Índex general de termes - fitxes - cdlpv
Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).
Cometre una falta, els jugadors de la primera línia d'una melé ordenada, consistent a llançar-se ajupits contra els jugadors que constitueixen la primera línia de l'equip adversari.
Nota: Una acció d'abraonar-se es penalitza amb un xut de càstig.
Passar a formar part voluntàriament, un jugador, d'una melé ordenada, una melé espontània o un mol.
Cadascuna de les dues línies discontínues d'un camp de joc, una a cada camp, traçades paral·lelament a la línia central, a 10 m de distància.
Cadascuna de les dues línies discontínues d'un camp de joc traçades paral·lelament a la línia de toc respectiva, a 15 m de distància.
Cadascuna de les dues línies contínues d'un camp de joc, una a cada camp, traçades paral·lelament a la línia d'assaig respectiva, a 22 m de distància.
Línia imaginària d'una àrea de joc traçada passant pels jugadors que no participen en una fase de conquesta o en un joc agrupat.
Línia imaginària d'una àrea de joc que delimita les posicions en què un jugador estaria en joc i les posicions corresponents a fora de joc.
Cadascuna de les dues línies contínues d'una àrea de joc que en delimiten la llargada.
Nota: Les línies de pilota morta són el límit anterior de la zona d'assaig respectiva,
Línia imaginària d'una àrea de joc traçada passant pels punts on entrarien en contacte la línia d'atac i la línia de defensa durant una fase de conquesta si avancessin a la mateixa velocitat.
Línia imaginària d'una àrea de joc traçada paral·lelament a la línia central passant pel punt on s'ha de posar en joc la pilota.
Cadascuna de les dues línies contínues d'un camp de joc que en delimiten l'amplada.
Cadascuna de les dues línies contínues d'una zona d'assaig que en delimiten l'amplada.
Línia imaginària d'una àrea de joc traçada passant per les espatlles dels jugadors de la primera línia d'una melé ordenada.
Línia imaginària d'una àrea de joc traçada paral·lelament a la línia de toc passant pel lloc on s'ha marcat un assaig.
Expressió amb què un jugador indica que ha fet una parada al vol.
Melé ordenada que es forma a 5 m de la línia d'assaig com a conseqüència d'un tocat de defensa, un avant o una falta de l'equip defensor dintre la zona d'assaig pròpia.
Jugada no deguda a una falta que es pot produir en diverses etapes del joc, consistent a agafar-se almenys un jugador de cada equip al voltant de la pilota, que és a terra, i empènyer-se per intentar controlar-la.
Jugada deguda a una falta que té lloc en el mateix punt on s'ha comès, consistent a distribuir-se els vuit davanters de cada equip en dos blocs oposats, cadascun compost per tres línies de jugadors agafats entre ells, i a empènyer-se els uns als altres intentant colpejar amb el peu la pilota introduïda al passadís.
Nota: 1. Les línies de jugadors d'una melé ordenada són la primera línia, la segona línia i la tercera línia.
Formes desestimades: lluita
Melé ordenada en què la pilota ha de ser per a l'equip que fa la introducció i cap dels dos equips té dret a empènyer.
Nota: El motiu d'indicar una melé pactada és la falta de jugadors suficients per a formar la primera línia d'una melé ordenada, com a conseqüència d'expulsions o lesions.
Jugador situat darrere els davanters, que s'encarrega d'enllaçar el joc entre les línies de jugadors immediates després de rebre la pilota del mig de melé, d'un agrupament o d'un servei de toc, i de fer avançar l'equip, fer un xut de sobrebot o un xut a seguir.
Nota: El mig d'obertura és el jugador número 10.
Jugador situat darrere els davanters, que s'encarrega d'introduir la pilota a la melé ordenada, enllaçar el joc de les línies immediates i fer avançar els davanters després d'un agrupament.
Nota: El mig de melé és el jugador número 9.
Jugada consistent a agafar-se almenys un jugador de cada equip al voltant del jugador que condueix la pilota, amb l'objectiu, per a un equip, d'ajudar-lo a avançar i, per a l'altre, d'impedir-li-ho.
Cadascun dels vuit pals de toc situats a les interseccions de les dues línies de toc amb les dues línies d'assaig i les dues línies de pilota morta, que serveixen per a assenyalar els límits d'una zona d'assaig.
Cadascuna de les catorze barres verticals d'una àrea de joc amb un banderó hissat al capdamunt que estan situades a 2 m o en el punt mateix de les interseccions de les dues línies de toc i les dues línies de toc d'assaig amb la línia central, les dues línies de 22 m, les dues línies d'assaig i les dues línies de pilota morta.
Nota: Són pals de toc els pals de racó.
Cadascuna de les dues estructures d'una àrea de joc, una per a cada camp, constituïdes per dues barres verticals i la seva prolongació imaginària i per una barra horitzontal que les uneix en un punt intermedi de la seva extensió, situades al centre de la línia d'assaig.
Nota: 1. Els pals delimiten lateralment i per sota l'espai dintre el qual s'ha de fer passar la pilota en un xut a pals.
Conjunt de davanters d'un equip.
Passada en direcció a un company d'equip que ha seguit una trajectòria en creu respecte a la del passador venint des de darrere seu, executada després d'haver-se emportat un adversari.
Falta consistent a fer una passada amb les mans a un company d'equip situat més endavant.
Passada dirigida a un company d'equip que no és el més pròxim en aquella mateixa direcció.
Zona d'un camp de joc compresa entre les dues primeres línies d'una melé ordenada.
Nota: En el passadís es porta a terme la introducció.
Cadascun dels dos primeres línies situats als extrems de la primera línia.
Nota: 1. En una melé ordenada, els dos pilars s'agafen amb un braç al taloner i amb l'altre a l'espatlla del pilar adversari corresponent, amb els peus ben afermats a terra, i s'ajupen posant el cap entre les espatlles del taloner i el pilar de l'equip adversari.
Pilar situat al costat dret del talonador.
Nota: El pilar dret és el jugador número 1.
Pilar situat al costat esquerre del talonador.
Nota: El pilar esquerre és el jugador número 3.
Pilar més allunyat del lloc per on el seu equip fa la introducció en una melé ordenada.
Pilar més pròxim al lloc per on el seu equip fa la introducció en una melé ordenada.
Interceptar un adversari que porta la pilota subjectant-lo pel cos de la cintura cap avall per fer-lo caure.
Nota: En una acció de placar, el jugador placat ha de passar immediatament la pilota, allunyar-se'n o posar-se dret per tornar-la a jugar.
Acció d'interceptar un adversari que porta la pilota subjectant-lo pel cos de la cintura cap avall per fer-lo caure.
Nota: Vegeu la nota a placar.
Posició del talonador en una melé ordenada, consistent a carregar el pes del cos sobre un peu i preparar l'altre peu, també en contacte amb el terra, per a talonar la pilota.
Fer pressió amb la mà o el tronc contra la pilota a la zona d'assaig.
Tresquarts que es col·loca a continuació del mig d'obertura en una melé ordenada o un alineament, en direcció al costat obert.
Nota: 1. La denominació primer -ra centre duu intercalat implícitament el substantiu tresquarts, amb el qual flexiona l'adjectiu primer -ra.
Línia de jugadors d'una melé ordenada formada per tres davanters que constitueixen un dels costats del passadís, disposats l'un al costat de l'altre agafats entre si i sense encreuar els peus.
Nota: Els jugadors de la primera línia són els primeres línies.
Cadascun dels tres jugadors de la primera línia d'una melé ordenada.
Nota: Són primeres línies els pilars i el talonador.
Disponibilitat d'un jugador o d'un equip a jugar la pilota en el moment més adient del joc.
Acció d'un jugador d'intentar guanyar o mantenir el control de la pilota en una melé espontània fent servir el peu en un moviment d'endavant cap enrere.
Intentar guanyar o mantenir el control de la pilota en una melé espontània fent servir el peu en un moviment d'endavant cap enrere.
Acció del jugador que duu la pilota consistent a apartar amb la mà ben oberta, sense colpejar-lo, un adversari que intenta placar-lo.
Endur-se la pilota de terra aixecant-la amb les mans.
Acompanyar, el jugador que fa una pilota, el moviment de la pilota.
Esport de pilota practicat a l'aire lliure entre dos equips de quinze jugadors cadascun, que consisteix a fer assajos a la zona d'assaig de l'adversari portant la pilota amb les mans o el braç, amb la possibilitat d'impedir el pas de l'adversari que porta la pilota subjectant-lo o empenyent-lo amb les mans.
Nota: 1. Entre les institucions i els practicants d'aquest esport hi ha la tradició de mantenir la grafia rugby, corresponent al topònim de la localitat d'on és originari.
Tresquarts que es col·loca entre el primer centre i el tresquarts ala del costat obert en una melé ordenada o un alineament.
Nota: 1. La denominació segon -na centre duu intercalat implícitament el substantiu tresquarts, amb el qual flexiona l'adjectiu segon -na.
Cadascun dels dos jugadors de la segona línia d'una melé ordenada.
Nota: Són segones línies els jugadors número 4 i número 5.
Línia de jugadors d'una melé ordenada formada per dos davanters que s'agafen als jugadors de la primera línia de davant seu, disposats l'un al costat de l'altre.
Nota: 1. La segona línia constitueix el nucli d'una melé ordenada.
Marca feta a terra, en el punt exacte del camp de joc on s'ha d'executar un xut franc o un xut de càstig.
Acció de l'àrbitre de llançar la pilota enmig dels dos alineaments des de la línia de toc i més enllà de 5 m, com a conseqüència d'una jugada en què la pilota ha tocat o traspassat la línia de toc.
Servei executat per l'equip que té la possessió de la pilota sense esperar que s'hagi format l'alineament.
Acció d'un jugador de situar-se de manera anticipada en una posició favorable per a ajudar un company d'equip, amb l'objectiu de millorar la continuïtat del joc.
Primera línia situat al centre, que és el principal encarregat de talonar.
Donar un cop amb el peu a la pilota en una melé ordenada o una melé espontània amb l'objectiu que la pugui agafar el mig de melé propi.
Acció i efecte de donar un cop amb el peu a la pilota en una melé ordenada o una melé espontània amb l'objectiu que la pugui agafar el mig de melé.
Línia de jugadors d'una melé ordenada formada per tres davanters que s'agafen als jugadors de la segona línia de davant seu.
Nota: Els jugadors de la tercera línia són els terceres línies.
Cadascun dels tres jugadors de la tercera línia d'una melé ordenada.
Nota: Són terceres línies els terceres línies ala i el tercera línia centre.
Cadascun dels dos terceres línies situats als extrems.
Nota: Són terceres línies el tercera línia ala dret i el tercera línia ala esquerre.
Tercera línia ala situat a l'extrem dret.
Nota: El tercera línia ala dret és el jugador número 7.
Tercera línia ala situat a l'extrem esquerre.
Nota: El tercera línia ala esquerre és el jugador número 6.
Tercera línia situat al centre o al darrere, que tanca la melé ordenada.
Nota: El tercera línia centre és el jugador número 8.
Fet d'entrar en contacte amb la línia de toc o de traspassar-la la pilota o bé el jugador que porta la pilota.
Nota: Un toc comporta una aturada momentània del joc.
Fet d'entrar en contacte amb la línia de toc d'assaig o de traspassar-la la pilota o bé el jugador que porta la pilota.
Acció d'un jugador consistent a posar la pilota en contacte amb el terra a la zona d'assaig o bé, en cas que ja hi estigui, a pressionar-la amb la mà o el braç o a caure-hi a sobre tocant-la amb qualsevol part del cos compresa entre la cintura i el coll.
Nota: Els tocats a terra es classifiquen, segons la zona d'assaig on s'executin, en assajos i tocats de defensa.
Tocat a terra executat a la zona d'assaig pròpia.
Nota: Després d'un tocat de defensa, el joc continua amb un xut de represa o amb una melé ordenada.
Executar un xut a pals de manera adequada per a aconseguir puntuar.
Barra horitzontal de 5,6 m de llargada d'uns pals que uneix les dues barres verticals a una altura de 3 m.
Cadascun dels quatre jugadors situats darrere el mig d'obertura i el mig de melé que s'encarreguen d'intentar arribar a la zona d'assaig de l'adversari, en rebre la pilota del mig d'obertura, o bé, si és l'equip adversari el que ataca, d'intentar barrar-li el pas.
Nota: Són tresquarts el primer centre, el segon centre, el tresquarts ala dret i el tresquarts ala esquerre.
Tresquarts que es col·loca a la dreta de la línia d'atac, amb la missió de seguir l'atac del primer centre i del segon centre per la banda dreta del camp de joc.
Nota: El tresquarts ala dret és el jugador número 11.
Tresquarts que es col·loca a l'esquerra de la línia d'atac, amb la missió de seguir l'atac del primer centre i del segon centre per la banda esquerra del camp de joc.
Nota: El tresquarts ala esquerre és el jugador número 14.
Cop fort donat a la pilota amb qualsevol part de la cama des del genoll fins al turmell o amb qualsevol part del peu, tret del taló.
Nota: Són xuts el xut a pals, el xut al vol, el xut col·locat, el xut de 22 m, el xut de sobrebot, el xut de transformació, el xut franc i el xut ras.
Xut amb què s'intenta fer passar la pilota entre les dues barres verticals dels pals contraris, o la seva prolongació imaginària, i per sobre el travesser.
Nota: És un xut a pals el xut de transformació.
Ciri en què l'equip del xutador es desplaça cap endavant.
Xut efectuat abans que la pilota hagi tocat a terra, després d'haver-la deixat caure amb les mans o els braços.
Xut efectuat després d'haver posat la pilota a terra per millorar-ne la precisió.
Nota: Opcionalment, s'executa amb un xut col·locat el xut de càstig.
Xut de sobrebot concedit a l'equip defensor per haver fet un tocat de defensa o bé per haver sortit la pilota per la línia de toc d'assaig o per la línia de pilota morta, que s'executa a la línia de 22 m.
Penalització imposada a un equip com a conseqüència de la comissió d'una falta greu, que consisteix en la concessió d'un xut col·locat o un xut de sobrebot a l'altre equip des del mateix punt on s'ha comès la falta.
Xut en direcció als pals contraris efectuat immediatament a continuació del primer bot de la pilota a terra, tot just quan comença a enlairar-se, després d'haver-la deixat caure amb les mans o els braços.
Nota: És un xut de sobrebot el xut de 22 m, i s'executa opcionalment amb un xut de sobrebot el xut de càstig.
Xut a pals concedit a un equip com a conseqüència de la consecució d'un assaig o un assaig de càstig, que s'executa sobre la línia pel punt d'assaig.
Xut concedit a un equip per la consecució d'una parada al vol a la línia de 22 m pròpia o per la comissió d'una falta lleu de l'equip adversari.
Xut en què la pilota descriu una trajectòria arran de terra.
Jugador que fa un xut.
Colpejar fort la pilota amb qualsevol part de la cama des del genoll fins al turmell o amb qualsevol part del peu, tret del taló.
Cadascuna de les dues àrees de 12 a 22 m de llargada d'una àrea de joc, una a cada camp, situades als extrems del camp de joc.
Nota: 1. Una zona d'assaig està delimitada per la línia d'assaig, les línies de toc d'assaig i la línia de pilota morta.
Cadascuna de les dues àrees d'un camp de joc, una a cada camp, delimitades pels extrems per la línia de 22 m i la línia d'assaig pròpies, i, pels costats, per les línies de banda.
Acció defensiva consistent a immobilitzar la pilota procedent del xut d'un adversari subjectant-la dintre la zona d'assaig o la zona de 22 m pròpies abans que toqui a terra.
Nota: 1. El jugador receptor ha d'indicar la parada al vol cridant Mark!
Posar, un jugador, un braç al voltant del cos d'un company d'equip per formar una melé ordenada, una melé espontània o un mol.
Conjunt de jugadors de tots dos equips agafats entre ells de manera espontània al voltant de la pilota.
Nota: Són agrupaments la melé espontània i el mol.
Doblegar, els jugadors de la primera línia, el tronc i els genolls en formar una melé ordenada per poder avançar o resistir l'empenta de l'equip adversari.
Cadascuna de les dues línies de jugadors situades paral·lelament entre la línia de 5 m i la línia de 15 m i constituïdes almenys per dos davanters de cada equip disposats l'un darrere l'altre, que només es formen en determinades circumstàncies de joc.
Nota: Els alineaments es formen per a efectuar els serveis de toc.
Superfície delimitada longitudinalment per les línies de pilota morta i transversalment per les línies de toc i de toc d'assaig, que s'utilitza per a la pràctica del rugbi.
Nota: L'àrea de joc comprèn el camp de joc i les dues zones d'assaig.
Acció d'un o més jugadors de deixar el seu lloc en l'alineament per agafar la pilota passada, desviada o colpejada enrere per un company d'equip de l'alineament.
Tocat a terra executat a la zona d'assaig contrària.
Nota: Un assaig comporta l'obtenció de cinc punts i l'opció de fer un xut a pals per a l'equip anotador.
Penalització imposada a l'equip defensor com a conseqüència de la interrupció antireglamentària d'una jugada probable d'assaig, que consisteix en la concessió d'un assaig a l'equip atacant.
Falta consistent a dirigir una pilota cap a la línia de pilota morta contrària, com a conseqüència d'una pèrdua de control, d'un llançament o d'una desviació involuntària.
Cadascun dels quatre banderons dels pals de toc situats a la intersecció mateixa de les dues línies de toc d'assaig amb les dues línies de pilota morta.
Banderó amb què un jutge de toc indica determinades accions del joc.
Cadascun dels quatre banderons dels pals de toc situats a 2 m de la intersecció de les dues línies de toc amb les dues línies de 22 m.
Part de l'àrea de joc compresa entre les dues línies d'assaig.
Nota: El camp de joc comprèn les dues zones de 22 m.
Cadascuna de les trajectòries que segueix la pilota a l'interior d'una melé ordenada després de ser talonada.
Intentar interceptar un xut de l'equip adversari.
Xut al vol consistent a impulsar la pilota a gran altura per sobre l'equip defensor.
Nota: És un ciri el xut a seguir.
Posar, un jugador, la pilota a terra per xutar-la.
Nota: En l'acció de col·locar la pilota, el jugador pot mantenir la pilota dreta fent un petit forat a terra amb el peu, fixant-la amb sorra o amb un suport, o bé demanant a un company d'equip que la sostingui amb la mà.
Conjunt de tàctiques d'un jugador o un equip per a reduir al mínim possible el nombre de fases de conquesta en el transcurs d'un partit.
Falta molt greu consistent a placar un adversari subjectant-lo més amunt de les espatlles o colpejant-li la caròtide amb un braç.
Zona d'un camp de joc compresa entre una melé ordenada, una melé espontània o un mol, i la línia de toc més allunyada.
Zona d'un camp de joc compresa entre una melé ordenada, una melé espontània o un mol, i la línia de toc més pròxima.
Jugador més endarrerit, situat a prop de la pròpia línia d'assaig, que s'encarrega de defensar i també d'afegir-se a l'atac en cas d'una acció ofensiva del conjunt del seu equip.
Nota: El darrer és el jugador número 15.
Cometre una falta consistent a tirar-se a sobre de la pilota o a prop després d'un placatge per evitar ser agafat per un adversari.
Empènyer amb els braços un adversari que duu la pilota.
Fer avançar una melé ordenada o una melé espontània obligant l'equip adversari a recular cap a la zona d'assaig que li és pròpia.
Nota: La denominació enfonsar és pròpia de la Catalunya del Nord.
Fer, un atacant, que un adversari canviï de posició.
En una posició que no és un fora de joc.
Entrar en contacte ajupits, els jugadors de la primera línia de cada equip d'una melé ordenada, amb el cap i les espatlles a l'altura dels malucs o per sobre, agafats pels braços i amb les espatlles tocant els adversaris, quan l'àrbitre ho indica.
Cometre una falta, els jugadors de la primera línia d'un equip, consistent a fer caure una melé ordenada, una melé espontània o un mol per haver-se ajupit fins a perdre l'equilibri, intencionadament o empesos pels jugadors de la segona i la tercera línia.
Nota: La denominació sinònima esfondrar és pròpia de la Catalunya del Nord.
Fase d'un partit durant la qual cap equip no té la possessió de la pilota, com a conseqüència de l'execució d'una melé ordenada, un servei de toc o un xut de 22 m.
Nota: Una fase de conquesta s'oposa a una fase dinàmica.
Fase d'un partit durant la qual la pilota i els jugadors estan en moviment.
Nota: Una fase dinàmica s'oposa a una fase de conquesta.
Finta consistent a simular una passada.
Situació de joc consistent en la localització d'un atacant sense pilota més endavant que una pilota portada, jugada o tocada per un company d'equip, en una fase dinàmica, o bé més endavant que la línia de fora de joc, en una fase de conquesta.
Nota: Un fora de joc es considera falta si el jugador implicat participa o intenta participar en el joc o obstaculitza un adversari.
Acció del mig de melé de posar la pilota al passadís d'una melé ordenada.
Joc d'un equip en què predominen les passades a les mans dels companys d'equip per a fer moure la pilota.
Joc d'un equip en què els jugadors ataquen junts per l'eix longitudinal del camp de joc aprofitant els intervals defensius.
Joc d'un equip en què predominen els xuts curts i rasos dels jugadors per a fer moure la pilota.
Joc d'un equip en què els jugadors es passen la pilota ràpidament cap als espais laterals lliures.
Esportista que practica el rugbi.
Nota: Els jugadors de rugbi es classifiquen, segons la seva posició en el camp, en davanters, mitjos de melé, mitjos d'obertura, tres quarts i darrers.
Expressió amb què l'àrbitre ordena als jugadors de la primera línia d'una melé ordenada que s'encaixin.
Cadascun dels dos auxiliars situats un a cada zona d'assaig o bé darrere d'una de les barres laterals dels pals quan es fa un xut de transformació, que s'encarreguen d'ajudar l'àrbitre a controlar les accions en aquest espai.
Nota: 1. En els xuts de transformació, la barra lateral dels pals no coberta pel jutge de la zona d'assaig la cobreix el jutge de toc corresponent.
Auxiliar encarregat d'ajudar l'àrbitre a prendre una decisió sobre les accions poc clares de dintre la zona d'assaig, per mitjà de diversos mitjans de reproducció d'imatges.
Nota: Vegeu la nota a jutge -essa de la zona d'assaig.
Cadascun dels dos auxiliars situats un a cada línia de toc o bé un darrere cada barra lateral dels pals durant l'execució d'un xut de transformació, que s'encarreguen d'assistir l'àrbitre.
Nota: Vegeu la nota a jutge -essa de la zona d'assaig.
Cadascuna de les dues línies contínues d'un camp de joc que en delimiten la llargada.
Nota: Les línies d'assaig són el límit posterior de la zona d'assaig respectiva,
Línia imaginària d'una àrea de joc traçada passant pel mig d'obertura, el primer centre i el segon centre de l'equip atacant en el transcurs d'una fase de conquesta.
Línia imaginària d'una àrea de joc traçada paral·lelament a les línies d'assaig que separa en un moment determinat els dos equips passant pel punt on és la pilota.
Cadascuna de les dues línies discontínues d'un camp de joc traçades paral·lelament a la línia de toc respectiva, a 5 m de distància.
Jugador amb qui competeix un altre jugador en un partit.
Dit del jugador o l'equip amb qui competeix un altre jugador o equip en un partit.
Acció i efecte d'un àrbitre de sancionar o advertir un o més jugadors per la comissió d'una falta.
Persona que dirigeix un partit controlant-ne l'adequació al reglament.
Acció d'un jugador o un equip que té la possessió de la pilota d'emprendre una jugada contra l'equip adversari amb la finalitat d'acostar-se a la zona d'assaig contrària.
Dit del jugador o l'equip amb la possessió de la pilota que emprèn una jugada contra l'equip adversari amb la finalitat d'acostar-se a la zona d'assaig contrària.
Jugador amb la possessió de la pilota que emprèn una jugada contra l'equip adversari amb la finalitat d'acostar-se a la zona d'assaig contrària per a puntuar.
Nota: Per exemple, en beisbol són atacants els corredors i el batedor, i, en futbol americà, el quarterback, els bloquejadors, els guardes, el centre, els corredors, els receptors i l'ala tancat.
Emprendre una jugada contra l'equip adversari, un jugador o un equip que té la possessió de la pilota, amb la finalitat d'acostar-se a la zona d'assaig contrària per a puntuar.
Desplaçar la línia d'avantatge, un equip, cap a la línia d'assaig contrària.
Cadascun dels dos banderons hissats en uns pals situats fora del camp de joc, un a cada extrem de la línia de mig camp.
Cadascuna de les dues peces de calçat reforçat de cuir o un altre material de l'equip d'un jugador, amb una sola proveïda de tacs.
Acció i efecte de reemplaçar un jugador per un altre jugador del mateix equip en el transcurs d'un partit.
Aconseguir punts, un jugador o un equip, en el transcurs d'un partit.
Controlar la pilota procedent d'una passada.
Fer retrocedir, un equip, els seus atacants cap a la línia defensiva pròpia com a conseqüència d'un moviment tàctic defensiu.
Peça de roba prima de l'equip d'un jugador que cobreix el tronc i els braços, amb un número al dors que serveix per a identificar-lo.
Període de temps de quaranta minuts disputat en segon lloc en el transcurs d'un partit.
Acció d'un equip de posar la pilota en joc al mig del camp mitjançant un xut col·locat o un xut de sobrebot, al començament de la primera part i la segona part i també després d'un assaig o un xut a pals amb èxit.
Acció i efecte de l'àrbitre de determinar per atzar l'assignació dels camps a cada equip i la posada en joc de la pilota, abans de començar a disputar un partit.
Cadascuna de les petites peces cilíndriques de cautxú o alumini muntades a la sola d'una bota, que serveixen per a augmentar l'adherència del calçat al camp de joc.
Conjunt d'estratègies que un jugador o un equip posa en pràctica per superar o contrarestar l'acció d'un adversari.
Conjunt de coneixements i habilitats d'un jugador respecte a la pràctica del rugbi.
Assenyalar amb un xiulet, un àrbitre, determinades circumstàncies de la direcció d'un partit, especialment el començament i el final de la primera part i la segona part i les faltes comeses.
Instrument de petites dimensions que produeix un so agut i continu en bufar-hi, utilitzat per l'àrbitre d'un partit.
Nota: El xiulet s'utilitza per a xiular.
Jugador encarregat de representar un equip i de coordinar-lo en el transcurs d'un partit d'acord amb l'entrenador.
Nota: El capità actua com a interlocutor de l'àrbitre i pren part en el sorteig.
Escometre un adversari recolzant-hi el propi cos amb l'objectiu de desequilibrar-lo o prendre-li la pilota en el transcurs d'un partit.
Impulsar la pilota per mitjà d'un contacte brusc amb la mà, el braç o el peu.
Avançar, un jugador, pel camp de joc controlant la pilota amb les mans, un braç o els peus.
Acció d'un jugador o un equip que ha recuperat la pilota d'emprendre una jugada ofensiva immediatament després d'un atac contrari, cosa que obliga l'adversari a defensar-se sense haver tingut temps de preparar-se.
Emprendre una jugada ofensiva, un jugador o un equip que ha recuperat la pilota, immediatament després d'un atac contrari, cosa que obliga l'adversari a defensar-se sense haver tingut temps de preparar-se.
Dit del xut o la passada en què la pilota descriu una trajectòria obliqua.
Cadascun dels jugadors, en un nombre màxim de vuit, que intervenen generalment com un grup compacte en el joc amb l'objectiu d'aconseguir la possessió de la pilota, barrar el pas a l'adversari i formar una melé ordenada, un mol o un alineament.
Nota: Els davanters són els jugadors del núm. 1 al núm. 8.
Emprendre una acció, un jugador o un equip, amb la finalitat d'evitar que l'equip adversari aconsegueixi puntuar.
Esquivar, un jugador, els adversaris que l'escometen mentre avança controlant la pilota fent-se passades curtes amb els peus.
Acció d'un jugador d'esquivar els adversaris que l'escometen mentre avança controlant la pilota fent-se passades curtes amb els peus.
Moviment giratori imprès a la pilota amb el peu que comporta una desviació de la trajectòria esperable, utilitzat per a enganyar l'adversari.
Obtenció del mateix nombre de punts per part de dos equips al final d'un partit o bé durant el seu desenvolupament.
Persona que dirigeix els entrenaments i la competició d'un jugador o un equip per aconseguir-ne el màxim rendiment.
Conjunt de jugadors que competeixen conjuntament defensant un mateix club, entitat, delegació o país enfront d'altres conjunts de jugadors de les mateixes característiques.
Indumentària necessària per a la pràctica del rugbi.
Evitar l'atac d'un adversari, un jugador, canviant amb rapidesa la posició del cos en el transcurs d'una correguda o bé d'una acció sense desplaçament.
Penalitzar, l'àrbitre, un jugador per la comissió d'una falta reiterada o per mal comportament fent-lo abandonar immediatament la disputa del partit en curs durant un període de temps limitat o il·limitat.
Penalització imposada per l'àrbitre a un jugador per la comissió d'una falta reiterada o per mal comportament, que consisteix en l'obligació d'abandonar immediatament la disputa del partit en curs durant un període de temps limitat o il·limitat.
Contravenció del reglament consistent en la comissió d'una acció explícitament prohibida en el transcurs d'un partit.
Nota: Una falta se sanciona, segons la importància que tingui, amb un xut de càstig, un xut franc, una amonestació o una expulsió.
Jugada d'un esportista executat amb un objectiu diferent del que aparenta, que s'utilitza per a treure profit de la reacció errònia de l'adversari.
Executar davant d'un adversari una jugada amb un objectiu diferent del que aparenta per a treure profit de la seva reacció errònia.
Acció i efecte de competir sense respectar l'esperit esportiu.
Acció i efecte de competir respectant l'esperit esportiu.
Joc antireglamentari que comporta un risc físic per a l'adversari.
Línia d'un camp de joc traçada paral·lelament a les línies d'assaig que el divideix en dues meitats iguals.
Línia imaginària d'una àrea de joc traçada passant pels jugadors que no participen en una fase de conquesta o en un joc agrupat.
Acció i efecte d'impulsar la pilota amb una mà o amb totes dues en un servei de toc.
Regla de joc que estableix la facultat de l'àrbitre de no interrompre un partit en cas de falta si el jugador que l'ha rebut o el seu equip estan en una posició favorable per a jugar la pilota.
Instrument d'una àrea de competició en forma de tauler, generalment electrònic, que serveix per a donar informació al públic o als esportistes sobre el partit en disputa, especialment sobre els noms dels jugadors, el resultat i el temps transcorregut.
Cadascuna de les dues peces de cotó de l'equip d'un jugador que cobreixen, ajustant-s'hi, el peu i la cama fins al genoll, utilitzades per a evitar el fregament directe amb el calçat.
Període de temps d'una durada màxima de deu minuts situat entre el final de la primera part d'un partit i el començament de la segona part, que serveix per al descans dels jugadors i per a la transmissió de noves ordres de l'entrenador sobre el joc.
Nota: Al final de la mitja part els equips s'intercanvien el camp que defensen.
Pilota que no està en condicions de ser jugada en el transcurs d'un partit.
Acció i efecte d'un jugador d'interposar-se entre un adversari i la pilota per impedir-li una jugada.
Nota: Una obstrucció es penalitza amb un xut de càstig.
Peça de vestir de l'equip d'un jugador que cobreix el tronc des de la cintura cap avall i cada cama per separat fins al genoll.
Encontre de rugbi entre dos equips per a determinar un guanyador, consistent en un encadenament de jugades que se succeeixen fins que fins que s'esgota el temps establert de vuitanta minuts.
Nota: Un partit està format per la primera part, la mitja part i la segona part.
Acció i efecte de fer arribar la pilota a un company d'equip situat més enrere del camp de joc donant-la-hi o bé llançant-la-hi amb les mans o un braç.
Nota: Són passades les passades creuades i les passades saltades.
Acció i efecte d'un àrbitre d'imposar un desavantatge a un jugador o un equip com a conseqüència de la comissió d'una falta.
Falta consistent a allargar un partit voluntàriament endarrerint el moment de posar en joc la pilota, generalment per mantenir un resultat favorable.
Cos ovalat format per una cambra d'aire i una coberta de quatre peces de cuir o un material sintètic semblant, que té una llargada de 28 a 30 cm, un perímetre de llargada de 74 a 77 cm, un perímetre d'amplada de 58 a 62 cm i un pes de 410 a 460 g.
Control d'un jugador sobre la pilota per poder-la jugar, passar o tirar.
Tàctica defensiva consistent a intensificar el marcatge sobre una o més línies de jugadors de l'equip adversari.
Període de temps de quaranta minuts disputat en primer lloc en el transcurs d'un partit.
Període de temps dividit en dues parts amb què s'allarga un partit que s'ha acabat amb empat per a fer possible la victòria d'un dels equips.
Unitat de còmput del resultat d'un partit, que s'utilitza per a determinar-ne el guanyador.
Nombre de punts aconseguits per un equip de manera acumulada en un partit o una competició, de manera acumulada des del començament o bé per mitjà d'una acció determinada.
Equip amb qui competeix un altre equip en un partit.
Jugador sense la possessió de la pilota que emprèn una acció amb la finalitat que l'equip adversari no s'acosti a la seva zona d'assaig.
Dit del jugador o l'equip sense la possessió de la pilota que emprèn una acció amb la finalitat que l'equip adversari no s'acosti a la seva zona d'assaig.
Fer arribar la pilota a un company d'equip situat més enrere del camp de joc donant-la-hi o bé llançant-la-hi amb les mans o un braç.
Acció i efecte de jugar la pilota amb habilitat mantenint-la fora de l'abast de l'adversari.
Acció i efecte d'un jugador d'aconseguir deixar la pilota procedent d'una passada, un llançament, una intercepció o un rebot dintre el propi abast per efectuar una acció de joc.
Jugar la pilota amb habilitat mantenint-la fora de l'abast de l'adversari.
Aconseguir deixar, un jugador, la pilota procedent d'una passada, un llançament, una intercepció o un rebot dintre el propi abast per efectuar una acció de joc.
Cadascuna de les dues meitats en què queda dividit un camp de joc per la línia de mig camp, defensada per un dels dos equips i atacada per l'altre.