Índex general de termes - fitxes - cdlpv
Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).
<Vela>
Dirigir una embarcació en el transcurs d'una regata maniobrant-ne les veles, els rems, les pales, el motor o el timó.
<Vela>
Acció i efecte d'una embarcació de fer avançar una altra embarcació darrere seu estirant-la amb caps o cadenes.
Nota: L'embarcació que efectua un remolc és un remolcador, i els caps o cadenes utilitzats són els remolcs.
<Piragüisme>
Piragüista d'una tripulació de més d'un membre.
<Esports nàutics>
Acció i efecte d'una embarcació de tombar-se sobre un costat fins a fer mitja volta.
<Piragüisme>
En sentit contrari al sentit del moviment de l'aigua.
<Piragüisme>
Piragüista de proa d'una piragua de més de dos tripulants, que s'encarrega de marcar el ritme de les palades i de manejar el timó.
<Piragüisme>
Esportista que practica el piragüisme.
<Piragüisme>
Part extrema, ampla i plana d'una pala, que s'introdueix a l'aigua per a efectuar la tracció.
<Piragüisme>
Trencar-se, una piragua, per haver quedat immobilitzada com a conseqüència de la pressió del corrent contra un obstacle.
<Piragüisme>
Canal, generalment artificial, dividit en carrers i sense corrents importants, que s'utilitza per a la disputa de curses d'aigües tranquil·les.
<Rem><Piragüisme>
Bandera de color vermell amb què el jutge d'una competició indica la nul·litat d'una acció o una cursa.
<Esports nàutics>
Aparell de desplaçament d'un fluid, generalment accionat amb els peus, que serveix per a treure l'aigua introduïda en una embarcació durant la navegació.
<Piragüisme>
Acció de fer avançar una piragua per l'aigua mitjançant una pala.
<Piragüisme>
Acció de moure la pala per a corregir el desplaçament curvilini que efectuaria la canoa palejant només per un costat.
<Piragüisme>
Tècnica de paleig per a canoes consistent a combinar la tècnica de flexió i la tècnica de torsió per aconseguir un desplaçament òptim de l'embarcació.
<Piragüisme>
Passatge estret d'un riu com a conseqüència de la presència d'un obstacle natural.
<Piragüisme>
Porta amb els pals pintats amb franges horitzontals verdes i blanques, que s'ha de franquejar en la direcció del corrent del riu.
<Piragüisme>
Porta amb els pals pintats amb franges horitzontals vermelles i blanques, que s'ha de franquejar contra corrent.
<Piragüisme>
Introduir la proa a l'aigua, voluntàriament o involuntàriament, en acostar-se al contracorrent provocat per un obstacle.
<Piragüisme>
Introduir la popa a l'aigua, voluntàriament o involuntàriament, en passar una presa o un obstacle natural.
<Esports nàutics>
Acció d'entrar en en una embarcació.
<Piragüisme>
Introduir la pala a l'aigua per efectuar una maniobra.
<Esports nàutics>
Acció de sortir d'una embarcació.
<Piragüisme>
Girar, una piragua, seguint la corba traçada per sis boies assenyalades amb banderes vermelles, en una cursa de fons.
<Piragüisme>
Recórrer un tram d'un riu en sentit contrari al sentit del corrent.
<Piragüisme>
Depressió del terreny per on passa l'aigua d'un riu.
<Piragüisme>
Massa d'aigua agitada per un ràpid moviment giratori, generalment a causa de la coincidència de dos corrents oposats.
<Piragüisme>
Desnivell brusc, natural o artificial, d'un curs d'aigua.
<Piragüisme>
Camí seguit pel corrent d'un riu.
<Piragüisme>
Conjunt d'operacions executades amb la pala per a provocar un determinat moviment de la piragua.
<Piragüisme>
Persona encarregada d'efectuar els càlculs de les puntuacions per establir els resultats finals d'una competició.
<Piragüisme>
Part més llarga i estreta d'una pala, que permet maniobrar-la.
Nota: És una part de la perxa el coll.
<Piragüisme>
Tros de cautxú semirígid que s'utilitza en aigües braves per a omplir determinats espais buits de la banyera d'una piragua, amb l'objectiu de subjectar el cos del piragüista i esmorteir les sotragades.
<Piragüisme>
Persona encarregada de coordinar el servei de salvament en el transcurs d'una prova o una activitat esportiva.
<Piragüisme>
Part d'una perxa on es fixa la fulla.
<Piragüisme>
Falta consistent a rebre assistència durant una cursa d'un altre piragüista o d'una persona aliena a la competició per a recuperar la pala, empènyer la piragua, etc.
Nota: L'ajut exterior es penalitza amb la desqualificació del piragüista que el rep.
<Rem><Piragüisme>
Àrbitre encarregat de fer situar les embarcacions a la línia de sortida i d'indicar al jutge de sortida que estan llestes per a començar la cursa.
<Piragüisme>
Àrbitre d'una cursa en línia encarregat d'indicar al jutge de sortida, amb una bandera vermella, el trencament d'una pala dintre els límits de la zona de 25 m.
<Piragüisme>
Àrbitre encarregat de dirigir una cursa, comprovar que el recorregut estigui lliure d'obstacles i supervisar-ne la senyalització.
<Piragüisme>
Document en què consta una representació gràfica del recorregut d'un eslàlom, amb indicacions sobre l'ordre i la situació de les portes, la direcció que s'ha de seguir, etc.
<Piragüisme>
Cadascun dels plafons numerats per totes dues cares i situats a la part superior de les portes, que indiquen l'ordre de franqueig.
<Piragüisme>
Àrbitre d'una cursa de fons encarregat de controlar la correcció de les virades.
<Piragüisme>
Àrbitre encarregat de dirigir una competició d'eslàlom en un tram concret del recorregut.
<Piragüisme>
Àrbitre encarregat de verificar el pes de les piragües i comprovar que la superfície dels bucs no ha estat alterada de manera antireglamentària.
<Piragüisme>
Àrbitre encarregat de controlar l'equip de les piragües i els competidors, sobretot amb relació a les mesures de seguretat.
<Piragüisme>
Cadascuna de les nanses de corda situades aproximadament a 30 cm de proa i de popa, que serveixen per a agafar la canoa en cas de bolcada.
<Piragüisme>
Seient de forma anatòmica d'un caiac.
<Piragüisme>
Sortida en què s'enfila el recorregut en sentit contrari al sentit del riu, pròpia d'una competició d'eslàlom.
<Rem><Piragüisme>
Conjunt de persones i embarcacions preparades per a actuar en cas d'accident o bolcada en el transcurs d'una competició o un entrenament.
<Piragüisme>
Errar un intent de franquejar una porta en la direcció i l'ordre establerts.
<Piragüisme>
Sortida en què s'enfila el recorregut en el mateix sentit que el sentit del riu, pròpia d'una competició d'aigües braves.
<Piragüisme>
Element en forma de disc que serveix als jutges de porta per a comunicar-se amb el jutge àrbitre i els seus assistents.
Nota: Són discos de senyalització els discos grocs i el disc vermell.
<Piragüisme>
Disc de senyalització de color vermell amb què el jutge de porta indica la desqualificació d'un competidor.
<Piragüisme>
Cadascun dels dos discos de senyalització de color groc, marcats l'un amb el número cinc i l'altre amb el cinquanta, amb què el jutge de porta indica un franqueig antireglamentari.
Nota: La utilització del disc groc marcat amb el número cinc o del disc groc marcat amb el número cinquanta depèn de la sanció atorgada a l'infractor.
<Piragüisme>
Aigua que ofereix resistència a l'avançada de la piragua.
Nota: Per exemple, és aigua dura l'aigua amb una temperatura baixa, l'aigua de tipus alcalí i l'aigua que té poca profunditat.
<Vela><Piragüisme>
Canviar, una embarcació, l'orientació de la seva trajectòria.
Nota: És una acció de virar l'acció de virar en rodó, i, en vela, també les accions de virar per avant i virar una balisa.
<Vela><Piragüisme>
Virar fent un gir de 180°.
<Piragüisme>
Secció del buc d'una piragua corresponent al pla delimitat per la línia de flotació de cada costat.
<Piragüisme>
Àrbitre encarregat de supervisar les curses i controlar el compliment del programa previst i del reglament en qüestions com ara les mesures de les piragües.
<Esports nàutics>
Moviment continuat d'una massa d'aigua en una determinada direcció.
Nota: En una regata internacional de rem, la velocitat màxima permesa del corrent és de 6 m/min.
<Piragüisme>
Piragua, generalment de buc obert, sense timó de peus per a un nombre variable de tripulants agenollats, propulsada amb pales simples.
<Piragüisme>
Canoa per a un tripulant, de mides variables, utilitzada per a curses de pista, eslàloms o descensos.
<Piragüisme>
Canoa monoplaça de buc obert, amb una obertura màxima d'1,5 m a proa i 75 cm a popa, de 5,2 m d'eslora màxima, 75 cm de mànega mínima i 16 kg de pes mínim, que s'utilitza en aigües tranquil·les.
<Piragüisme>
Canoa monoplaça de buc tancat de 4 m d'eslora mínima, 70 cm de mànega mínima i 10 kg de pes mínim, que s'utilitza per als eslàloms.
<Piragüisme>
Canoa monoplaça de buc tancat de 4,3 m d'eslora mínima, 70 cm de mànega mínima i 11 kg de pes mínim, que s'utilitza per als descensos.
<Piragüisme>
Canoa per a dos tripulants, de mides variables, utilitzada per a curses de pista, eslàloms o descensos.
<Piragüisme>
Canoa biplaça de buc obert, amb una obertura mínima de 2,95 m, de 6,5 m d'eslora màxima, 75 cm de mànega mínima i 20 kg de pes mínim, que s'utilitza en aigües tranquil·les.
<Piragüisme>
Canoa biplaça de buc tancat de 5 m d'eslora mínima, 80 cm de mànega mínima i 18 kg de pes mínim, que s'utilitza per als descensos.
<Piragüisme>
Canoa biplaça de buc tancat de 4,58 m d'eslora mínima, 80 cm de mànega mínima i 15 kg de pes mínim, que s'utilitza per als eslàloms.
<Rem><Piragüisme>
Cadascun dels assistents d'un alineador situats en un pontó de sortida que s'encarreguen de subjectar la popa d'un bot de rem o una piragua a la línia de sortida i de deixar-la anar en el moment de començar la cursa.
<Esports nàutics>
Massa d'aigua caracteritzada per l'absència de corrents i obstacles.
<Piragüisme>
Instrument llarg i prim que s'introdueix per un dels extrems o bé, alternativament, per tots dos a l'aigua, utilitzat com a mitjà de propulsió.
Nota: 1. La pala està formada per una perxa i una o dues fulles.
Nota: 2. Les pales s'utilitzen per a la propulsió de les piragües.
Nota: 3. Són pales la pala simple i la pala doble.
<Piragüisme>
Maniobra consistent a clavar la pala cap a la proa i ajudar-se de la força del tronc i les cames per a descriure un gran cercle en l'aigua cap a popa, que s'utilitza per a canviar el rumb d'una piragua.
<Esports nàutics>
Navegar rebent el vent per la proa.
<Esports nàutics>
Navegar rebent el vent per la popa.
<Esports nàutics>
Línia imaginària d'un cos que separa transversalment la meitat d'aquest cos que queda submergida a l'aigua en surar i la meitat que en sobresurt.
<Piragüisme>
Riu amb una dificultat de navegació de grau III, grau IV o grau V.
Nota: Els rius braus són aptes per a les competicions d'aigües braves.
<Piragüisme>
Modalitat de piragüisme practicada en rius de grau I a III que consisteix a baixar al llarg d'un recorergut amb una sèrie d'obstacles, com ara corrents, ràpids, estretalls, etc., en el mínim temps possible.
<Piragüisme>
Procediment d'acceptació del recorregut d'una competició d'eslàlom pel qual els caps d'equip hi donen la conformitat després d'haver estat provat per un esportista que no hi competeix.
<Piragüisme>
Cursa d'aigües tranquil·les consistent a recórrer sense obstacles 500, 1.000, 5.000 o 10.000 m.
<Piragüisme>
Escala de classificació dels trams d'un riu segons el grau de dificultat que presenten.
Nota: La gradació dels rius distingeix entre grau I, grau II, grau III, grau IV, grau V, grau VI i grau VII.
<Piragüisme>
Primer grau de dificultat en la gradació dels rius, que s'assigna a àrees de navegació fàcil, d'aigua encalmada o amb molt poc corrent, com ara un torrent, un llac, un pantà o el curs inferior d'un riu.
Nota: En les aigües de grau I tenen lloc les competicions d'aigües tranquil·les.
<Piragüisme>
Segon grau de dificultat en la gradació dels rius, que s'assigna a àrees de navegació moderadament difícil, amb corrents d'una certa velocitat, petits ràpids i algunes pedres, com ara el curs mitjà inferior d'un riu.
Nota: En les aigües de grau II tenen lloc els descensos de riu esportius.
<Piragüisme>
Tercer grau de dificultat en la gradació dels rius, que s'assigna a àrees de navegació difícil, amb un corrent fort, onatge regular, ràpids, roques, etc., com ara el curs mitjà superior d'un riu.
Nota: 1. En les aigües de grau III, juntament amb les de grau IV i grau V, tenen lloc les competicions d'aigües braves.
Nota: 2. Per competir-hi, és obligatori l'ús de cobrebanyera, casc i armilla salvavides.
<Piragüisme>
Quart grau de dificultat en la gradació dels rius, que s'assigna a àrees de navegació molt difícil, amb un corrent fort, ràpids llargs i difícils de passar, onatge irregular, etc., com ara el curs superior de rius cabalosos.
Nota: 1. En les aigües de grau IV, juntament amb les de grau III i grau V, tenen lloc les competicions d'aigües braves.
Nota: 2. Per competir-hi, és obligatori l'ús de cobrebanyera, casc, armilla salvavides i bosses d'aire.
<Piragüisme>
Cinquè grau de dificultat en la gradació dels rius, que s'assigna a àrees de navegació extremament difícil, amb un corrent fort i de gran velocitat, ràpids llargs i difícils de passar, onatge violent, remolins, salts d'aigua alts, etc.
Nota: 1. En les aigües de grau V, juntament amb les de grau III i grau IV, tenen lloc les competicions d'aigües braves.
Nota: 2. Per competir-hi, és obligatori l'ús de cobrebanyera, casc, armilla salvavides i bosses d'aire.
<Piragüisme>
Sisè grau de dificultat en la gradació dels rius, que s'assigna a àrees d'aigües braves d'alt risc, caracteritzades per la presència d'obstacles pràcticament infranquejables.
<Piragüisme>
Extrem superior de la banyera d'una piragua.
Nota: A la vora de la banyera s'hi ajusta el cobrebanyera.
<Piragüisme>
Faldó de lona, cautxú o neoprè d'una piragua ajustable a la cintura del piragüista i a la vora de la banyera, que serveix per a mantenir estanc l'interior de la piragua.
<Piragüisme>
Peça giratòria fixada a un eix i moguda per mitjà d'una barra transversal accionada amb els peus, que permet manejar el timó d'una piragua.
<Esports nàutics>
Peça de material molt resistent situada a la popa d'una embarcació, que serveix per a reforçar-la.
<Piragüisme>
Cadascuna de les bosses plenes d'aire que es col·loquen a la proa i la popa d'una piragua per a assegurar-ne la insubmergibilitat.
<Piragüisme>
Fet de trencar-se una pala en el transcurs d'una regata.
Nota: Un trencament de pala produït abans d'haver arribat la piragua a la línia de 25 m comporta la repetició de la sortida.
<Piragüisme>
Pala que només s'utilitza en comptes d'una altra en cas de necessitat.
<Piragüisme>
Anvers de la fulla d'una pala, amb la qual s'efectua la força de la tracció.
<Piragüisme>
Acció d'utilitzar la pala com a element de suport sobre l'aigua per a equilibrar una piragua.
<Rem><Piragüisme>
Suport d'una embarcació, generalment de fusta i plegable, que la manté una mica aixecada de terra, utilitzat per fer-hi reparacions, netejar-la, etc.
<Piragüisme>
Bloc de cautxú esponjós disposat en el fons d'una canoa, que serveix per a recolzar-hi els genolls.
<Piragüisme>
Cadascun dels plafons distribuïts al llarg d'un recorregut de descens que indiquen la presència d'obstacles.
<Rem><Piragüisme>
Moment d'una palada intermedi entre la fase aquàtica i la fase aèria, corresponent al moviment de fer sortir la pala de l'aigua.
<Rem><Piragüisme>
Fase segona d'una palada, corresponent al moviment de desplaçament del rem o la pala en l'aire per a preparar una nova palada.
<Piragüisme>
Ona gran originada en un ràpid, que té prou alçària per a aturar o fer bolcar una piragua.
<Piragüisme>
Embarcació estreta i molt lleugera, amb les línies longitudinals del buc convexes, que es propulsa per mitjà de pales.
Nota: 1. Són piragües les canoes i els caiacs.
Nota: 2. La piragua s'utilitza en la pràctica del piragüisme.
<Piragüisme>
Mà d'un piragüista que agafa la part inferior d'una pala, corresponent al braç que exerceix la força de la tracció.
<Piragüisme>
Mà d'un piragüista que agafa la part superior de la pala.
<Piragüisme>
Travessar el pla d'una porta.
<Piragüisme>
Acció de travessar el pla d'una porta.
<Piragüisme>
Part del recorregut d'un riu d'aigua encalmada.
<Piragüisme>
Cadascun dels compartiments estancs situats als extrems d'una canoa, l'un a proa i l'altre a popa, que serveixen per a assegurar-ne la insubmergibilitat.
<Piragüisme>
Cadascuna de les dues peces de calçat de l'equip d'un piragüista, lleugeres, de material flexible i aïllant i amb sola reforçada o sense, especials per a la pràctica del piragüisme en aigües braves.
<Piragüisme>
Riu amb una dificultat de navegació de grau I, grau II i, en alguns casos. grau III.
Nota: Els rius esportius són aptes per a les competicions de descens de riu esportiu.
<Piragüisme>
Cometre una falta consistent a deixar de passar una porta del recorregut.
Nota: Una acció d'ometre una porta es penalitza amb cinquanta punts.
<Piragüisme>
Comitè encarregat de la direcció de les competicions d'eslàlom i de descens d'aigües braves.
<Piragüisme>
Tècnica de paleig per a canoes i caiacs consistent a girar el tronc a cada palada per no desplaçar el centre de gravetat, de manera que s'aconsegueix un desplaçament uniforme de l'embarcació.
<Piragüisme>
Tècnica de paleig per a canoes consistent a moure el cos cap endavant a cada palada per desplaçar el centre de gravetat, de manera que s'aconsegueix un desplaçament a salts de l'embarcació.
<Piragüisme>
Pla imaginari delimitat pels pals d'una porta, que el piragüista ha de travessar amb el cos per a franquejar-la.
<Piragüisme>
Cometre una falta, un piragüista, consistent a entrar en contacte amb un pal de la porta amb el buc, la pala o el cos en el transcurs d'una regata.
Nota: Una acció de tocar el pal es penalitza amb cinc punts.
<Piragüisme>
Ruptura d'una piragua immobilitzada contra un obstacle per la pressió del corrent.
<Piragüisme>
Acció de subjectar el cos d'un piragüista d'aigües braves a la banyera d'una piragua omplint-ne determinats espais buits amb trossos de cautxú semirígid.
<Esports nàutics>
Massa d'aigua caracteritzada per la presència de corrents i d'obstacles naturals i artificials.
<Esports nàutics>
Flotador de material lleuger que es posa al voltant del tronc, per sota els braços.
<Rem><Piragüisme>
Bandera de color blanc amb què el jutge d'una competició declara vàlida una acció o una cursa.
<Rem>
Final disputada sense cap eliminatòria prèvia perquè el reduït nombre de competidors ho fa innecessari.
<Rem>
Pantalons arrapats i de camal curt de l'equip d'un remer, que cobreixen la cuixa.
<Esports nàutics>
Cavitat d'una embarcació, descoberta per la part superior.
<Motonàutica>
Capacitat del conjunt de cilindres d'un motor, que s'utilitza per a definir categories i classes en una competició.
Nota: La cilindrada d'un motor s'expressa calculada en centímetres cúbics.
<Piragüisme>
Lloc que ocupa un participant en la línia de sortida amb relació als altres en el moment de començar una cursa.
<Vela>
Tros de tela de mides i formes diferents fixat ben estès en el pal d'una embarcació, que serveix com a mitjà de propulsió de l'embarcació gràcies a l'augment de superfície exposada a la força del vent que comporta.
Nota: Per exemple, són veles l'espinàquer, les veles de tallant i la vela major.
<Vela>
Vela de tallant triangular que s'utilitza per a arribar i per a cenyir.
<Vela>
Costat més llarg d'una vela, des del puny de drissa fins al puny d'escota.
<Vela>
Conjunt de caps utilitzats a bord.
<Vela>
Conjunt de materials pesants estibats al fons d'una embarcació per a fer-ne baixar el centre de gravetat i augmentar-ne l'estabilitat.
Nota: El llast es classifica, segons la durada de la seva utilització, en llast fix i llast mòbil.
<Vela><Rem>
Tripulant d'una embarcació encarregat exclusivament de maniobrar el timó.
<Vela>
Perxa horitzontal subjectada a un pal per l'extrem de proa i maniobrable per l'extrem de popa.
Nota: La botavara serveix per a subjectar l'aurica, la guaira i la vela major.
<Vela>
Cap lligat al puny inferior d'una vela més pròxim al pal, que serveix per a caçar-la.
<Vela>
A l'interior d'una embarcació.
<Vela>
Cadascun dels envans divisoris dels allotjaments interiors d'una embarcació.
<Esports nàutics>
Plataforma que tanca la part superior del buc d'una embarcació.
<Vela><Piragüisme>
Vora superior del costat d'una embarcació.
<Esports nàutics>
Peça de ferro o d'acer amb diverses puntes lligada a una corda d'una embarcació que, un cop fixada al fons del mar, serveix per a evitar-ne el desplaçament per efecte del vent o els corrents.
<Vela>
Acció d'evitar el desplaçament d'una embarcació llançant l'àncora al fons del mar.
<Vela>
Dret d'un veler a passar davant d'un altre veler en cas de risc d'abordatge.
<Vela>
Costat d'una vela paral·lel al pal.
<Vela>
Puny inferior d'una vela més pròxim al pal o l'estai on va envergada.
<Vela>
Conjunt de l'arboradura, l'eixàrcia i el velam d'una embarcació.
Nota: 1. La tipologia i l'ordenació de l'aparell determinen els tipus de veler.
Nota: 2. Per exemple, són aparells la balandra, el cat, el cúter, la iola, el quetx i l'sloop.
<Vela>
Deixar anar un cap disminuint-hi la pressió.
<Vela>
Dit de l'embarcació que rep el vent per babord.
<Vela>
Dit de l'embarcació que rep el vent per estribord.
<Vela><Piragüisme>
Fer tornar a la verticalitat una embarcació inclinada per una de les bandes.
<Vela><Motonàutica>
Evitar el desplaçament d'una embarcació llançant l'àncora al fons del mar.
<Esports nàutics>
Entrar en contacte, una embarcació, amb una altra embarcació o amb un obstacle després d'haver-s'hi anat acostant.
<Vela>
Fermar l'escota d'una vela.
<Vela>
Cap o cadena que serveix per a subjectar la popa d'un vaixell al moll o a una boia.
<Vela>
Relació establerta entre dos o més competidors per l'acció del buc o l'equip d'un dels velers de tallar la línia imaginària que passa per la popa de l'altre.
<Vela>
Estai que subjecta el pal a la proa o les amures de l'embarcació.
<Vela><Motonàutica>
Part plana d'una embarcació més pròxima a la quilla.
<Esports nàutics>
Part submergida del buc d'una embarcació.
<Vela>
Vela que s'enverga al pal major i a la botavara.
<Vela>
Embarcació per a dos tripulants de 4,7 m d'eslora i 1,68 m de mànega, amb una superfície vèlica de 12,7 m2.
<Vela>
Llast incorporat de manera provisional en una embarcació.
<Vela>
Avís del vaixell del comitè a tots els participants en una regata per mitjà de senyals acústics i senyals visuals per a indicar-los que la sortida d'una prova ha quedat anul·lada.
Nota: Com a senyal visual d'una crida general, s'utilitza la bandera R-1 (primera de repetició) del CIS.
<Vela>
Avís del vaixell del comitè a un regatista per mitjà de senyals acústics i senyals visuals per a indicar-li una determinada incidència, especialment que ha sortit abans d'hora.
Nota: Com a senyal visual d'una crida individual, s'utilitza la bandera X del CIS.
<Vela>
Subjectar una embarcació a un punt fix o a una altra embarcació per mitjà d'una amarra.
<Vela>
Posició longitudinal d'una embarcació respecte a la línia de flotació.
<Vela>
Document en què l'entitat organitzadora d'una regata fa constar els requisits necessaris per a participar-hi i les condicions de celebració.
<Vela>
Bandera amb què un participant en una regata indica en el transcurs de la prova, hissant-la, que ha estat objecte d'una falta.
<Esports nàutics>
Comitè nomenat per l'autoritat organitzadora d'una regata que s'encarrega de controlar el desenvolupament de la prova.
<Vela>
Dit de l'embarcació que es troba en una situació de compromís.
<Vela>
Dret d'un regatista a apel·lar contra una decisió del comitè de protestes.
<Vela>
Tram del recorregut d'una prova durant el qual un veler navega de través.
<Vela>
Receptor d'ones radioelèctriques de determinats vaixells del comitè de regata, que s'utilitza per a determinar la direcció d'un emissor.
<Vela>
Anella metàl·lica o de plàstic que s'utilitza per a protegir una gassa del fregadís d'una corda passada pel seu interior.
<Vela>
Eixàrcia destinada a maniobrar les veles.
<Vela>
Eixàrcia destinada a sostenir els pals, que es manté sempre fixa.
<Vela>
Part d'un pal d'una embarcació que queda sota coberta.
<Vela>
Cadascun dels cables que sostenen transversalment un pal d'una embarcació.
<Vela>
Angle format pel meridià magnètic en què es troba una embarcació i per la visual a un punt determinat cap on es vol dirigir el desplaçament.
<Vela>
Cadascuna de les barres de fusta, ferro o acer accessòries que formen l'arboradura d'una embarcació, a excepció del pal major.
Nota: Per exemple, són perxes la botavara, el pic d'aurica i el tangó.
<Vela>
Cap prim cosit al pujament i al gràtil d'una vela, que serveix per a reforçar-la.
<Vela>
Veler construït especialment amb finalitats esportives.
Nota: Per exemple, són velers de regates els optimists, els catamarans i els trimarans.
<Vela>
Augment sobtat de la velocitat del vent.
<Vela><Rem>
Membre d'una tripulació.
<Vela>
Membre de la tripulació situat més cap a proa d'una embarcació, que s'encarrega de col·locar i canviar el tangó.
<Vela>
Atracar una embarcació al costat d'una altra de manera que només quedin separades per les defenses.
<Vela>
Dispositiu format per dues peces dentades i giratòries que serveix per a subjectar l'escota d'una vela.
<Vela>
Recollir una vela plegant-la al voltant de la botavara sense deslligar-la.
<Vela>
Proveir una embarcació de l'aparell necessari per a navegar.
<Vela>
Fer pujar una vela o una bandera per un pal.
<Vela>
Fer baixar una bandera o una vela hissada.
<Vela>
Certificat expedit per un mesurador en què es fa constar la classe d'una embarcació.
<Vela>
Tira de fusta, plàstic o un altre material que envolta els costats d'una embarcació per sobre el folre exterior per protegir-ne el buc, utilitzada especialment en remolcadors i altres embarcacions auxiliars.
<Vela>
Revisió efectuada pel comitè de protestes de la puntuació obtinguda per un veler en la classificació d'una regata, com a conseqüència d'una al·legació del veler afectat.
<Vela>
Cap que subjecta la botavara per mantenir-la en l'angle d'inclinació desitjat.
<Vela>
Part superior de la borda d'una embarcació, consistent en una peça plana i llarga de fusta o plàstic.
<Vela>
Peça plana i molt resistent d'una embarcació fixada a la quilla, on va encaixada la base d'un pal.
<Vela>
Cap fixat per un extrem a un pal i per l'altre a la botavara corresponent, que serveix per a evitar que la botavara s'aixequi quan es navega amb vent de popa.
<Vela>
Regata d'una competició important disputada abans de les proves definitives, que serveix als participants per a conèixer les condicions específiques del camp de regata i per a ajustar-hi els velers.
<Vela>
Cap que serveix per a hissar i arriar una vela o una bandera.
<Vela>
Perfil metàl·lic que serveix de guia per al desplaçament de la politja d'una escota.
<Esports nàutics>
Baga a l'extrem d'un cap.
<Vela>
Regla relativa a la construcció i l'aparell d'una embarcació d'una classe determinada.
<Vela>
Disposar una o més veles de manera que rebin el vent amb l'angle més favorable a la propulsió.
<Vela>
Estar, una vela, completament inflada pel vent.
<Vela>
Cadascun dels caps cosits a una vela, que s'utilitzen per a subjectar-ne un tros quan convé reduir la superfície vèlica exposada al vent.
<Esports nàutics>
Senyalització d'un camp de regata amb balises.
<Vela><Motonàutica>
Unitat de longitud utilitzada per a mesurar distàncies en el mar, que equival a 1.852 m.
Nota: La milla marina forma part de la formulació d'un nus.
<Vela>
Recorregut d'una regata d'una llargada inferior a la prevista en començar a disputar-se, com a conseqüència sobretot de condicions meteorològiques adverses.
<Esports nàutics>
Balisa consistent en una boia que assenyala la línia de sortida o el número dels carrers d'un camp de regata.
<Esports nàutics>
Zona d'un camp de regata situada abans de la línia de sortida.
<Vela>
Competició per a velers amb una estructura de regata.
<Vela>
Desproveir una embarcació d'aparell.
<Vela>
Regata d'uns jocs olímpics, que consta de set proves per a cada classe olímpica.
<Vela>
Navegació practicada amb una embarcació de vela.
<Vela>
Centre geomètric de l'àrea d'una carena.
<Vela>
Barra de fusta, ferro o acer d'una embarcació disposada verticalment o quasi verticalment, que serveix per a sostenir diversos elements, com ara veles o banderes.
Nota: Són pals el pal major i el pal de messana.
<Vela>
Cadascun dels dos caps que sostenen un pal lateralment per evitar que es tombi.
<Vela>
Embarcació pertanyent a una sèrie d'embarcacions construïdes seguint un mateix disseny.
<Vela><Piragüisme>
Costat d'una embarcació cap on va el vent.
<Vela>
Avís consistent en un senyal visual i, sovint, també un senyal acústic, que s'utilitza en primer lloc per a indicar la imminència de la sortida d'una regata, segons el sistema de sortida més habitual.
Nota: 1. Com a senyal visual d'un senyal d'atenció, s'utilitza la bandera de classe.
Nota: 2. El senyal d'atenció precedeix el senyal de preparació.
<Vela>
Avís consistent en un senyal visual i, sovint, també un senyal acústic, que s'utilitza a continuació del senyal d'atenció per a indicar la imminència de la sortida d'una regata, segons el sistema de sortida més habitual.
Nota: 1. Com a senyal visual d'un senyal de preparació, s'utilitza la bandera P del CIS.
Nota: 2. El senyal de preparació precedeix de cinc minuts el senyal de sortida.
<Vela>
Perxa mòbil on es fixa l'espinàquer.
<Vela>
Temps final d'un veler en una regata de velers d'arquejos diferents, que resulta d'aplicar la compensació de temps.
<Vela>
Estructura formada per un arnès i uns cables d'acer de subjecció fixats a l'obenc, utilitzada pel proer per a assegurar-se quan es penja.
<Vela><Rem>
Conjunt de persones que governen una embarcació.
<Vela>
Vaixell utilitzat pel comitè de regata per a donar la sortida d'una prova i seguir-ne el desenvolupament.
<Vela>
Alteració del rumb d'una embarcació disminuint l'angle format per la proa i la direcció del vent.
<Vela>
Element d'unió consistent en un cap o una cadena que serveix a un remolcador per a arrossegar una embarcació.
<Vela><Piragüisme>
Acció d'una embarcació de canviar l'orientació de la seva trajectòria.
Nota: Per exemple, són virades les virades en rodó, i, en vela, les virades per avant.
<Vela>
Virar fent passar la proa per la direcció del vent.
<Vela>
Extrem inferior d'un pal d'una embarcació.
<Vela>
Penalització consistent a fer perdre un nombre de llocs en la classificació d'una regata equivalent a un vint per cent dels velers participants.
<Vela>
Penalització imposada pel comitè de protestes en substitució d'una desqualificació en el transcurs d'una prova, d'acord amb les instruccions de regata.
<Esports nàutics>
Corda utilitzada a bord d'una embarcació.
<Vela><Motonàutica>
Superfície llisa de la popa d'una embarcació, a la part exterior del buc, on van encaixats els elements de fixació del timó.
<Vela>
Navegar amb el vent de proa.
<Vela>
Fet de passar bruscament la botavara d'una banda a l'altra d'un veler en virar en rodó o bé navegant amb vent de popa.
Nota: És una trabujada la trabujada involuntària.
<Vela>
Subjectar una vela al pal major, una perxa o un estai.
<Esports nàutics>
Llargària del buc d'una embarcació.
<Vela>
Disposar llast en una embarcació.
Nota: L'acció de llastar una embarcació s'ha de fer sense posar-ne en perill l'estabilitat.
<Vela>
Tauló col·locat de babord a estribord en una embarcació petita, que serveix de seient.
Nota: Per exemple, en un patí de vela hi ha cinc bancades, denominades bancada de proa, primera bancada, segona bancada, tercera bancada i bancada de popa.
<Vela>
Document en què el comitè d'organització fa constar les normes d'una regata determinada.
<Vela>
Exercir, el vent, la seva acció sobre una vela fins a tensar-ne la superfície.
Nota: L'acció del vent d'inflar comporta l'estat d'anar plena d'una vela.
<Vela>
Lletra cosida o enganxada a la vela major d'un veler que n'indica la nacionalitat.
<Vela>
Llast incorporat de manera permanent en una embarcació.
<Vela>
Torn col·locat horitzontalment sobre una coberta de proa, que serveix per a llevar l'àncora.
<Vela>
Persona encarregada de comprovar l'adequació de les mesures d'un veler inscrit en una prova a la normativa de la seva classe.
<Vela>
Número assignat per l'associació de classe a cada veler en el moment d'inscriure's a la seva classe.
<Vela>
Alterar el rumb d'una embarcació disminuint l'angle format per la proa i la direcció del vent.
<Vela>
Fer sortir una embarcació del mar.
<Vela>
Manera de navegar durant un temporal maniobrant per aconseguir que l'embarcació no avanci gairebé gens.
<Vela>
Dit d'una embarcació situada a la banda de sobrevent d'una altra, donada una situació de compromís entre dues embarcacions participants en una regata que naveguen amurades totes dues a babord o a estribord.
<Vela>
Dit d'una embarcació situada a la banda de sotavent d'una altra, donada una situació de compromís entre dues embarcacions participants en una regata que naveguen amurades totes dues a babord o a estribord.
<Vela>
Desviació d'una embarcació cap a sotavent del seu rumb per efecte del vent.
<Vela><Piragüisme>
Acció de fer tornar a la verticalitat una embarcació inclinada per una de les bandes.
<Vela>
Cadascuna de les dues parts corbes dels costats d'una embarcació més pròximes a la popa.
<Vela>
Corba cap enfora formada a la baluma d'una vela, que fa augmentar la superfície vèlica.
<Vela>
Lloc disposat per a amarrar-hi embarcacions.
<Vela>
Cadascuna de les dues parts corbes dels costats d'una embarcació més pròximes a la proa.
<Vela>
Pla inclinat que serveix per a avarar i treure a terra embarcacions.
<Vela>
Estructura flexible i resistent de cinyells i tirants que envolta el tronc d'un regatista subjectant-lo estretament per a mantenir-lo unit a l'embarcació com a mesura de prevenció, en cas de males condicions meteorològiques o de necessitat de descans.
<Vela>
Mesura de la capacitat interior d'un veler, obtinguda per mitjà d'una relació entre les seves magnituds.
Nota: El valor de l'arqueig d'un veler serveix per a classificar-lo en una categoria determinada.
<Vela>
Dirigir-se cap a un punt determinat o una direcció determinada.
Nota: El verb arrumbar regeix la preposició cap a. Per exemple, arrumbar cap al sud.
<Vela>
Posar l'arboradura a una embarcació.
<Vela>
Associació de propietaris o regatistes d'embarcacions d'una determinada classe, encarregada d'establir-ne el reglament i fer funcions de representació.
<Vela>
Arrambar una embarcació a un punt fix o una altra embarcació per amarrar-la-hi.
<Vela>
Vela de tallant trapezoïdal, més ampla de baix que de dalt, que s'utilitza com a vela major en determinades embarcacions esportives.
Nota: L'aurica se subjecta al pic d'aurica, a la botavara i al pal corresponent.
<Vela>
Cap fermat a l'extrem d'una perxa, que serveix per a orientar una vela.
<Vela>
Bandera que identifica una classe d'embarcacions de regata.
<Vela>
Cadascuna de les banderes corresponents a una lletra o una xifra que formen el codi internacional de senyals, caracteritzades per una forma, un dibuix i uns colors determinats.
Nota: Les banderes del CIS s'utilitzen com a senyals visuals.
<Vela>
Cadascuna de les peces transversals que reforcen les bandes d'una embarcació i sostenen la coberta.
<Vela>
Doblec cosit a la baluma d'una vela, que serveix per a contenir un sabre.
<Vela><Motonàutica>
Peça cilíndrica de ferro o d'acer subjectada a coberta que serveix per a amarrar-hi un cap o una cadena.
<Vela>
Boia de petites dimensions que indica un punt determinat, generalment la situació de l'àncora d'una embarcació ancorada.
<Vela>
Cometre una falta consistent a fer avançar un veler amb un moviment del cos, l'orsa o les veles, o bé utilitzant la canya com si fos un rem.
<Vela>
Camí recorregut per un veler entre dues virades en cenyir.
<Vela>
Recorregut en forma de triangle senyalitzat amb tres balises que es compon de dos llargs i una empopada, utilitzat en una regata olímpica, .
<Vela>
Instrument constituït per una o més politges col·locades paral·lelament, que s'utilitza per a canviar la direcció del moviment d'un cap.
<Esports nàutics>
Embarcació menor sense coberta.
<Vela>
Maniobrar les braces perquè la vela rebi el vent en l'angle més favorable a la navegació.
<Vela><Motonàutica>
Entrellaçament estret i resistent de diverses parts d'una o més cordes o cintes, que s'utilitza com a element de subjecció.
<Vela>
Caixa molt estreta i de parets estanques, per on entra i surt l'orsa.
<Esports nàutics>
Altura de l'obra viva.
<Vela>
Relatiu o pertanyent a un conjunt de veles.
<Vela>
Vaixell encarregat de portar auxili als velers en perill.
<Vela><Motonàutica>
Cadascun dels puntals fixats a la coberta d'una embarcació que serveixen per a subjectar el passamà.
<Vela>
Senyal acústic propi d'una regata important per a advertir els participants que s'està hissant una bandera del CIS.
<Vela>
Element de maneig d'un timó, consistent en una barra de ferro o fusta fixada a la part superior de l'eix del timó.
Nota: La canya porta un allargador que la prolonga.
<Esports nàutics>
Desplaçar-se per l'aigua amb una embarcació.
<Vela>
Persona encarregada de la regulació de la navegació d'un port i del manteniment de les instal·lacions nàutiques.
<Vela>
Mapa que descriu la profunditat de l'aigua, els senyals marítims, l'àrea de regata, la qualitat del fons marí, el perfil de la costa, etc.
<Vela>
Veler de regates format per dos bucs simètrics acoblats per una banda.
Nota: És un catamarà el patí de vela.
<Vela>
Instrument rudimentari consistent en una tira de tela, que serveix per a indicar la direcció del vent.
<Vela>
Desviar-se, una embarcació, cap a sotavent del seu rumb per efecte del vent.
<Vela>
Recinte de recollida i difusió d'informació sobre les condicions meteorològiques relatives al desenvolupament d'una regata.
<Vela>
Punt de la superfície vèlica on convergeixen els efectes del vent.
<Vela>
Tram del recorregut d'una prova durant el qual un veler cenyeix.
<Vela>
Navegar amb el vent de proa situant-se en el menor angle possible respecte a la direcció del vent.
<Vela>
Cos llarg, prim i flexible consistent en un cap o una cadena.
Nota: Una amarra s'utilitza per a amarrar una embarcació.
<Vela>
Cinta resistent on fixa els peus un proer o un patinaire per a compensar l'excés d'escora de l'embarcació fent contrapès.
Nota: El proer d'un veler es fixa a la cingla subjectat pel trapezi.
<Vela>
Sistema de comunicació de senyals fets amb banderes, amb llampades, amb sons, amb veu, per radiotelegrafia, per radiotelefonia, amb els braços i per Morse, que s'utilitza en el transcurs d'una prova.
<Vela>
Separar una embarcació de la vora d'un punt fix o d'una altra embarcació on estava amarrada.
<Esports nàutics>
Conjunt d'embarcacions que comparteixen unes determinades característiques estructurals.
<Vela>
Classe reconeguda per la Federació Internacional de Regates de Velers.
<Vela>
Classe internacional autoritzada a competir en uns jocs olímpics.
<Vela>
Recinte amb sostre que s'utilitza per a guardar-hi peces de recanvi i efectuar-hi mesuraments i reparacions.
<Vela>
Recollir un cap.
<Esports nàutics>
Topada brusca entre dues embarcacions, o entre una embarcació i un obstacle.
Nota: L'abordatge pot comportar la desqualificació del competidor que l'ha provocat.
<Vela>
Instrument d'orientació que serveix per a saber la direcció del meridià magnètic, amb l'objectiu de prendre'l com a línia de referència per a determinar el rumb.
<Vela>
Descompte aplicat al temps obtingut per cada participant en una regata per a velers pertanyents a classes diferents, amb la finalitat de contrarestar les diferències d'arqueig.
Nota: La compensació de temps permet aconseguir el temps compensat.
<Vela>
Instrument que serveix per a mesurar la velocitat d'una embarcació en marxa.
<Vela><Motonàutica>
Cadascuna de les dues cares laterals que formen el buc d'una embarcació.
<Vela>
Lloc d'un port o un canal protegit artificialment que es destina a les operacions de càrrega i descàrrega de les embarcacions.
<Vela>
Direcció d'un objecte respecte a un punt de la costa, una embarcació, etc.
<Vela>
Pes del volum d'aigua desplaçat per una embarcació.
<Vela>
Acció d'un veler de situar-se a sobrevent d'un altre de manera que l'aparell propi li faci de pantalla contra el vent, per fer-li perdre velocitat.
<Vela>
Situar-se, un veler, a sobrevent d'un altre de manera que l'aparell propi li faci de pantalla contra el vent, per fer-li perdre velocitat.
<Vela>
Distintiu assignat a un veler segons la classe a què pertany.
<Esports nàutics>
Encallar-se, una embarcació, en un obstacle submarí.
<Vela>
Navegar amb el vent de popa.
<Vela>
Forat de coberta per on passa un pal.
<Vela>
Unió de dos caps amb els fils de l'un entreteixits amb els de l'altre.
<Vela>
Unir dos caps entreteixint els fils de l'un amb els de l'altre.
<Vela>
Sistema numèric d'estimació de la velocitat d'un vent en una classificació de dotze graus, basada en els efectes que produeix en la mar i en el temps que tarda a produir-los.
<Vela>
Sistema numèric d'estimació de l'estat de la mar en una classificació de deu graus, basada en el tipus i les dimensions de les ones.
<Esports nàutics>
Inclinació lateral d'una embarcació, provocada per l'acció del vent o per un canvi de posició dels tripulants.
<Vela>
Obertura practicada a la coberta d'una embarcació que permet el pas a l'interior del buc.
<Vela>
Cadascun dels cables que sostenen longitudinalment un pal en una embarcació.
Nota: Els estais, segons el punt de l'embarcació on es fixen, es divideixen en estais de proa i estais de popa.
<Vela>
Estai subjectat al topall del pal.
<Vela>
Estai que subjecta el pal a la popa de l'embarcació.
<Vela>
Estai subjectat de manera que pot ser afluixat a conveniència.
<Vela>
Barra prima articulada amb la canya, que serveix per a prolongar-la.
<Vela>
Dit de l'embarcació situada a fora de la zona compresa entre la balisa al voltant de la qual ha de virar i una altra embarcació, en el transcurs d'una regata.
Nota: Per a l'embarcació més pròxima a la balisa s'utilitza l'adjectiu interior.
<Vela>
Embarcació per a un tripulant de 4,5 m d'eslora i 1,68 m de mànega, amb una superfície vèlica de 10 m².
<Vela>
Embarcació per a tres tripulants de 6,05 m d'eslora i 1,68 m de mànega, amb una superfície vèlica de 17 m².
<Vela><Motonàutica>
Barra de dos metres de llargària, amb un o dos ganxos en un extrem, que s'utilitza per a ajudar a atracar i desatracar una embarcació menor.
<Vela><Rem>
Peça metàl·lica de forma circular o semicircular que es tanca amb un pern, utilitzada per a unir o subjectar caps o cadenes.
<Vela>
Vela de tallant triangular, amb el gràtil lleument inclinat.
Nota: La guaira se subjecta al pal major i a la botavara.
<Vela>
Dit de l'embarcació situada a dintre de la zona compresa entre la balisa al voltant de la qual ha de virar i una altra embarcació, en el transcurs d'una regata.
Nota: Per a l'embarcació més allunyada de la balisa s'utilitza l'adjectiu exterior.
<Vela>
Conjunt de pals, botavares, etc., destinat a sostenir les veles.
<Vela>
Embarcació utilitzada en la pràctica de la navegació esportiva i d'esbargiment.
<Vela>
Armilla proveïda de butxaques per a posar-hi pesos, que s'utilitza per a contrarestar l'escora d'una embarcació.
<Vela>
Jurat que forma part d'un comitè de protestes.
Nota: Un jurat de regata generalment està constituït per una sola persona.
<Vela>
Jurat de regata reconegut internacionalment per a dirigir regates internacionals o olímpiques.
<Vela>
Persona qualificada per a formar part d'un comitè de regata.
<Vela>
Línia imaginària d'una embarcació traçada de proa a popa seguint l'eix longitudinal, que la divideix en dos costats iguals..
Nota: La línia de crugia separa babord i estribord.
<Esports nàutics>
Amplària d'una embarcació.
<Vela><Motonàutica>
Peça de material pesant que reposa al fons del mar, utilitzada per a fixar una boia per mitjà d'un cap o una cadena.
<Vela>
Peça de metall o plàstic proveïda d'una molla i fixada a la ralinga, que serveix per a envergar una vela a l'estai i facilitar-ne el desplaçament.
<Vela>
Fixar un cap a una mordassa d'escota.
<Vela>
Ser, un membre d'una tripulació, el responsable d'una embarcació.
<Vela>
Navegar rebent el vent per una aleta.
<Vela>
Número assignat a cada balisa del recorregut d'una regata.
<Vela><Motonàutica>
Unitat de velocitat utilitzada per a mesurar la velocitat de desplaçament en el mar, que equival a una milla marina per hora.
<Vela><Motonàutica>
Part no submergida del buc d'una embarcació.
<Vela>
Cap fixat per un extrem a la creu de l'àncora i per l'altre a una boia, que serveix per a indicar on s'ha fondejat.
<Vela>
Prolongació d'un costat de determinades embarcacions fixada als candelers que sobresurt del pla de la coberta.
<Vela><Rem>
Planxa de metall o fusta situada sota la quilla que en sobresurt, utilitzada per a contrarestar la deriva i, en vela, també l'abatiment.
Nota: Per exemple, és una orsa l'orsa abatible.
<Vela>
Orsa abatible per a una embarcació petita proveïda d'un sistema de fixació de beina.
<Vela>
Planxa de vela de 3,9 m d'eslora i de 7,3 m² de superfície vèlica, en categoria masculina, i 6,8 m², en categoria femenina.
<Vela>
Pal principal d'una embarcació, que és també el més gros.
Nota: El pal major serveix per a subjectar la guaira i la vela major.
<Esports nàutics>
Peça ampla, prima i permanentment submergida d'un timó.
Nota: La pala va fixada a la part inferior de l'eix del timó.
<Vela>
Espai que s'utilitza per a guardar-hi les veles i altres elements no fixos d'un aparell.
<Vela>
Conjunt de participants en una regata que poden ser penalitzats pel comitè de protestes com a conseqüència de la resolució d'una protesta.
<Vela>
Conjunt de participants en una regata que poden ser afavorits o perjudicats per la decisió del comitè de protestes com a conseqüència de la resolució d'una protesta o bé que hi tenen un interès personal.
<Vela><Motonàutica>
Peça llarga i llisa fixada als límits de la coberta d'una embarcació, que s'utilitza per a protegir els navegants de possibles caigudes.
Nota: Un passamà està subjectat pels candelers.
<Vela>
Catamarà per a un tripulant de 5,5 m d'eslora, dos bucs units per cinc bancades i desproveït de timó.
Nota: 1. Els bucs d'un patí de vela són els flotadors.
Nota: 2. El patí de vela s'utilitza en la pràctica del patí de vela.
<Vela><Motonàutica>
Membre d'una tripulació que actua com a responsable de l'embarcació.
<Vela>
Treure el cos cap enfora d'una embarcació en la direcció de sobrevent, amb l'objectiu de contrarestar l'escora.
<Vela>
Extrem d'una perxa.
<Vela>
Acció de navegar evitant al màxim la resistència a la fricció de l'aigua, amb l'objectiu d'augmentar la velocitat de desplaçament.
<Vela>
Manera de maniobrar orientant la proa en la direcció del vent.
<Vela>
Prova declarada no vàlida un cop començada per l'autoritat esportiva corresponent, que s'ha de tornar a disputar.
<Vela><Motonàutica>
Extrem d'un cap.
<Vela>
Mesura de l'alçària d'una embarcació presa des de la quilla fins a la coberta.
<Vela>
Cadascun dels angles d'una vela.
Nota: Són punys el puny d'amura, el puny d'escota i el puny de drissa.
<Vela>
Puny inferior d'una vela més allunyat del pal o l'estai on va envergada.
<Vela>
Embarcació concebuda per a arrossegar altres embarcacions en les maniobres d'atracada i desatracada o bé en cas d'avaria.
<Vela>
Disminuir la superfície d'una vela exposada al vent subjectant-ne una part amb els rissos.
<Vela><Rem>
Extrem de la proa d'una embarcació consistent en una peça generalment corba que prolonga la quilla verticalment.
Nota: En una embarcació de vela llatina, a la roda hi ha la contraroda.
<Vela>
Direcció que segueix una embarcació.
<Vela>
Rumb ideal d'un veler en competició per a travessar amb la màxima rapidesa possible la línia d'arribada, en absència d'altres competidors.
<Vela>
Rumb que indica un compàs.
<Vela>
Petit llistó de fusta o metall, que serveix per a sostenir l'allunament i mantenir la vela tibant.
Nota: Un sabre està situat dintre una beina del sabre.
<Vela>
Cap compost de fils d'acer, que s'utilitza en l'eixàrcia ferma, l'eixàrcia de treball i les operacions d'amarratge i ancoratge.
<Vela><Motonàutica>
Part inferior interna del buc d'una embarcació, on s'acumula l'aigua que entra pels costats i per la coberta.
<Vela>
Cadascun dels sons emesos des del vaixell del comitè per a cridar l'atenció de tots els participants en una regata en el moment d'hissar una bandera del CIS.
Nota: 1. Un senyal acústic té un rang inferior a un senyal visual, en cas de conflicte.
Nota: 2. Són senyals acústics la canonada i, sovint, també el senyal d'atenció, el senyal de preparació, el senyal de suspensió i el senyal de suspensió i repetició de sortida.
<Vela>
Senyal visual que s'utilitza per a indicar un canvi en l'horari previst per a una regata.
Nota: Com a senyal d'ajornament, s'utilitza la bandera d'atenció o d'intel·ligència del CIS.
<Vela>
Senyal visual que s'utilitza per a indicar l'anul·lació de totes les proves.
Nota: Com a senyal d'anul·lació, s'utilitza la bandera N hissada sobre la bandera R-1 (primera de repetició) del CIS.
<Vela>
Senyal visual que s'utilitza per a indicar que el vaixell del comitè està situat en un dels extrems de la línia de sortida.
Nota: Com a senyal d'arribada, s'utilitza la bandera blava o número 2 del CIS.
<Vela>
Senyal visual que s'utilitza per a indicar que l'objecte sobre el qual està hissat té la consideració de balisa.
Nota: Com a senyal visual, s'utilitza la bandera M del CIS.
<Vela>
Senyal visual que s'utilitza per a indicar que s'ha de repetir la sortida.
Nota: Com a senyal de crida general, s'utilitza la bandera R-1 (primera de repetició) del CIS.
<Vela>
Senyal visual que s'utilitza per a indicar un canvi de rumb durant una prova.
Nota: Com a senyal de modificació de recorregut, s'utilitza la bandera C del CIS.
<Vela>
Senyal visual que s'utilitza per a indicar que el recorregut d'una prova passa per babord o per estribord d'un determinat element.
Nota: Com a senyal de recorregut, s'utilitzen les banderes vermella i verda del CIS, respectivament.
<Vela>
Senyal visual que s'utilitza per a indicar un escurçament del recorregut.
Nota: Com a senyal de recorregut escurçat, s'utilitza la bandera S del CIS.
<Vela>
Senyal visual que s'utilitza per a indicar l'ús obligatori de l'armilla salvavides o un altre tipus de flotador personal.
Nota: Com a senyal de salvavides, s'utilitza la bandera Y del CIS.
<Vela>
Avís consistent en un senyal visual i un senyal acústic, que s'utilitza per a indicar la suspensió de totes les proves.
Nota: Com a senyal visual d'un senyal de suspensió, s'utilitza la bandera N del CIS.
<Vela>
Avís consistent en un senyal visual i, sovint, també un senyal acústic, que s'utilitza per a indicar la suspensió momentània de totes les proves.
Nota: Com a senyal visual d'un senyal de suspensió i repetició de sortida, s'utilitza la bandera N hissada sobre la bandera X del CIS.
<Vela>
Cadascuna de les banderes hissades per a indicar una circumstància determinada als participants en una regata.
Nota: 1. Vegeu la nota 1 a senyal acústic.
Nota: 2. Són senyals visuals el senyal d'ajornament, el senyal d'anul·lació, el senyal d'arribada, el senyal de balisa, el senyal de crida general, el senyal de modificació de recorregut, el senyal de preparació, el senyal de recorregut, el senyal de recorregut escurçat, el senyal de salvavides, el senyal de suspensió i el senyal de suspensió i repetició de sortida.
<Vela>
Conjunt de serveis oferts per un port esportiu a les embarcacions amarrades, que consisteixen en el subministrament d'aigua, energia elèctrica, telèfon i combustible.
<Vela>
Sistema de computació de punts consistent a considerar guanyador el veler que ha obtingut més vegades el primer lloc i un nombre total de punts més baix.
Nota: En el sistema de puntuació olímpic, es donen punts a cada prova d'una regata segons l'ordre d'arribada a partir del primer veler, que és qui obté una puntuació més baixa.
<Vela><Piragüisme>
Costat d'una embarcació d'on ve el vent.
<Vela>
Embarcació per a tres tripulants de 8,15 m d'eslora i 1,9 m de mànega, amb una superfície vèlica de 21,7 m².
<Vela>
Instrument consistent en una peça de plom i una corda prima que la subjecta per un extrem, utilitzat per a determinar la profunditat de l'aigua en un punt determinat des de la superfície.
<Vela>
Sortida en què la línia de sortida presenta una llargada variable, determinada per una balisa i per la popa d'un veler escollit a l'atzar.
Nota: El veler que determina la línia de sortida en una sortida amb porta és el veler llebre.
<Vela>
Embarcació per a dos tripulants de 6,9 m d'eslora i 1,72 m de mànega, amb una superfície vèlica de 26,13 m².
<Vela>
Superfície d'una vela o del conjunt de veles d'una embarcació, expressada en metres quadrats.
<Esports nàutics>
Acció de desplaçar-se per l'aigua amb una embarcació.
<Vela>
Temps invertit per un veler per a cobrir el recorregut d'una regata de velers de la mateixa classe.
<Vela>
Peça metàl·lica i allargada proveïda de rosques, que serveix per a tibar un cap.
<Vela>
Sector d'un port esportiu on hi ha instal·lades les graderies per al públic.
<Vela>
Peça de forma variable segons el tipus d'embarcació fixada a l'extrem superior d'un pal, que serveix per a limitar l'altura a què pot anar hissada una vela.
<Vela>
Multibuc per a dos tripulants de 6,1 m d'eslora i 3,05 m de mànega, amb una superfície vèlica de 21,8 m².
<Vela>
Veler de regates constituït per tres bucs simètrics acoblats.
<Vela>
Forat petit d'una vela reforçat amb una anella metàl·lica, que serveix per a passar-hi els rissos.
Nota: És un ullet l'ullet de Cunningham.
<Vela>
Ullet situat a l'extrem oposat al puny de drissa, que permet tensar el gràtil de la vela major.
<Vela><Rem>
Cadascuna de les peces que uneixen transversalment les quadernes i la quilla per a reforçar l'estructura d'una embarcació.
<Vela>
Esport nàutic consistent a desplaçar-se amb una embarcació moguda per mitjà de veles sobre l'aigua.
Nota: Per exemple, són modalitats de vela la vela lleugera i la vela llatina.
<Vela>
Modalitat de vela practicada en un sector d'aigües interiors o de mar a prop de la costa, que requereix un nombre poc elevat de tripulants.
Nota: Per exemple, són disciplines de vela lleugera el patí de vela i el surf de vela.
<Vela>
Vela de tallant triangular que s'utilitza com a vela major en la major part d'embarcacions esportives.
<Vela>
Vent que incideix en una vela, resultant de sumar el vent real i el vent creat per la velocitat mateixa del veler.
<Vela>
Vent d'una zona concreta que segueix una direcció determinada amb una freqüència superior als vents en qualsevol altra direcció.
<Vela>
Vent d'una zona concreta amb unes característiques que estan determinades per les condicions del lloc.
<Vela>
Vent que bufa sobre un objecte en repòs.
<Esports nàutics>
Vestit de material aïllant i flexible que manté la temperatura del cos constant, utilitzat per a desenvolupar una activitat en contacte continuat amb l'aigua.
Nota: Són vestits isotèrmics el vestit humit i, en vela, el vestit sec.
<Vela>
Vestit isotèrmic estanc que queda completament tancat al voltant del coll, els canells i els turmells.
<Vela>
Orifici produït accidentalment en el buc d'una embarcació per on penetra l'aigua del mar.
<Vela><Piragüisme>
Virada en què es fa un gir de 180º.
<Vela>
Virada en què es fa passar la proa per la direcció del vent.
<Vela>
Virar al voltant d'una balisa començant des de la banda establerta per les instruccions de regata.
<Vela>
Virada de dues voltes completes imposada a un veler sancionat amb una penalització alternativa.
<Vela>
Cometre una falta consistent a moure el timó com si fos un rem per fer avançar l'embarcació.
<Vela>
Tira de lona cosida a la vela on van fixats els rissos.
<Vela>
Cadascuna de les quadernes grosses disposades als punts de més mànega, la forma de les quals determina l'estabilitat del buc.
<Vela>
Cadascuna de les parts corbes d'un buc situades entre els costats i el fons.
<Esports nàutics>
Senyalar un camp de regata amb balises.
<Vela>
Conjunt de veles d'una embarcació.
<Vela>
Tram del recorregut d'una prova durant el qual un veler navega amb el vent de popa.
<Vela>
Acció i efecte de subjectar una embarcació a un punt fix o a una altra embarcació per mitjà d'una amarra.
<Vela>
Acció d'arrambar una embarcació a un punt fix o una altra embarcació per amarrar-la-hi.
<Vela>
Embarcació constituïda per més d'un buc.
<Vela>
Perxa que s'utilitza per a envergar-hi una aurica.
<Vela>
Floc de grans dimensions.
<Vela>
Peça de forma acanalada fixada a proa o a popa d'una embarcació, que serveix per a fer-hi passar els caps i les cadenes per a remolcar o amarrar.
<Vela>
Navegar rebent el vent per un costat.
<Vela>
Port proveït de les instal·lacions necessàries per a reparar les embarcacions i posar-les en condicions de navegar, que s'utilitza per a acollir embarcacions esportives, amarrades o fora de l'aigua.
<Vela>
Torn petit que serveix per a tibar drisses i escotes.
<Vela>
Requadre de tela transparent cosit a la part baixa d'una vela major, que serveix per tenir visió a sotavent.
<Vela>
Cadascun dels trams del recorregut d'un veler coberts navegant per l'aleta.
<Vela>
Aparell d'una embarcació format per un pal situat una mica cap a popa, una vela major i un o més flocs.
<Vela>
Pal d'un quetx o una iola més pròxim a la popa.
<Vela>
Aparell d'una embarcació format per un pal major, situat a proa, i un segon pal petit més pròxim a la popa.
Nota: 8El pal de popa d'una iola és el pal de messana.
<Vela>
Aparell d'una embarcació format per un pal major, situat a proa, i un segon pal més pròxim a la popa.
Nota: El pal de popa d'un quetx és el pal de messana.
<Vela>
Trabujada produïda de manera accidental, sobretot com a conseqüència de la força del vent.
<Vela><Motonàutica>
Forat al fons d'una embarcació, tapat amb un tap de metall o de plàstic, que serveix per a fer sortir l'aigua que no s'ha pogut recollir amb la bomba de buidatge un cop posada l'embarcació en terra.
<Vela>
Embarcació per a un tripulant de 3,35 m d'eslora i 1,73 m de mànega, amb una superfície vèlica de 7 m².
<Vela>
Orsa que es fixa a la caixa d'orsa a voluntat, pròpia d'una embarcació de vela lleugera.
Nota: És una orsa abatible l'orsa de sabre.
<Vela>
Cadascun dels orificis revestits de ferro i situats a diferents parts de la coberta, que s'utilitzen per a passar-hi caps i cadenes.
<Vela>
Aparell d'una embarcació format per un pal, situat cap a proa, una vela major i un floc.
<Vela>
Pissarra petita situada en el vaixell del comitè que es mostra als regatistes en cas d'un canvi de recorregut per a indicar-los quin és el nou.
<Vela>
Vaixell encarregat de substituir el vaixell del comitè en cas d'avaria, hissar la bandera corresponent al senyal de crida general i rebre les protestes dels participants en una regata.
<Vela>
Cadascun dels dos vaixells, un a cada extrem, que limiten la línia de sortida.
<Vela>
Vaixell utilitzat pel jurat de regata per a controlar el compliment del reglament en el transcurs d'una regata.
<Vela>
Vaixell dels tècnics encarregats d'atribuir i efectuar els controls de mesurament i dopatge a determinats participants d'una regata.
<Vela>
Vaixell preparat per a actuar en substitució d'un altre vaixell amb funcions organitzatives en cas de necessitat.
<Vela>
Embarcació de vela lleugera proveïda d'una orsa.
<Esports nàutics>
Operació consistent a regular i adaptar els elements d'una embarcació a les condicions específiques d'una competició.
<Vela>
Petit element llarg i pla fixat a la part inferior del buc més pròxima a la popa d'una planxa de vela, que serveix per a estabilitzar el rumb.
<Piragüisme>
Cadascuna de les dues vores d'un riu o un canal.
<Piragüisme>
Fer avançar una piragua per l'aigua mitjançant una pala.
<Piragüisme>
Local que s'utilitza per a reparar piragües.
<Piragüisme>
Setè grau de dificultat en la gradació dels rius, que s'assigna a àrees que presenten obstacles molt perillosos, no aptes per a la competició.
<Piragüisme>
Àrbitre encarregat de controlar el pas dels competidors per les portes situades al llarg del recorregut d'una prova.
<Piragüisme>
Carrer destinat a l'escalfament dels piragüistes i al pas de les embarcacions dels jutges.
<Piragüisme>
Crescuda forta del cabal d'un riu.
<Piragüisme>
Ona provocada per la proa d'una piragua en el transcurs d'una cursa en línia, que serveix a un piragüista situat al costat i una mica més enrere per a fer avançar l'embarcació.
<Piragüisme>
Piragüista que competeix amb una canoa.
<Piragüisme>
Zona d'un camp de regata situada a continuació de la línia d'arribada, que s'utilitza per a comprovar després d'una cursa l'adequació de les piragües a les regles sobre el pes i la qualitat de la superfície del buc.
<Piragüisme>
Rectificar la direcció d'una piragua adoptada en un principi per dirigir-la cap a un altre punt.
<Piragüisme>
Paret construïda transversalment en un curs d'aigua per a elevar-ne el nivell, que serveix per a desviar-ne una part cap a un canal.
<Piragüisme>
Modalitat de piragüisme practicada en aigües braves que consisteix a cobrir en el mínim temps possible un recorregut en ziga-zaga entre diversos obstacles naturals o artificials i un mínim de vint portes.
<Rem><Piragüisme>
Via navegable construïda generalment per excavació del terreny, destinada a la competició o a l'entrenament.
<Piragüisme>
Turbulència de l'aigua provocada pel xoc de les ones contra les ribes.
<Piragüisme>
Grau d'elevació de la superfície de l'aigua.
<Piragüisme>
Magnitud que expressa el volum d'aigua per unitat de temps en circulació per un punt determinat d'un corrent.
<Esports nàutics>
Cursa per a embarcacions.
Nota: Per exemple, en vela les regates es classifiquen, segons la distància de terra, en regates costaneres i regates d'altura, i, a més, també són regates les regates d'entrenament i les regates olímpiques, i, en rem, són regates la confrontació, el descens, la regata contrarellotge i la regata en línia.
<Piragüisme>
Canal artificial o semiartificial amb obstacles naturals o posats expressament, un corrent de certa importància i una instal·lació per a regular el cabal de l'aigua, que s'utilitza per a la disputa de curses d'aigües braves.
<Piragüisme>
Modalitat de piragüisme practicada amb una canoa que consisteix a navegar utilitzant una vela com a mitjà de propulsió.
<Piragüisme>
Grup de tres piragües d'un mateix equip que competeixen en descens i en eslàlom contra altres grups.
<Piragüisme>
Recuperar la posició de navegació després d'una bolcada per mitjà d'una tècnica consistent a provocar un gri de la piragua al voltant de l'eix longitudinal, amb l'ajut de la pala o de les mans.
<Piragüisme>
Porta no franquejada segons l'ordre establert.
Nota: Una porta omesa es penalitza amb cinquanta punts.
<Piragüisme>
Part del recorregut d'un riu on el corrent augmenta de velocitat com a conseqüència d'una alteració del relleu.
<Piragüisme>
Ona en forma de V provocada per la popa d'una piragua en el transcurs d'una cursa en línia, que serveix a un piragüista situat al costat i una mica més enrere per a fer avançar l'embarcació.
<Piragüisme>
Avançar aprofitant l'ona de popa o l'ona de costat de la piragua situada davant.
<Piragüisme>
Pala amb una fulla a cada extrem de la perxa.
Nota: Les pales dobles s'utilitzen en la navegació amb caiac.
<Piragüisme>
Obstacle artificial, generalment d'obra, que desvia l'aigua d'un riu o un estany, utilitzat per a permetre un canal artificial de cabal regulable.
<Piragüisme>
Canoa per a quatre tripulants de buc obert, amb una obertura mínima de 4,1 m, de 9 m d'eslora màxima, 75 cm de mànega mínima i 30 kg de pes mínim, utilitzada en aigües tranquil·les.
<Piragüisme>
Acció de fer recular una piragua mitjançant palades de popa a proa.
<Piragüisme>
Maniobra en aigües braves consistent a travessar el corrent d'una riba a l'altra en ziga-zaga per a evitar de ser empès riu avall.
<Piragüisme>
En el mateix sentit que el sentit del moviment de l'aigua.
<Piragüisme>
Modalitat de piragüisme practicada en aigües braves que consisteix a baixar per un riu, al llarg d'un recorregut mínim de 3 km, en el mínim temps possible.
<Esports nàutics>
Moviment oscil·latori de l'aigua en sentit ascendent i descendent.
Nota: En piragüisme, són ones l'ona de costat, l'ona de popa i el rull.
<Piragüisme>
Pala amb una fulla a un extrem de la perxa i una empunyadura a l'altre extrem.
Nota: Les pales simples s'utilitzen en la navegació amb canoa.
<Piragüisme>
Modalitat de piragüisme practicada en aigües sense corrents amb una piragua pensada per a lliscar sobre l'aigua amb la màxima rapidesa possible.
Nota: Són curses d'aigües tranquil·les les curses en línia i les travessies.
<Piragüisme>
Corrent que circula en sentit contrari al corrent principal.
<Rem><Piragüisme>
Cadascun dels moviments cíclics complets d'un rem o una pala efectuats dintre i fora l'aigua per a fer progressar l'embarcació.
Nota: La palada està formada per l'atac, la fase aquàtica, l'extracció i la fase aèria, i, en rem, també pel passamans.
<Piragüisme>
Palejar amb palades per babord.
<Piragüisme>
Palejar amb palades per estribord.
<Vela><Piragüisme>
Centre de gravetat de la part submergida d'un buc.
Nota: El centre de carena i el centre de gravetat d'una embarcació formen un eix que en determina l'estabilitat.
<Piragüisme>
Modalitat de piragüisme practicada en rius d'aigües turbulentes de graus III, IV i V amb una piragua de banyera petita i sense timó, que es domina amb moviments del cos i recolzaments de la pala a l'aigua.
<Piragüisme>
Timó que no es pot desmuntar, propi d'una piragua d'aigües tranquil·les.
<Piragüisme>
Timó que es pot desmuntar, propi d'una piragua de descens.
<Piragüisme>
Bloc de fusta fixat a la popa d'una canoa o a la proa d'un caiac, que s'utilitza per a recolzar-hi un peu o tots dos segons el tipus d'embarcació.
<Piragüisme>
Acció i efecte de fer avançar una piragua per mitjà de palades alternatives o simultànies, segons la modalitat, a babord i estribord.
<Piragüisme>
Cursa d'aigües tranquil·les disputada sobre una distància variable.
<Piragüisme>
Desplaçar-se, una piragua, lateralment cap a la banda on s'efectua la palada, com a conseqüència dels cops de pala del piragüista en forma de 8 en l'aigua.
<Esports nàutics>
Desviació d'una embarcació del seu rumb per efecte d'un corrent.
Nota: La deriva es contraresta amb l'orsa.
<Esports nàutics>
Dit de l'embarcació capaç de sostenir-se a la superfície de l'aigua.
<Piragüisme>
Dit de la piragua que compleix les condicions necessàries per a no enfonsar-se completament dins l'aigua.
<Piragüisme>
Part més alta d'una ona.
<Piragüisme>
Prendre, un piragüista, una direcció determinada.
<Piragüisme>
Relatiu o pertanyent al piragüisme.
<Rem><Piragüisme>
Cadascun dels plafons rectangulars que indiquen el número de carrer d'un competidor.
Nota: En rem, la placa de numeració va fixada al portanúmero.
<Rem><Piragüisme>
Moment inicial d'una palada, corresponent al moviment de fer entrar el rem o la pala dins l'aigua.
<Piragüisme>
Boia que indica el punt on s'ha de fer un canvi de sentit en una cursa d'aigües tranquil·les.
<Piragüisme>
Gir d'una piragua en una cursa de fons efectuat seguint la corba traçada per sis boies assenyalades amb banderes vermelles.
<Piragüisme>
Piragüista d'una tripulació d'un sol membre.
<Piragüisme>
Zona d'un camp de regata delimitada per la línia de sortida i la línia de 25 m.
Nota: En una cursa en línia, la ruptura accidental d'una pala dintre la zona de 25 m implica la repetició de la sortida.
<Piragüisme>
Conjunt de dues boies afilerades d'una cursa en línia situat paral·lelament a la línia de sortida, a 25 m de distància.
<Vela>
Alterar el rumb d'una embarcació separant-la de la direcció del vent.
<Rem>
Esport nàutic consistent a desplaçar-se sobre l'aigua amb un bot de rem.
Nota: Són una categoria de les competicions de rem els pesos lleugers.
<Rem>
Esportista que practica el rem.
<Esports nàutics>
Sector d'una àrea de competició dintre el qual es desenvolupa una regata.
<Esports nàutics>
Instrument de la popa d'una embarcació dotat d'un moviment giratori a babord i estribord, que serveix per a determinar el rumb de l'embarcació segons la resistència a l'aigua que ofereixi la seva posició.
Nota: 1. El timó està format per la canya o la creueta, l'eix del timó i la pala,
Nota: 2. Per exemple, en piragüisme són timons el timó abatible i el timó de peu, i, en rem, el timó de peu.
<Vela><Rem>
Instrument de fusta o fibra de carboni llarg i prim que s'introdueix per un dels extrems a l'aigua, utilitzat com a mitjà de propulsió.
Nota: 1. El rem està format per un galló, una canya i una pala.
Nota: 2. Els rems s'utilitzen per a la propulsió prinicipal dels bots de rem o la propulsió auxiliar de determinades embarcacions de vela, com ara les embarcacions de vela llatina.
<Esports nàutics>
Cadascun dels esports consistents a desplaçar-se sobre la superfície de l'aigua amb una embarcació o un altre mitjà de sustentació.
Nota: Per exemple, són esports nàutics la vela, el surf de vela, l'esquí nàutic, la motonàutica, el rem i el piragüisme.
<Esports nàutics>
Costat esquerre d'una embarcació respecte a la línia de crugia, mirant de popa a proa.
<Esports nàutics>
Costat dret d'una embarcació respecte a la línia de crugia, mirant de popa a proa.
<Esports nàutics>
Part posterior del buc d'una embarcació.
<Esports nàutics>
Part anterior del buc d'una embarcació.
<Rem>
Bot de fibra química o fusta d'alta qualitat, d'eslora i pes variables segons la modalitat, propulsat per mitjà d'uns rems recolzats a l'embarcació.
Nota: Els bots de rem es classifiquen, segons el tipus de seient, en bots de banc fix i bots de banc mòbil; segons el nombre de rems per remer, en bots de punta i bots de couple, i, segons la llargada, en bots curts i bots llargs.
<Esports nàutics>
Construcció capaç de transportar una o més persones per l'aigua.
<Rem>
Conjunt de modalitats de rem caracteritzades per la utilització d'un rem de punta per a cada remer.
<Esports nàutics>
Acció de posar una embarcació a l'aigua.
<Esports nàutics>
Posar una embarcació a l'aigua.
<Esports nàutics>
Peça flotant fixada al fons d'una extensió d'aigua per mitjà d'una corda, que s'utilitza com a senyal o com a punt d'amarratge.
<Esports nàutics>
Tombar-se, una embarcació, sobre un costat fins a fer mitja volta.
<Rem>
Moure el rem o els rems per fer avançar un bot de rem en l'aigua.
Nota: En rem en punta, les accions de remar es classifiquen, segons el costat del rem, en remar a babord i remar a estribord.
<Rem>
Acció de fer girar un rem sobre el seu eix en el transcurs de la sortida fins a deixar la pala plana, que s'utilitza per a evitar que la pala topi durant la recuperació amb les marques d'aigua dels remers situats més a proa.
<Rem>
Fer girar un rem sobre el seu eix en el transcurs de la sortida fins a deixar la pala plana, per evitar que topi durant la recuperació amb les marques d'aigua dels remers situats més a proa.
<Rem>
Nombre de palades fetes per minut pels remers d'un bot de rem.
<Rem><Piragüisme>
Cadascuna de les dues banderes de color vermell, una a cada extrem, que indiquen la línia d'arribada.
Nota: En piragüisme, també s'utilitzen banderes vermelles per a indicar la línia de sortida.
<Piragüisme>
Obstacle constituït per elements naturals, sovint roques, tolls, fosses o troncs.
<Piragüisme>
Obstacle constituït per elements artificials, sovint materials d'obra.
Nota: Per exemple, és un obstacle artificial la presa.
<Esports nàutics>
Mesura de la distància vertical existent des de la superfície fins al fons d'una massa d'aigua.
<Esports nàutics>
Sostenir-se, un cos, a la superfície de l'aigua.
<Esports nàutics>
Qualitat d'un cos de sostenir-se a la superfície de l'aigua.
<Esports nàutics>
Acció d'un cos de sostenir-se a la superfície de l'aigua.
<Rem>
Outrigger de rem en couple d'uns 8 m d'eslora i de 14 kg de pes mínim, tripulat per un remer.
Nota: L'esquif s'utilitza en la pràctica de l'esquif.
<Motonàutica>
Primer lloc d'una graella de sortida, ocupat pel pilot que ha aconseguit el millor temps en l'entrenament per a determinar l'ordre de sortida.
<Motonàutica>
Cursa de llarga durada disputada per una mateixa zona sobre un itinerari generalment dividit en etapes i amb diversos controls per a assegurar el seguiment del recorregut.
Nota: Els ral·lis formen part de la modalitat de ral·lis.
<Vela>
Vela triangular força més extensa a la part central que als extrems, que s'utilitza per a recórrer llargs i empopades.
Nota: L'espinàquer se subjecta al tangó.
<Piragüisme>
Tècnica de navegació en cas de bolcada consistent a provocar un gri de la piragua al voltant de l'eix longitudinal, amb l'ajut de la pala o de les mans, que s'utilitza per a recuperar la posició de navegació.
<Esports nàutics><Piragüisme>
Fer palades alternatives o simultànies, segons la modalitat, a babord i estribord per fer avançar una embarcació.
Nota: Són maneres de palejar les accions de palejar per l'esquerra i palejar per la dreta.
<Surf>
Post de dimensions variables per a una persona dreta, preparada per a lliscar sobre la superfície de l'aigua.
Nota: 1. La planxa de surf s'utilitza en la pràctica del surf i del surf aeri.
Nota: 2. És una planxa de surf la planxa de surf pla.
<Vela>
Embarcació per a una persona dreta agafada a la botavara, que està constituïda per una planxa, un pal de base articulada i una vela triangular amb botavara.
Nota: La planxa de vela s'utilitza en la pràctica del surf de vela i el surf de vela sobre neu.
<Surf>
Esport nàutic consistent a planar mantenint l'equilibri amb una planxa de surf sobre la cresta de grans ones.
Nota: És una pràctica del surf el surf pla.
<Vela>
Disciplina de vela lleugera practicada amb una planxa de vela.
<Vela>
Passar bruscament d'una banda a l'altra, una botavara, en virar en rodó o bé navegant amb vent de popa.
Formes desestimades: traslutxar
<Piragüisme>
Esport d'aventura consistent a baixar per aigües braves amb una embarcació pneumàtica amb capacitat generalment per a unes vuit persones.
<Esports nàutics>
Esport d'aventura practicat amb uns esquís especials que consisteix a fer un descens per aigües braves ajudant-se d'un rem de doble pala.
<Esports nàutics>
Flotador cilíndric allargat generalment per a un màxim de sis persones assegudes en filera i proveïdes d'un rem, completat per un flotador també allargat a cada banda, que és impulsat pel corrent en aigües braves.
Nota: L'hidrobob s'utilitza en la pràctica de l'hidrobob.
<Esports nàutics>
Esport d'aventura consistent a fer un descens per un riu amb un hidrobob mantenint l'equilibri.
<Esports nàutics>
Flotador consistent en una planxa en forma de trineu per a una persona estirada a sobre amb les cames submergides, que és impulsat pel corrent en aigües braves.
Nota: L'hidrotrineu s'utilitza en la pràctica de l'hidrotrineu.
<Esports nàutics>
Esport d'aventura consistent a fer un descens per un riu amb un hidrotrineu mantenint l'equilibri.
<Motonàutica>
Embarcació de poc calat autopropulsada per a una o dues persones assegudes, que es governa amb un manillar.
<Piragüisme>
Piragua de buc tancat amb un timó de peus per a un, dos o quatre tripulants asseguts, amb les cames lleugerament flexionades, propulsada amb pales dobles.
<Piragüisme>
Piragüista que competeix amb un caiac.
<Piragüisme>
Part d'un eslàlom prèvia al començament de la prova oficial en què els participants cobreixen el recorregut complet per entrenar-se i conèixer-ne les característiques.
<Piragüisme>
Esport nàutic consistent a desplaçar-se amb una piragua per aigües tranquil·les o per aigües braves.
Nota: 1. Són modalitats del piragüisme les aigües braves, les aigües tranquil·les, el descens, el descens de riu esportiu, l'eslàlom, el piragüisme acrobàtic, la canoa de vela i el caiacpolo.
Nota: 2. El piragüisme es considera un esport d'aventura.
<Esports nàutics>
Balisa consistent en una boia que assenyala la línia d'arribada d'una prova.
<Esports nàutics>
Treure l'aigua introduïda en una embarcació durant la navegació.
Formes desestimades: atxicar
<Vela>
Peça de fusta o metall fixada perpendicularment al pal d'una embarcació, que serveix per a mantenir els obencs separats.
<Vela>
Dret d'un veler a orsar per tallar el pas a un altre veler que intenti avançar-lo per sobrevent.
<Vela>
Equip constituït principalment per una armilla salvavides, un xiulet, una bomba de buidatge i bengales, que s'utilitza per a resoldre un perill o per avisar d'una situació de perill.
<Vela>
Amarra donada cap a proa si el punt ferm a bord és a popa i cap a popa si el punt ferm a bord és a proa, que s'utilitza per a impedir que una embarcació es mogui en sentit longitudinal.
<Vela>
Dit del veler situat darrere una línia imaginària projectada des de la popa d'un altre veler perpendicularment a la crugia d'aquest segon veler.
<Vela><Motonàutica>
Desplaçar-se, una embarcació mal ancorada, arrossegant l'àncora.
<Vela>
Dit del veler respecte al qual un altre veler està lliure a popa.
<Vela>
Navegació practicada amb esforç i habilitat respectant l'esportivitat.
<Vela>
Disposició de la superfície vèlica d'una embarcació d'acord amb les condicions d'un moment determinat de la navegació, com ara la força del vent o la tècnica dels tripulants.
<Vela>
Navegar evitant al màxim la resistència a la fricció de l'aigua, amb l'objectiu d'augmentar la velocitat de desplaçament.
Formes desestimades: planejar
<Vela>
Vora inferior d'una vela.
<Vela>
Puny superior d'una vela.
<Esports nàutics>
Esportista que participa en regates.
<Vela>
Acció i efecte del vent de canviar de direcció.
<Vela>
Canviar, el vent, de direcció.
<Vela>
Posar tibant un cap o una vela.
<Vela>
Vaixell encarregat d'abalisar un camp de regata per a la disputa d'una prova.
<Vela>
Vaixell fondejat prop d'una balisa que s'encarrega de controlar el pas dels velers que hi viren, en el transcurs d'una regata.
<Vela>
Vela triangular disposada longitudinalment respecte a l'embarcació.
Nota: Són veles de tallant l'aurica, la bermudiana, el floc i la guaira.
<Vela>
Veler participant en una regata de sortida amb porta que és escollit prèviament a l'atzar per a anar marcant la línia de sortida.
<Esports nàutics>
Salvavides que recobreix el tronc tot sencer.
Formes desestimades: jaqueta salvavides
<Rem>
Conjunt de modalitats de rem caracteritzades per la utilització de dos rems de couple per a cada remer.
<Rem>
Modalitat de rem en couple que es practica amb un outrigger d'uns 13,5 m d'eslora i 52 kg de pes mínim, tripulat per quatre remers.
<Rem>
Modalitat de rem en couple que es practica amb un bot de rem d'uns 10 m d'eslora i 26 kg de pes mínim, tripulat per dos remers.
<Rem>
Bot de banc mòbil de competició de mànega molt reduïda, tripulat per dos, quatre o vuit remers.
<Rem>
Modalitat de rem en punta masculina que es practica amb un outrigger d'uns 11 m d'eslora i 32 kg de pes mínim, tripulat per dos remers i un timoner.
<Esquí nàutic>
Modalitat d'esquí nàutic consistent a lliscar directament amb els peus sobre l'aigua.
<Esports nàutics>
Flotador cilíndric allargat generalment per a un màxim de sis persones assegudes en filera, proveït d'unes nanses a la part superior per a agafar-s'hi i d'un flotador també allargat a cada banda, que és arrossegat per una embarcació ràpida en aigües tranquil·les.
Nota: L'esquí-bob s'utilitza en la pràctica de l'esquí-bob.
<Esports nàutics>
Esport d'aventura consistent a navegar amb un esquí-bob mantenint l'equilibri.
<Esports nàutics>
Flotador per a una persona asseguda amb les cames al centre, consistent en una cambra de pneumàtic recoberta d'una funda i proveïda de dues nanses, que és arrossegat per una embarcació ràpida en aigües tranquil·les.
Nota: L'esquí-pneumàtic s'utilitza en la pràctica de l'esquí-pneumàtic.
<Esports nàutics>
Esport d'aventura consistent a navegar amb un esquí-pneumàtic mantenint l'equilibri.
<Esquí nàutic>
Modalitat d'esquí nàutic practicat amb una planxa d'esquí-surf que consisteix a fer salts i acrobàcies aprofitant el deixant de l'embarcació ràpida.
Nota: L'esquí-surf es considera un esport d'aventura.
<Esquí nàutic>
Post ampla i encoixinada per la part superior per a una persona agenollada, proveïda d'unes cintes per a subjectar les cames, que està preparada per a lliscar sobre la superfície de l'aigua.
Nota: La planxa de genolls s'utilitza en la pràctica de l'esquí de genolls.
<Esquí nàutic>
Modalitat d'esquí nàutic practicat amb una planxa de genolls que consisteix a fer salts i acrobàcies aprofitant el deixant de l'embarcació ràpida.
Nota: L'esquí de genolls es considera un esport d'aventura.
<Vela>
Aparell d'una embarcació format per un pal, una bermudiana i un floc a proa.
<Vela>
Aparell d'una embarcació format per un pal i una vela major.
<Piragüisme>
Caiac per a un tripulant, les mides del qual varien segons si es competeix en curses de pista, eslàloms o descensos.
<Piragüisme>
Caiac monoplaça de 4 m d'eslora mínima, 60 cm de mànega mínima i 9 kg de pes mínim, utilitzat per a eslàloms.
<Piragüisme>
Caiac monoplaça de 4,5 m d'eslora mínima, 60 cm de mànega mínima i 10 kg de pes mínim, utilitzat per a descensos.
<Piragüisme>
Caiac monoplaça de 5,2 m d'eslora màxima, 51 cm de mànega mínima i 12 kg de pes mínim, utilitzat en aigües tranquil·les.
<Piragüisme>
Caiac per a dos tripulants de 6,5 m d'eslora màxima, 55 cm de mànega mínima i 18 kg de pes mínim, que s'utilitza en aigües tranquil·les.
<Piragüisme>
Caiac per a quatre tripulants d'11 m d'eslora màxima, 60 cm de mànega mínima i 30 kg de pes mínim, que s'utilitza en aigües tranquil·les.
<Piragüisme>
Modalitat de piragüisme practicada amb un caiac que consisteix a jugar a polo a l'aigua.
<Rem>
Modalitat de rem en punta masculina que es practica amb un outrigger d'uns 14,5 m d'eslora i 51 kg de pes mínim, tripulat per quatre remers i un timoner.
<Rem>
Modalitat de rem en punta que es practica amb un outrigger d'uns 10 m d'eslora i 27 kg de pes mínim, tripulat per dos remers.
<Rem>
Modalitat de rem en punta que es practica amb un outrigger d'uns 13,5 m d'eslora i 50 kg de pes mínim, tripulat per quatre remers.
<Rem>
Modalitat de rem en punta que es practica amb un outrigger d'una eslora d'uns 17,5 m i un pes mínim de 93 kg, tripulat per vuit remers i un timoner.
<Esquí nàutic>
Post curta de material lleuger per a una persona dreta, amb fixacions de bota, preparada per a lliscar sobre la superfície de l'aigua.
Nota: La planxa d'esquí-surf s'utilitza en la pràctica de l'esquí-surf.
<Esquí nàutic>
Peça de material rígid subjectada a la corda de tracció per mitjà de dues cordes formant un triangle, que serveix a l'esquiador per a subjectar-s'hi mentre és arrossegat.
<Esquí nàutic>
Part posterior d'un esquí.
<Esports nàutics>
Cadascun dels punts establerts en el recorregut d'una prova per a assegurar el seguiment de l'itinerari fixat per part de tots els participants.
Nota: Són controls de pas els controls volants.
<Motonàutica>
Sector d'un circuit destinat a acollir les embarcacions participants en una cursa just abans del començament, d'acord amb un ordre establert prèviament.
<Vela><Rem>
Participar en curses de regularitat o de velocitat per a embarcacions.
<Piragüisme>
Modalitat de piragüisme en aigües braves consistent a executar figures i acrobàcies amb un caiac per superar els corrents, els salts i els ràpids d'un riu.
<Esports nàutics>
Autorització que dóna dret a conduir una embarcació d'una eslora màxima de 6 m i una potència de motor màxima de 40 kW.
<Vela>
Regata disputada a prop de la costa o en aigües protegides, generalment de curta durada.
<Vela>
Regata disputada lluny de la costa.
<Esquí nàutic>
Llenca de material dur, amb la punta anterior lleugerament corbada cap amunt i un sistema de subjecció al peu mitjançant una fixació, que serveix per a lliscar sobre l'aigua.
Nota: 1. L'esquí es divideix principalment en tres parts, que són l'espàtula, el patí i la cua.
Nota: 2. Els esquís s'utilitzen en la pràctica de l'esquí nàutic, en nombre d'un o de dos.
<Esquí nàutic>
Modalitat d'esquí nàutic practicada sobre un monoesquí.
<Esquí nàutic>
Part anterior d'un esquí corbada cap amunt per a facilitar el desplaçament sobre l'aigua sense enfonsar-s'hi.
<Esquí nàutic>
Part central més estreta d'un esquí.
<Surf>
Lliscar amb una planxa de surf sobre la superfície de l'aigua.
<Esports nàutics>
Instrument que serveix per a mesurar l'angle d'inclinació d'una embarcació respecte a un pla horitzontal.
<Esports nàutics>
Esport d'aventura consistent a desplaçar-se en l'aire amb un paracaigudes remolcat per una embarcació ràpida.
<Vela><Surf>
Esportista que practica el surf de vela o el surf.
<Esports nàutics>
Vestit isotèrmic que aïlla del fred per mitjà d'una capa d'aigua introduïda al vestit en començar a nedar, la qual s'escalfa per irradiació corporal.
<Esports nàutics>
Esportista que practica la navegació.
<Esquí nàutic>
Modalitat d'esquí nàutic consistent a efectuar una seqüència de girs, derrapades i salts amb un esquí curt i ample.
<Esquí nàutic>
Esport nàutic consistent a lliscar mantenint l'equilibri sobre la superfície de l'aigua, generalment damunt d'un esquí o dos, arrossegat per una embarcació ràpida per mitjà d'una corda de tracció.
Nota: Són modalitats d'esquí nàutic l'eslàlom, l'esquí de genolls, l'esquí-surf, les figures, els peus nus i els salts.
<Vela>
Veler de regates consistent en un monotip per a un tripulant de 2,40 m d'eslora i 1,15 m de mànega, amb una vela en forma d'ala d'avió.
<Vela>
Navegar amb una embarcació de vela.
<Motonàutica>
Embarcació menor autopropulsada per mitjà d'un motor de combustió interna.
<Motonàutica>
Llanxa que s'utilitza amb finalitats esportives.
<Esports nàutics>
Embarcació consistent en dos flotadors paral·lels, generalment de fusta, units per dos o més travessers, que es propulsa per mitjà d'una o més pales dobles.
<Esports nàutics>
Qualitat d'una embarcació d'estar en condicions de ser utilitzada.
<Rem>
Acció de moure el rem o els rems per fer avançar un bot de rem en l'aigua.
<Motonàutica>
Esport nàutic consistent a desplaçar-se sobre l'aigua amb una embarcació autopropulsada.
Nota: Són modalitats de la motonàutica els ral·lis, la resistència i la velocitat.
<Esports nàutics>
Relatiu o pertanyent a la navegació.
<Esquí nàutic>
Pla inclinat amb un perfil ascendent mantingut en flotació sobre l'aigua, degudament ancorat, que és recorregut per un saltador abans d'executar un salt, utilitzat per a augmentar-ne la distància.
<Esports nàutics>
Superar, una embarcació, una balisa en el transcurs d'una regata.
<Motonàutica>
Relatiu o pertanyent a la motonàutica.
<Vela>
Embarcació proveïda de buc que utilitza les veles com a mitjà principal de propulsió.
Nota: Per exemple, són velers els velers de regates i els motovelers.
<Rem>
Servir de model, un remer, als altres remers en el maneig del rem o en la voga per aconseguir-ne la sincronització.
<Rem>
Al màxim de velocitat possible.
<Motonàutica>
Esportista que practica la motonàutica o un esport de motor com a acompanyant d'un pilot d'una embarcació autopropulsada o un vehicle autopropulsat, respectivament, per a assistir-lo en tasques de conducció, orientació i mecànica.
<Vela>
Cadascuna de les dues meitats simètriques d'una embarcació delimitades per la línia de crugia.
<Motonàutica>
Conjunt de pilots, personal tècnic i embarcacions autopropulsades que formen part d'un mateix equip.
<Surf>
Planxa de surf de dimensions reduïdes, sobre la qual l'esportista recolza només la part superior del tronc.
Nota: La planxa de surf pla s'utilitza en la pràctica del surf pla.
<Surf>
Pràctica del surf efectuada amb una planxa de surf pla.
<Motonàutica>
Esportista que practica la motonàutica com a conductor d'una embarcació autopropulsada.
<Motonàutica>
Document en què es fan constar totes les característiques tècniques que permeten identificar un model d'embarcació autopropulsada determinat.
Nota: La fitxa d'homologació és necessària per a participar en una prova.
<Motonàutica>
Modalitat de motonàutica consistent a disputar curses de circuit de curta durada en què els pilots han de completar un nombre determinat de voltes en el mínim temps possible.
<Motonàutica>
Embarcació autopropulsada d'una sola plaça, que s'utilitza per a la competició.
<Esquí nàutic>
Modalitat d'esquí nàutic consistent a cobrir en el mínim temps possible un recorregut en ziga-zaga entre sis boies disposades en dos grups de tres, un per cada costat del camp.
<Motonàutica>
Pilot especialitzat en proves de prototipus nous o que han sofert una reestructuració important, per a verificar-ne les qualitats tècniques i el comportament.
<Esports nàutics>
Corda de gran resistència fixada per un extrem a una embarcació ràpida i per l'altre a un esportista o al seu mitjà de sosteniment, que li permet desplaçar-se per arrossegament sobre l'aigua.
<Esquí nàutic>
Esportista que practica l'esquí nàutic.
<Piragüisme>
Cadascuna de les dues banderes de color groc, una a cada extrem, que indiquen la línia de 25 m.
<Surf>
Esport d'aventura consistent a deixar lliscar el cos mantenint l'equilibri sobre les ones, generalment amb l'ajut d'unes petites pales lligades a les mans per a dirigir els moviments a l'aigua.
<Rem>
Distància vertical entre el pla superior del carro i la base de l'escalemera.
<Rem>
Disposició en línia recta dels bots de rem a la línia de sortida, subjectats per la popa pels pontoners.
<Rem>
Distància recorreguda per una pala dins l'aigua, des de l'atac fins a la sortida.
<Rem>
Anar, dos o més bots de rem, amb les proes paral·leles i a la mateixa altura.
<Rem>
Angle format pel tronc del remer i l'horitzontal del bot de rem en el moment de l'atac.
<Rem>
Donar a un bot de rem estabilitat de les bandes respecte a la línia de flotació.
<Rem>
Construcció de pontons, generalment de 10 a 20 m de llargada i de 3 a 6 m d'amplada, situada entre l'hangar i el camp de regata, que serveix per a facilitar l'embarcament dels remers i els àrbitres abans que els bots de rem se situïn a la zona de sortida.
<Rem>
Impedir, el jutge de sortida o el jutge àrbitre, la continuació d'una prova, sovint per una avaria d'un bot de rem a la zona de sortida.
<Rem>
Moviment lateral d'un bot de rem com a conseqüència d'una descompensació sobtada del nivell.
<Rem>
Modalitat de rem practicada amb un bot de banc fix.
<Rem>
Modalitat de rem practicada amb un esquif o un outtriger.
<Rem>
Cadascun dels dos costats d'una embarcació, on es collen els portants.
<Rem>
Barra exterior d'un portant, fixada entre la part superior de l'eix de l'escalemera i la banda, per a evitar que es modifiqui la inclinació.
<Rem>
Bot de banc fix de rem en punta de competició, tripulat per quatre remers i un timoner.
<Rem>
Cadascuna de les boies de color blanc que delimiten els carrers d'un camp de regata.
<Rem>
Cadascuna de les boies de color groc que indiquen les distàncies intermèdies del recorregut d'un camp de regata, a intervals de 250 m.
<Rem>
Cadascuna de les boies de color vermell que indiquen els primers 100 m i els últims 250 m d'una cursa.
<Rem>
Cos esfèric de color blanc d'un mínim de 4 cm de diàmetre, que se situa a la proa d'un outrigger i d'un esquif com a element de protecció i senyalització.
<Rem>
Bot de rem tripulat per un o dos remers.
Nota: Els bots curts s'utilitzen en les modalitats d'esquif, doble scull, dos amb timoner i dos sense timoner.
<Rem>
Bot de rem tripulat per quatre o vuit remers.
Nota: 1. Els bots llargs s'utilitzen en les modalitats de quatre scull, quatre amb timoner, quatre sense timoner i vuit amb timoner.
Nota: 2. L'equivalent anglès shell només s'aplica als bots de vuit remers.
<Rem>
Bot de rem amb un seient per al remer consistent en un tauló estès de banda a banda.
Nota: Per exemple, són bots de banc fix el batel, el llagut, la trainera i la trainerilla.
<Rem>
Bot de rem amb un seient per al remer consistent en un carro que llisca durant la palada.
Nota: Per exemple, són bots de banc mòbil el iol i l'outtriger.
<Rem>
Bot de rem en què cada remer porta dos rems.
Nota: És un bot de couple l'esquif.
<Rem>
Bot de rem en què cada remer porta un sol rem.
Nota: Són bots de punta el batel, el llagut, la trainera, la trainerilla, el quatre a la italiana i el vuit a la italiana.
<Rem>
Bot de rem que només s'utilitza en comptes d'un altre en cas d'avaria.
<Rem>
Braç d'un remer de rem en punta situat més lluny de l'escalemera, amb el qual estira el rem.
<Rem>
Braç d'un remer de rem en punta situat més a prop de l'escalemera, amb el qual domina el rem.
<Esports nàutics>
Cos d'una embarcació, de fusta o fibra sintètica i desproveït de màquines i aparell, que en determina la flotabilitat i la velocitat.
<Rem>
Cable fixat per l'extrem a la creueta del timó d'un bot de rem, que permet al timoner o a un remer de moure-la a distància.
<Rem>
Acció i efecte d'enfonsar la pala involuntàriament a l'aigua.
Nota: Una calada frena el bot, el fa caure i li fa perdre enfilació.
<Rem>
Enfonsar la pala involuntàriament a l'aigua.
Nota: Una acció de calar frena el bot, el fa caure i li fa perdre enfilació.
<Rem>
Conjunt de parts estanques d'un bot de rem situades sota les cobertes de proa i de popa.
<Rem>
Acció i efecte de reemplaçar un tripulant d'un bot de rem de més d'un remer per un altre, com a conseqüència d'una lesió o una malaltia.
Nota: Els canvis de tripulants no poden afectar més de la meitat de la tripulació, i els tripulants substituïts després de la primera eliminatòria no poden tornar a competir.
<Rem>
Part més llarga d'un rem, de fusta o fibra sintètica, que serveix de nexe d'unió entre el galló i la pala.
Nota: És una part de la canya el coll.
<Rem>
Bot de rem situat en primer lloc d'una cursa en un moment determinat del recorregut.
<Rem>
Acció d'un bot de rem d'inclinar-se cap a proa o cap a popa per un moviment brusc en la recuperació o en l'atac.
<Rem>
Inclinar-se, un bot de rem, cap a proa o cap a popa per un moviment brusc en la recuperació o en l'atac.
<Rem>
Carrer situat en un costat del camp de regata, destinat al pas de l'embarcació arbitral i al personal autoritzat.
<Rem><Piragüisme>
Cadascun dels dos carrers situats als extrems laterals d'un camp de regata.
<Rem><Piragüisme>
Cadascun dels carrers situats entre els dos carrers exteriors d'un camp de regata.
Nota: La denominació carrer interior generalment s'aplica als dos carrers centrals.
<Rem>
Seient mòbil per a un remer, amb rodes a la part inferior, que llisca seguint l'eix longitudinal d'una embarcació.
Nota: 1. El carro està subjectat a les guies per mitjà de les pestanyes.
Nota: 2. El carro s'utilitza en els bots de banc mòbil.
<Esports nàutics>
Inclinar-se, un bot, a babord o a estribord per una acció incorrecta dels remers.
<Rem>
Certificat expedit per la comissaria de control en què es fa constar l'adequació d'un bot de rem al pes mínim de la seva modalitat.
<Vela><Rem>
Fer recular un bot de rem o un patí de vela en l'aigua executant els moviments adequats.
Nota: En un bot de rem, l'acció de ciar s'executa movent el rem o els rems cap a popa; en un patí de vela, caçant la vela i mantenint-se a proa davant del pal.
<Rem>
Gir d'un bot de rem efectuat en el menor espai possible, que s'aconsegueix ciant per babord i remant per estribord.
Nota: La ciavoga es fa en iols i en bots de banc fix.
<Rem>
Remer situat en cinquena posició en un bot de rem, comptant de proa a popa.
Nota: Les posicions dels remers tradicionalment es compten de popa a proa, però la Federació Internacional de Rem estableix que s'han de comptar de proa a popa.
<Rem>
Introduir la pala a l'aigua per frenar un bot de rem.
<Rem>
Part més estreta de la canya d'un rem, on es fixa la pala.
<Rem>
Conjunt d'oficials situats a l'àrea d'embarcament que s'encarreguen de verificar la composició reglamentària de les tripulacions i l'equip, de donar els números de carrer i d'acompanyar els remers al control antidopatge.
<Rem>
Aparell manual o automàtic que s'utilitza per a calcular la voga.
<Rem>
Regata oficial en què no hi ha un títol en joc.
<Rem>
Moviment suau efectuat sobre el timó per a evitar la deriva d'un bot de rem.
<Vela><Rem>
Cadascuna de les peces corbes que constitueixen la carcassa d'una embarcació, les quals també en determinen la forma.
Nota: 1. Les quaderenes estan unides a la quilla per mitjà de les varengues i, en les embarcacions de vela llatina, recolzen a la sobrequilla..
Nota: 2. Són quadernes les quadernes mestres.
<Rem>
Fet d'encavalcar-se els dos gallons dels rems en un bot de couple.
<Rem>
Element de maneig d'un timó, consistent en una barra plana fixada a la part superior de l'eix del timó.
Nota: 1. El timoner o un remer accionen la creueta per mitjà d'un cable del timó.
Nota: 2. En un bot de rem sense timoner, forma part de la creueta la mira de timó.
<Esports nàutics>
Solc deixat per una embarcació darrere seu a la superfície de l'aigua.
<Rem>
Regata de llarg recorregut disputada seguint el corrent d'un riu, generalment segons un sistema de cursa contrarellotge.
<Esports nàutics>
Sortir d'una embarcació.
<Rem>
Distància existent entre el centre d'un bot de rem i l'eix de l'escalemera o, en el rem en couple, entre els dos eixos de les escalemeres.
<Rem>
Remer situat en segona posició en un bot de rem, comptant de proa a popa.
Nota: 1. En el dos amb timoner, el dos sense timoner i el doble scull, el dos coincideix amb el marca.
Nota: 2. Vegeu també la nota a cinc.
<Rem>
Sistema de modificació de la inclinació consistent en un eix fix al voltant del qual s'ajusta l'escalemera mitjançant un joc de dents.
<Rem>
Cadascuna de les línies imaginàries d'un camp de regata traçades des del començament fins al final de cada carrer passant pel mig, que estan marcades amb plafons aeris.
<Rem>
Eix collat a un portant, al voltant del qual gira l'escalemera.
<Rem>
Barra vertical d'un timó que transmet a la pala el moviment imprès per l'esportista.
<Rem>
Embarcació, generalment un catamarà amb motor, des de la qual el jutge àrbitre segueix una regata.
<Esports nàutics>
Entrar en una embarcació.
<Rem><Piragüisme>
Trajectòria ideal de l'interior de cada carrer d'un camp de regata paral·lela als marges que el delimiten i equidistant de tots dos.
<Rem>
Acostar, el timoner o el proer, un bot de rem a l'enfilació.
<Esports nàutics>
Anar, una embarcació, cap al fons, com a conseqüència de l'entrada d'aigua en el seu interior.
<Rem>
Entrenament de remers efectuat dintre un bot de rem que consisteix a treballar conjuntament les qualitats tècniques i físiques i la sincronització de la tripulació.
Nota: Són entrenaments d'aigua l'entrenament de resistència, l'entrenament en piràmide i el rem tècnic.
<Rem>
Entrenament d'aigua en què es cobreix un nombre relativament elevat de quilòmetres amb una intensitat i una voga constants per a mantenir el pols elevat durant una llarga estona.
<Rem>
Entrenament de remers efectuat poc abans d'una prova o una competició que consisteix a executar sèries d'exercicis d'alta intensitat amb recuperacions llargues.
<Rem>
Entrenament de remers efectuat fora de l'aigua que consisteix en l'execució de curses i d'exercicis de resistència, força i flexibilitat.
<Rem>
Entrenament d'aigua en què s'executen sèries d'exercicis amb canvis de ritme creixents i decreixents durant una distància o un temps determinat per a millorar la resistència.
<Rem>
Entrenament d'aigua en què es fan exercicis per a perfeccionar l'estil i l'economia d'esforç d'un remer.
<Rem>
Entrar, un bot de rem, en un carrer que no és el propi, totalment o parcialment.
Nota: Una acció d'envair aigües pot comportar la desqualificació dels participants.
<Rem>
Aparell simulador de la tècnica de palada, utilitzat pels remers en l'entrenament de terra i en tests de tipus físic.
<Rem>
Peça de plàstic situada a l'extrem exterior del portant, per mitjà de la qual el rem transmet la força al bot de rem.
<Rem>
Conjunt de roques de la vora d'un camp de regata que esmorteeixen les ones.
<Rem>
Modalitat de rem que es practica amb un esquif.
<Rem>
Remer que practica l'esquif.
<Rem>
Element de subjecció d'un rem a l'escalemera consistent en una peça de plàstic fixada a la canya.
<Rem>
Moure's, un bot de rem, fent petits sotracs, com a conseqüència d'una aturada en el moment de l'atac o d'una recuperació massa ràpida.
<Vela><Rem>
Revestiment en fusta, metall o fibra de l'esquelet d'un buc.
Nota: 1. En una embarcació de vela, el folre és exterior i interior, mentre que en un bot de rem és només exterior.
Nota: 2. En vela, els equivalents francesos bordé i vaigrage no tenen un valor genèric, sinó que distingeixen entre el revestiment exterior, bordé, i el revestiment interior, vaigrage; igualment, l'equivalent anglès skin designa només el revestiment exterior.
<Rem>
Post situada entre les dues guies d'un bot de banc mòbil, que serveix per a posar-hi el peu en embarcar.
<Rem>
Part d'una pedalina consistent en una planxa d'inclinació regulable i amb desplaçament horitzontal.
Nota: A la fusta de la pedalina van fixades les sabatilles.
<Rem>
Persona d'un equip encarregada de tenir a punt els bots de rem i el material necessari per a una prova.
<Rem>
Cadascun dels dos carrils d'un bot de banc mòbil per on llisca el carro.
<Rem><Piragüisme>
Construcció d'un complex esportiu que serveix per a guardar-hi les embarcacions no utilitzades, amb l'objectiu de protegir-les de les inclemències meteorològiques.
<Rem>
Desviació de l'eix d'una escalemera respecte a la vertical en la direcció de proa a popa, que determina l'angle de la pala del rem amb la vertical durant la passada.
<Rem>
Desviació de l'eix d'una escalemera respecte a la vertical en la direcció de babord a estribord.
<Rem>
Cadascun dels dispositius verticals de 5,5 m d'alçària pintats amb tres franges grogues i negres que se situen darrere de cada pontó de sortida per a indicar el centre del carrer, amb l'objectiu de determinar l'enfilació dels bots de rem.
<Rem>
Bot de banc mòbil ample i pesant, amb les escalemeres fixades a la banda, tripulat per dos, quatre o vuit remers.
<Rem>
Bot de rem semblant a un iol tripulat per un sol remer.
<Rem>
Jurat encarregat de rebre les reclamacions de les tripulacions, signar els resultats i prendre una decisió sobre les incidències d'una regata.
<Rem>
Superfície d'un llac, un canal o una altra massa d'aigua que s'utilitza com a camp de regata.
<Rem>
Línia recta imaginària d'un carrer traçada longitudinalment cap a la qual els remers dirigeixen un bot de rem en enfilar-lo o propulsar-lo.
<Rem>
Conjunt de boies afilerades d'un camp de regata situat paral·lelament a la línia de sortida, a 500 m de distància.
<Rem>
Conjunt de boies afilerades d'un camp de regata situat paral·lelament a la línia de sortida, a 1.000 m de distància.
<Rem>
Conjunt de boies afilerades d'un camp de regata situat paral·lelament a la línia de sortida, a 1.500 m de distància.
<Rem>
Llaç de subjecció del taló d'una sabatilla a la pedalina que dóna una certa llibertat de moviment al taló, pensat per a poder-se desfer de la sabatilla en cas de bolcada.
<Rem>
Bot de banc fix de rem en punta de competició, generalment a mar oberta, tripulat per sis remers i un timoner.
<Rem>
Conjunt de material pesant que s'afegeix a l'equip d'un timoner o a un bot de rem de pes massa baix per a arribar al pes reglamentari.
Nota: Com a màxim, el llast del timoner pot pesar 5 kg.
<Rem>
Categoria establerta segons el pes dels tripulants que correspon, en categoria masculina, a tripulacions amb un pes mitjà màxim de 70 kg, excloent-ne el timoner, i un pes màxim per tripulant de 72,5 kg i, en categoria femenina, a tripulacions amb un pes mitjà màxim de 57 kg, excloent-ne el timoner, i un pes màxim per tripulant de 59 kg.
<Rem>
Cadascuna de les dues peces d'un carro que el mantenen fixat a les guies, utilitzades per a evitar que caigui en bolcar el bot de rem o en treure'l de l'aigua.
<Rem>
Piscina de xamfrans arrodonits, amb cabal d'aigua en circulació i sovint amb miralls en una paret per a corregir els moviments, que s'utilitza per a exercitar-se en l'estropada.
Nota: La piscina d'entrenament conté una màquina de rem.
<Rem><Piragüisme>
Número assignat a cada embarcació que participa en una cursa, segons el carrer per on competeix.
Nota: El número de carrer s'indica a la placa de numeració.
<Rem>
Conjunt d'instruccions relatives a la tàctica que l'entrenador dóna a la tripulació d'un bot de rem per a una cursa determinada.
<Rem>
Peça corba de determinats models d'escalemera que enllaça la part superior de l'eix de l'escalemera amb la base.
<Rem>
Desplaçament suau i de gran amplitud d'un bot de rem en la recuperació.
<Rem>
Desplaçar-se, un bot de rem, suaument i amb gran amplitud en la recuperació.
<Rem>
Mà d'un remer de rem en couple que porta el rem d'estribord.
<Rem>
Mà d'un remer de rem en couple que porta el rem de babord.
<Rem>
Mà d'un remer de rem en punta situada més a prop de l'escalemera.
<Rem>
Estructura situada al fons d'una piscina d'entrenament, amb carros regulables i rems sense portants de pala perforada, que permet fer palades sense avançar.
<Rem>
Remer situat més cap a popa en un bot de rem, visible per la resta de remers, que s'encarrega de donar la voga.
Nota: 1. En el dos amb timoner, el dos sense timoner i el doble scull, el marca coincideix amb el dos, i en el quatre amb timoner, el quatre sense timoner i el quatre scull, amb el quatre.
Nota: 2. Són marques el marca d'estribord i el marca de babord.
<Rem>
Traça que es forma a l'aigua en passar-hi el rem.
<Rem>
Marca d'un bot de rem en punta que dóna la voga als remers d'estribord.
Nota: Si un dels dos marques, el marca d'estribord o el marca de babord, està situat més cap a popa que l'altre, fa funcions de marca per a tota la tripulació, i l'altre, només per als remers de la seva banda.
<Rem>
Marca d'un bot de rem en punta que dóna la voga als remers de babord.
Nota: Vegeu la nota a marca d'estribord.
<Rem>
Fer, un membre de la tripulació, de marca.
<Rem>
Aparell que transmet la veu a distància, utilitzat per jutges i entrenadors en el transcurs d'una competició per a comunicar-se amb els participants.
<Rem>
Part de la creueta d'un bot de rem sense timoner consistent en una peça rígida, generalment metàl·lica i d'uns 20 cm de llargària, fixada al mig de la creueta mirant cap a l'interior del bot i amb inclinació a babord o estribord segons el moviment de l'eix del timó, que s'utilitza per a comprovar la posició de la pala.
<Rem>
Estabilitat de les bandes d'un bot de rem respecte a la línia de flotació.
<Rem>
Falta consistent a envair aigües.
<Rem>
Part extrema, ampla i plana d'un rem, que s'introdueix a l'aigua per a remar.
Nota: La pala d'un rem de couple té una amplada de 15 a 20 cm, i la d'un rem de punta de 22 a 30 cm.
<Rem>
Palada errònia feta a l'aire, sense tocar l'aigua.
<Rem>
Pontó situat a l'embarcador, que serveix per a facilitar l'embarcament i el desembarcament dels remers i els jutges.
<Rem>
Bot de punta per a quatre remers muntat de manera que el segon i el tercer portant són a la mateixa banda.
<Rem>
Distància existent entre l'extrem del galló i el topall d'un rem.
<Rem>
Volum d'aigua que pot aixecar un remer amb la pala.
<Rem>
Prolongació vertical de la banda d'un bot de rem cap a la coberta de proa, que serveix per a evitar l'entrada d'aigua dintre l'embarcació.
<Rem>
Moment d'una palada en què el remer estira els braços mantenint el tronc enrere amb els rems fora de l'aigua.
<Rem>
Peça d'una escalemera que tanca l'obertura de pas del rem.
<Rem>
Anar, les marques d'aigua que deixa el proa, més enllà de la popa d'un bot de rem en l'atac següent.
<Rem>
Conjunt d'elements mòbils sobre els quals un remer recolza els peus per donar-se impuls quan rema.
Nota: La pedalina està formada per la fusta de la pedalina i les sabatilles.
<Rem>
Objecte fixat a la paret d'un hangar que consisteix en una estructura proveïda de diverses barres horitzontals, utilitzat per a desar-hi els rems.
<Rem>
Cadascun dels plafons suspesos d'un cable situats a intervals de 500 m al llarg del recorregut d'un carrer, que serveixen per a indicar-ne el centre.
Nota: Els plafons aeris no són obligatoris en totes les regates.
<Rem>
Part de determinats models d'una escalemera que serveix per a regular la inclinació.
<Rem>
Peça d'un timó de peu que guia els cables del timó des de la creueta fins a la pedalina del remer.
<Rem>
Passarel·la generalment flotant que prolonga l'extensió de la terra ferma dintre l'aigua, utilitzada per a embarcar i desembarcar d'un bot de rem i per a amarrar-hi altres embarcacions.
Nota: Són pontons el pontó d'embarcament, el pontó de cerimònies, el pontó de reparacions i el pontó de sortida.
<Rem>
Pontó de 55 a 60 m de llargada i de 4 a 6 m d'amplada, situat davant la tribuna, que serveix per a efectuar el lliurament de medalles als guanyadors.
<Rem>
Pontó situat a la zona de sortida, que serveix per a reparar les avaries dels bots de rem durant els primers 100 m d'una cursa.
<Rem><Piragüisme>
Pontó mòbil situat darrere la línia de sortida.
Nota: Els pontons de sortida són l'indret on se situen els pontoners per a l'execució de la seva tasca.
<Rem>
Cadascun dels conjunts de barres lleugeres d'acer, alumini o altres materials fixats a la banda exterior d'un bot de rem, que serveixen per a fixar els rems.
Nota: Els portants fan de suport a les escalemeres.
<Rem>
Peça de plàstic situada a la proa o la popa d'un bot de rem, on es fixa la placa de numeració.
<Rem>
Posició consistent a flexionar les cames, inclinar el tronc endavant i estirar els braços, que s'utilitza per a fer l'atac.
<Rem>
Posició d'un remer consistent a tenir les cames estirades, el tronc lleugerament inclinat cap enrere i els braços flexionats, pròpia del final de la fase aquàtica.
<Rem>
Col·locar la pala del rem en posició vertical al final de la recuperació per a disposar-la adequadament per a l'atac.
<Rem>
Remer situat més cap a proa en un bot de rem.
<Rem>
Augmentar la voga.
<Rem>
Zona situada en la prolongació d'una línia de sortida, que serveix a l'alineador i el jutge de sortida per a controlar l'alineació i la sortida dels bots de rem.
<Rem>
Cadascuna de les zones situades en els 500, els 1.000 i els 1.500 m del recorregut d'una prova, des d'on els jutges registren els temps de pas, la voga i altres dades.
Nota: El punt de temps de pas dels 500 m es fa servir de punt de sortida en la categoria cadet, i el dels 1.000 m, en la categoria infantil.
<Rem>
Peça de cautxú d'un rem de couple que cobreix el galló, utilitzat per a protegir les mans del remer.
<Rem>
Remer situat en quarta posició en un bot de rem, comptant de proa a popa.
Nota: 1. En el quatre amb timoner, el quatre sense timoner i el quatre scull, el quatre coincideix amb el marca.
Nota: 2. Vegeu també la nota a cinc.
<Esports nàutics>
Peça longitudinal de l'esquelet d'una embarcació disposada de proa a popa a la part inferior del buc d'una embarcació.
Nota: A la quilla hi van fixades la sobrequilla i les quadernes.
<Rem>
Regata disputada segons un sistema de cursa contrarellotge.
<Rem>
Tàctica d'una regata consistent a accelerar el ritme progressivament a partir dels 1.500 m i a fer l'atac definitiu en els últims 500 m.
<Rem>
Tàctica d'una regata consistent a intentar avançar els adversaris a la sortida i controlar-los durant la resta de la prova.
<Rem>
Regata en què les tripulacions s'alineen davant dels pontons abans de la sortida.
Nota: Per exemple, es disputen regates en línia en els jocs olímpics.
<Rem>
Tàctica d'una regata consistent a intentar repartir l'esforç al llarg d'una prova segons les possibilitats físiques i tècniques de l'equip, i a augmentar la voga al final.
<Rem>
Aparell graduat que, prolongant l'horitzontal del carro fins a la base de l'escalemera, permet de mesurar l'altura de l'escalemera.
<Rem>
Rem marcat amb una cinta de color verd que està situat a estribord, corresponent a l'esquerra del remer.
<Rem>
Rem marcat amb una cinta de color vermell que està situat a babord, corresponent a la dreta del remer.
<Rem>
Cadascun dels dos rems d'uns 3 m de llargada i uns 2 kg de pes utilitzats per un mateix remer.
Nota: Els rems de couple s'utilitzen en la pràctica del rem en couple.
<Rem>
Rem d'uns 3,8 m de llargada i uns 4 kg de pes.
Nota: El rem de punta s'utilitza en la pràctica del rem en punta.
<Rem>
Rem que només s'utilitza en comptes d'un altre en cas de necessitat.
<Rem>
Remer de punta que rema a estribord del bot de rem, corresponent a la seva esquerra.
<Rem>
Remer de punta que rema per babord del bot de rem, corresponent a la seva dreta.
<Rem>
Suport vertical situat a la proa d'un bot de rem, que serveix al timoner, estirat al fons, per a recolzar-hi el cap.
<Rem>
Remar pel costat de babord d'un bot de rem de rem en punta.
<Rem>
Remar pel costat d'estribord d'un bot de rem de rem en punta.
<Rem>
Remar aprofitant al màxim tota l'envergadura del remer en l'atac i en l'extracció per augmentar l'amplitud de palada.
<Rem>
Cadascuna de les dues parts d'una pedalina consistents en unes peces de calçat flexibles i d'obertura fàcil fixades amb cargols per la sola a la fusta de la pedalina, amb un dispositiu que les agafa pel taló per permetre un cert moviment.
<Rem>
Estructura fixa situada a la popa de determinats vuits amb timoner en sentit invers als carros dels remers, que serveix al timoner per a asseure-s'hi en el transcurs de la prova.
<Rem>
Remer situat en setena posició en un bot de rem, comptant de proa a popa.
Nota: Vegeu la nota a cinc.
<Rem>
Remer situat en sisena posició en un bot de rem, comptant de proa a popa.
Nota: Vegeu la nota a cinc.
<Rem>
Peça longitudinal de l'esquelet interior d'una embarcació, fixada a la quilla, que serveix per a reforçar el buc.
<Rem>
Estratègia de sortida d'una regata consistent a fer el màxim esforç de voga per a poder situar-se davant dels adversaris des del començament.
Nota: Una sortida forta pot ser la preparació d'una regata de sortida forta.
<Rem>
Estratègia de la sortida d'una regata consistent a fer un esforç de voga baix.
Nota: Una sortida lenta pot ser la preparació d'una regata de final fort.
<Rem>
Entrar la pala dintre l'aigua sense esforç, deixant-se portar per la inèrcia.
<Rem>
Recinte situat al costat d'un hangar que s'utilitza per a reparar els bots de rem.
<Rem>
Peça removible situada a la coberta d'un bot de rem que tanca les cambres d'aire interior, utilitzada per a mantenir-les estanques i per a buidar-ne l'aigua que hi hagi entrat.
<Rem>
Peça impermeable de roba o de plàstic que s'utilitza per a protegir la coberta d'un bot de rem de fusta, amb l'objectiu d'evitar que hi entri aigua.
<Rem>
Timó controlat amb un peu des de la pedalina per un dels remers, generalment el marca, que és propi dels bots de rem de dos sense timoner, quatre sense timoner i quatre scull.
Nota: En el timó de peu hi ha la politja.
<Vela><Rem>
Dirigir una embarcació mitjançant el timó.
<Rem>
Timoner que va assegut a popa, de cara a la marxa del bot, propi generalment d'un bot de banc fix.
<Rem>
Timoner que va estirat a proa per a reduir la resistència del vent i distribuir millor el pes, propi generalment d'un bot de banc mòbil.
<Rem>
Peça d'un rem en forma d'anella fixada al voltant de l'estropera, que serveix per a evitar el desplaçament del rem cap enfora, subjectar-lo a l'escalemera i donar-li la pressió adequada.
<Rem>
Cadascuna de les dues peces situades als extrems d'una guia, una a cada extrem, que serveixen per a evitar que el carro en surti.
<Rem><Piragüisme>
Torre de control situada a la zona d'arribada, des d'on els jutges controlen la línia d'arribada.
<Rem><Piragüisme>
Torre de control situada a la zona de sortida, des d'on els jutges controlen la línia de sortida.
<Rem>
Bot de banc fix de rem en punta per a competició, generalment a mar oberta, tripulat per tretze remers col·locats en dos rengles, a excepció del proa, i un timoner.
<Rem>
Bot de banc fix de rem en punta tripulat per sis remers i un timoner.
<Rem>
Remer situat en tercera posició en un bot de rem, comptant de proa a popa.
Nota: Vegeu la nota a cinc.
<Rem>
Fer, un remer, el moviment d'extracció de la pala en el transcurs d'una palada.
<Rem>
Expressió amb què el jutge de sortida dóna la sortida d'una cursa.
<Rem>
Instrument constituït per una caixa foradada pels extrems amb un fil vertical a cada costat i per una brúixola a sobre, que utilitzen el jutge de sortida i el jutge d'arribada per a comprovar l'alineació dels bots de rem i l'ordre d'arribada.
<Rem>
Peça en forma de corona circular d'una escalemera que serveix per a regular-ne l'alçada.
<Rem>
Remer situat en vuitena posició en un bot de rem, comptant de proa a popa.
Nota: 1. En el vuit amb timoner, el vuit coincideix amb el marca.
Nota: 2. Vegeu també la nota a cinc.
<Rem>
Sector d'una àrea de competició destinat a la neteja dels bots de rem.
<Rem>
Zona adjacent a un camp de regata, que s'utilitza per a tornar als pontons d'embarcament després d'una cursa.
Nota: De vegades, la zona de recuperació consisteix en un carrer exterior.
<Rem>
Zona d'un camp de regata que comprèn els primers 100 m del recorregut de la cursa.
Nota: En cas de sortida nul·la o d'avaria d'un bot de rem dintre la zona de 100 m, es pot repetir la sortida de la regata.
<Rem>
Mà d'un remer de rem en punta situada més a prop de l'eix central del bot de rem.
<Rem>
Bot de punta per a vuit remers muntat de manera que dos portants correlatius, generalment el quart i el cinquè, són a la mateixa banda.
<Vela>
Activitat esportiva consistent a fer navegar models a escala reduïda d'embarcacions controlades a distància.
<Esquí nàutic>
Modalitat d'esquí nàutic consistent a cobrir el màxim espai horitzontal possible llançant-se des d'un trampolí.
<Motonàutica>
Embarcació autopropulsada per mitjà d'un forabord, generalment petita i lleugera.
<Motonàutica>
Motor pensat per a ser acoblat i desacoblat que generalment es fixa a l'espill d'una embarcació.
Nota: Un forabord s'utilitza per a la impulsió d'un forabord.
<Vela><Motonàutica>
Canal a la coberta d'una embarcació que serveix per a evacuar l'aigua que hi entra durant la navegació.
<Vela><Motonàutica>
Pujar l'àncora a bord recuperant la corda.
<Vela><Motonàutica>
Cadascun dels coixins col·locats als costats d'una embarcació per a protegir-la del frec amb el moll o amb una altra embarcació.
<Motonàutica>
Aparell mecànic de propulsió d'una embarcació format per un eix i per diverses pales corbades de superfície helicoïdal que hi estan fixades.
<Piragüisme>
Caiac llarg i estable utilitzat per a navegar pel mar.
Nota: El caiac de mar s'utilitza en la pràctica del caiac de mar.
<Piragüisme>
Modalitat de piragüisme practicada amb un caiac de mar.
<Esports nàutics>
Esport d'aventura consistent a lliscar sobre la superfície de l'aigua amb una planxa de surf d'estel, arrossegat per un estel de tracció i fent salts i acrobàcies.
<Motonàutica>
Acció de conduir una embarcació autopropulsada amb finalitats esportives.
<Vela><Motonàutica>
Peça en forma de T fixada a la coberta o a l'orla d'una embarcació, que serveix per a amarrar-hi caps.
<Esports nàutics>
Objecte lleuger amb relació a la seva extensió que s'utilitza per a mantenir sobre la superfície de l'aigua una persona o bé un cos submergible.
<Vela>
Comprovació de l'adequació de les mesures d'un veler a la normativa de la seva classe, efectuada a tots els participants en una regata.
<Vela>
Acció de separar una embarcació de la vora d'un punt fix o d'una altra embarcació on estava amarrada.
<Vela>
Esportista que practica la vela.
<Esports nàutics>
Post curta i estreta de material lleuger per a una persona dreta, amb fixacions de bota i preparada per a lliscar sobre la superfície de l'aigua.
Nota: La planxa de surf d'estel s'utilitza en la pràctica del surf d'estel.
<Piragüisme>
Caiac monoplaça de buc obert, d'uns 6 m d'eslora i molt estret.
Nota: El caiac de surf s'utilitza en la pràctica del surf de caiac.
<Piragüisme>
Esport d'aventura consistent a desplaçar-se mantenint l'equilibri amb un caiac de surf sobre grans onades.
<Esports nàutics>
Estel de grans dimensions, de vela allargada i lleugerament corba, controlat per mitjà d'unes cordes i una barra de direcció, que permet aprofitar la força del vent per a desplaçar-se sobre l'aigua.
Nota: L'estel de tracció s'utilitza en la pràctica del surf d'estel.
<Rem><Piragüisme>
Fase primera d'una palada, corresponent al moviment d'impuls del rem o la pala dins l'aigua.
<Motonàutica>
Posada en funcionament del motor d'una embarcació autopropulsada.
<Motonàutica>
Posar en funcionament el motor d'una embarcació autopropulsasda.
<Motonàutica>
Modalitat de motonàutica per equips de dos o més pilots consistent a disputar curses de circuit de llarga durada en què els participants han de completar el màxim nombre possible de voltes en un temps determinat, amb diversos relleus establerts durant la conducció.
Nota: Generalment, les curses de resistència són de tres, sis, dotze o vint-i-quatre hores.
<Motonàutica>
Modalitat de motonàutica consistent a disputar ral·lis.
<Esports nàutics>
Cadascun dels dispositius flotants disposats en diversos punts d'una superfície d'aigua, que serveixen sobretot per a delimitar el recorregut d'una prova.
<Motonàutica>
Mecanisme d'una embarcació autopropulsada que permet regular la velocitat de gir del motor, amb l'objectiu d'augmentar-ne o disminuir-ne la velocitat.
<Motonàutica>
Element d'una embarcació autopropulsada situat davant el seient del pilot, que serveix per a incidir en la trajectòria.
Nota: En automobilisme, el volant forma part de la direcció i està connectat a la columna de direcció.
<Motonàutica>
Peça de material dur i resistent de l'equip d'un pilot o un copilot que s'utilitza per a protegir-se el crani, la cara i la mandíbula dels traumatismes cranials en cas d'accident.
<Motonàutica>
Part d'una embarcació autopropulsada que genera l'energia necessària per al desplaçament a partir de la utilització del combustible.
<Motonàutica>
Mesura del treball efectuat pel motor d'una embarcació autopropulsada en el transcurs d'una unitat de temps determinada.
<Motonàutica>
Conjunt d'indicadors i instruments de control, regulació i seguretat d'una embarcació autopropulsada disposats a la vista del pilot.
<Rem>
Girar, un bot de rem, en el menor espai possible, per mitjà de les accions combinades de ciar per babord i remar per estribord.
<Esquí nàutic>
Llenca de material dur, amb la punta anterior lleugerament corbada cap amunt i un sistema de subjecció als peus mitjançant dues fixacions convencionals, situades l'una darrere l'altra.
Nota: El monoesquí s'utilitza en la pràctica del monoesquí.
<Esports nàutics>
Desplaçar-se, una embarcació, per l'aigua.
<Piragüisme>
Estructura rectangulars suspesa a uns 15 cm de la superfície de l'aigua i constituïda per dues barres verticals separades d'1,2 a 3,5 m i per una barra travessera que les uneix per la part superior, utilitzada per a indicar un punt de pas obligatori en el traçat de determinades proves.
Nota: 1. Les dues barres verticals d'una porta són els pals.
Nota: 2. Les portes es classifiquen, segons com s'hagin de franquejar, en portes endavant i portes remuntables.
<Piragüisme>
Cadascuna de les dues barres verticals de plàstic o un altre material que delimiten lateralment una porta.
<Rem>
Instrument compost per un tros de material pesant i un cordill que el suporta en un extrem, que s'utilitza per a ajustar la inclinació d'una escalemera.
<Vela>
Roda petita amb la superfície lateral acanalada per a permetre el pas de l'escota, que s'utilitza per a intervenir-hi tibant-la o canviant-ne la direcció.
<Vela>
Acció i efecte de determinar la profunditat de l'aigua en un punt determinat des de la superfície per mitjà d'una sonda.
<Piragüisme>
Persona encarregada d'establir el recorregut d'una prova d'eslàlom i la disposició de les portes.
<Esports nàutics>
Vent que bufa en la mateixa direcció i el mateix sentit que la trajectòria d'una embarcació, de manera que li facilita l'avanç.
<Rem>
Vent que bufa en sentit oposat a la trajectòria d'un bot de rem, de manera que li dificulta l'avanç.
<Vela><Rem>
Vent que bufa en una direcció perpendicular a la trajectòria d'una embarcació.
<Rem>
Sector final d'una àrea de competició, amb una extensió de 100 a 200 m, situat a continuació de la línia d'arribada, que serveix perquè els participants en una prova vagin perdent velocitat un cop acabada.
<Motonàutica>
Unitat de mesura de volum utilitzada per a mesurar la cilindrada d'un motor, que equival al volum d'un cub amb les arestes d'un centímetre de llargària.
Nota: En el Sistema Internacional, el símbol utilitzat per a centímetre cúbic és cm3.
<Vela>
Cadascun dels quatre llistons d'un patí de vela fixats longitudinalment a la part central.
Nota: Les barres serveixen de suport al piano de pal, el piano de vela i la xarxa.
<Vela>
Cadascuna de les dues peces de fusta fixades a la coberta d'un patí de vela més pròxima a la popa.
Nota: Les aletes d'escota serveixen de suport a l'escotera.
<Vela>
Barra d'acer fixada entre les dues aletes d'escota d'un patí de vela.
Nota: L'escotera serveix de guia a la barra d'escota.
<Vela>
Politja d'un patí de vela dotada de moviment al llarg de l'escotera.
<Vela>
Cadascun dels caps d'un patí de vela fixats al piano de pal i el piano de vela, que serveixen per a controlar la inclinació del pal o la posició i la tensió de la vela.
<Vela>
Part de la vela d'un patí de vela situada en el pujament que n'augmenta la superfície per a aprofitar millor l'acció del vent.
<Vela>
Fer navegar un patí de vela amb un flotador fora de l'aigua per reduir la fricció de l'aigua i guanyar velocitat, aprofitant la força del vent.
<Vela>
Cadascun dels dos cossos allargats d'un patí de vela, situats longitudinalment un a babord i l'altre a estribord, que serveixen per a mantenir-lo sobre la superfície de l'aigua.
<Vela>
Disciplina de vela lleugera practicada amb un patí de vela.
<Vela>
Esportista que practica el patí de vela.
<Vela>
Conjunt de dos llistons d'un patí de vela fixats a les barres entre la tercera bancada i la bancada de proa.
Nota: El piano de pal serveix de suport als ponts i als caps de maniobra corresponents al pal.
<Vela>
Conjunt de dos llistons d'un patí de vela fixats a les barres entre la segona bancada i la tercera bancada.
Nota: El piano de vela serveix de suport als ponts i als caps de maniobra corresponents a la vela..
<Vela>
Conjunt de fils encreuats regularment en dues direccions que es fixa entre la tercera bancada i la bancada de popa, utilitzada per a recollir-hi els caps.
<Vela>
Perxa fixada obliquament al pal d'una embarcació de vela llatina.
Nota: 1. L'antena està formada pel car i la pena.
Nota: 2. A l'antena s'hi enverga la vela llatina.
<Vela>
Part inferior de l'antena d'una embarcació de vela llatina, situada a proa.
<Vela>
Peça de fusta d'una embarcació de vela llatina fixada a la cara interna de la roda, que serveix per a reforçar-la.
<Vela>
Cadascuna de les dues faixes de fusta estretes situades de proa a popa en una embarcació de vela llatina, una a cada costat, que serveixen per a impedir l'entrada d'aigua en cas de temporal.
<Vela>
Barrot cilíndric de fusta o de metall fixat al forat d'una escalemera, per mitjà del qual el rem transmet la força a una embarcació de vela llatina.
<Vela>
Cadascuna de les peces de fusta amb un forat central fixades a l'orla d'una embarcació de vela llatina, que serveixen per a fixar els rems.
Nota: En els forats de les escalemeres hi ha els escàlems.
<Vela>
Embarcació de fusta de vela llatina de poc tonatge, amb un pes d'una a cinquanta tones.
<Vela>
Cadascuna de les dues peces de fusta d'un llaüt fixada horitzontalment sobre la cara superior de les quadernes a popa i a proa del llaüt, amb un forat per a permetre el pas dels pals.
<Vela>
Part superior de l'antena d'una embarcació de vela llatina, situada a popa.
<Vela>
Tapadora de l'escotilla d'una embarcació de vela llatina formada per un conjunt de posts, que serveix per a evitar l'entrada d'aigua.
<Vela>
Coberta de petites dimensions d'una embarcació de vela llatina que tapa una part de la popa o la proa, utilitzada per a protegir determinats objectes dels esquitxos de les ones i de la pluja.
<Vela>
Peça de fusta d'una embarcació de vela llatina fixada de proa a popa sobre la cara superior de la quilla.
Nota: La sobrequilla serveix de suport a les quadernes.
<Vela>
Embarcació de vela llatina d'un sol pal, baixa de popa i de proa.
<Vela>
Vela llatina envergada en un trinquet.
<Vela>
Pal d'una embarcació de vela llatina més pròxim a la proa.
<Vela>
Modalitat de la vela practicada amb una embarcació menor moguda per mitjà d'una o més veles llatines.
Nota: Són disciplines de vela llatina la vela llatina lliure i la vela llatina tradicional.
<Vela>
Vela triangular envergada a l'antena, que travessa el pal obliquament fins a l'altura dels seus dos terços inferiors.
<Vela>
Disciplina de vela llatina en què en què les embarcacions han estat dotades de sistemes moderns respecte al cànon tradicional establert.
<Vela>
Disciplina de vela llatina en què les embarcacions no han estat dotades de cap sistema modern respecte al cànon tradicional establert.