fitxes - cdlpv
Nota: Els manlleus no adaptats porten la indicació de l'idioma originari entre claudàtors ([]).
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma i cuita, amb gust afruitat, originari del cantó suís d'Appenzell.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta ferma semicuita i maduració mitjana, que se sol presentar en peces grosses, originari de la ciutat italiana d'Asiago.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta ferma i gust dolç, generalment presentat amb forma arrodonida, originari d'Irlanda.
Nota: La denominació prové del nom del castell de Blarney.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta tova i cremosa, amb la crosta florida, gust intens i generalment presentat amb forma de disc, originari de la regió francesa de Brie.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta ferma i crosta grisosa, amb gust més o menys suau segons el punt de maduració, originari de la ciutat occitana de Cantal.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma i gust lleugerament salat, presentat generalment amb forma de barra, originari de la ciutat anglesa de Chester, capital del comtat de Cheshire.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta cremosa, i gust suau i lleugerament dolç, originari de la ciutat nord-americana de Colby.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de sis mesos, molt saborós, amb una crosta molt dura, originari de la ciutat anglesa de Gloucester.
Nota: S'elabora com el formatge gloucester, però amb un procediment que n'enriqueix més el gust.
Formatge fet amb llet de cabra, de pasta premsada molt ferma, madurat durant un període de dos mesos, originari de la ciutat anglesa de Gloucester.
Nota: Se n'ha popularitzat molt la varietat doble gloucester, feta amb llet de vaca, més madura i saborosa.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada molt ferma de color ataronjat i regust de cítric, madurat durant un període de cinc a set mesos, originari de la ciutat anglesa de Worcester.
Nota: Es considera una variant del doble gloucester.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de tres a sis mesos, de gust especiat.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada molt ferma, la qual presenta un color daurat i forats de dimensions diverses, i té un gust suau i dolç, amb sabor de nous, originari de la ciutat noruega de Jarlsberg.
Nota: terme adaptat (montàsio) en maig del 2003. Vegeu-ho.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de tres a divuit mesos, amb una crosta que es va endurint amb el temps, de gust ric i afruitat, originari d'Itàlia.
Nota: La denominació prové del nom d'un cim dels Alps del Friül, el Jôf di Montâs, en italià Giogo di Montasio.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta més o menys tova segons el punt de maduració, madurat durant un període d'un a sis mesos, de gust molt suau, originari de la ciutat nord-americana de Monterey.
Nota: La varietat més popular, el monterey jack sec, és madurada amb l'addició de sal, oli i pebre.
Procés d'obtenir la còpia mestra de l'original d'un enregistrament.
Descripció, sovint amb forma gràfica, de les habilitats, les aptituds, les actituds, els coneixements i l'experiència que ha de tenir una persona per a l'acompliment òptim de les funcions i tasques d'un lloc de treball.
Conjunt dels símptomes característics que descriuen la manera d'emmalaltir d'un pacient, incloent-hi els símptomes mentals, generals o locals, i que constitueixen l'única indicació fiable per a prescriure un remei.
Procés de recerca, en un repertori, dels símptomes d'un cas clínic i dels remeis corresponents que els produeixen o els alleugen.
Inventari dels símptomes dels diversos casos clínics i dels processos produïts pels medicaments, compilats d'una o de diferents matèries mèdiques, ordenats de manera analítica, amb la indicació dels medicaments més apropiats per a tractar-los, i concebut per a simplificar la recerca en la matèria mèdica homeopàtica.
Obtenció de les dades més significatives d'un pacient per mitjà de l'anamnesi, l'observació i l'exploració per tal d'elaborar-ne la història clínica i establir una diagnosi i una terapèutica adequada.
Persona que treballa amb una màquina d'overloc.
Màquina que cus les vores dels teixits per impedir que es desfilin.
Venda de productes i serveis d'assegurança per mitjà de la xarxa comercial de les entitats financeres.
Nota: El terme bancassegurança també s'utilitza sovint per a fer referència a la venda de productes i serveis financers mitjançant les entitats asseguradores.
Relatiu a la venda de productes i serveis d'assegurança per mitjà de la xarxa comercial de les entitats financeres.
Disminució progressiva de la concentració d'una substància continguda en una sèrie de flascons, de manera que la relació entre cada parella de dilucions consecutives es mantingui constant.
Símptoma que presenta una persona sana com a conseqüència de l'acció de la substància medicamentosa que se li ha administrat experimentalment, o que manifesta un malalt afectat per una intoxicació.
Nota: En el curs d'un tractament, els pacients sensibles a un medicament poden manifestar símptomes que corresponen a l'acció primària del medicament, els quals també es consideren símptomes patogenètics.
Experimentació per a conèixer la capacitat curativa d'una substància medicamentosa mitjançant l'administració a persones sanes i l'anàlisi exhaustiva dels efectes que causa.
Formatge fet amb llet d'ovella o de cabra, de pasta tova crua, madurat en salmorra durant un període de quinze a trenta dies, amb gust salat i lleugerament agre, originari de Grècia.
Formatge fet amb llet d'ovella, de pasta dura i textura forta, madurat durant un període de dos a tres mesos i amb gust picant i fort, originari de Grècia.
Formatge fet amb llet d'ovella, de cabra o de vaca, de pasta dura cuita i textura cremosa, madurat durant un període mínim de tres mesos, i amb gust dolç i afruitat, originari de Grècia.
Formatge fet amb llet d'ovella, de pasta dura crua, madurat durant un període mínim de tres mesos, i amb gust fort i salat, originari de Grècia.
Formatge fet amb una barreja de llet d'ovella i de cabra, de pasta dura cuita, textura cremosa i amb gust fort i salat, originari de Grècia.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta dura, madurat durant un període de tres mesos a dos anys, que es presenta amb forma de carabassa, originari del sud d'Itàlia.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada semidura i textura elàstica i compacta, originari d'Itàlia.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta dura cuita, amb gust dolç i delicat, originari de la vall italiana d'Aosta.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta dura cuita, madurat durant un període de tres a nou mesos, de textura elàstica, gust fort i aroma intensa, originari dels Alps.
Nota: Aquest formatge també és conegut en alemany amb la forma Alpkäse o Alpkaese.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada semidura i textura elàstica i compacta, originari d'Alemanya.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada semidura, textura flexible, gust lleugerament àcid i presentat amb forma rectangular, originari de Dinamarca.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada tova, madurat durant un període de trenta dies, de textura tendra i cremosa, amb gust suau, i que es presenta en forma de barra rodona, originari d'Holanda.
Persona generalment jove que, en qualitat d'aprenent de mariner, ajuda la tripulació d'un vaixell en les diverses tasques que es duen a terme a bord.
Nota: Les equivalències recollides es refereixen exclusivament al masculí. El francès distingeix entre mousse, si el grumet és menor de 16 anys, i novice, si té entre 16 i 18 anys.
Tècnica emprada en la visualització de mostres biològiques mitjançant el microscopi electrònic, especialment en estudis de la membrana cel·lular, consistent a congelar l'espècimen amb nitrogen líquid, fracturar-lo amb un micròtom i sublimar-ne part del gel per veure la zona adjacent al lloc de la fractura.
Tècnica emprada en la visualització de mostres biològiques mitjançant el microscopi electrònic, especialment en estudis de la membrana cel·lular, consistent a congelar l'espècimen amb nitrogen líquid i fracturar-lo amb un micròtom.
Revestir amb una càpsula el tap i part del coll de les ampolles, especialment de vi i xampany, per a protegir-los de la pols i aïllar-los de l'exterior.
Operació de revestir amb una càpsula el tap i part del coll de les ampolles, especialment de vi i xampany, per a protegir-los de la pols i aïllar-los de l'exterior.
Màquina que revesteix amb una càpsula el tap i part del coll de les ampolles, especialment de vi i xampany, per a protegir-los de la pols i aïllar-los de l'exterior.
Operació que consisteix a afegir al most sucre o determinats substituts del sucre, abans de la fermentació alcohòlica o durant aquest procés, amb la finalitat d'augmentar el grau del vi.
Beguda alcohòlica típica del Japó, d'entre 12 i 17 graus, obtinguda per mitjà de la fermentació de grans d'arròs cuits.
Dit dels senyals que permeten formular un pronòstic.
Avaluació de les modificacions dels símptomes d'un pacient afectat per una malaltia crònica després d'haver-li administrat un medicament, i de les seves possibilitats de millora, a fi d'establir les pautes terapèutiques que li cal seguir a partir d'aquell moment.
Mètode que consisteix a succussionar abans de cada presa un medicament prèviament diluït amb aigua o amb una barreja hidroalcohòlica, i a administrar-lo a intervals regulars, amb l'objectiu de potenciar-ne les propietats terapèutiques sense que augmenti el risc d'agreujament homeopàtic o l'aparició d'efectes adversos.
Nota: Està indicat especialment en el tractament de les malalties agudes, en què sol ser recomanable augmentar el nombre de preses del medicament.
Teixit amb lligat de plana, generalment de cotó, que adquireix brillantor per una de les cares per mitjà d'un calandratge especial i, sovint, de la impregnació amb substàncies resinoses, i que s'empra en decoració.
Nota: La forma xintz també se sol usar per a denominar l'acabat brillant propi d'aquest tipus de teixit.
Dit de l'acabat brillant i impermeable d'un teixit, que s'aconsegueix per mitjà d'una impregnació amb cera i un tractament mecànic.
Nota: La forma substantivada ciré també se sol usar per a denominar els teixits que tenen aquest acabat.
Deformació d'una estructura fins a un punt crític, de manera que pot produir-se'n la caiguda total o parcial, com a conseqüència d'un pes excessiu o d'una deformació dels materials que la constitueixen.
Deformar-se una estructura fins a un punt crític, de manera que pot produir-se'n la caiguda total o parcial, com a conseqüència d'un pes excessiu o d'una deformació dels materials que la constitueixen.
Estructura terciària de les proteïnes fibroses, en forma d'helicoide allargada, que s'obté quan dues o més hèlixs alfa s'enrotllen les unes al voltant de les altres.
Estructura que pot adoptar una molècula de DNA, en què la doble hèlix s'enrotlla sobre si mateixa tot empaquetant-se.
Procés per mitjà del qual es forma una superhèlix.
Nota: Sovint, per extensió, s'usa també el terme superenrotllament com a sinònim de superhèlix.
Dret que una companyia aèria ha de contractar perquè una aeronau pugui efectuar en un aeroport les operacions d'enlairament i aterratge en una porció d'espai i de temps determinada.
Nota: En àmbits internacionals s'usa la forma anglesa slot.
Porció d'espai i temps que s'assigna a una companyia aèria perquè una aeronau pugui efectuar les operacions d'enlairament i aterratge en un aeroport determinat.
Nota: En àmbits internacionals s'usa la forma anglesa slot.
Còpia obtinguda de l'original d'un enregistrament a partir de la qual es poden fer altres còpies sense deteriorar-lo.
Obtenir la còpia mestra de l'original d'un enregistrament.
Exercici de simulació utilitzat en la formació i la selecció de personal, en què una persona exerceix el rol d'un directiu que ha d'actuar i prendre decisions en un període determinat de temps i d'acord amb un conjunt de situacions i informacions que se li presenten per mitjà de cartes, correus electrònics, informes, etc.
Espai especialment condicionat per a dur-hi a terme exercicis de simulació de situacions reals i altres tècniques que permeten valorar les habilitats i aptituds d'un grup de persones, generalment en processos de selecció de personal o de promoció interna.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma i una mica elàstica, amb una crosta llisa de color carabassa, de gust suau, que prové principalment de Bretanya i Normandia, i que originàriament es preparava en monestirs trapencs.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, amb alguns forats, madurat durant un període mínim de tres mesos, amb una crosta de color groc i gust una mica àcid.
Nota: La denominació prové del nom de l'illa danesa de Samsø.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, que durant els primers mesos de maduració se sotmet a rentatges amb aigua, de gust lleugerament afruitat, originari de la ciutat de Tilsit.
Nota: Tilsit és la denominació que va rebre la ciutat russa de Sovetsk durant la dominació prussiana.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de dos a quatre mesos, amb gust suau i de mel, originari de la vall anglesa de Wensleydale.
Nota: és molt popular la variant blava, que presenta algunes venes blavoses i és més cremós.
Procediment de reclutament i selecció de personal consistent a cercar i identificar candidats potencials per a cobrir un lloc de treball i contactar-hi directament per oferir-los la possibilitat d'ocupar-lo.
Nota: La forma cerca de talents se sol aplicar en els casos en què se cerquen professionals altament qualificats.
Persona física o jurídica que, per encàrrec d'una empresa, s'ocupa d'identificar i seleccionar professionals altament qualificats per a exercir funcions directives i executives, i de persuadir-los perquè s'hi incorporin.
Conjunt de procediments de recerca, identificació i captació de candidats en un procés de selecció de personal.
Conducta del qui sotmet una persona, generalment un company de feina o un subordinat, a un maltractament psicològic sistemàtic i continuat amb l'objectiu de desestabilitzar-lo emocionalment, la qual cosa provoca en la persona afectada problemes físics i psicològics greus.
Síndrome originada com a resposta a una situació d'estrès emocional crònic, que es dóna especialment en professions assistencials, les quals exigeixen una relació constant i directa amb altres persones, i que es manifesta en forma d'esgotament físic i psicològic, una actitud despersonalitzada i un sentiment de falta de realització personal.
Relatiu als medicaments.
Diàtesi adquirida com a conseqüència de l'administració persistent i excessiva d'un medicament, que fa que se'n pateixi algun efecte permanentment encara que se'n suspengui l'administració.
Nota: Aquest fenomen va ocórrer especialment en les experimentacions dutes a terme en els inicis de l'homeopatia, quan es desconeixien els riscos reals de les substàncies experimentals, però també pot produir-se per l'ús terapèutic d'un medicament quan la repetició és excessiva o la constitució del malalt hi és massa sensible.
Remei obtingut a partir de la dinamització de substàncies derivades de plantes sanes, com ara glucòsids, resines o mucílags, de teixits d'animals sans i de secrecions fisiològiques, del qual es coneixen els efectes a partir de l'experimentació patogenètica.
Remei obtingut a partir de la dinamització de cultius microbians, de secrecions i excrecions patològiques i de teixits malalts.
Nota: A França els nosodes es van comercialitzar amb la denominació de bioteràpics, la qual cosa explica l'ús que es fa d'aquesta forma en alguns contextos com a sinònima de nosode.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada semidura, madurat durant un període de tres a cinc setmanes i amb gust fort, originari de la ciutat danesa de Maribo.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, generalment presentat amb forma de barra, originari de l'illa danesa de Fiònia (en danès, Fyn).
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta ferma i elàstica, presentat generalment amb forma rectangular, d'origen danès.
Formatge fet amb llet d'ovella, de pasta dura, madurat de tres a sis mesos, durant els quals de tant en tant se submergeix en oli d'oliva, amb gust ric, salat però afruitat, originari de l'illa de Sardenya.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada ferma, madurat durant un període de tres a divuit mesos, amb una crosta que es va endurint amb el temps, amb gust ric i afruitat, originari de la ciutat siciliana de Ragusa.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta crua premsada, suau i elàstica, madurat durant un període mínim de tres setmanes, amb gust lleugerament salat i textura cremosa, presentat amb forma de barra i envoltat d'una crosta d'escorça d'avet, originari de la Savoia.
Nota: Les varietats més populars són el vacherin friburguès i el vacherin Mont-d'Or.
Formatge elaborat amb llet d'ovella, de pasta dura cuita, madurat durant un període de vuit a dotze mesos i amb gust salat, d'origen italià.
Nota: Segons la procedència se'n distingeixen diverses varietats:pecorino romà, pecorino sard, pecorino sicilià, etc.
Mètode emprat per a valorar, per mitjà d'exercicis de simulació de situacions reals i altres tècniques, les habilitats i aptituds d'un grup de persones, generalment en processos de selecció de personal o de promoció interna.
Formatge fet amb llet de vaca, de pasta premsada i textura suau, madurat durant un període de vuit setmanes, amb aroma d'herbes, originari de la vila occitana de Saint-Nectaire.