil de cos es desconnecti del cable de rodet i de l'endoll de cassoleta.
Mesura de l'extensió del desplaçament d'un tirador en executar un fons.
Mesura de l'extensió de la separació estratègica existent entre dos tiradors en el transcurs d'un combat.
Atac compost consistent en una contrapassada precedida d'una finta d'una passada.
Acció composta consistent en dues contres iguals consecutives fetes en una mateixa línia.
Acció composta consistent en dos lligaments consecutius.
Desplaçament iniciat en una posició de guàrdia que consisteix a passar el peu endarrerit per davant del peu avançat i tornar a avançar el peu ara endarrerit fins a recuperar la posició de guàrdia.
Desplaçament iniciat en una posició de guàrdia que consisteix a passar el peu avançat darrere del peu endarrerit i tornar a fer retrocedir el peu ara avançat fins a recuperar la posició de guàrdia.
Empunyadura allargada amb una corba convexa que travessa en diagonal el palmell de la mà armada.
Empunyadura de configuració anatòmica per a millorar la subjecció de l'arma.
Nota: L'empunyadura ortopèdica només és adaptable a la fulla del floret i de l'espasa.
Expressió amb què l'àrbitre indica als tiradors que adoptin la posició de guàrdia per iniciar un combat.
Persona que s'ocupa de controlar el funcionament de l'indicador de tocats.
Competició entre dos equips que enfronta cada tirador d'un equip amb cada tirador de l'equip adversari.
Encontre en què els dos equips obtenen el mateix nombre de victòries i de tocats.
Posar, un tirador, el ferro perpendicularment al ferro de l'adversari, amb contacte o sense.
Expressió amb què l'àrbitre indica als tiradors que poden iniciar el combat o reprendre'l després d'una interrupció.
Endoll situat dins la concavitat de la cassoleta, que serveix per a connectar-hi el fil de cos.
Acció consistent a fer caure l'adversari en una trampa retirant l'arma quan ell intenta parar-la, al final d'una finta d'atac.
Fer caure l'adversari en una trampa retirant l'arma en el moment que ell intenta parar-la, al final d'una finta d'atac.
Investigació d'un jurat d'apel·lació arran del recurs d'un tirador contra una decisió del directori tècnic.
Estructura d'una punta d'arrest.
Preparació consistent a obrir una línia, amb la intenció de provocar un atac de l'adversari per treure'n partit.
Presa de ferro simple consistent a emparar-se del ferro contrari en una línia determinada, conduir-lo amb un moviment circular de la mà fins a la mateixa línia i apartar-lo al final de l'acció.
Equip d'un tirador per a combatre amb una arma elèctrica.
Nota: L'equip elèctric personal està format per l'arma elèctrica, el fil de cos i, en floret i sabre, la jaqueta metàl·lica.
Esport de combat consistent a tocar l'adversari amb una espasa, un floret o un sabre i rebre el menor nombre de tocs possible.
Nota: Són modalitats d'esgrima l'espasa, el floret i el sabre.
Manejar una espasa, un floret o un sabre fent esgrima.
Relatiu o pertanyent a l'esgrima.
Arma formada per una fulla d'acer de secció triangular i sense costats tallants de 90 cm de llargària i per una empunyadura de 20 cm de llargària màxima, amb un pes total inferior a 770 g i una llargària total màxima de 110 cm, que s'utilitza com a arma d'estocada.
Nota: L'espasa s'utilitza en la pràctica de l'espasa.
Modalitat d'esgrima practicada amb una espasa.
Espasa preparada com a arma elèctrica.
Prova d'espasa disputada com una prova individual.
Prova d'espasa disputada com una prova per equips.
Tirador que practica l'espasa.
Part de la fulla d'una arma que encaixa dins l'empunyadura.
Amenaçar amb la punta de l'arma el blanc de l'adversari mantenint el braç estirat i formant una línia recta amb el ferro.
Característica de la cassoleta d'una arma de no tenir la fulla fixada just al centre.
Nota: L'excentricitat només es permet en les especialitats d'espasa i sabre, sota certes restriccions.
Sanció disciplinària consistent a prohibir a un tirador de tornar a participar en una competició internacional.
Atac al ferro consistent a fer un batiment amb una pressió mantinguda sobre el ferro contrari per forçar l'adversari a obrir una línia.
Simulació d'un atac en el transcurs d'un combat feta amb l'objectiu de provocar una determinada reacció defensiva o contraofensiva de l'adversari.
Falta consistent a combatre d'una manera que no s'ajusta a les prescripcions del reglament.
Nota: Una falta contra l'esperit esportiu es penalitza amb una sanció disciplinària.
Falta consistent a observar una actitud en combat que en pertorba l'ordre.
Nota: Una falta contra l'ordre es penalitza amb una sanció disciplinària.
Falta consistent a no obeir de seguida una ordre de l'àrbitre.
Nota: Una falta contra la disciplina es penalitza amb una sanció disciplinària.
Falta comesa per un tirador mentre combat.
Nota: Són faltes de combat la fletxa amb xoc, la mitja volta, la sortida enrere, la sortida lateral i el xoc.
Cable elèctric aïllat que connecta la careta amb la jaqueta metàl·lica de sabre.
Cadascun dels dos cables elèctrics aïllats fixats a les armes, un per a cada tirador, que cobreixen el primer tram de connexió entre les armes i l'indicador de tocats passant per sota les jaquetes dels tiradors.
Nota: Els fils de cos estan connectats per l'altre extrem als cables de rodet.
Cable elèctric aïllat que, passant per una ranura al llarg de la fulla d'una arma, connecta la punta d'arrest amb el fil de cos.
Teixit d'una careta fet de fil metàl·lic d'un diàmetre mínim d'1 mm, que forma malles de 2,1 mm com a màxim.
Finta executada com a preparació d'un atac.
Finta executada com a preparació d'una parada per a fer fracassar un atac compost de l'adversari.
Finta executada com a preparació d'una passada.
Finta executada amb el braç armat estirat i amenaçant contínuament el blanc de l'adversari amb la punta de l'arma.
Finta executada amb el braç armat estirat i amenaçant el blanc de l'adversari amb el tall del sabre.
Acció ofensiva consistent a allargar el braç armat, desequilibrar el cos endavant i desplaçar-se cap a l'adversari amb la intenció de tocar-lo en un sol temps d'esgrima.
Falta de combat consistent a topar amb l'adversari en fer una fletxa.
Distància entre el punt de màxima deformació d'una fulla sotmesa a flexió i el lloc que ocuparia aquest mateix punt si no hi hagués deformació.
Qualitat de la fulla d'una arma de corbar-se sense trencar-se.
Arma formada per una fulla d'acer de secció quadrangular de 90 cm de llargària i per una empunyadura de 20 cm de llargària màxima, amb un pes total inferior a 500 g i una llargària total màxima de 110 cm, que s'utilitza com a arma d'estocada.
Nota: El floret s'utilitza en la pràctica del floret.
Modalitat d'esgrima practicada amb un floret.
Floret preparat com a arma elèctrica.
Prova de floret disputada com una prova individual.
Prova de floret disputada com una prova per equips.
Tirador que practica el floret.
Acció ofensiva consistent a amenaçar l'adversari amb el braç armat estirat, desplaçar la cama més avançada amb un impuls cap endavant i acabar en la posició de fons.
Nota: És un fons el semifons.
Sistema de competició consistent en la combinació d'una poule classificatòria i una eliminació directa.
Seqüència no interrompuda d'accions ofensives, accions defensives o accions contraofensives en el transcurs d'un combat.
Document en què es fa constar el nombre de tocats aconseguits per cada tirador en el transcurs d'un matx.
Document en què es fan constar els resultats finals de tots els combats d'una poule.
Làmina llarga d'acer d'una arma, fixada a l'empunyadura.
Nota: 1. La denominació ferro es fa servir en contextos de tècnica esgrimística, i la denominació fulla, en contextos de descripció física de les armes.
Nota: 2. La fulla, pel que fa a la seva extensió, està formada pel terç feble, el terç mitjà i el terç fort, i, pel que fa als extrems, pel tall, el contratall i la punta. A més, també en forma part l'espiga.
Làmina metàl·lica molt fina introduïda entre l'envàs i el botó elèctric d'una espasa, que serveix per a comprovar el recorregut de la punta d'arrest.
Tub cilíndric recte que serveix per a mesurar el diàmetre i l'excentricitat de la cassoleta d'una arma.
Peça de l'equip d'un tirador de material embuatat i adaptable, generalment cotó o plàstic, fixada a la part inferior de la careta, que s'utilitza per a protegir-se el coll.
Avançar cap al tirador adversari forçant-lo a retrocedir.
Tocar un adversari que està executant una acció composta.
Nota: L'acció de guanyar un temps comporta avançar l'adversari d'un temps d'esgrima.
Peça d'una careta feta de material dur i embuatat i situada a la part de davant, que serveix per a recobrir i reforçar el contorn del filat.
Procediment matemàtic consistent a establir la diferència entre el nombre de tocats donats i el nombre de tocats rebuts per un tirador en una poule o per un conjunt de tiradors en un encontre o una poule d'equips, que s'utilitza per a quantificar la seva actuació.
Procediment matemàtic consistent a establir el quocient entre el nombre de victòries obtingudes i el nombre de matxs disputats per un tirador en una poule, que s'utilitza per a quantificar la seva actuació.
Aparell connectat a l'arma de cada tirador que serveix per a indicar la consecució d'un tocat per mitjà de senyals lluminosos.
Nota: 1. La connexió de l'indicador de tocats amb l'arma d'un tirador es fa mitjançant el fil de cos, el cable de rodet i el cable de connexió.
Nota: 2. Els senyals lluminosos d'un indicador de tocats són emesos per dos llums blancs (un per a cada tirador), un llum verd i un llum vermell (assignats un a cada tirador), i, en determinats casos, també un llum groc (vàlid per a tots dos).
Dit de l'acció executada canviant la línia en què es troba el ferro.
Esquivada pròpia de floret i espasa executada desplaçant lateralment el cos i allargant el braç armat, com a resposta a un atac del tirador adversari per la línia alta interna.
Peça de vestir exterior de teixit metàl·lic de l'equip d'un tirador que cobreix tot el blanc, utilitzada en els combats amb floret elèctric i sabre elèctric.
Manera de combatre antireglamentària en què es fan accions poc controlades, desplaçaments anormals i moviments prohibits.
Determinació arbitral sobre la materialitat i la validesa d'un tocat o un intent de tocat.
Cadascun dels possibles espais de moviment d'una arma, segons la posició de la mà armada d'un tirador.
Nota: Les línies es classifiquen, segons l'altura respecte a la mà armada, en línies altes i línies baixes; segons el costat de l'arma, en línies externes i línies internes, i, segons el grau de protecció, en línies obertes i línies tancades. A més, també és una línia la línia de lligament.
Línia situada per sobre la mà armada.
Nota: Són línies altes la línia alta externa i la línia alta interna.
Línia alta corresponent a la dreta de l'arma, en el cas d'un tirador dretà, o a l'esquerra de l'arma, en el cas d'un tirador esquerrà.
Línia alta corresponent a l'esquerra de l'arma, en el cas d'un tirador dretà, o a la dreta de l'arma, en el cas d'un tirador esquerrà.
Línia situada per sota la mà armada.
Nota: Són línies baixes la línia baixa externa i la línia baixa interna.
Línia baixa corresponent a la dreta de l'arma, en el cas d'un tirador dretà, o a l'esquerra de l'arma, en el cas d'un tirador esquerrà.
Línia baixa corresponent a l'esquerra de l'arma, en el cas d'un tirador dretà, o a la dreta de l'arma, en el cas d'un tirador esquerrà.
Cadascuna de les dues línies d'un terreny de combat que en delimiten la llargada.
Línia corresponent a la posició de l'arma en fer un lligament.
Cadascuna de les dues línies d'un terreny de combat traçades paral·lelament a la línia mitjana, a 2 m de distància a banda i banda.
Nota: Les línies de posada en guàrdia indiquen el lloc on s'han de situar els tiradors per començar un combat o per reprendre'l.
Línia imaginària d'un terreny de combat traçada entre dos tiradors en posició de guàrdia, des del taló del peu endarrerit d'un tirador fins als peus de l'altre, travessant longitudinalment el peu avançat del primer.
Línia situada a la dreta de l'arma, en el cas d'un tirador dretà, o a l'esquerra de l'arma, en el cas d'un tirador esquerrà.
Línia situada a l'esquerra de l'arma, en el cas d'un tirador dretà, o a la dreta de l'arma, en el cas d'un tirador esquerrà.
Línia d'un terreny de combat traçada transversalment que el divideix en dues meitats iguals.
Línia no protegida per l'arma d'un tirador atacat.
Línia protegida per l'arma d'un tirador atacat.
Executar una acció ofensiva consistent a allargar el braç armat, desequilibrar el cos endavant i desplaçar-se cap a l'adversari amb la intenció de tocar-lo en un sol temps d'esgrima.
Expressió amb què l'àrbitre demana als tiradors si estan a punt per a començar el combat.
Preparació consistent a posar en contacte sense brusquedat el ferro propi amb el ferro contrari i mantenir-l'hi durant un temps determinat.
Fer un lligament.
Preparació consistent a fer lliscar el ferro propi al llarg del ferro contrari, sense intensitat.
Cadascun dels llums de color blanc d'un indicador de tocats que s'encenen per a indicar que un tocat de floret s'ha fet en un blanc no vàlid.
Llum situat en un costat d'una pista d'esgrima que mostra al públic els senyals lluminosos de l'indicador de tocats.
Llum de color groc de determinats indicadors de tocats que s'encén per a indicar l'activació del circuit de bloqueig del senyal elèctric.
Llum de color verd d'un indicador de tocats assignat a un dels dos tiradors que s'encén per a indicar que aquell tirador ha fet un tocat.
Llum de color vermell d'un indicador de tocats assignat a un dels dos tiradors que s'encén per a indicar que aquell tirador ha fet un tocat.
Mà d'un tirador que empunya l'arma.
Mà d'un tirador que no empunya l'arma.
Peça de material antilliscant de l'equip d'un tirador que prolonga el guant fins a cobrir mig avantbraç, utilitzada per a evitar que el ferro contrari entri dins la màniga de la jaqueta.
Peça de teixit metàl·lic acoblada a la part superior del guant d'un sabrista, que permet la conducció de l'electricitat en rebre un tocat.
Marca feta en el control de material d'una competició important al material elèctric i les armes d'un tirador, que és imprescindible per a poder competir.
Tira de cuir de determinades empunyadures d'una arma que se subjecta al voltant de la mà d'un tirador, utilitzada per a evitar la pèrdua de l'arma.
Desplaçament cap endavant iniciat en guàrdia que consisteix a avançar el peu situat més endavant, avançar el peu situat més enrere mantenint-lo darrere l'altre i acabar en posició de guàrdia.
Fer un desplaçament cap endavant iniciat en guàrdia que consisteix a avançar el peu situat més endavant, avançar el peu situat més enrere mantenint-lo darrere l'altre i acabar en posició de guàrdia.
Assalt en què es té en compte el resultat.
Nota: La denominació matx té un ús estrictament reglamentari.
Persona que ensenya a practicar l'esgrima.
Falta de combat consistent a posar-se d'esquena a l'adversari mitjançant un moviment semicircular.
Sorprendre l'adversari en una línia oberta per fer un tocat.
Canviar la posició d'esgrima deixant una línia sense cobrir.
Presa de ferro simple consistent a emparar-se del ferro contrari en una posició i dominar-lo progressivament en aquesta mateixa posició, apartant-ne la punta fins al final de l'atac.
Acció defensiva consistent a interceptar el ferro del tirador adversari per evitar un tocat.
Nota: Les parades es classifiquen, segons la posició d'acabament, en parades de primera, parades de segona, parades de tercera, parades de quarta, parades de cinquena, parades de sisena, parades de setena i parades de vuitena, a més de les parades de tac.
Acció defensiva consistent a apartar-se de sobte per desequilibrar l'adversari que ataca.
Acció composta consistent en dues o més parades diferents organitzades de manera que l'última serveix per a apartar el ferro contrari.
Parada simple efectuada emparant-se del ferro contrari i acompanyant-lo per allunyar-lo del blanc.
Parada simple efectuada emportant-se el ferro contrari per fora de la línia oposada a la línia de l'atac, aprofitant la potència de l'ofensiva i canviant-ne el punt de recolzament.
Parada acabada en posició de cinquena.
Parada acabada en posició de primera.
Parada acabada en posició de quarta.
Parada acabada en posició de segona.
Parada acabada en posició de setena.
Parada acabada en posició de sisena.
Parada efectuada apartant el ferro contrari mitjançant un cop sec.
Parada acabada en posició de tercera.
Parada acabada en posició de vuitena.
Parada simple efectuada movent la mà armada de la línia alta a la línia baixa oposada o bé a l'inrevés.
Acció composta consistent en dues parades iguals successives disposades de manera que l'última serveix per a apartar el ferro contrari.
Parada simple efectuada en la mateixa línia de l'atac, movent la mà armada d'una línia alta a l'altra o bé d'una línia baixa a l'altra.
Parada simple efectuada fent descriure al ferro un semicercle d'una línia alta a la línia baixa corresponent o bé a l'inrevés.
Acció simple consistent en una parada.
Nota: Són parades simples la contra, la parada d'oposició, la parada de cessió, la parada diagonal, la parada lateral i la parada semicircular.
Interceptar el ferro del tirador adversari per evitar un tocat.
Conjunt d'una marxa i un retrocés executats consecutivament sense passar per la posició de guàrdia.
Acció ofensiva simple indirecta consistent a avançar el ferro propi per sobre el ferro contrari, en una línia baixa, o per sota, en una línia alta, per tocar el tirador adversari.
Nota: Són passades la contrapassada i la passada en temps.
Passada executada sobre una preparació o una parada de l'adversari, sense contacte amb el seu ferro.
Avançar el ferro propi per sobre el ferro contrari, en una línia baixa, o per sota, en una línia alta, per tocar el tirador adversari.
Acció contraofensiva iniciada en posició de guàrdia que consisteix a estirar una cama enrere, flexionar l'altra cama i amenaçar l'adversari estirant el braç armat i ajupint el tronc.
Fer-se enrere, un tirador, forçat per l'acció ofensiva del tirador adversari.
Sanció de combat consistent a fer retrocedir un metre al tirador infractor des del punt del terreny de combat on ha comès la falta.
Cilindre metàl·lic, d'un pes variable segons la modalitat, que serveix per a comprovar la resistència de la molla de la punta d'una arma.
Pista més important d'una sala de competició, que s'utilitza per a acollir les finals de cada especialitat.
Nota: La pista central està situada sobre la tarima.
Superfície de la sala de competició d'1,8 a 2 m d'amplada i de 18 m de llargada màxima, dintre la qual es desenvolupen els combats.
Nota: Una pista d'esgrima està formada per la pista metàl·lica, el terreny de combat i la zona de seguretat.
Tela metàl·lica que recobreix completament una pista d'esgrima.
Part més ampla de la fulla d'un sabre.
Peça de material reforçat de l'equip d'un tirador per a portar sota la jaqueta, que serveix per a protegir la meitat del tronc més pròxima al braç armat.
Peça metàl·lica ajustada a la part terminal de l'empunyadura d'una arma, que fa de contrapès a la fulla.
Posició d'esgrima consistent a tancar una línia alta amb la fulla de l'arma.
Posició d'esgrima consistent a tancar una línia baixa amb la fulla de l'arma.
Manera de disposar l'arma en l'espai segons la qual un tirador ataca, es defensa o contraataca, caracteritzada per la línia que es tanca i per la subjecció de l'arma.
Nota: Són posicions d'esgrima la posició alta, la posició baixa, la posició de primera, la posició de segona, la posició de tercera, la posició de quarta, la posició de cinquena, la posició de sisena, la posició de setena i la posició de vuitena.
Posició d'esgrima consistent a tancar amb la fulla de l'arma la línia alta interna, en floret i espasa, o una línia alta qualsevol, en sabre, i posar la punta més amunt que la mà armada, en pronació.
Posició d'un tirador consistent a amenaçar el tirador adversari amb el braç armat i recolzant-se sobre una cama flexionada i avançada, mentre l'altra cama està estirada enrere.
Nota: La posició de fons s'adopta al final d'un fons.
Posició d'esgrima consistent a tancar amb la fulla de l'arma la línia alta interna, en espasa i floret, o una línia interna qualsevol, en sabre, i posar la punta més avall que la mà armada, en pronació.
Posició d'esgrima consistent a tancar amb la fulla de l'arma la línia alta interna, en espasa i floret, o una línia interna qualsevol, en sabre, i posar la punta més amunt que la mà armada, en supinació.
Posició d'esgrima consistent a tancar amb la fulla de l'arma la línia baixa externa, en floret i espasa, o una línia externa qualsevol, en sabre, i posar la punta de l'arma més avall que la mà armada, en pronació.
Posició d'esgrima exclusiva de floret i espasa, consistent a tancar la línia baixa interna amb la fulla de l'arma i posar la punta més avall que la mà armada, en supinació.
Posició d'esgrima exclusiva de floret i espasa, consistent a tancar la línia alta externa amb la fulla de l'arma i posar la punta més amunt que la mà armada, en supinació.
Posició d'esgrima consistent a tancar amb la fulla de l'arma la línia alta externa, en floret i espasa, o una línia externa qualsevol, en sabre, i posar la punta més amunt que la mà armada, en pronació.
Posició d'esgrima exclusiva de floret i espasa, consistent a tancar la línia baixa externa amb la fulla de l'arma i posar la punta més avall que la mà armada, en supinació.
Poule en què s'enfronten els tiradors que han superat una volta classificatòria.
Poule disputada com una competició per equips, representats per un nombre determinat de tiradors.
Poule en què s'enfronten tres o més tiradors empatats en el primer lloc després d'una poule classificatòria per a determinar-ne el guanyador.
Poule en què s'enfronten els tiradors o els equips classificats en les poules classificatòries per a determinar-ne el guanyador.
Poule disputada com una competició individual.
Dominar el ferro contrari després d'haver-se'n emparat.
Aconseguir fer fracassar l'avantatge d'un adversari que tenia la prioritat.
Acció de reforçar el propi atac dificultant la defensa de l'adversari o bé provocant un atac o un contraatac per poder-hi respondre.
Nota: Són preparacions l'envit, el lligament i la lliscada.
Acció de dominar el ferro contrari després d'haver-se'n emparat.
Acció composta consistent en una presa de ferro precedida d'un intent de presa de ferro esquivat pel tirador adversari.
Acció simple consistent en una presa de ferro.
Nota: Són preses de ferro simples el croisé, l'envolupament, l'oposició i el transport.
Atac al ferro consistent a fer força amb el terç mitjà del ferro propi sobre el terç mitjà del ferro contrari per forçar l'adversari a reaccionar.
Posició consistent a posar el peu avançat en contacte amb el taló del peu endarrerit formant un angle de 90°, que s'adopta abans de començar un combat per a saludar l'adversari.
Avantatge atorgat per sorteig a un tirador després d'un combat empatat, que li garanteix la victòria en cas de mantenir-se l'empat després del temps suplementari de combat.
Nota:
Regla de floret i sabre que estableix el dret del tirador que emprèn primer un atac a continuar-lo fins a aconseguir fer un tocat o bé fins a ser parat pel tirador adversari.
Nota: La prioritat comporta que, en floret i sabre, només per al tirador afavorit es comptabilitzi l'execució d'un tocat. En canvi, en espasa es comptabilitzen tots els tocats.
Posició de la mà armada consistent a orientar el palmell cap avall.
Cometre, un tirador, una falta consistent a fer emetre un senyal de tocat a l'indicador de tocats col·locant la punta de l'arma sobre una superfície aliena al blanc.
Extrem anterior de la fulla d'una arma.
Nota: La punta serveix per a fer tocats en les armes d'estocada.
Dispositiu acoblat al final de la fulla d'una espasa elèctrica o un floret elèctric, que serveix per a indicar l'execució d'un tocat encenent el llum de l'indicador de tocats corresponent al tirador responsable.
Nota: La punta d'arrest està formada per l'envàs i el botó elèctric.
Posició de l'arma d'un tirador que està en línia.
Ser tocat, un tirador, una vegada pel tirador adversari.
Acció contraofensiva consistent a retirar el peu avançat, fins a ajuntar-lo pel taló amb el peu endarrerit, i el tronc, per deixar curt l'atac de l'adversari, mentre s'estira el braç per tocar-lo.
Retirar el peu avançat, fins a ajuntar-lo pel taló amb el peu endarrerit, i el tronc, per deixar curt l'atac de l'adversari, mentre s'estira el braç per tocar-lo.
Acció ofensiva seguida d'una represa de guàrdia com a conseqüència d'haver quedat curt l'atac o d'haver estat parat però no respost per l'adversari.
Fer una acció ofensiva seguida d'una represa de guàrdia com a conseqüència d'haver quedat curt l'atac o d'haver estat parat però no respost per l'adversari.
Executar una acció ofensiva o contraofensiva indirecta sense represa de guàrdia.
Acció consistent en una acció ofensiva o una acció contraofensiva indirecta executada sense represa de guàrdia.
Acció de tornar a posar-se en guàrdia.
Reaccionar davant un atac del tirador adversari amb una acció ofensiva, després d'haver-lo parat.
Acció ofensiva executada després d'haver parat un atac del tirador adversari.
Nota: Són respostes la resposta a temps perdut, la resposta d'oposició, la resposta de tac-tac i la resposta per presa de ferro.
Resposta efectuada amb un interval d'un o més temps d'esgrima des de l'execució de la parada.
Resposta composta en què es descriu una circumferència completa amb el ferro propi al voltant del ferro contrari i es toca l'adversari en la línia oposada a la línia de la parada.
Acció composta consistent en una resposta precedida d'una o més fintes.
Nota: Són respostes compostes la resposta amb doblament i la resposta per un-dos.
Resposta efectuada mantenint el contacte de la parada amb el ferro contrari.
Resposta efectuada immediatament després de l'execució d'una parada de tac.
Resposta simple indirecta en què es toca l'adversari en la línia oposada a la línia de la parada fent passar el ferro per davant de la punta contrària.
Resposta simple indirecta en què es toca l'adversari en la línia oposada a la línia de la parada avançant l'arma per sota l'arma contrària, si la parada s'ha fet en una línia alta, o per sobre, si s'ha fet en una línia baixa.
Resposta efectuada conservant el contacte amb el ferro contrari després de l'execució de la parada i dominant-lo fins al final de l'acció.
Resposta composta en què es toca l'adversari en la mateixa línia de la parada, després de l'execució d'una finta de passada i una passada.
Resposta simple directa en què es toca l'adversari sense haver deixat la línia de la parada.
Acció simple consistent en una resposta executada en la mateixa línia que la parada anterior.
Nota: És una resposta simple directa la resposta recta.
Acció simple consistent en una resposta executada en una línia diferent de la parada anterior.
Nota: Són respostes simples indirectes la resposta per coupé i la resposta per passada.
Fer un desplaçament enrere començat en posició de guàrdia que consisteix a fer recular el peu endarrerit, fer recular el peu avançat mantenint-lo sempre davant de l'altre i acabar de nou en posició de guàrdia.
Desplaçament enrere començat en posició de guàrdia que consisteix a fer recular el peu endarrerit, fer recular el peu avançat mantenint-lo sempre davant de l'altre i acabar de nou en posició de guàrdia.
Cadascun dels dos cilindres instal·lats al final d'un terreny de combat, un per a cada tirador, que recuperen cable o en donen segons si el tirador es desplaça cap endavant o cap enrere, respectivament.
Nota: El cable enrotllat al rodet recuperador és el cable de rodet.
Arma formada per una fulla d'acer de secció triangular de 88 cm de llargària i per una empunyadura de 17 cm de llargària màxima, amb un pes màxim de 500 g i una llargària total màxima de 105 cm, que s'utilitza com a arma d'estocada, arma de contratall i arma de tall.
Nota: El sabre s'utilitza en la pràctica del sabre.
Modalitat d'esgrima practicada amb un sabre.
Sabre preparat com a arma elèctrica.
Prova de sabre disputada com una prova individual.
Prova de sabre disputada com una prova per equips.
Tirador que practica el sabre.
Coberta allargada que serveix per a guardar-hi una arma durant el transport.
Sala que s'utilitza per a practicar-hi esgrima.
Sala que s'utilitza per a revisar les armes i l'equip dels tiradors abans d'una prova o una competició.
Desplaçament ràpid consistent a impulsar-se endavant i enlaire amb les cames, mantenint en tot moment la posició de guàrdia.
Desplaçament ràpid consistent a impulsar-se enrere i enlaire amb les cames, mantenint en tot moment la posició de guàrdia.
Sanció imposada per una falta de combat.
Nota: Són sancions de combat la pèrdua de terreny i, en determinats casos, l'exclusió.
Tàctica consistent a provocar una reacció determinada de l'adversari per a dur a terme una acció ofensiva posterior en contra seu.
Fons executat amb poc desplaçament, generalment per a dur a terme una acció posterior.
Acció d'un tirador de sortir del terreny de manera no intencionada.
Acció que serveix per a guanyar un temps d'esgrima a l'adversari.
Falta de combat consistent a sortir del terreny traspassant la línia de límit posterior amb tots dos peus.
Nota: Una sortida enrere es penalitza amb un tocat en contra.
Falta de combat consistent a sortir del terreny traspassant la línia lateral amb un peu o amb tots dos.
Nota: Una sortida lateral es penalitza amb una pèrdua de terreny.
Traspassar, un tirador, una línia lateral o la seva línia de límit posterior en el transcurs d'un combat.
Nota: En l'acció de sortir del terreny es distingeixen la sortida enrere i la sortida lateral, segons la línia traspassada, i també la sortida accidental.
Posició de la mà armada consistent a orientar el palmell cap amunt.
Costat més prim de la fulla d'una arma.
Nota: En una arma de tall, el tall serveix per a fer tocats.
Recinte que s'utilitza per a condicionar i reparar les armes.
Canviar la posició d'esgrima per cobrir una línia oberta.
Superfície elevada plana i horitzontal, que suporta la pista central.
Esquema de la distribució dels tiradors en tots els combats de l'eliminació directa d'una competició de fórmula mixta, confeccionat a partir d'una taula de recapitulació.
Llista de tots els tiradors classificats en les voltes classificatòries.
Taula situada al costat d'una pista d'esgrima, a l'altura de la línia mitjana, que serveix de suport a l'indicador de tocats.
Llista de tots els tiradors classificats en les voltes classificatòries inicials d'una competició de fórmula mixta.
Nota: La taula de recapitulació serveix al directori tècnic per a confeccionar la taula d'eliminació directa.
Tauler en què es fa constar informació sobre les poules, els resultats finals i altres qüestions relacionades amb els combats.
Persona encarregada de reparar el material avariat durant una competició.
Període de temps durant el qual s'executa una acció simple.
Arrest en què es tanca la línia per on ha de passar l'acció ofensiva del tirador adversari.
Arrest en què es tanca la línia on ha d'acabar l'acció ofensiva del tirador adversari.
Part tova i flexible de la fulla d'una arma situada més a prop de la punta, que s'utilitza fonamentalment com a objecte dels atacs de l'adversari.
Nota: El terç feble és la part de l'arma sobre la qual es bat el ferro.
Part forta i rígida de la fulla d'una arma situada més a prop de la cassoleta, que s'utilitza fonamentalment per a defensar-se dels atacs de l'adversari.
Part central de la fulla d'una arma, que s'utilitza per a temptejar el ferro contrari i per a atacar-lo.
Nota: El terç mitjà és la part de l'arma sobre la qual es fa la pressió.
Part d'una pista d'esgrima sobre la qual es disputa un combat, amb una amplada d'1,5 a 2 m i una llargada de 14 m.
Superfície del terreny de combat recorreguda per un tirador en direcció a la línia de límit posterior contrària en el transcurs d'un combat.
Superfície del terreny de combat recorreguda per un tirador en direcció a la línia de límit posterior pròpia en el transcurs d'un combat.
Esportista que practica l'esgrima.
Disputar un combat d'esgrima.
Dirigir l'arma amb velocitat cap a l'adversari per tocar-lo.
Nota: Els sinònims complementaris llançar un cop i portar un cop no tenen un valor genèric, sinó que corresponen a la modalitat de sabre, llançar un cop, i a les modalitats de floret i espasa, portar un cop.
Posar l'arma en contacte amb l'adversari d'acord amb les regles de l'esgrima.
Acció de posar l'arma en contacte amb l'adversari d'acord amb les regles de l'esgrima.
Tocat no comptabilitzat per l'àrbitre perquè és dubtós o antireglamentari.
Penalització imposada a un tirador que consisteix a comptabilitzar-li en contra un tocat no executat efectivament.
Tocat executat per tots dos tiradors alhora.
Nota: Un tocat doble comptabilitza en contra de tots dos tiradors.
Tocat considerat reglamentari abans d'haver estat concedit o denegat per l'àrbitre.
Tocat declarat incorrecte per l'àrbitre per inadequació al reglament.
Nota: Un tocat no vàlid no dóna punts al tirador atacant.
Tocat declarat correcte per l'àrbitre per adequació al reglament.
Nota: Un tocat vàlid dóna punts al tirador atacant.
Col·locar-se una altra vegada, un tirador, en posició de guàrdia.
Presa de ferro simple consistent a emparar-se del ferro contrari en una posició alta o baixa i conduir-lo en diagonal a la posició oposada, apartant-ne la punta fins al final de l'acció.
Emparar-se del ferro contrari en una posició alta o baixa i conduir-lo en diagonal a la posició oposada, apartant-ne la punta fins al final de l'acció.
Aturar un atac compost de l'adversari interceptant-li el ferro.
Atac compost format per una passada precedida d'una finta de passada, que s'utilitza per a evitar una parada directa de l'adversari.
Atac compost format per una passada precedida de dues fintes de passada, que s'utilitza per a evitar dues parades directes de l'adversari.
Conjunt de les peces bàsiques de l'equip d'un tirador per a protegir-se dels tocats, compost per una jaqueta de màniga llarga reforçada en el costat de la mà armada i per uns pantalons fixats sota el genoll.
Cadascuna de les dues o més fases d'una competició en què s'enfronten successivament els tiradors per a establir la classificació dels millors per a la fase següent i l'eliminació de la resta.
Falta de combat consistent a empènyer l'adversari amb violència, generalment com a conseqüència d'una fletxa mal executada.
Situació de combat consistent en la inexistència de contacte entre els ferros durant un cert temps.
Acció constituïda per dos o més moviments.
Nota: Són accions compostes l'atac compost, la contraresposta composta, la doble contra, el doble lligament, la parada composta, la parada doble, la presa de ferro composta i la resposta composta.
Acció consistent en una acció ofensiva, una acció defensiva o una acció contraofensiva executada amb el ferro.
Acció constituïda per un únic moviment.
Nota: Són accions simples l'atac simple, el coupé, la parada simple, la passada, la presa de ferro simple, la resposta simple directa i la resposta simple indirecta.
Acció començada alhora per tots dos tiradors.
Acció consistent a posar en contacte el ferro propi amb el ferro contrari.
Dur a terme una acció arran de l'arma contrària amb una gran rapidesa.
Expressió amb què l'àrbitre indica el final o la interrupció momentània d'un combat.
Declarar en veu alta, un tirador, que ha rebut un tocat.
Desviar el ferro contrari amb el ferro propi.
Domini de l'equilibri del cos.
Oficial que presideix el jurat, encarregat de supervisar el material, passar llista dels tiradors, controlar els assessors, dirigir el combat, sancionar les faltes i concedir els tocats.
Instrument d'un tirador consistent en una làmina d'acer de forma aproximadament triangular i una empunyadura, que serveix per a atacar i defensar-se durant un combat,
Nota: 1. L'arma està formada per la fulla, l'empunyadura i la cassoleta.
Nota: 2. Les armes es classifiquen, segons la part de la fulla amb què es fan els tocats, en armes d'estocada, armes de contratall i armes de tall.
Arma que permet fer tocats amb la punta.
Nota: Són armes d'estocada l'espasa i el floret (que només són armes d'estocada) i també el sabre (que és, a més, arma de tall i arma de contratall).
Arma que permet fer tocats amb el contratall.
Nota: És una arma de contratall el sabre (que és, també, arma d'estocada i arma de tall).
Arma que només s'utilitza en comptes d'una altra en cas de necessitat, situada en un extrem d'una pista d'esgrima.
Arma que permet fer tocats amb el tall.
Nota: És una arma de tall el sabre (que és, també, arma d'estocada i arma de contratall).
Arma proveïda d'un endoll de cassoleta, a més d'un botó elèctric en espasa i floret, que, connectada a l'indicador de tocats, permet controlar la materialitat dels tocats.
Nota: Són armes elèctriques l'espasa elèctrica, el floret elèctric i el sabre elèctric.
Acció consistent en una acció ofensiva o una acció contraofensiva directa executada sense haver tornat a la posició de guàrdia després d'una parada del tirador adversari.
Formes desestimades: remesa
Executar una acció ofensiva o contraofensiva directa sense haver tornat a la posició de guàrdia després d'una parada del tirador adversari.
Acció contraofensiva directa executada per a guanyar un temps d'esgrima a l'acció ofensiva del tirador adversari.
Nota: Són arrestos el temps d'intercepció i el temps d'oposició.
Executar una acció contraofensiva directa per guanyar un temps d'esgrima a l'acció ofensiva del tirador adversari.
Combat amistós entre dos tiradors.
Nota: És un assalt el matx.
Oficial encarregat de vigilar la materialitat dels tocats i altres accions dels tiradors, com ara l'ús indegut de la mà no armada i els tocats fets a terra, a fi de prendre una decisió amb l'àrbitre en cas de ser requerit a fer-ho.
Acció sobre el ferro contrari executada per a forçar l'adversari a obrir una línia o a reaccionar.
Nota: Són atacs al ferro el batiment, l'expulsió i la pressió.
Acció composta consistent en un atac precedit d'una o més fintes.
Atac fet preveient la reacció de l'adversari.
Acció simple consistent en un atac.
Atac iniciat alhora per tots dos tiradors.
Persona que s'ocupa de fer tasques de suport en el transcurs d'una prova o una competició.
Part del blanc d'un tirador més pròxima al tirador adversari.
Desplaçament consistent en un salt endavant seguit d'un fons, sense passar per la posició de guàrdia.
Barem basat en la puntuació dels components d'un equip en la prova individual per a escollir els caps de sèrie en una poule d'equips.
Atac al ferro executat sobre el terç feble del ferro contrari.
Executar un atac al ferro sobre el terç feble del ferro contrari.
Superfície del cos en què l'execució d'un tocat dóna punts al tirador atacant.
Superfície del cos en què l'execució d'un tocat no dóna punts al tirador atacant.
Nota: En floret, són un blanc no vàlid els braços, les cames i el cap, i, en sabre, la zona situada més avall de la cintura.
Peça en forma de bola acoblada a la punta de l'espasa i el floret, que serveix per a protegir l'adversari de les estocades.
Peça cilíndrica d'una punta d'arrest proveïda d'una corona, que provoca el contacte amb l'indicador de tocats.
Braç corresponent a la mà que empunya l'arma.
Braç corresponent a la mà que no empunya l'arma.
Moure amenaçadorament una arma subjectada amb la mà.
Buscar l'arma de l'adversari, generalment per fer una preparació, per aturar-la o per desviar-la.
Cadascun dels dos cables elèctrics, un per a cada tirador, fixats a un rodet recuperador per un extrem i a l'indicador de tocats per l'altre extrem, que cobreixen l'últim tram de connexió entre les armes i l'indicador de tocats.
Cadascun dels dos cables elèctrics, un per a cada tirador, fixats a un fil de cos per un extrem i enrotllats als rodets recuperadors per l'altre extrem, que cobreixen el segon tram de connexió entre l'arma d'un tirador i l'indicador de tocats.
Acció d'executar un lligament en la línia oposada a un lligament immediatament anterior.
Canvi de lligament executat amb un batiment.
Peça metàl·lica d'una arma de forma i mida variables, situada entre la fulla i l'empunyadura i proveïda d'un coixinet, que serveix per a protegir la mà del tirador.
Conjunt d'un o més moviments amb el mateix objectiu executats per un tirador en el transcurs d'un combat.
Acció que s'executa per a atacar el tirador adversari immediatament després d'haver rebut un atac, la qual obliga l'adversari a defensar-se sense haver tingut temps de preparar-se.
Nota: Són accions contraofensives l'arrest, el contraatac, el contratemps, l'esquivada, la passata di sotto i el recolliment.
Persona designada per la federació organitzadora d'una competició que vetlla per l'aplicació del reglament en el transcurs d'un combat.
Conjunt de combats organitzat d'acord amb la reglamentació de l'esgrima i generalment amb una periodicitat establerta, amb l'objectiu d'establir un guanyador absolut.
Acció contraofensiva que permet guanyar un temps d'esgrima a l'atac de l'adversari.
Emprendre una acció, un tirador, amb la finalitat de tocar l'adversari immediatament després d'un atac seu, per obligar-lo a defensar-se sense haver tingut temps de preparar-se.
Control de material en què només es verifiquen les armes.
Verificació de l'equip elèctric i les armes dels participants en una competició per a assegurar-ne l'adequació al reglament.
Nota: És un control de material el control d'armes.
Acció de dos tiradors d'entrar en contacte físic en el transcurs d'un combat.
Nota: Un cos a cos provoca l'aturada momentània del combat.
Auxiliar de pista encarregat de mesurar la durada d'un combat amb un cronòmetre.
Rellotge d'alta precisió que mesura la durada d'un combat.
Nota: El cronòmetre és utilitzat per un cronometrador.
Emprendre una acció, un tirador, amb la finalitat d'evitar que tingui èxit una acció ofensiva de l'adversari.
Persona encarregada de representar un equip de tiradors fora de l'àmbit de competició.
Acció i efecte de perdre un combat davant l'adversari.
Acció i efecte de dos adversaris de desfer un empat.
Combat addicional que serveix per a desfer un empat entre dos tiradors o dos equips en una poule o un encontre.
Desfer en un combat o un encontre, dos tiradors o dos equips, un empat.
Moviment de translació d'un tirador en el transcurs d'un combat per a disminuir o augmentar la distància respecte a l'adversari.
Nota: Els desplaçaments es classifiquen, segons la finalitat, en desplaçaments defensius, desplaçaments ofensius i desplaçaments contraofensius, i, segons les pròpies característiques, en balestres, dobles passos endavant, dobles passos enrere, marxes, retrocessos, salts endavant i salts enrere.
Sanció disciplinària que comporta l'abandonament d'una competició i la pèrdua oficial de la classificació obtinguda.
Element identificador d'un tirador consistent en una peça rectangular de roba o plàstic amb un número diferenciador respecte als adversaris o els companys d'equip, que es fixa a la careta o a la cuixa.
Sistema de competició consistent en la disputa d'eliminatòries entre tiradors classificats en poules classificatòries prèvies.
Obtenció per part de dos o més tiradors o equips del mateix índex de tocats, el mateix índex de victòries i el mateix nombre de tocats rebuts en un combat o una competició, i, en el cas dels equips, també el mateix nombre de punts.
Obtenir en un combat o una competició, dos o més tiradors o dos o més equips, el mateix índex de tocats, el mateix índex de victòries i el mateix nombre de tocats rebuts i, en el cas dels equips, també el mateix nombre de punts.
Part d'una arma per on s'agafa en manejar-la.
Nota: Per exemple, són empunyadures l'empunyadura francesa i l'empunyadura ortopèdica.
Conjunt de quatre tiradors i un suplent que disputen una competició en defensa d'un mateix club, entitat, delegació o país enfront d'altres conjunts de les mateixes característiques.
Acció contraofensiva consistent a canviar amb rapidesa la posició del cos per evitar un cop de l'adversari.
Nota: És una esquivada la inquartata.
Evitar un cop de l'adversari, un tirador, canviant amb rapidesa la posició del cos.
Sanció que comporta l'abandonament d'una competició.
Nota: Una exclusió pot ser una sanció disciplinària o una sanció de combat.
Mesura presa pel comitè organitzador d'una competició, el directori tècnic o el jurat que consisteix a obligar un tirador o un assistent a una prova a abandonar la sala de competició.
Contravenció del reglament consistent en la comissió d'una acció explícitament prohibida en el transcurs d'un combat o una competició.
Fase disputada en últim lloc en una competició, que en determina el tirador o l'equip guanyadors.
Tirador classificat per a disputar una final.
Moviment del cos o de l'arma d'un tirador executat amb un objectiu diferent del que aparenta, que s'utilitza per a treure profit de la reacció errònia de l'adversari.
Nota: Són fintes la finta d'atac, la finta de parada, la finta de passada, la finta de punta i la finta de tall.
Executar davant d'un adversari, un tirador, un moviment del cos o de l'arma amb un objectiu diferent del que aparenta per a treure profit de la seva reacció errònia.
Peça de material flexible de l'equip d'un tirador, que cobreix completament el palmell, el dors de la mà i cadascun dels dits per separat, utilitzada per a protegir-se la mà armada dels cops.
Peça de vestir exterior de l'equip d'un tirador, de color blanc i amb mànigues, que cobreix el tronc fins més avall de la cintura, utilitzada per a protegir-se dels cops.
Nota: És una part de la jaqueta el coll.
Conjunt de quatre assessors i un president que arbitren un combat.
Jurat presidit per un representant de la Federació Internacional i compost per un representat de cada país participant, que s'encarrega d'examinar i resoldre les reclamacions presentades pels tiradors o pels equips contra decisions del directori tècnic.
Cadascuna de les dues línies d'un terreny de combat, traçades perpendicularment a la línia mitjana, que el delimiten pels costats.
Instrument d'una pista d'esgrima en forma de tauler, que serveix per a donar informació al públic sobre el nom dels tiradors, el club, l'entitat o el país que representen, els tocats rebuts i altres informacions complementàries.
Cadascuna de les dues peces de roba de color blanc de l'equip d'un tirador, de cotó, llana o fibra, que cobreixen, ajustant-s'hi, el peu i la part baixa de la cama.
Conjunt d'accions efectuades per un tirador per a atacar.
Persona designada per la federació organitzadora d'una competició, que s'encarrega de dur a terme tasques organitzatives i de suport tècnic.
Peça de vestir de l'equip d'un tirador que cobreix el tronc des de la cintura cap avall i cada cama per separat fins als genolls.
Pista d'esgrima adequada al reglament que té l'autorització corresponent per a acollir competicions oficials.
Acció d'un tirador d'adoptar una posició que li serveix alhora per a atacar, defensar-se i contraatacar.
Adoptar una posició, un tirador, que li serveix alhora per a atacar, defensar-se i contraatacar.
Manera d'un tirador de disposar el cos en el transcurs d'un combat.
Posició que serveix alhora per a atacar, defensar-se i contraatacar.
Sistema de competició consistent en l'enfrontament de cada tirador amb cadascun dels altres tiradors.
Nota: Les poules es classifiquen, segons la seva situació en una competició, en poules classificatòries, poules de desempat i poules finals, i, segons la manera de participar-hi, en poules individuals i poules d'equip.
Competició en què els tiradors es classifiquen individualment.
Competició en què els tiradors es classifiquen com a membres d'un equip.
Unitat de còmput del resultat d'un combat en una poule d'equips.
Nombre de punts obtinguts per un equip en una competició.
Queixa d'un tirador presentada al directori tècnic per a expressar el seu desacord amb l'actuació de l'àrbitre en el transcurs d'un combat per una decisió determinada, l'omissió d'una falta o el conjunt de la seva actuació.
Renúncia d'un tirador a continuar disputant un combat per incapacitat física, convicció de no poder guanyar o desacord amb determinades circumstàncies.
Nota: La retirada pot ser exigida per l'àrbitre davant de la falta manifesta d'aptitud física d'un tirador.
Cadascuna de les dues peces de calçat de l'equip d'un tirador, lleugeres, flexibles i de sola prima i antilliscant, reforçades a la part lateral i interna del peu.
Recinte que acull una competició, integrat per les pistes d'esgrima i l'espai per al públic.
Gest de cortesia d'un tirador adreçat a l'adversari, el jurat i el públic abans i després d'un combat, com a mostra d'esperit esportiu i de respecte.
Acció i efecte d'un àrbitre d'imposar un desavantatge a un tirador com a conseqüència de la comissió d'una falta.
Nota: Són sancions les sancions de combat i les sancions disciplinàries.
Sanció imposada per una falta contra l'ordre, la disciplina o l'esperit esportiu.
Nota: Són sancions disciplinàries la desqualificació, l'exclusió definitiva, la suspensió i, en determinats casos, l'exclusió.
Imposar a un esportista o un equip, un àrbitre, un desavantatge com a conseqüència de la comissió d'una falta.
So emès per l'indicador de tocats en el transcurs d'un combat, que serveix per a indicar els tocats i el final dels temps reglamentaris de combat.
Tirador designat per a disputar un combat o un encontre en comptes d'un altre en cas de necessitat.
Sanció disciplinària consistent a prohibir a un tirador de participar en una competició internacional durant un temps determinat.
Període de temps entre dos combats consecutius, que serveix per a permetre un cert repòs als tiradors.
Període de temps establert pel reglament per al desenvolupament d'un combat.
Nota: En una competició oficial, el temps reglamentari és de sis minuts.
Tirador que emprèn o que duu a terme un atac.
Tirador que és objecte d'un atac.
Fet d'aconseguir al final o en el transcurs d'un combat o un encontre un resultat millor que el tirador o l'equip adversari, respectivament.
Cadascun dels dos sectors d'una pista d'esgrima adjacents als límits posteriors d'un terreny de combat, un a cada camp, dintre el qual les accions dels tiradors estan restringides.
Acció que s'executa per a defensar-se d'un atac del tirador adversari.
Acció que s'executa per a atacar el tirador adversari.
Tirador amb qui competeix un altre tirador en un combat.
Dit del tirador amb qui competeix un altre tirador en un combat.
Acció i efecte de l'àrbitre d'avisar un tirador de la comissió d'una primera falta lleu.
Nota: Una advertència s'indica amb una targeta groga.
Auxiliar de pista encarregat de controlar els marcadors i d'enregistrar les incidències produïdes durant un combat en el full de poule i en el full de matx.
Acció d'un jurat de declarar no vàlid un tocat com a conseqüència d'haver estat efectuat fora de la superfície vàlida o fora del temps reglamentari o bé com a conseqüència d'una falta de combat.
Declarar no vàlid, el jurat, un tocat com a conseqüència d'haver estat efectuat fora de la superfície vàlida o fora del temps reglamentari o bé com a conseqüència d'una falta de combat.
Moble que serveix per a guardar-hi les armes.
Acció ofensiva consistent a tocar l'adversari amb un fons o una fletxa.
Emprendre una acció contra l'adversari , un tirador, amb la finalitat de tocar-lo amb un fons o una fletxa.
Acció del jurat de cridar l'atenció a dos sabristes que executen per primer cop un atac simultani.
Nota: En els atacs simultanis posteriors a un avís, es decideix a sorts qui té la prioritat.
Aparell de mesura del pes d'una arma que s'utilitza per a comprovar-ne el pes abans d'un combat.
Tira de tela que cenyeix el braç no armat d'un espasista i un floretista més amunt del colze i també la cuixa d'un sabrista, d'un mínim de 10 cm d'amplada, utilitzada com a distintiu de la bandera del país que representen.
Ritme regular en l'execució d'un conjunt d'accions.
Persona encarregada de controlar i coordinar els auxiliars de pista.
Cadascun dels tiradors situats al capdavant d'una poule abans de començar una competició.
Persona encarregada de representar un equip de tiradors.
Peça de l'equip d'un tirador proveïda d'un teixit metàl·lic a la part de davant i d'una tira flexible de metall per a adaptar-se al cap, que s'utilitza per a protegir-se la cara.
Nota: El teixit metàl·lic d'una careta és el filat, que està recobert per la guarnició.
Llista dels tiradors o dels equips participants en una competició ordenada pels resultats aconseguits en el conjunt de l'esdeveniment, tant al final de la prova o la competició com en el transcurs del seu desenvolupament.
Peça de plàstic o de cuir de l'equip d'un tirador, que s'utilitza per a protegir-se el colze.
Encontre amb enfrontament físic entre dos tiradors d'acord amb les tècniques, el reglament i la durada establerts per a l'esgrima, que s'acaba quan un dels dos toca l'adversari cinc vegades en un temps màxim de sis minuts.
Enfrontar-se físicament, dos tiradors, d'acord amb les tècniques, el reglament i la durada establerts per a l'esgrima.